Imprimeix
PDF

Thomàs: “El Govern de Bauzá perjudica seriosament els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears”

011214 Pons i Thomàs rdp webINICIATIVES GPS AL PLE DEL PARLAMENT

El portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista esmenta el "fracàs de gestió" del Govern per no haver aconseguit millorar el finançament de Balears, i haver carregat el pes de les retallades en les classes mitjana i treballadora.

El GPS ha anunciat el seu vot negatiu a la Llei Agrària per ser "especulativa i recentralitzadora" segons el diputat Marc Pons. De la seva banda Vicenç Thomàs considera un "fracàs democràtic de Bauzá" que el Govern torni a legislar per Decret llei, en els casos de l'ordenació farmacèutica i de l'administració local, i ja sumi 28 tramitacions legislatives que eviten el tràmit parlamentari habitual durant la present legislatura

A aquestes alçades de legislatura "el fracàs de gestió política" del Govern és molt evident i palpable, sobretot per "la incapacitat de la millora del finançament per Balears". Per Vicenç Thomàs, la votació al Senat d'una esmena socialista que serviria per aportar inversions per valor de 322 milions d'euros a l'Arxipèlag via Pressupostos Generals de l'Estat hauria de ser "prioritària" per al PP i pel Govern de Bauzá. En canvi els senadors del PP ja han anunciat una esmena d'anul•lació per a la iniciativa socialista, sense que el PP a Balears hagi dit la seva.

"El PP anul•la 322 milions d'euros per Balears, i permet que els rigors de la crisi la paguin els mateixos de sempre: la classe mitjana i la treballadora" ha acusat Thomàs, que ha recordat d'una banda que segons els mateixos inspectors de treball, un terç dels assalariats de Balears cobren a l'entorn dels 650 euros mensuals, en un entorn de contractació de temporalitat i precarietat creixents. D'altra banda, Thomàs també ha recordat que segons informacions publicades recentment, la massa salarial de Balears ha disminuït en 1.200 milions d'euros des de 2008. Un fet que per Thomàs, "posa en una dimensió real els continuats anuncis de baixada de l'atur que fa el Govern". En realitat, els ciutadans tenen cada cop menys doblers a les seves butxaques.

En aquest context de creixent precarietat i de "cronificació de la situació de pobresa laboral", és a dir, d'aquells treballadors que malgrat tenir lloc de feina, no guanyen el suficient per arribar a final de mes, "rebutjar aquests 322 M€ és una autèntica temeritat, per que servirien per a generar llocs de feina, i tenir un efecte multiplicador per a l'economia de les Illes".

A més Thomàs també ha titllat de "fracàs democràtic del Govern" que les seves iniciatives legislatives pel ple de demà al Parlament incloguin dos nous Decrets-llei, un per a Ordenació farmacèutica i un altre per a reinterpretar una Llei Estatal de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local. Amb aquests dos seran 28 els Decrets-llei que el Govern haurà emès, per altres tantes normes que hauran evitat així el tràmit parlamentari que es reserven als Projectes de Llei que presenta el Govern.

En els dos casos el GPS s'abstindrà. Pel Decret d'ordenació farmacèutica, per "una modificació unilateral dels criteris de concessió de permisos d'instal•lació de noves oficines de farmàcia" que afecta a 50 establiments que ha comptaven amb llum verda i que estaven esperant la concessió administrativa del Govern. "Allò que pretén el Govern és fer més restrictius els criteris d'autorització de noves oficines de farmàcia" ha dit Thomàs.

D'altra banda Thomàs denuncia "el nyap" que suposa la Llei estatal que regula l'abast competencial dels municipis de menys de 20.000 habitants a l'Estat, aprovada pel ministre Cristóbal Montoro, i que afecta a atribucions municipals com les educatives i les de serveis socials. La mateixa pressió de les mateixes CCAA incloses les del PP, ha fet que es permeti esmenar la Llei a través de la regulació a cada comunitat. "El fet és que ja fa un any de l'entrada en vigor de la norma i es veu que ara al Govern li han entrat les presses, a sis mesos de les eleccions, i ha optat per legislar a través de Decret-llei", ha dit Thomàs.

No a una Llei Agrària urbanística i recentralitzadora

El ple del Parlament de demà també servirà per a dictaminar el treball de la comissió d'Economia sobre les més de 300 esmenes a l'articulat de la Llei Agrària que han presentat els grups polítics de l'oposició. "Arriben 300 esmenes vives a ple, la qual cosa evidencia la manca de voluntat de consens del Govern" ha dit el diputat Marc Pons, qui a més s'ha queixat que la Llei, tal com està estructurada, "fomenta l'especulació urbanística i amnistia dels edificats a zona rústica fora d'ordenació, així com l'arbitrarietat en les noves autoritzacions". Per Pons, el PP "no ha tingut cap interès en desenvolupar la competitivitat de l'activitat agrària" i si que "ha preparat el camí per a una nova bombolla immobiliària, recuperant models de desenvolupament urbanístic del Govern de l'època de Matas". Una conclusió a la qual s'arriba analitzant conjuntament la Llei Agrària actualment en tràmit, amb altres dues normes ja en vigor, aprovades pel Govern durant la present legislatura: la Llei del Sòl i la Llei General Turística. Normes, totes elles, que també presenten una altra característica comuna: "la pèrdua de competències dels Consells en benefici del Govern".

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

destacat 3

destacat 4

Afilia't al PSIB

No t'ho pensis més i vine

al Partit Socialista.

 

Afilia't

Contacta

Contacta amb nosaltres!

balears@psib-psoe.org

Contacta

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube