Imprimeix

Un xec en blanc per a la privatització

Pilar Costa CongrésArticle de la diputada Pilar Costa sobre la Llei de reforma local.

En l'actualitat s'està tramitant a les Corts Generals el projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, coneguda com a llei de reforma local.

El primer que s'ha de destacar és que el projecte de llei neix sense consens i des de la imposició. Ni tan sols la majoria d'Alcaldes del PP estan d'acord amb la iniciativa. I per suposat té l'oposició de la tota la resta de partits polítics.

El Govern de Rajoy ens presenta una llei que té per objectiu, en teoria, els següents: a) clarificar les competències municipals per evitar duplicitats; b) racionalitzar l'estructura organitzativa per fer l'Administració local més eficient i sostenible financerament; c) i "afavorir l'economia privada evitant intervencions administratives desproporcionades", segons recull l'exposició de motius del text. A més es pretén donar compliment a la llei d'Estabilitat Pressupostària.

Cap dels objectius es compliran, excepte el de la privatització de serveis bàsics que fins ara presten els Ajuntaments. Ara veurem perquè.

La llei preveu que en els municipis inferiors de 20.000 habitants se'ls privarà d'una gran part de les seves competències i prestació de serveis com recollida de residus, neteja viària, pavimentació dels carrers, o aigua potable, que hauran d'exercir, en el cas de les Illes Balears, els Consells Insulars (art. 26 del projecte), a pesar de que la llei ens tracta com "Diputaciones provinciales o entidades equivalentes".

En aquests casos, l'administració supramunicipal prestarà el servei directament o a través de "fórmules de gestió compartida", un eufemisme que es refereix a la privatització dels serveis.

Aquest projecte de llei no soluciona cap de les necessitats de l'administració local perquè: a) no clarifica competències ni té una llista tancada de quines són aquestes competències; b) no evita duplicitats; c) no simplifica l'estructura de l'administració local i d) no ressòl els problemes de finançaments que tenen els Ajuntaments.

A més es preveu un perillós xec en blanc respecte a la prestació de serveis socials, ja que recull que en el termini d'un any, la titularitat de les competències que eren pròpies dels Ajuntaments respecte a la prestació de serveis socials i de promoció i reinserció social passaran a les Comunitats Autònomes. I des de les comunitats autònomes, s'obri la porta cap a la privatització de la gestió.

Les formes del Govern espanyol, com el balear de Bauzá, és imposar normes i lleis en contra de tothom. Ha passat amb la llei de reforma laboral, amb la reforma de l'Educació, amb el TIL a les Illes, que té l'oposició de la resta de partits polítics i de bona part de la població.

El propi Consell d'Estat s'ha pronunciat en contra d'aquesta reforma local imposada, i li diu al Govern Rajoy que no justifica l'estalvi que diu que es produirà de 8.000 milions d'euros, i que tampoc es justifica que la prestació de serveis per les Diputacions o Consells Insulars es realitzin amb menor cost del que té ara amb els Ajuntaments.

Per altra banda, s'ha estès una premissa falsa sobre la càrrega financera i econòmica que suposen les corporacions locals en el nostre país. L'endeutament públic de les entitats locals està al voltant del 4% del PIB, mentre que el seu dèficit conjunt públic total va suposar en el 2012 el 0,3% i serà del 0% pel període 2013-15. La finalitat de les Administracions és servir amb eficàcia els interessos dels ciutadans. A més, són les administracions locals les úniques que estan disminuint el seu nivell d'endeutament, i en el 2012 més de 3.000 Ajuntaments a tota Espanya varen tenir superàvit en les liquidacions dels seus pressuposts.

L'oposició frontal de tots els partits polítics, a excepció del PP, a pesar de que milers d'Alcaldes populars també s'hi oposen; la federació española d'entitats locals menors, etc., haurien de fer repensar al Govern central, a tirar una llei endavant que té data de caducitat, ja que el PSOE ha anunciat que quan governi la derogarà.

És absolutament injust l'intent de demonitzar els petits Ajuntaments, que són part de la nostra democràcia participativa, on en la majoria de casos, els seus regidors no tenen cap retribució econòmica.

S'erosiona l'autonomia local sense respectar les competències municipals, obviant els principis de proximitat i equitat en la prestació dels serveis públics.

A les Illes Balears, aquesta llei tindrà greus conseqüències, pels inferiors a 20.000 habitants, per suposat, però també per aquells més petits, els inferiors de 5.000 habitants que podrien arribar a desaparèixer. I a Mallorca n'hi ha 26, i a Menorca 2 (Migjorn i Ferreries). És a dir, quasi el 50% del total dels 67 municipis de les Illes. Només es té en compte criteris de població però no altres criteris geogràfics o socials.

L'Administració Local necessita una reforma, sí. Però no aquesta.

El propi Govern Bauzá va presentar unes al·legacions a aquesta llei, però molt ens temem que acabaran acotant el cap davant Madrid.

I especialment preocupant és la probable desaparició de molts dels serveis socials que ara es presten o la seva privatització recollida en el text com com "afavorir la iniciativa econòmica privada".

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

дела домашние

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube