L'Agrupació Socialista Insular de Formentera ha criticat durament la Llei Orgànica per a la Millora en la Qualitat Educativa del ministre d'Educació Wert, per considerar que és una imposició feta sense cap mena de diàleg ni consens.

La Llei Wert "no compta amb el suport de la comunitat educativa, professors, sindicats, pares i alumnes, ni compta amb el suport de cap dels partits polítics que estan representats en l'arc parlamentari", ha denunciat la secretària general dels Socialistes de Formentera, Margalida Font.

La socialista ha assenyalat que aquesta reforma "pretén acabar amb la igualtat d'oportunitats" que era un dels objectius del sistema d'educació públic, perquè puja les taxes universitaris, reintrodueix les revàlides per discriminar entre els alumnes. També "torna la religió a una posició de preeminència que va tenir a les aules fins al segle passat", opinen els socialistes formenterers.

Amb l'excusa de voler lluitar contra el fracàs escolars, "es vol imposar una contrareforma ideològica", han denunciat. Per això, la primera mesura del PP, un partit polític que es queixava de l'adoctrinament d'una assignatura com Educació per a la Ciutadania, ha estat "revocar aquesta assignatura que pretenia formar ciutadans i no súbdits, per revestir l'assignatura de religió amb rang d'assignatura avaluable que computi a la mitjana de l'expedient acadèmic dels alumnes, doblegant-se davant les directrius de la conferència episcopal i tornant en aquest aspecte al segle passat ".

"Denunciem també que en la nostra Comunitat Autònoma la 'contrareforma' lingüística s'ha posat en marxa amb el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), mai abans no hi havia hagut un govern tan advers i hostil als compromisos fixats per l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística, ni mai abans una sola força política no s'havia atrevit a trencar de cop i unilateralment amb aquestes normes bàsiques de convivència ", han subratllat des de la federació socialista de Formentera. L'AIF ha exigit la retirada d'aquest Decret "per raons organitzatives, laborals, pedagògiques i de cohesió social i lingüística ".