Imprimeix
PDF

Fèlix Pons i la necessitat de referents

FAS Rescat Article de Francina Armengol Socias, secretària general del PSIB-PSOE.

Ara fa tres anys, el dia 2 de juliol de 2010, ens deixà Fèlix Pons Irazazábal. La seva empremta perdura avui entre els que tinguérem el privilegi de conèixer-lo i de tractar-lo, com també entre moltes persones, votants o no de l'esquerra, que el segueixen reconeixent com a jurista, intel·lectual i polític brillant, digne del més alt respecte per la seva honestedat, per les seves formes, per la seva capacitat de mediació, per la seva solidesa cultural i el seu sentit impecablement institucional.

Un referent pel que va representar el seu talant, la seva capacitat de diàleg i de consens que tant manca en l´actualitat; i que provoca que les Illes manquin de coordenades clares, de projectes col·lectius que ens uneixin, de referents que ens ajudin a veure millor la llum al final del túnel, polítiques que ens reforcin com a poble enlloc de dividir-nos.

Molts enyoram els consells, la lucidesa, l'esperit crític de Pons. Què hagués pensat de la vida política illenca dels darrers temps? Fa dos anys, es publicà el llibre homenatge «Fèlix Pons, la dignitat del pensament» que recull conferències i articles escrits entre 1985 i 2008, i que té el mèrit d'aglutinar una part significativa del seu univers polític i jurídic.

La lectura d'aquests textos fa pensar que avui Fèlix Pons hagués reaccionat contra la supèrbia de la majoria parlamentària, contra l'abús del decret llei, contra l'estratègia de la confrontació lingüística en el món educatiu o contra la denegació arbitrària de l´accés a la sanitat o als serveis socials cercant el diàleg, unint ponts, treballant per a les Illes Balears més que per a interessos partidistes. Hagués estat un treballador infatigable contra la crisi, unint agents socials, cercant maneres de trobar acords en un moment en què el Govern ha aconseguit posar-se a la majoria d´actors socials en contra.

Pons hagués cercat solucions alternatives a les retallades, fet propostes de xoc pels més fràgils, cercat acords front a l'odi cap a la diversitat cultural i lingüística i el menyspreu obsessiu d'un sector de la dreta envers la nostra llengua. Altrament, Pons ens hagués explicat que avui, com fa unes dècades, també hi ha respostes progressistes a la crisi, que en nom de l'austeritat pressupostària no val tot, que encara és viable una política que distribueixi més justament les càrregues i els sacrificis, que amb els drets fonamentals i la dignitat de la persona ningú no pot jugar, que cal escoltar i dialogar, i que la democràcia cal defensar-la cada dia perquè són moltes les seves debilitats. Possiblement, hagués encoratjat la seva força política, el Partit Socialista de les Illes Balears, a retrobar-se amb tantes persones que cerquen una alternativa sòlida a les polítiques conservadores del moment actual a Europa, a Espanya i a les Illes Balears.

Els seus textos expressen opinions i propostes que es podran compartir o de les que es podrà discrepar lícitament, però sembla difícil negar que, en sintonia amb la seva trajectòria vital, contenen idees exposades amb rigor, amb crítica no partidista, sense aixecar la veu més del compte, sense ofendre l'adversari ideològic, amb arguments treballats, amb elegància, cercant els punts de consens, sense imposicions dogmàtiques. Ell, com el seu admirat Albert Camus, preferia el partit dels que no estan segurs de tenir raó i, seguint a Blaise Pascal, insistia que «pensar és la nostra dignitat». Podem imaginar avui, a les nostres Illes, una classe dirigent amb aquesta actitud?

Ja són tres anys sense un dels polítics balears més important des de la fi de la dictadura i el millor valorat pels votants de totes les tendències. Un dels millors presidents que ha tengut el Congrés dels Diputats, un bon ministre i un magnífic parlamentari a les Corts i al Parlament de les Illes Balears. Ens cal una societat que navegui en els valors i principis d´un dels meus mestres polítics, com va ser Fèlix Pons, ens cal una política que no instrumentalitzi les majories per anar contra una gran part de la societat, sinó que cal fer de la política en temps de crisi una eina de la que tothom pugui sentir que serveix per a millorar la societat i la qualitat de tots nosaltres. Aquest era l´esperit de Fèlix Pons, i és aquest esperit el que hem de tornar a recuperar.

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

destacat 3

destacat 4

Afilia't al PSIB

No t'ho pensis més i vine

al Partit Socialista.

 

Afilia't

Contacta

Contacta amb nosaltres!

balears@psib-psoe.org

Contacta

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube