Imprimeix

Socialistes del Mediterrani per un estat federal

coloqui Federalisme Article d' Andreu Bosch – Secretari de Cultura de l'Executiva del PSIB-PSOE

El passat dijous dia 9, es van reunir a Palma els secretaris generals del PSC (Partit del Socialistes de Catalunya) Pere Navarro, del PSPV (Partit Socialista del País Valencià) Ximo Puig i del PSIB (Partit Socialista de les Illes Balears) Francina Armengol amb l'objectiu de posar en comú i donar a conèixer les propostes per un nou model territorial a Espanya. Els uníren dos factors principals, per un costat, formar part d'una euroregió mediterrània i compartir una llengua, una cultura i una història comuna, i per una altra, una coincidència entorn a l'organització federal de l'estat espanyol.

De la trobada dels tres dirigents així com de les reflexions sobre diferents documents de les tres organitzacions, es poden extreure una sèrie de conclusions – o punts de partida segons com es miri.

L'actual crisi econòmica ha posat en entredit un seguit de qüestions que són objecte de controvèrsia i, entre elles, l'actual organització territorial de l'estat basada, des de la constitució del 78, en l'anomenat estat de les autonomies. És innegable l'avanç que es va aconseguir amb aquest model territorial ja que amb ell, els territoris de l'estat van aconseguir un alt grau de poder decisió i, amb ell, un gran nivell de benestar social com mai no havien tingut. Però després de més de trenta any s'han posat de relleu notables insuficiències, perilloses ambigüitats i greus disfuncions, que fan necessària una revisió de la Constitució. I és en el model federal on trobaran una millor resposta.

En primer lloc l'actual sistema autonòmic no ha sabut donar sortida a l'encaix de les nacionalitats històriques de Catalunya i el País Basc. Catalunya, després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut propiciada pel recurs del PP, no s'ha sentit reconeguda en els seus drets i ha crescut fortament en ella fort sentiment de desafecció a Espanya i una voluntat independentista. D'altra banda, ha manifestat un un profund desacord amb un sistema de finançament que alguns han qualificat d'espoli per part de l'estat espanyol i que tampoc no ha trobat resposta. Entre la voluntat secessionista de determinats partits i col·lectius i l'immobilisme del Partit Popular, una estructura federal de l'estat que reconegui uns estats i unes comunitats federades, representaria una via positiva en la què avançar. Francina Armegol defensava la via federal perquè deia que no ens agradaria una frontera entre Catalunya i les Illes. D'altra banda, com reconeix el model alemany, una Constitució federal hauria de permetre la constitució de nous estats a partir de la voluntat de fusió de dues o més de les comunitats existents actualment.

El tema del finançament, bàsic per a millorar la vida dels ciutadans i per a afrontar la crisi, no està resolt a nivell Constitucional. Les tres comunitats, Catalunya, País Valencià i les Illes, en surten perjudicades tot i esser de les qui més aporten a l'Estat. I amb el cas de nostre, més encara: amb les inversions estatals i amb sanitat, les Illes estam a la cua de les comunitats autònomes. Només per posar un exemple, l'any 2013, mentre les Illes rebien de l'Estat 70 € per habitant, Castella en rebia 629. I açò sense tenir en compte els costos de la insularitat que no estan compensats. Una nova organització de l'estat federal ha de reconèixer la capacitat de les comunitats de crear impostos alhora que s'estableixin mecanismes de corresponsabilitat. S'ha de constitucionalitzar un federalisme fiscal que garanteixi suficiència de recursos i que la solidaritat no suposi que les comunitats que ajudin quedin després per davall de les comunitats que reben ajut.

El desmantellament de l'Estat del Benestar (educació, sanitat, dependència, protecció social...) que s'està produint a l'empara de la crisi econòmica no es podria permetre si la Constitució inclogués garanties que no es poguessin obviar. Això vol dir que s'han de constitucionalitzar els drets.

D'altra banda, tampoc està clar el sistema de competències: quines corresponen a l'estat, quines a les comunitats autònomes. Constantment hi ha conflictes de competències que han de ser resolts pel Tribunal Constitucional que tarda anys en resoldre'ls. Diferents administracions s'ocupen d'un mateix assumpte i compliquen la burocràcia en detriment del ciutadà. Les diputacions i les províncies són organismes obsolets que haurien de desaparèixer. El Partit Popular en comptes de resoldre aquesta problemàtica vol aprofitar el malestar per a recentralitzar, de manera que l'estat recuperi competències que eren atribuïdes a les CC.AA. El problema no són les Comunitats Autònomes sinó l'estat central que va continuar mantenint la seva macro estructura quan les competències ja les exercien les comunitats. En un estat federal, les competències són totes dels estats federats i la Constitució només fixa aquelles que són imprescindibles per la federació. D'altra banda, els ajuntaments haurien de tenir un major protagonisme en la vida pública com un autèntic tercer pilar de l'estat.

Les Comunitats Autònomes no tenen un lloc adequat on resoldre els problemes de cooperació i coordinació i on establir els mecanismes de relació entre elles i l'Estat. El Senat, que seria el lloc natural per a aquestes funcions, en la seva configuració actual no compleix el seu paper. Cal idò una profunda reforma perquè esdevingui una autèntica cambra de representació territorial com existeix en els estats federals.

La diversitat de llengües, cultures, sentiments de pertinença, no poden avui expressar-se amb tota la seva dimensió en l'actual marc constitucional. La llengua catalana, com la resta de llengües pròpies dels diversos territoris, ni tan sols figura en la Constitució i avui pateix més que mai un greu retrocés que no està suficientment emparat per la legislació. En una reforma de la constitució haurien de constat expressament en el text els nom de les llengües pròpies dels estats federats.

La nostra societat pateix un greu dèficit democràtic per manca de transparència en els partits i les institucions i que és el terreny abonat perquè sorgeixin escandalosos casos de corrupció. Aquests i altres factors creen desafecció en la política i una manca de participació en la cosa pública. El PP ha fet trampes en la democràcia perquè s'ha finançat il·legalment. Cal abordar reformes legals en el sistema electoral així com altre legislació contra la corrupció i a favor de la transparència.

És necessària també més presència directa a Europa de les comunitats federades. El corredor mediterrani per on passa més de la meitat de les exportacions espanyoles s'està perdent per una posició contrària del govern espanyol que vol donar prioritat al corredor central (tot i que a dia d'avui ja hi ha un pronunciament favorable de Brusel·les). Europa s'ha federat poc, amb una Banc central europeu més federat s'haurien resolt molts de problemes. La pertinença a la Unió Europea tampoc figura en la Constitució ja que aquesta és anterior a l'entrada d'Espanya a la Unió.

Tots aquests factors fan que avui sigui necessària una reforma de la Constitució en sentit federal. La cultura federal significa reconeixement d'identitat plena dels territoris, significa arribar a acords, a pactes, a compartir decisions en igualtat de condicions; significa una democràcia més horitzontal, més proximitat en les decisions i, per tant, més possibilitat de transparència i de participació. Federalisme significa acceptació de la diferència i de la diversitat alhora que voluntat de fer camí junts. Significa proximitat, entesa, diàleg i reconèixer el principi del govern compartit.

Espanya necessita d'una segona transició com molta gent està ja reclamant. I aquesta, per ser efectiva, ha de passar per una reestructuració de les autonomies i de la pròpia Constitució en sentit federal.

En aquests moments hi ha diversos documents de partits i federacions socialistes que aprofundeixen en la necessitat de reformar la Constitució en sentit federal i que fan aportacions en aquesta línia. El PSIB-PSOE va encomanar a un grups d'experts l'elaboració d'una proposta d'articulació federal d'Espanya que a la vegada va ser aprovada pel Consell Polític, un document important i agosarat que obre interessants marcs de discussió.

La cultura política del federalisme tot i venir d'enfora s'ha d'anar treballant perquè massa temps ha estat hibernada. En el sentir dels ponent del col·loqui, estam encara en el començament, tot i que els temps en la política són avui per avui bastant impredictibles . S'ha de convèncer de la bondat d'aquesta proposta d'organització de l'estat perquè és una proposta a favor dels ciutadans, de la diversitat dels pobles, de les llengües i de les cultures, de la democràcia i per una major protecció de l'estat del benestar. La trobada dels tres dirigents socialistes ha estat un pas important per avançar en aquesta línia tant des del punt de vista de la política general com en el si mateix del propi partit socialista a nivell estatal.

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

дела домашние

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube