Imprimeix

Cristina Rita proposa vuit iniciatives post-TIL per donar resposta a les necessitats d’alumnes i centres

Cristina Rita interpellació PleLa diputada Cristina Rita ha defensat al Ple del Parlament una moció, derivada de la interpel·lació que va presentar en el darrer plenari ordinari i que ha estat tombada per la majoria absoluta del PP.

En la iniciativa, intenta clarificar l'escenari actual de la política educativa del Govern després de les decisions judicials que han deixat el TIL sense efecte i presenta mesures per poder fer front al "desgavell" que han provocat les decisions el Govern Bauzà en aquest àmbit.

En la seva compareixença davant els mitjans Rita ha exposat que el primer que ha de fer el Govern és reconèixer que el TIL està acabat i, per tant, s'ha de fer noves propostes. Així el primer punt dels vuit que recull la moció proposa que el Parlament constati que "el Decret 15/2013, de 19 d'abril i l'Ordre de desenvolupament de 9 de maig ja no són vigents a les Illes Balears, i que la normativa per la qual s'han de regir l'ensenyament de les llengües és la Llei de Normalització Lingüística i el Decret 92/1997, de 4 de juliol."

Un altre dels efectes del TIL que s'hauria de corregir és la seva voluntat uniformadora. La diputada ho explica de manera ben clara constatant el fet que no és el mateix "una escola a Sant Lluís o a Ferreries que a Son Gotleu, a Palma, que té moltíssima immigració. Això és de calaix i amb el TIL no passava." Per això el segon punt pretén que la cambra autonòmica reconegui "l'autonomia dels centres educatius de les Illes Balears per elaborar i aprovar el seu propi Projecte Lingüístic de centre adaptat al seu context sociolingüístic."

En aquesta mateixa línia, també s'insta al Govern "a recomanar els centres docents que l'elaboració del seu Projecte Lingüístic inclogui la intensificació de l'aprenentatge d'una tercera llengua segons les seves possibilitats reals."

El quart punt defensa la necessitat de "recuperar i estendre la implantació de les Seccions Europees als centres docents de les Illes Balears." Rita exposa que les Seccions eren "la manera que s'havia trobat per millorar l'aprenentatge d'una tercera llengua, sobretot l'anglès. Eren voluntàries i s'aplicaven a 1er, 2on i 3er d'ESO. Però amb el TIL les de 1er i 2on d'ESO havíem quedat anul·lades. Nosaltres demanem que es tornin a implantar."

El mateix sentit és el que cerca el punt cinquè, ja que s'hi insta al Govern Bauzà a "dissenyar un nou model educatiu plurilingüe." Un model que, "aquesta vegada sí, compti amb els recursos necessaris i amb el consens social i polític que el faci viable i perdurable en el temps." La diputada ho explica a partir de la convicció que "val més anar a poc a poc i bé, que el que s'ha volgut fer en aquests mesos, que

ha provocat que aquesta hagi estat una legislatura perduda no només en aprenentatge de llengües, sinó en aprenentatge de les altres assignatures (matemàtiques, ciències, literatura, història...no interessaven al Govern Bauzà. Només s'han centrat en la llengua)."

Respecte de les dificultats diàries que viuen els centres actualment Rita també demanda a l'executiu que cobreixi "amb caràcter d'urgència els llocs d'inspectors accidentals acomiadats a principi de curs tenint en compte la normativa anterior a l'ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, de 9 de juliol de 2013, declarada nul·la pel TSJIB." La diputada recorda que els inspectors interins van ser acomiadats en un moment molt complicat, "perquè era el moment en què els inspectors havien de fer la seva feina, que no és (o no ha de ser) fer policies polítics de la conselleria. Els inspectors han de ser els qui s'ocupin de fer la interlocució entre els centres i la conselleria i donar resposta als dubtes que tenen els centres educatius, sobretot a principis de curs. Els han de tornar a contractar immediatament; han de tornar a fer un procés de selecció per tal que dels 12 que són ara tornin a ser els 29 que eren a finals de curs passat."

Un altre aspecte clau que s'ha de recuperar en benefici de la qualitat educativa i la cohesió social passa són els "programes d'atenció a la diversitat i reforç escolar com a eines vàlides de lluita contra el fracàs escolar i l'abandonament prematur." Rita recorda que els "primer retalls que es van fer a finals de 2011 i l'any 2012 van ser precisament d'aquest tipus de recursos, Són eines molt vàlides per lluitar contra el fracàs escolar; perquè precisament és aquest alumnat, el més vulnerable, el que té més problemes per tirar endavant amb els estudis. Ocupar-se d'això també suposa pujar el nivell de tot l'ensenyament de Balears." Per il·lustrar-ho es fa una pregunta retòrica: ¿Com és que al País Basc tenen un 10% de fracàs escolar i nosaltres tenim més d'un 30%, i tenim la mateixa legislació? Perquè hi posen més recursos i també tenen manco diversitat. Nosaltres hem d'adaptar les estratègies a l'alumnat que tenim."

El darrer punt de la moció xerra de transparència i de la necessitat de tenir una bona diagnosi per poder oferir una educació de la màxima qualitat possible. Per això insta al Govern "a actualitzar i publicar els indicadors educatius a la pàgina web de l'IAQSE (Institut d'Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu de Balears)." Cristina Rita exposa que l'IAQSE es dedica "a fer proves diagnòstiques i les dades les penjaven a la pàgina web. Hi havia una transparència amb les dades que es recollien dels centres... Però ara no és així. Els darrers indicadors que hi ha a la web es refereixen al curs 2010-2011 (estan penjades del 2012) i no tenim les dades de fracàs escolar d'aquesta legislatura a Balears. Això és molt greu."

També ha detallat un altre efecte d'aquest obscurantisme respecte dels resultats d'algunes proves de qualitat i control. "A més de les proves de diagnosi de

competències lingüístiques de català, castellà, anglès (les que es van fer a principis i a finals de curs a escoles diferents i que ja van generar polèmica), s'havien fet unes altres proves que serien com les PISA (que es fan a 4art de primària i 1er d'ESO). Els resultats d'aquestes proves després s'han d'enviar als centres perquè vegin en què poden estar fallant, o què s'ha de millorar, i hi puguin posar remei. Doncs això no s'ha fet, no s'han enviat el resultat als centres," i cal advertir que aquesta diagnosi "serveix també per fer les programacions anuals generals, per saber com han d'enfocar el curs, quines seran les seves estratègies i a què es dedicaran prioritàriament...i això ho han hagut de fer sense tenir els resultats."

Manca de resposta de la Conselleria

Durant la seva intervenció Rita també ha exposat una qüestió especialment preocupant que ha pogut copsar mentre recollia informació per aquesta moció. La diputada ha constatat que després de la sentència sobre el TIL "hi ha una certa tranquil·litat, però moltíssima incertesa. Els centres estan telefonant a la Conselleria i no reben cap resposta, ni tan sols els agafen el telèfon. A això se li ha de sumar el que ja hem explicat de l'acomiadament de la majoria d'inspectors (de 29 a 12 a Balears i a Menorca només n'hi ha un). Davant d'aquesta situació Cristina Rita insisteix en la necessitat que el Govern "surti de la inanició i es posi les piles per respondre els dubtes que tenen els centres."

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

дела домашние

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube