Armengol : "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP"

El PSIB ha decidit que siguin 50 senadors –com a membres de la Cambra de representació territorial que és el Senat- els que signin el recurs d'inconstitucionalitat

Palma, 18 d'octubre 2012.- La secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, acompanyada dels senadors socialistes Francesc Antich i Antoni Manchado, ha presentat avui matí davant Tribunal Constitucional un recurs contra la modificació de la Llei de Funció Pública del Govern de les Illes Balears (Llei 9/2012 del 19 de juliol), per considerar que vulnera la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

"Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", ha explicat Armengol. "Aquesta és la única alternativa que tenim, després de que el Govern de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al•legacions presentades i les manifestacions de protesta, en les que participaren més de 50.000 persones en el carrer", ha afegit.

La secretària general ha explicat que el PSIB, amb el suport del PSOE, ha presentat aquest recurs per defensar "la legalitat, els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears i el consens que fa més de 25 anys tenim en matèria lingüística en aquesta comunitat autònoma, que no s'havia romput mai" fins a l'arribada del Govern de Bauzá.

Els socialistes han presentat aquest recurs d'inconstitucionalitat contra els apartats 1,3,5,6,7,8 i 9 de l'article únic, la disposició derogatòria única i les disposicions finals primera (apartats 1,2,4,5 i 7), segona i tercera de la llei 9/2012, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

El recurs d'inconstitucionalitat fa objeccions a la constitucionalitat de la llei que s'impugna perquè els preceptes que conté "contradiuen els imperatius de la normalització progressiva de la llengua catalana, vist que s'estableixen autèntiques mesures d'involució en el procés de defensa, conservació i promoció de la llengua pròpia en el territori de les Balears, operant d'aquesta manera una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària".

El recurs va signat per 50 senadors socialistes, segons el procediment que marca l'article 162 de la Constitució Espanyola. El PSIB-PSOE ha considerat oportú que siguin 50 senadors –i no 50 diputats- els que signin el recurs, ja que el Senat és la cambra de representació territorial.

Claus del recurs d'inconstitucionalitat

Aquest és el primer recurs que presenta el PSIB-PSOE davant el Tribunal Constitucional i demostra la voluntat ferma de que es respecti la legislació bàsica en matèria de funció pública en quant a la preparació lingüística dels empleats públics en una comunitat en règim de cooficialitat lingüística, i alhora de que es garanteixi el que ara impedeix la modificació, que és la efectivitat del dret dels ciutadans a relacionar-se en català amb l'Administració Pública.

Segons l'escrit del recurs, la Llei 9/2012 "comet infraccions als articles 3.3 de la CE i 4.3 i 35 de l'Estatut d'Autonomia, que estableixen els principis de protecció del pluralisme lingüístic i de la normalització progressiva de la llengua catalana". També comet infraccions "al 3.2 de la CE i al 4.1 de l'Estatut, que reconeixen al català la condició de llengua pròpia i oficial", entre d'altres articles.

D'acord amb el recurs, la Llei 9/2012 és un exemple "d'un paquet de mesures antinormalitzadores amb efectes que a mig i llarg termini determinaran el caràcter innecessari de la llengua catalana en l'àmbit institucional i administratiu", i que a més "són mesures que no responen a les prescripcions estatutàries en matèria de normalització lingüística, ni un exemple de creació de les condicions que permetin assolir la igualtat entre llengües pel que respecta als drets dels ciutadans tal com assenyalen l'article 4.3 i el 14.3 de l'Estatut de les Illes Balears".

A la vegada, les mesures adoptades per la majoria parlamentària del Partit Popular van clarament en la direcció d'aminorar l'ús del català en l'àmbit institucional i administratiu, vist que els nous empleats públics, de forma majoritària, no tendran l'obligació de conèixer la llengua pròpia, de manera que hi haurà una tendència a la castellanització a l'hora de la utilització de la llengua amb els administrats, però també a l'hora dels procediments administratius.

I finalment, la Llei invadeix les competències dels municipis i dels consells insulars, indicant-lis que no exigeixin el català per accedir a un lloc de feina públic (amb excepcions).

En definitiva, segons el recurs d'inconstitucionalitat, "la llei davant la qual s'interposa recurs no només suposa un pas enrere en el procés normalitzador que es va iniciar a mitjans dels anys vuitanta, sinó que a més opta preferentment per la llengua castellana en detriment de la mínima consideració que exigeix la llengua pròpia i oficial de la comunitat autònoma".