Article de Francesc Antich, senador per Illes Balears.

Una de les darreres malifetes orquestrades per el Govern d'Espanya consisteix en afectar a les condicions dels préstecs hipotecaris d'habitatges de protecció oficial o de protecció pública i a les ajudes que se'n deriven. Estem parlant d'ajudes que van entre els 90 o 300 euros, depenent de les condicions de cada família, que es descompten als beneficiaris de les quotes mensuals que paguen per els préstecs convinguts. Unes ajudes que afecten a unes 250.000 famílies a tota Espanya. Famílies de rendes limitades, amb pocs recursos.

En primer lloc es va aprovar el Real Decret –Llei 20/2012, del qual l'article 35 serveix per suprimir les noves concessions d'ajuda de subsidiació del Pla de Habitatge i Rehabilitació 2009-2012. Una norma que es va complementar amb una circular interpretativa que es va remetre a les Comunitats Autònomes amb la finalitat de que es suprimissin també les renovacions de les subsidiacions reconegudes als plans anteriors a l'entrada en vigor del decret-llei. Una interpretació retroactiva que atenta contra el principi de seguretat jurídica que avala la Constitució Espanyola en el seu article 9.3.

Davant de les protestes per aquesta manera de fer, el grup Popular, introdueix una esmena, durant la tramitació al Senat, a la Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d'habitatges, establint, de forma definitiva, una revocació i denegació de totes les ajudes d'habitatges, inclosa la renovació de la subsidiació en tots els plans estatals.

És a dir, amb l'esmentada esmena, introduïda per la porta de darrere, el Grup Popular elimina totes les ajudes a l'Habitatge, les presents, les futures i, fins i tot, les passades. Un clar atemptat contra les persones més vulnerables però, a més, un atac directe, ara clarament per llei, a la Constitució. Un robatori de drets adquirits, les ajudes derivades de plans anteriors, mantenint, en canvi, les obligacions dels adquirents de no poder vendre o llogar l'habitatge durant deu anys...etc. Una retroacció que els conservadors argumenten dient que no era obligatori renovar les ajudes, sense explicar que les renovacions estaven establertes, purament, perquè l'administració dugués a terme un control periòdic de si els beneficiaris mantenien o havien canviat les condicions que els feren subjectes de les ajudes.

També argumenta el Grup Popular que els interessos han baixat i que aquesta baixada compensa la retirada de les ajudes, teoria injusta e immoral perquè si bé es cert que els interessos han baixat, no es menys vera que els afectats compraren a preu de bombolla immobiliària, amb hipoteques més altes que el preu actual de l'habitatge.

És cert que els interessos han baixat però no és menys cert que l'atur puja, els salaris són més baixos, la llum és més cara, els pagaments sobrevinguts a la salut i a l'educació resten, i els jubilats de cada vegada perden força a les seves pensions, gràcies a les reformes conservadores.

Amb una paraula: un atemptat més contra els més desvalguts, que afavoriran nous desnonaments, i un altre cas clar que fa palès la voluntat del Govern Rajoy de carregar la crisi a l'esquena de la classe mitja i baixa, ampliant de forma constant la distància entre rics i pobres. Una forma molt singular de fer efectiu el dret constitucional a un habitatge digne.

Uns fets que el Grup Socialista ha dut al Constitucional, per la inseguretat jurídica que suposa als afectats, ja que lesiona de forma irreversible els seus drets individuals.