Imprimeix
PDF

El PSIB-PSOE constata que “mentre el ministre Montoro es mofa de Balears” admetent que està mal finançada, Bauzá deixa passar “un altre tren” per a rebre recursos amb el Pla Juncker

020215 Thomas Pons webEl Grup Parlamentari Socialista considera "un fracàs absolut" la gestió econòmica i financera del Govern Bauzá durant tota la legislatura.

La legislatura que acaba aquest pròxim mes de maig serà "la pitjor" per a Balears respecte a la seva capacitat d'aconseguir recursos financers. "El gran fracàs de Bauzá" segons ha dit el portaveu adjunt del GPS, Vicenç Thomàs. Una insuficiència financera de Balears que fins i tot ha quedat reconeguda, aquest cap de setmana, pel mateix ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro. "Montoro es mofa dels ciutadans de les Illes, per que a més reconeix que no hi ha res a fer per a millorar el finançament de Balears en el que queda de la legislatura", ha reblat el portaveu socialista.

Una situació que se suma als reiterats incompliments del PP de Bauzá en quant a la reforma de Règim Especial de Balears, o a la reclamació de les inversions estatutàries. Tampoc ha tingut èxit Bauzá en la seva voluntat de millorar el sistema de finançament de Balears, en una petició que ha quedat capolada de soca-rel per part del mateix Cristóbal Montoro. Tampoc ha aconseguit Bauzá llevar les Illes del darrer lloc d'entre les CCAA per compte dels doblers per càpita que rep de l'Estat a través dels Pressupostos Generals de l'Estat; i en aquest cas resulta fins i tot sarcàstic que el PP votés en contra d'una esmena socialista acceptada inicialment per error en el tràmit d'esmenes al Congrés, però que d'haver estat acceptada, permetia inversions a Balears per valor de 322 milions d'euros. Ni per error hi hagut millora dels recursos de Balears.

Res d'això ha resultat satisfactori per Balears, per un Govern, el de Bauzá, que no ha aportat "ni un euro de més a les Illes", a diferència del binomi socialista Antich-Zapatero, que amb la signatura de l'actual model de finançament per Balears han aportat des de 2009 més de 600 milions d'euros anuals, addicionals, a les arques de la Comunitat.

Amb aquesta premisa, el GPS ha alertat avuí de què el Govern tampoc sembla gens actiu per poder "pujar-se al darrer tren de finançament per Balears de la legislatura". Així Marc Pons ha palesat que "no es coneix cap gestió del Govern de Bauzá per aportar projectes d'infraestructures que puguin ser finançats amb el 'Pla Juncker'". Un pla a nivell europeu, que suposa la posada en circulació d'un volum de 300.000 milions d'euros, dels quals a l'Estat Espanyol se'n reserven 53.000 milions. "Ara és el moment que les CCAA presentin els seus projectes per a ser finançats, i a Balears no coneixem cap" ha dit Pons. A càrrec d'aquesta partida només es preveu fer la segona interconnexió insular amb cable elèctric, tot i que "aquest no es tracta d'un projecte nou, per que està impulsat des del Ministeri a través del Pla Energètic, i l'únic que fa Madrid és fer-ho igualment, però amb el finançament de Brussel•les".

Així, Pons ha detallat que dels 53.000 milions d'euros que pertoquen a Espanya, en virtut del Pla Juncker, "25.000 M€ seran per a infraestructures energètiques, 11.000M€ per investigació, 6.000 M€ per transport, mentre que les inversions mediambientals i en equipaments socials es repartiran els 10.000 M€ restants". Però a banda de la decisió del Ministeri sobre la interconnexió elèctrica insular, no hi ha cap proposta coneguda plantejada des de Balears per aspirar a rebre una part d'aquest finançament, contràriament a allò que ja han fet altres CCAA "com Andalusia, Astúries o Extremadura, que ja han definit projectes finançables amb el Pla Juncker".

Així les coses, el diputat socialista ha instat el Govern a que "es posi a fer feina i que no deixi perdre el darrer tren de la legislatura per aconseguir més recursos financers per Balears" atès que tots els altres "ja han passat de llarg".

L'esmena a la totalitat a la Proposició de Llei de Transparència, Bon Govern i Bona Administració del GPS demostra "l'ADN real del PP"

Una de les reformes legislatives que seran debatudes en el Parlament en aquest darrer tram del període legislatiu que comença precisament demà amb la represa de les sessions de plenari, és la de la Llei de Transparència, Bon Govern i Bona Administració. El GPS hi va presentar, el passat mes de desembre, una proposició de llei que evolucionava el text actualment en vigor, aprovat en 2011, també a instància del GPS. En el moment de l'admissió a tràmit, el PP ja va anunciar la presentació d'una esmena a la totalitat amb text alternatiu. Un fet que provoca que, en ser el del PP el grup majoritari a la cambra, la seva esmena tingui en realitat la que té tots els visos de convertir-se en el text que sigui finalment aprovat.

L'articulat alternatiu presentat pel PP és notablement més curt que el del GPS, i això no és estrictament cert només per la seva extensió física –té una quarantena menys d'articles que la proposició original socialista-. La magnitud de la retallada es mesura per la "involució que el PP formula a algunes de les propostes plantejades en el text original", segons Thomàs, i en altres afegits que pel portaveu adjunt socialista "demostren quin és l'ADN democràtic real del PP".

Així el text alternatiu dels populars esmena la Llei d'incompatibilitats per a permetre que els alts càrrecs no hagin de renunciar a la propietat de les seves empreses en el moment de ser designats, un fet que per Thomàs "si es suma a allò que el PP ha inclòs al seu projecte de reforma de la Llei electoral per a retallar el Parlament, redueix el rang de ciutadans que poden dedicar-se a la política; només ho podran fer aquells que tinguin recursos".

Així mateix, la proposta del PP també obre la porta a que més alts càrrecs designats políticament, i que siguin funcionaris, obtinguin la consolidació del nivell salarial 33 –el més alt de l'escalafó administratiu- un cop retornin a la seva activitat laboral. I blinda el nombre d'alts càrrecs que el pròxim president del Govern pot designar. "I no només això", ha dit Vicenç Thomàs, que ha destacat que el text alternatiu del PP ha fet evaporar algunes propostes i millores proposades pels socialistes, "per crear l'Oficina de Control independent del Govern, establir un règim sancionador definit en cas d'incompliment de la norma, o un detallat títol dedicat a la obertura de la participació ciutadana en el procediment de presa de decisions polítiques, com en el cas dels pressupostos participatius". Iniciatives totes elles dejectades pel Partit Popular, en un text alternatiu titllat "d'involucionista" per Thomàs respecte les demandes socials sobre increment de la transparència administrativa i de rendició de comptes.

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

destacat 3

destacat 4

Afilia't al PSIB

No t'ho pensis més i vine

al Partit Socialista.

 

Afilia't

Contacta

Contacta amb nosaltres!

balears@psib-psoe.org

Contacta

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube