Imprimeix

El PSIB-PSOE adverteix que la Ley Montoro suposarà la desaparició o privatització de serveis socials

Pilar Costa Ple Parlament web desembre Pilar Costa: "Tele-assistència domiciliària, escoletes, centres de dia... Tindran els Consells i el Govern els recursos necessaris per donar els mateixos serveis que ara donen els ajuntaments?"

El PSIB-PSOE ha expressat avui el seu temor a que la Llei Montoro –de racionalització i sostenibilitat de l'administració local- suposi "la desaparició o la privatització d'alguns dels serveis socials que ara rep la ciutadania a través dels ajuntaments".  Així ho ha expressat la diputada socialista Pilar Costa, durant una interpel·lació al Govern Bauzá per conèixer la seva opinió sobre aquest projecte de llei, que aviat acabarà la seva tramitació a les Corts Generals.

La llei "trastoca de dalt a baix les competències que fins ara han estat dels ajuntaments, i ara passaran a ser de les comunitats autònomes i dels consells insulars", ha denunciat Costa.  És una llei que, en els seus objectius, parla d'evitar duplicitats i de racionalitzar l'administració, però també "d'afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades", ha advertit Costa. "Aquí ja se veuen les vertaderes intencions del PP: privatitzar serveis essencials com puguin ser els serveis socials", ha afegit.

En els municipis de menys de 20.000 habitants (el 80% dels de Balears), la llei obre la porta a la gestió privada dels serveis socials municipals: les escoletes, la tele-assistència, els centres de dia, etcètera. "Qui assumirà aquests serveis? Seguiran sent els Consells insulars les institucions competents en serveis socials i dependència? Tindran els Consells i el Govern els recursos necessaris per donar els mateixos serveis que ara donen els ajuntaments?", ha demanat.

També obre la porta a la gestió privada en serveis de neteja, aigua, pavimentació i d'altres aquesta llei que du "la marca del PP, que és la manca de consens i diàleg", ha afegit. Per això ha estat criticada per la Felib, pels ajuntaments –fins i tot del PP- i pel Consell d'Estat.

Costa ha demanat al Govern si "gestionarà de forma directa aquests serveis o farà ús del què li permet la llei i afavorirà la iniciativa privada, privatitzant els serveis que fins ara presten els ajuntaments?"  Ha demanat també si l'Executiu pensa fer ús de la possibilitat de fusionar ajuntaments de menys de 5.000 habitants, cosa que també permet la llei.  En definitiva, moltes preguntes i poques respostes. "Ens ve un panorama molt incert i, sobre tot, ens agafa a les institucions de Balears molt poc preparades", ha afegit, en la seva intervenció.

Un front comú per les estatutàries i el REB

El plenari d'avui també ha estat marcat per l'oferiment de la portaveu socialista, Francina Armengol, al president Bauzá per fer un front comú i anar a reclamar junts a Madrid les inversions estatutàries i el nou Règim Especial Balear, que s'ha d'aprovar l'any 2014. "Convoqui la plataforma pel finançament, convoqui els partits polítics i els agents socials i econòmics", ha demanat Armengol a Bauzá. Així podrem "reclamar junts les inversions estatutàries i el nou REB, per reclamar el que ens correspon, el que no podem perdre",  ha afegit.

La socialista considera que ha arribat el moment de reconèixer que "l'estratègia de Bauzá ha fracassat", ja que no han arribat a Balears cap de les inversions estatutàries que marca la llei, des que governa. "Reconeix que no ha treballat prou perquè arribin els 2.800 M€ que havien d'arribar fins 2013", ha dit.

Per altra banda, el PSIB-PSOE ha acusat el Govern de deixar abandonats als petits i mitjans comerços, amb els que no ha consensuat ni tractat la llei de comerç. "L'anunci al Parlament de que es prepara la llei de Comerç va  agafar per sorpresa Afedeco, Pimeco i la Federació Balear de Comerç. Vostès sempre trepitgen els petits", ha denunciat la diputada Pilar Sansó.  

En matèria d'ocupació, Joana Barceló ha demanat el Govern que "s'impliqui" en la lluita contra aquest problema, ja que les xifres no són tan bones com ells pretenen. "El 43% de tots els contractes de Balears entre gener i novembre han estat de menys de tres mesos i això no dóna dret a cap prestació", ha denunciat la diputada. "El problema és complex i s'hi ha d'implicar", ha dit.

Però el Govern ha tirat balons fora, igual que ha fet quan el diputat Cosme Bonet li ha demanat "qui va perdre la confiança en el Sr. Borja Rupèrez i qui li havia donat" per ser gerent d'IB3, tot i la seva manca d'experiència, la seva oposició al sector audiovisual i les informacions sobre la manipulació del seu CV. "Tenim dret a saber quina és la relació entre el Govern i aquest presumpte delinqüent", ha afegit Bonet, sense gaire èxit.

Finalment, la diputada Lourdes Aguiló ha retret el Govern les seves intencions de contractar "a dit, a qui vulgui, quan vulgui" per fer feina a l'Administració pública, tal com va fer Matas durant la seva darrera etapa de Govern. L'article 21 de la Llei de Pressuposts 2014, que prepara el Govern, inclou la possibilitat de contractar personal laboral per a projectes d'inversió fora dels borsins d'interins de l'Administració. "Sr. Conseller, l'han enganat", ha dit Aguiló al conseller Marí Bosó, qui s'ha justificat en un decret del 2004, ja superat per la Llei de Funció Pública i l'estatut bàsic del treballador de la funció pública (2007). "La ciutadania demana transparència, no vol més tràfic d'influències", ha afegit Aguiló, qui ha ofert pactar tres esmenes per arreglar aquest article 21.

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

дела домашние

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube