Imprimeix

El PSIB-PSOE demana la retirada de la llei del sòl del PP que multiplica l'espai urbanitzable, amnistia il·legalitats en sòl rústic i podria ser inconstitucional

Carbonero Ple Parlament web El PSIB-PSOE ha presentat avui una esmena a la totalitat al projecte de Llei del Sòl del Partit Popular, que és una norma poc sostenible, urbanitzadora i depredadora del territori,

que també suposa una amnistia a les il·legalitats en sòl rústic. "Amb aquesta llei, les Illes Balears estaran pitjor que fins ara, perquè tindran més sòl urbà classificat, més sòl urbanitzable, manco protecció, manco serveis, manco vivenda de protecció oficial i manco control per part dels organismes competents en matèria d'urbanisme, que són els Consells Insulars", ha denunciat el diputat Jaume Carbonero.

El socialista ha lamentat, en primer lloc, l'amnistia que suposa aquesta llei per a les construccions i parcel·lacions en sòl rústic, i el descompte que suposarà legalitzar-les ara, només entre un 15 i un 25% del cost total de l'obra, front a la sanció existent fins ara, del 100%. "Aquesta llei envia un missatge perillós perquè a moltes zones on fins ara no es podia fer obra ni contractar, a partir d'ara sí es podrà fer. Aquesta amnistia tindrà un important efecte cridada i moltes persones creuran que sempre, en un moment o altra, s'acabaran amnistiant les infraccions",ha opinat Carbonero.

El diputat ha recordat també que aquesta amnistia vulnera un precepte bàsic en urbanisme, que és que ningú pot treure benefici d'una infracció urbanística. "Aquí hi ha un greuge comparatiu important entre els veïnats que han complit la llei i els que se l'han botat, i ara podran legalitzar les construccions pagant una petita multa", ha dit.

La llei consolida i estableix definitivament com a terrenys urbans aquells fins ara urbanitzables, tot i que no s'hagi iniciat allà cap transformació. "La llei hipoteca el futur i consolida un model d'urbanisme per a una població de 2,6 milions de persones, entre turistes i residents. Això és una barbaritat", ha explicat Carbonero.

Haurà més terrenys per urbanitzar i els planejaments seran de pitjor qualitat, perquè la norma redueix la capacitat dels Consells Insulars de supervisar i aprovar els plans d'ordenació dels ajuntaments.  A més a més, la llei preveu importants rebaixes en les cessions que hauran de fer els constructors, tant per a espais verds i esponjaments com per a dotacions de serveis públics, com escoles o centres de salut.

Finalment, Carbonero ha advertit que la llei té clares sospites d'incomplir la Constitució Espanyola, perquè incompleix normes superiors com la llei del sòl estatal. "Si en la tramitació parlamentària no es solucionen aquestes qüestions, la llei tindrà problemes"  ha advertit el socialista.  El PP ha rebutjat l'esmena a la totalitat i per tant, el projecte de llei inicia ara el tràmit parlamentari norma.

El PP no es compromet amb l'Estat del Benestar ni amb les inversions estatutàries.

En el plenari d'avui, la portaveu parlamentària socialista, Francina Armengol, ha ofert al president Bauzá fer "un gran pacte" perquè la crisi no afecti encara més a la ciutadania. "Està disposat, Sr. president, a blindar per llei l'Educació, la Sanitat i les Polítiques Socials?" ha demanat Armengol. La portaveu socialista ha recordat a Bauzá que "la millora d'alguna xifra macroeconòmica no es tradueix en millores per a les famílies" de Balears, on un 20% de la població viu ja en el llindar de la pobresa. En els darrers anys "han augmentat la desigualtat, la pobresa i la precarietat", ha recordat; però el president ha rebutjat l'oferta.

El PP tampoc s'ha volgut comprometre a reclamar per via judicial les inversions estatutàries que el Govern Rajoy ha deixat de pagar a Balears. "Vostè va reconèixer que el Govern central té l'obligació política i jurídica de complir amb l'Estatut d'Autonomia i que ho reclamarien", ha recordat el diputat Marc Pons al conseller Marí. "Ara que Montoro ja ha deixat clar que no pagarà i la via política està esgotada, actuï amb valentia, compleixi la seva paraula i reclami les inversions per la via jurídica", ha afegit.

Però el PP no sembla disposat a plantar cara a Madrid, ni tampoc  a reclamar responsabilitats polítiques als directors generals que varen elaborar les llistes negres dels treballadors del IDI, un comportament "repugnant" segons la diputada Pilar Costa. La socialista ha exigit al Govern que els destitueixi perquè no és ètic mantenir-los en el càrrec i ha avisat el conseller d'Economia –que en el moment dels correus electrònics era director de l'oficina de reestructuració del sector públic- que "ara és encobridor. Si no els acomiada, es convertirà en còmplice".  Costa ha condemnat que el PP "ha purgat les empreses públiques per després tornar-les a infectar amb el mateix virus de Matas, que és l'enxufisme".

Igualment, s'ha negat el conseller de Presidència a assumir cap responsabilitat pel nomenament del detingut Borja Rúperez com a gerent d'IB3 mentre ell era director general. Tampoc el president Bauzá ha donat la cara per les greus acusacions que suposen les declaracions de Rupérez, qui va afirmar que a ell se l'havia contractat per indicació directa del president Bauzá, a canvi d'encarregar-se de la seva vinoteca Divino, i el van acomiadar quan es va negar a comprar-li. "Hi ha silencis que diuen molt", ha denunciat el portaveu parlamentari adjunt, Vicenç Thomàs.

Maicas demana la dimissió de la consellera Camps

El diputat socialista Lluís Maicas ha demanat, avui, una vegada més, la dimissió de la consellera Camps, i no per la seva errada quan va nomenar "Trepitja" l'informe Pisa, ja que qualsevol pot tenir un lapsus. "Ha de dimitir per dignitat: perquè no té la solvència, ni els coneixements, ni tampoc l'autoritat que el seu càrrec exigeix. Només té el poder", ha denunciat Maicas. El socialista li ha demanat que "deixi d'ocasionar més malestar, més inquietud, més irritació al conjunt del món educatiu",que és el què està fent.

La consellera, que evidentment s'ha negat a dimitir, ha defensat la seva gestió i també ha negat que en la seva conselleria s'estigui produint un seguit de dimissions, com ha denunciat la diputada Cristina Rita. La socialista Rita ha explicat que els funcionaris dimiteixen o demanen canvi de destinació "perquè no poden més de la seva forma de fer, tan ideològica i tan poc pedagògica, pels retalls, per la crisis dels llaços, per la vaga, pel TIL, pels directors...". "Vostè ni controla el seu departament i això perjudica el sistema educatiu i la qualitat de l'ensenyament", ha denunciat.

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

дела домашние

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube