Imprimeix

Susana Mora: “L’Educació ha de ser veritablement un dret i no un luxe; també en les etapes no reglades com la de 0 a 3 anys o educació d’adults”

Susana Mora Tur i Rita"És una pedra angular de l'ADN socialista lluitar per una Educació pública inclusiva i de qualitat".

"I per això considerem que les crisis no poden ser excuses per fer retallades que pretenguin evitar que l'escolarització sigui un dret a tots els seus nivells i no un luxe. I quan dic a tots els nivells em refereixo de l'etapa de 0 a 3 fins a l'Educació d'adults." D'aquesta manera ha iniciat la candidata del PSOE la presidència del Consell Susana Mora l'exposició de les conclusions de la trobada amb el sector educatiu que, ells i el seu equip, van dur a terme la setmana passada.

"¿Com fem feina per tal que l'escolarització sigui veritablement un dret i no un luxe des d'aquesta suposada manca de competència?" -de les administracions de Menorca-, s'ha demanat Mora. "Primer essent conscients que la competència és una qüestió estrictament jurídica i legalista. El polític, si realment no té la competència, ha de picar a la porta de l'administració que sigui la competent i ha d'ajudar i acompanyar al ciutadà." Unes afirmacions que lliguen amb una de les qüestions que es va posar damunt la taula en aquestes reunions: "la indefensió que ha sentit el sector de l'Educació en tot aquest mandat; la manca d'existència d'un interlocutor vàlid a Menorca (tot i tenir delegació de la Conselleria Balear d'Educació i tot i haver una conselleria insular d'Educació)."

Respecte de l'Educació no obligatòria Mora recorda com el Consell va "abanderar la iniciativa de crear l'etapa de 0 a 3 anys com una etapa educativa, fonamental en la formació de les persones i que donava inici a aquesta escolarització com un dret i no com un luxe. L'Educació 0 a 3 ha de tornar a ser una esta educativa i deixar de banda el concepte de 'guarderia'" a què semblen abocar les retallades de les administracions durant aquesta legislatura.

Per això una de les prioritats ha de ser "revertir la tendència actual del finançament de l'etapa 0 a 3 anys. Des del govern socialista es potenciava el camí d'aconseguir que dues terceres parts del cost real de cada plaça fossin assumides per les administracions i l'altre tercera part per les famílies. Però en aquests moments ens trobem amb la situació totalment a la inversa."

Respecte a l'Educació d'Adults Mora considera fonamental "el reconeixement e l'Educació d'adults com a etapa educativa. Hem de fer feina per tal que les escoles d'adults es sentin recolzades per l'administració; perquè molt sovint estan formant persones que han quedat excloses del mercat laboral i que gràcies a aquesta formació tenen una oportunitat per reinserir-se."

Un altre pilar fonamental en l'àmbit de la gestió de l'Educació a Menorca passa per l'Escola de la Mar. Una iniciativa que va crear un centre de referència d'àmbit estatal per a formació en aquest sector. "Però en aquests moments això no és així. Hem de dotar aquest centre, perquè el tenim i és una font de futures oportunitats a tots els nivells de la seva finalitat inicial. Veritablement ha de ser referència a escala estatal."

En relació als estudis universitaris, Mora emfatitza com "una de les qüestions bàsiques que defensem els i les socialistes és la implantació de mesures per a igualtat d'oportunitats. Per això hem de tornar a revertir el concepte de beques universitàries com un premi a l'excel•lència o com un privilegi; no les beques són una mesura per a la igualtat d'oportunitats."

Un altre punt important, lligat amb la manca d'interlocució amb el sector, és el de l'operativitat al Consell Escolar de Menorca. "Un Consell que encara que les seves decisions i propostes no siguin vinculants, en èpoques socialistes entregava memòries sobre l'estat de l'Educació a Menorca, una eina essencial per aturar el fracàs escolar i fer una anàlisi social real. Hem de tornar a dotar de la màxima operativitat aquest Consell Escolar de Menorca."

En la mateixa línia la diputada Cristina Rita ha exposat alguns dels arguments que presentarà demà en la pregunta que formularà a la Consellera d'Educació en el ple del Parlament per passar balanç de la legislatura.

Rita ha recordat com l'Educació havia estat un tema estrella en el programa electoral del PP durant la passada campanya electoral. "Van prometre una educació en llibertat i de qualitat. Del que van dir al que ha resultat finalment, la distància és tan grossa que ho hem d'exposar."

Rita ho exposa en forma de preguntes retòriques. "Quan xerrem de llibertat d'elecció de llengua, és llibertat d'elecció de llengua la imposició del TIL?. És llibertat d'elecció de centre desviar alumnat a la concertada perquè no hi ha prou places a la pública, com ha passat aquest curs? (perquè han llevat professors, han augmentat el límit d'alumnes per aula)- És llibertat que la veu dels pares i mares en els consells escolars no tingui un paper decisiu perquè la LOMQE els converteix en elements de consulta i no de decisió?

En relació a l'Educació infantil Rita demana si "és llibertat que els pares i mares no portin els fills a les escoles infantils perquè no poden econòmicament, ja que

els ajuts que feia la Conselleria d'Educació a les places infantils han baixat un 80% en 4 anys (de més 1,5 milions a 300.000 euros)?"

"És qualitat que en els resultats de les proves de diagnòstic de 2n d'ESO els alumnes que consoliden competències de català hagin baixat 8,7 punts i de castellà 11,6%? Si el que volia el PP era Català i Castellà per igual a Educació, ho estan aconseguint però a la baixa totes dues;" ha dit Rita per acabar.

Finalment Vicenç Tur ha recordat el conflicte dels tres directors de Maó expedientats en el que ha qualificat "com l'atac més gran a la comunitat educativa." Vam demanar reiteradament i finalment, gràcies a l'aplicació estricta del reglament orgànic, vam aconseguir que se celebrés un plenari extraordinari per debatre què estava passant amb aquests expedients. En aquell plenari li deia a la Batlessa que encara que no tingués les competències, com a alcaldessa, obligatòriament s'havia de fermar a la porta de la Conselleria fins que no s'arxivessin els tres expedients. Però en canvi van passar mesos i mesos, la Batlessa acotava el cap i, per omissió, defensava l'actuació del govern Bauzà i de la Conselleria d'Educació."

En definitiva, a diferència del que va succeir en el cas dels tres directors, el PSOE "sempre defensa que els ajuntaments tenen, si no la competència, sí moltíssim a dir per ajudar a definir quins són els recursos més necessaris entorn a l'Educació a cadascun dels municipis;" una defensa del paper dels municipis amb la qual Tur ha tancat la seva intervenció.

Share in MenéameShare in TuentiBuzz it!FacebookTwitter

дела домашние

Seguix-nos a facebook
Seguix-nos a twitter
Seguix-nos a youtube