Imprimeix
PDF

Intervenció de Francina Armengol en el Debat de Política General

Armengol en Ple nov web 3Intervenció de Francina Armengol, portaveu del Grup Socialista, en el Debat de Política General.

Presidenta, diputades i diputats, ciutadanes i ciutadans que assisteixen a aquest debat i que el segueixen a través dels mitjans de comunicació.

President del govern, després del seu discurs en el que ha narrat l'acció administrativa dels seus consellers absolutament al marge de la realitat, tenc l'honor de pujar en aquesta tribuna per compartir el que viuen moltes famílies, el que viu la nostra societat. I el que viu la majoria de la societat és un calvari. Pitjor que fa un any, molt pitjor.

I per això, en primer lloc, com moltes persones que també es demanen el mateix, jo li deman que expliqui a la ciutadania que està fent vostè, la primera figura de Balears, vostè personalment, per les nostres illes... per la gent que cerca feina... per la sanitat i l'educació...pels treballadors i la classe mitja...

Jo li deman què expliqui a la ciutadania el futur que vol per aquestes illes si el què ens proposa és renunciar a fer escoles, a fer hospitals, a les inversions estatutàries, al règim especial de Balears. Quin país vol president si el desfà, si el fa a bocinets?

Que està fent, president, apart de dividir aquesta terra i la seva gent? Perquè president, vostè ha parlat dues hores i no ha dit res de la manifestació de 100.000 persones, ni de la vaga de docents, ni de la manifestacions de defensa de lo públic, ni de la mobilització contra la LOMCE. No ha dit res dels imposts verds que vostè va retirar fa uns mesos, ni de la pujada d'imposts. No ha dit res de les famílies que viuen en el llindar de la pobresa, ni de les 106.000 persones que no tenen feina amb les que es va fer fotos en campanya electoral. Ni una paraula als joves, al futur de la nostra terra president.

President, hem perdut una oportunitat de país. Per cercar consensos, per dialogar, però vostè ha decidit que no té temps per un conflicte sense precedents. I això ens fa pensar que vostè no ha dedicat ni un minut a aquest conflicte, ni als problemes de la gent.

President, amb els seus silencis, en legítim demanar-se si vostè s'ocupa dels problemes reals dels illencs.

Ho ha dit aquest matí, president. El poble de les illes va actuar unit, des de la solidaritat contra al major incendi que hem patit en decennis a la Serra de Tramuntana. Una lliçó de la gent, i per això li deman que ofereix vostè a la societat d'aquesta comunitat per treballar des de la unió, des de l'orgull del que som, què està fent per la nostra gent i per aquestes quatre illes que conformen la nostra comunitat?

En què ha aconseguit posar d'acord a tots els illencs, en dos anys i mig?

Des de la seva elecció com a president de les Illes Balears han passat dos anys i mig. En els pobles, a les ciutats, arreu de les quatre illes, el sentiment del país és que vostè no ha complit l'expectativa per la que va ser votat, la del president que resoldria la crisi, i que ho faria des del diàleg.

El sentiment és que vostè no és el president al costat de les persones sense feina que va dir que seria. Ni el dels acords i els pactes que va prometre. Ni el que havia de regenerar la vida política.

President Bauzá, vostè no és el president que va prometre a la ciutadania que seria. Ha mentit, i avui és un home aïllat de la societat, del país, del dolor i patiment inflingit durant gairebé 900 dies de retalls.

Fa mesos que el president no visita una escola pública a les illes, fa mesos que participa a més actes públics a fora que a nostra, que esquiva actes institucionals com el de l'inici de curs universitari.

I això deixa un gust d'un president que ja ha fet tot el que havia de fer. Més pròxim al passat que al present, amb majoria parlamentària però incapaç de guanyar-se la majoria social. Una ombra del president que va dir que seria, que demostra la seva debilitat amb la incapacitat d'arribar als pactes d'Estat que va anunciar.

Un president autoritari, pare de normatives que imposen enlloc d'acordar, com la Llei de Símbols, el Decret del TIL o la llei  de Funció Pública, totes amb un rebuig social i amb data de caducitat, l'any 2015.

Havia de ser la legislatura de la recuperació econòmica, president, i som al final d'un dels períodes més conflictius -social i institucionalment parlant- dels 30 anys d'autonomia, que celebram aquest any en el pitjor moment del nostre autogovern i del que vostè ni n'ha fet una mínima referència.

Havia de ser la legislatura del diàleg, del consens, i per això va fer un gest amb el canvi de govern del maig. Un govern nou de trinca, de set a nou consellers, amb dos objectius: diàleg, impuls a l'economia. Amb el canvi de govern van caure els tres imposts verds. Però en això va quedar el canvi. Perquè en sis mesos no hi ha hagut cap altre avanç, ni en diàleg social, ni en impuls econòmic.

I jo li vull dir president que hi ha altres maneres de governar. Lo difícil en majoria absoluta és governar per tothom. I els illencs han de saber què hi ha altres formes de fer. Primer, amb diàleg, des de la força de la gent, dels agents socials, de les forces vives d'aquesta comunitat, que té moltes potencialitats. Som una gran comunitat quan treballam junts, quan sumam. Però el govern és el que ha de liderar, president.

I li vull dir que ara és un moment per prendre nota. Engrescador, perquè la ciutadania està mostrant el camí d'una comunitat autònoma que cerqui el consens, el diàleg, la pau social.

Segon, amb la concertació. Si, president. Falta posar a tots els agents socials i econòmics per trobar solucions polítiques pel futur del país. I aquest matí no n'hem vistes.

Tercer. Sense sacrificar ningú, sense deixar ningú pel camí. Volem una comunitat sostenible, certament, però l'hem de construir des de la cohesió social, no des de la precarietat. I darrer, mirant al futur president. I el futur passa per un gran pacte social.

I jo més tard li faré propostes per concertar un gran canvi de model per aquesta comunitat. Propostes polítiques de futur, en positiu, no actes administratius.

Sempre hem dit que de la crisi en sortirem. La clau és saber com. I la seva recepta és clara, utilitzar la crisi econòmica per crear una societat de la precarietat social, econòmica i laboral, dinamitant la cohesió social i empobrint a les famílies, retallant drets socials, laborals i llibertats.

Quan es treuen conclusions dels gairebé dos anys i mig de govern, tots hem entès que el PP no tenia la clau per acabar amb els problemes dels ciutadans. Ha succeït el contrari. La seva gestió, a Madrid i a Balears, ha agreujat les dificultats i n'ha afegit de noves. I s'ha fet també evident que hi ha dues polítiques antagòniques per plantar cara a aquesta gran depressió que en el conjunt d'Espanya ha provocat gairebé sis milions d'aturats.

I ho han fet senyors del PP escudant-se en programes electorals que han resultat ser paper banyat, construïts des de la mentida. Ens va mentir el PP a Madrid quan van assegurar que les pensions no baixarien. Ens van mentir a Balears quan es va dir que l'educació seria objecte d'un gran consens i d'acords d'Estat. Ens van mentir amb la promesa de baixar l'IVA turístic.

I quan les mentides han sortit a la llum, ha estat l'hora de l'autoritarisme, de la censura prèvia. La ràdio televisió pública IB3 s'ha convertit en l'eina del govern dirigida per un ex-senador del PP, han imposat un delegat del govern a Formentera, òrgans reconeguts a l'Estatut com el Consell Econòmic i Social i de consulta com el de la Joventut han estat eliminats.

S'han dictat 24 Decrets-Llei fent servir aquesta sala a cada ple com un espai de filibusterisme polític, no hi ha diàleg institucional amb les forces polítiques i la concertació social ha desaparegut. I ara sabem que el govern es dedica a fer una purga ideològica dels funcionaris.

Un govern que fins i tot fa lleis com la de Símbols per controlar l'ordre públic a les escoles, una norma més pròpia del fanatisme ideològic de qui ens dirigeix que d'una societat democràtica.

Fanatisme ideològic, per una banda, i per altra banda un retorn a les polítiques que ens van dur fins aquesta crisi. Perquè aquest és un dels elements que distingeixen també el seu executiu. Vostè defensa l'austeritat per superar la crisi, però al mateix temps torna al model del passat.

El del ciment no és el model del futur, i vostès l'han tornat a convertir en una de les seves prioritats. Amb la llei Company, que permet incorporar urbanitzacions que havíem protegit, com Muleta. Amb una llei del Sòl que legalitza obres executades en rústic i un decret-llei de platja de Palma que permet urbanitzar Ses Fontanelles. Amb la llei de costes estatal que posa en perill la urbanització de zones com Sa Canova a Artà o Ses Feixes d'Eivissa. Fins i tot han fet trampes per poder construir un hotel a Sa Ràpita!

Aquest és el balanç de dos anys: Precarietat i desigualtat, mentida i autoritarisme. I és que des del mes de juny i del novembre del 2011, les nostres vides han canviat a pitjor. I ho dic a contracor, perquè m'agradaria poder compartir amb el president que hem fet esforços junts per sortir, com diu el PP, del túnel. Però no és així, el que està succeint és que a la nostra societat les desigualtats s'accentuen.

Vivim en la societat de la precarietat, on neixen conceptes com els dels treballadors pobres: treballen, però no poden arribar a final de mes. És cert que l'atur baixa, però la precarietat puja perquè la crisi ha atomitzat el treball, que es fracciona, s'acurça i es paga pitjor.

La societat, especialment la classe mitja i la classe treballadora, perd poder adquisitiu. Un ciutadà guanyi molt o guanyi poc sofreix més pressió fiscal, paga més imposts. Directes i indirectes. Ha pujat l'IVA, l'electricitat, l'IBI, i amb el cèntim sanitari pagam a les illes la benzina més cara d'Espanya.

Molts de treballadors tenen feina, president, però no poden viure perquè els costos salarials han baixat. El mes passat, un de cada dos contractes es va fer per menys de tres mesos i 2 de cada 10 contractes han estat inferiors a set dies aquest estiu.

La reforma laboral del 2012 del senyor Rajoy ha enviat a milers de treballadors al carrer sense drets, o els ha reconvertit en autònoms per seguir treballant per a les mateixes empreses, de forma externalitzada. En un moment d'excel·lent conjuntura turística, la temporada s'ha escurçat, amortitzat llocs de treball, rebaixat salaris tot i fer més hores de feina. I amb les reformes de Rajoy, les prestacions són més baixes, les condicions més dures, els drets més escassos.

El PP en el Congrés dels Diputats acaba d'aprovar la reforma de les pensions, que suposa una pèrdua de poder adquisitiu pels pensionistes, que a més són els que estan pagant una gran part dels retalls a la sanitat de les illes. Més de 10 milions d'euros ha recaptat el govern amb el copagament sanitari. Els majors, i més si estan malalts, són els grans perdedors.

El futur és l'educació, i si hi ha un pilar que no haurien d'haver tocat sense consens, és aquest. La crisi ha estat el camuflatge idoni, l'excusa d'un atac a la igualtat d'oportunitats, a l'autonomia dels centres, a la qualitat de l'ensenyament, als docents, a la llengua pròpia.

President, tothom està a favor de combatre el fracàs escolar. A favor de fer reformes, de millorar la qualitat, de combatre amb recursos un dels problemes estructurals d'aquesta comunitat. Per això hem invertit en escoles. Sabem quin és el diagnòstic, i les mesures que s'han d'aplicar

I sempre hem estat a favor d'augmentar les competències lingüístiques. Tot pare i mare i tot docent està a favor de que els seus fills aprenguin l'anglès, i per això vam ser pioners en la introducció d'una tercera llengua en el primer pacte de progrés amb el programa de seccions europees que s'ha implantat a més de 200 centres.

En el sector educatiu, el primer és el diàleg, el consens, els acords. I cap mesura d'aquest govern en matèria educativa s'ha fet amb el suport dels sectors implicats. I sense consens és impossible construir autopistes de l'educació. Sense consens, el TIL només es pot derogar.

President, en el pitjor moment, s'han pres les pitjors decisions, I s'ha fet en el sector més important per un país, el sector que construeix ciutadans i ciutadanes crítics i lliures. Si volia disminuir el fracàs escolar, no podia retallar més de 1.000 professionals. No ho podia fer disminuint els programes i activitats de suports als infants amb necessitats i dificultats. No havia d'augmentar les ràtios, reduir les beques escolars i menysprear als docents.

Si l'educació s'ha convertit en l'escenari d'una guerra ideològica, una guerra més silenciosa té lloc a la Sanitat, motivada per un model de cobertura privada mentre es retallen a la pública recursos, inversions i personal. L'objectiu és simple: convertir la salut en un producte de mercat, no en un servei públic. Ja ens ho va dir el conseller d'Hisenda la setmana passada.

Les conseqüències les pateixen els malats, els usuaris de la Sanitat han vist empitjorar el serveis, i hospitals com el d'Inca en són una prova. Els retalls pressupostaris han posat per davall de la mitjana per càpita de l'Estat, a poc més de 1.000 euros per habitant, han acomiadant més de 1.200 treballadors de la Sanitat, i les llistes d'espera, digui el que digui el president, han passat de 51 a més de 108 dies. 100.000 persones estan en llistes d'espera president. 100.000....

Decrets com el 16/2012, que és un canvi de model en la nostra sanitat, eliminen la protecció a l'atenció universal, i ha generat l'exclusió de 20.000 persones a les que han retirat la targeta  sanitària. Les seves decisions condicionen l'atenció sanitària. La mort d'Alpha Pam sempre ens ho recordarà.

S'ha obert la porta a la gestió privada d'un dret fonamental, el dret a la salut. Mirin el recent cas de la radioteràpia d'Eivissa. El govern ha anunciat la seva implantació, però la deixarà en mans privades, com el que volen implementar a Menorca. Tot per satisfer els responsables de la seva explotació, que necessiten quadrar comptes, fer diners, no oferir un servei públic. I Sr President m'agradaria que me contestàs, és cert que igual que succeeix amb la radioteràpia han estat negociant la privatització dels hospitals d'Inca i de Manacor?

President, avui ens anuncia un pla de família mentre exclou 10.000 persones en dependència moderada i en tenim 5.000 que esperen per una ajuda. I en dos anys i mig, no han concertat cap plaça nova per discapacitats. Quines són les seves prioritats, president?

Els qui governen han empitjorat l'estat del país i han obligat fins i tot a milers de joves a partir fora de les nostres fronteres. Perdem talent, el millor de la nostra història. I els que queden tenen el consol de taxes universitàries més cares. Fins a un 150% més costen les segones i terceres matrícules. L'objectiu, excloure, negar la igualtat d'oportunitats als que no poden pagar, per tornar a la societat de classes, a una societat on l'Estat deixa de ser la clau per corregir el desequilibri social  i les desigualtats.

Una crisi que també ha passat factura als ciutadans pel fet de viure a un territori insular. Un dels gran problemes és ser un ciutadà global des de les nostres illes. Es quasi més fàcil i més barat comprar per Internet un vol a Nova York que anar a Barcelona des de Menorca o Eivissa per viatjar, per estudiar, per fer negocis, per atraure més turistes, per crear ocupació.

La crisi, la fallida de companyies, la competència de l'AVE han convertit altres destinacions més accessibles en preu, mentre que les nostres illes han perdut competitivitat precisament per la baixada de freqüències i la pujada dels bitllets fins a un 30%. Això ens resta competitivitat global i afecta a la vida de les persones, i ho hem de corregir conjuntament.

La crisi i les polítiques del PP ens ha llevat connectivitat, però sobretot ens ha fet menys competitius. I això té encara menys sentit quan comptam amb una joia de la corona en matèria d'infraestructures aèries -els aeroports de les illes- que ni poden ser privatitzats, ni retornen els beneficis suficients als ciutadans pel que generen al llarg de l'any. President, estam davant una de les preocupacions més importants dels sectors claus de l'industria i dels serveis de Balears, i vostè no n'ha dit una paraula. Li deman un front comú per evitar la privatització dels nostres aeroports.

Hem perdut competitivitat, i han deixat de fer polítiques pel 90% del teixit comercial i industrial de les Balears, que són un dels vertebradors de la nostra economia. Aquest govern s'ha aliat amb les grans superfícies comercials, ha liberalitzat el sector, i ha deixat de banda en el pitjor moment als que necessitaven més suport. Miri el cas de Palma, 2.000 comerços han tancat en els darrers anys. A Menorca s'han perdut 700 llocs de feina lligats a la indústria en els darrers anys. I aquest matí ens anuncia una llei de comerç sense consens. Per fer què president?

(...)

Senyores i senyors, diputades i diputats,

Aquest balanç del que avui és la nostra comunitat després de dos anys i mig de retalls és fruït de les polítiques del PP. Una comunitat que sofreix, però resisteix gràcies a la seva gent, gràcies al seu turisme, als seus empresaris, als seus treballadors. Som un gran país, però l'hem de construir mirant el futur, no des dels retalls.

El futur passa pel creixement i la inversió, no per la precarietat, i els socialistes tenim un model basat en l'economia social del mercat, a on l'Estat redistribueixi, corregeixi, iguali, permeti a tothom jugar amb les mateixes cartes. Sabem què és la factura d'una crisi, també hem governant, però mai la gestionaríem com vostès. Mai. Li vull dir president, hi ha marge per construir un altre país, sense el cinisme de d'haver de donar les gràcies a persones a les que vostè ha acomiadat i posat en el carrer.

Les polítiques del PP sacrifiquen persones, i és cert que nosaltres hem demanat sacrificis, però mai estarem a favor de sacrificar persones.

Com he dit en les meves primeres paraules, qui hagi escoltat el president Bauzá ha escoltat un discurs que qualsevol família de les illes trobarà molt poc ajustat a la seva realitat diària.

El president ha parlat de la recuperació després dels sacrificis als que jo m'he referit fa uns minuts. Estic convençuda que la resposta de qualsevol família és que no la veu. A quina recuperació és refereix? Jo no la veig

Avui una llar de Balears és probable que tengui almenys un dels seus membres a l'atur. Si tenen un familiar major, sabran que estan pagant pels medicaments uns 30 euros de mitja mensual, gairebé un 5% de la seva pensió, sempre i quan els passin a retirar tots. Avui sabem que un de cada cinc pensionistes no retira tots els seus medicaments.

Si és un fill el que està a l'atur, un de cada dos aturats és jove, és molt probable que sigui un interí, un treballador de la construcció, una persona del sector serveis, o una persona que ha treballat per empreses que han hagut de tancar, com Orizonia.

Amb probabilitat, abans de perdre la seva feina, li van rebaixar el sou, va haver de treballar més hores, el van passar a autònom, i avui compta els dies que li manquen per acabar la prestació d'atur. I sap perquè els compta? Perquè quan pensa en què passarà quan acabi l'atur, tremola. Perquè fa temps que no sap el que vol dir la paraula feina, perquè sent que està vivint més aprop d'un procés d'exclusió social que de reinserció laboral.

President, l'hem sentit parlar aquest matí de la recuperació de les xifres, dels indicadors, de les expectatives, dels mercats. Hi ha indicadors macroeconòmics que estan millor. I jo me n'alegr senyor Bauzá, però aquesta millora no s'ha traslladat a les famílies.

La realitat no és la d'un suposat creixement, és la de persones que guanyen menys que fa un any. Que tenen menys recursos pel més important de les seves vides, els seus fills, joves que puguin millorar, anar a la universitat, trobar una feina millor que la seva, que pugin gaudir d'un futur digne.

La realitat de moltes d'aquestes famílies, de molts de joves, de moltes persones de més de 55 anys, no és la de les xifres d'aquest matí, no és el deute públic o el dèficit. Es d'una realitat que mostra que un 40% de famílies no pot anar de vacances ni una setmana en l'any. Que hi ha 25.600 famílies sense una sola persona que treballi. Que és molt probable que sigui una de les famílies que estan en el 20% de les que tenen moltes dificultats per arribar a finals de mes.

El final del túnel hi ha poques famílies que el vegin. El president és un dels únics. Dels únics que ho veuen. I li he de dir president, perquè en un moment de crisi, en un moment de manca de treball, en compatibilitza dos, que per cert donen molt bon rendiment. Per això ens parla de recuperació, perquè vostè no sap el que viu la gent.

Amb els seus retalls, vostè i el seu partit han posat en perill el futur, les esperances i el benestar de milers de famílies que avui estan pitjor. Cada vegada que surt una enquesta com la de l'INE, cada vegada que UNICEF o la Xarxa d'Inclusió Social publiquen dades que demostren que la distribució de la riquesa cada vegada és més desigual. Això, la nostra societat, no s'ho pot permetre. Perquè una societat desigual, és una societat abocada al fracàs col·lectiu.

M'indigna que en nom de la recuperació del PP moltes persones hagin perdut la seva feina.  Que hi hagi nins que no tenen ni un dinar com toca al dia. M'indigna com els treballadors del sector turístic fan més hores però perden prestacions durant l'hivern per la reducció de la temporada.

M'indigna que poguem rescatar els bancs i no les persones que segueixen perdent les seves vivendes per no poder pagar la hipoteca. I m'indigna que els treballadors de Cemex de Lloseta no tenguin altre remei que acceptar una rebaixa del 25% en els seus salaris per evitar el tancament.

Li he de dir president, se me romp el cor el que està fent a l'educació pública, i amb el que faran amb la LOMCE. Amb el que han fet amb els seus retalls. Els infants, els més fràgils, no mereixen ser moneda de canvi de la seva política de retallades.

Senyors del Partit Popular, no es pot parlar de recuperació quan una família, una sola, veu que el seu fill amb necessitats especials deixa de tenir el suport escolar que havia tengut fins ara en nom de la reducció del dèficit.

(...)

Dos anys després, saben el què demostren els governants del PP? Insensibilitat amb la gent. Fa més de dos anys que governen i no vivim millor....I si comparam les xifres en relació al 2011, ni en creació d'ocupació, ni en creixement econòmic, ni en deute, ni en inversió vostès han millorat els indicadors.  Ho han fet amb el dèficit, cert, però a canvi no han millorat el benestar de les persones.

Senyores i senyors,

En 30 anys d'autonomia mai havíem viscut un conflicte social de la magnitud que vivim des del principi de la legislatura. I això es tradueix avui en rebuig. I el símbol del rebuig és el TIL, l'ADN d'aquest govern, el d'un govern autoritari que imposa sense escoltar i criminalitza a qui no pensa com ell. Un ADN en la manera de governar que mai s'havia viscut, de gran tensió social.

El govern actual ha actuat de forma contrària a allò que sembla obvi, i és que en temps de crisis s'ha de cercar la suma, el consens, la pau social. Balears té avui un conflicte social que no existia en el 2011, que ens resta energia i recursos per combatre la crisi.

Vist amb perspectiva, el país ha perdut el pas que hem marcat junts aquests darrers 30 anys, i el govern ha perdut el lideratge institucional, polític, econòmic i social.

Quan un president d'una comunitat asfixia voluntàriament la cultura, el seu partit aplica un IVA cultural del 21% o fa guerres contra Orquestres com la Simfònica o ignora a acadèmiques com Carme Riera, quan un president margina sectors com el cine i l'audiovisual, o menysprea artistes com Toni Catany és que no ha entès el país, no el lidera ni el pot representar.

I no el lidera perquè en dos anys, aquest govern no ha estat capaç de proposar ni un conveni en matèria d'inversions estatutàries. Més de 800 milions han deixat d'arribar a Balears que haguessin pogut ser eines potents per inversions en medi ambient, en tecnologia, en infraestructures per la comunitat autònoma.

I aquest matí hem viscut un nou capítol de renuncia del nostre autogovern. El president ha renunciat públicament als 2.800 milions d'euros que es van acordar la legislatura passada. I ens haurà d'explicar president perquè, els I són més que decebedors. Zero euros en inversions estatutàries i a la coa d'inversions per habitant, 66 euros per càpita en el 2014. Són mals gestors president, però sobretot són mals polítics!

Senyores i senyors,

El rebuig a les polítiques avui és una nova forma de lideratge social. I aquest lideratge des dels moviments socials, des de la mobilització col·lectiva, vol clarament un canvi. I el vol perquè sent que el govern ha tocat la columna vertebral del país, des de la llengua a l'educació, des de la sanitat al finançament, i que no ha demanat opinió, cap consens ni acords amb ningú.

La societat eivissenca, menorquina, formenterenca i mallorquina ha recordat que els canvis de model i de societat s'apliquen sempre i quan les facem tots junts, no des de la imposició.

En aquests mesos, la societat civil ha donat una lliçó a la política, als polítics. Ha romput amb el discurs de la crisi i de l'austeritat, creant una il·lusió col·lectiva, demostrant que hi ha alternatives als retalls de drets i llibertats, en sanitat i educació, en polítiques socials i dependència.

Els socialistes hem pres nota. A la gent li importa la política, i ha decidit defensar el que és de tots, i ho ha fet de forma majoritària. No està disposta a acceptar imposicions, a que no hi hagi diàleg.

Els qui exercim la política hem d'estar a l'alçada, entendre com s'exerceix el govern en democràcia en el segle XXI. Deman al govern responsabilitat arribats al tram final de la legislatura. No minusvalorin el que vivim. Perquè no és normal. No és normal reduir al no res el marc institucional que garanteix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. No és normal no escoltar a ningú. No és normal en dos anys posar a tothom en contra.

Els partits i els governs, quan deixen de ser la veu de la societat, deixen de tenir sentit, perquè o són la veu de la societat, o no són res. Els ciutadans voten cada 4 anys i ens fiscalitzen a diari, i quan ho troben necessari, surten al carrer, amb tanta o més visibilitat que les accions del propi govern.

Quan això succeeix, un president ha de respondre, ha de donar la cara, no pot mirar cap a una altra banda, no és pot convertir en un passatger en trànsit que deixa la maleta dels problemes a Balears. Senyors del PP, a Balears hi ha hagut un punt d'inflexió. Un crack social i institucional, que demana canvis en la seva manera de fer, de defensar Balears, de dialogar amb la societat a la que representen. Un desig de canvi amb un horitzó, el 2015.

Senyores i senyors diputats, president, una gran majoria de la nostra societat és sent més identificada amb el color verd i el que representa que amb la rebaixa del dèficit.

I això és un signe cabdal de que la societat té més esperança en les seves possibilitats que en els indicadors dels mercats, perquè diu al govern que per molt que retallin, el futur és seu. I sobretot, que el batallaran perquè sigui el més parescut al que han somniat.

Els socialistes som conscients de la demanda que existeix en la nostra societat dos anys després de govern del PP, aquí i a Madrid. I volem respondre a la gent amb una proposta clara, de país i de futur, oposada a les polítiques del PP.

Des del primer dia, els socialistes hem fet oposició a aquestes polítiques de retalls i d'austeritat que no han duit la  recuperació, sinó més depressió social.

President, hi havia marge per fer altres polítiques.

Els hem proposat defensar a Espanya una reforma constitucional que ens faci avançar cap a un Estat Federal, un Estat que permeti a les Illes Balears el lloc que li pertoca en finançament, en competències, en autogovern. Ens han dit que no.

Els hem proposat una reforma fiscal profunda fent pagar als que més tenen i als que més contaminen, i ens han votat en contra.

Els hem proposat la demanda conjunta de millores en inversions per part del Govern d'Espanya i ens han dit que no.

Els hem proposat treballar conjuntament per presentar a les Corts Generals un nou Règim Especial que compensi els desavantatges de la insularitat i ens han votat en contra.

Amb tot això hi havia marge per mantenir les polítiques socials, per fer inversions, per posar en marxa el Pla d'Ocupació i de Pobresa que els hem demanat des de fa més d'un any.

Propostes que són un contracte amb la ciutadania per reactivar l'economia, mantenir el benestar, garantir els drets socials i les nostres llibertats. I que vostès han rebutjat.

Són mesures que segueixen vigents, i que seguesc oferint avui al govern. Faci com quan ha rectificat en diverses ocasions, com en el cas dels imposts verds, el tancament d'hospitals, l'impost del patrimoni o amb l'anunci ahir que reobriran dues oficines d'atenció a les víctimes que vostès tancaren, els obri totes de nou Sr President, les dones víctimes de la violència de gènere li agraïran.

Fa dos anys que li demanam un Pla d' Ocupació i contra la pobresa per fer front al primer problema de Balears. I al final, després de dir que no, després d'un canvi de govern, després de desenes de preguntes en aquest ple, vostès han rectificat i han presentat finalment un primer esborrany del Pla. I encara ens diuen que som el partit del no?

President, fa més de dos anys que fem propostes. Demostri que el partit del no, no és el seu. Demostri el que diu amb fets, no només amb paraules.

El govern actual ha disparat des de tots els angles i a tot el que li molesta: a la llengua pròpia, al patrimoni i la cultura, a l'autogovern, als consells insulars, a l'educació i la sanitat. Ha disparat sobretot contra el marc de progrés social dels darrers 30 anys. Nosaltres som un partit que defensa el que reconeix l'Estatut i la Constitució, des dels nostres valors, les arrels en les que creim, que són les d'un model de societat en la que la igualtat d'oportunitat és la base pel progrés d'un país.

Per preservar aquest camí que hem escrit junts en els darrers 30 anys hem anat presentant propostes concretes. Ara és el moment de fer una passa més.

President, li propòs anar una passa més enllà en el model de comunitat autònoma, de benestar i per a les nostres properes generacions.

President, li propòs blindar els pilars del benestar i del futur d'aquesta comunitat. Blindar dels retalls l'educació, la sanitat i les polítiques socials.

El futur passa per la cohesió social, pel coneixement. I la proposta dels socialistes és que per retallar el nostre futur es necessiti una majoria qualificada. Que calgui un consens majoritari de la societat.

Per això treballarem en una llei que desenvolupi el corpus de drets socials que recull l'Estatut del 2007 en el seu article 16 i següents, a on es recull el dret a la salut, l'educació, la dependència i el dret al treball i l'ocupació.

I si volem preservar els pilars del benestar, també hem de fer un pacte de comunitat per fer de la recerca, la investigació i la innovació un dels eixos del creixement de la nostra comunitat.

Aquesta són dues propostes de present i de futur. L'oferim a tots els grups de la cambra, i fa part d'un paquet d'iniciatives que hem anat presentant en aquests dos darrers anys,

 Senyores i senyors diputats,

La política és una eina al servei de la societat i del progrés. Aquests mesos he parlat amb centenars de persones que volen canviar les coses, que han sortit als carrers, que s'ha mobilitzat de forma històrica a Balears. I per això el meu partit, el meu grup parlamentari es posa al seu servei, al d'una ciutadania exemplar, que ha sortit al carrer per dir basta en diverses ocasions, però especialment el passat 29 de setembre.

El lideratge social és a fora, a la societat, i compartit. A les xarxes. El socialistes hem entès aquest canvi. Hem entès el canvi que s'ha produït a les nostres illes.

I per això el partit que represent vol oferir una alternativa, un paquet de propostes pel futur, vol estar al servei del canvi. Al servei d'una societat que vol viure millor en el seu municipi, a la seva ciutat, a cada una de les illes, a la nostra comunitat autònoma.

Ens posam al servei del desig de canvi des dels valors de la llibertat i la democràcia, de la recerca de la igualtat i de la cohesió social. Al servei del nostre país.

Al servei d'un país com hi estigué un escriptor que morí molt jove. Bartomeu Rosselló-Pòrcel del que enguany hem celebrat el centenari del seu naixement.

Escriví un magnífic poema d'enyorança i orgull de la nostra terra

Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. Deia el poeta

Jo també me'n sent orgullosa del nostre poble. M'agradaria que vostè Sr President prengui les seves decisions des del respecte a la nostra història, a la nostra identitat i al futur que volem construir junts.

                  

Moltes gràcies

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

destacat 3

destacat 4

Afilia't al PSIB

No t'ho pensis més i vine

al Partit Socialista.

 

Afilia't

Contacta

Contacta amb nosaltres!

balears@psib-psoe.org

Contacta

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube