Les Joventuts Socialistes a les Illes Balears es reconstrueixen als anys 70 amb un grup molt reduït de militants, encapçalats per joves socialistes que s'havien acostat al PSOE o al PSP. Un dels primers dirigents fou Antoni Garcia. L'organització dels joves socialistes es caracteritza pel seu pacifisme però també per un posicionament històricament autonomista, així l'adopció el 1979 de les sigles JSI (Joventuts Socialistes de les Illes) expressen la consciència de l'organització de pertànyer a l'àmbit cultural i nacional dels Països Catalans, juntament amb el Principat i el País Valencià.


L'altra gran tret definitori de les JSI era el pacifisme com a ideologia política. Així en la primera meitat dels anys 80, amb Carlos Aguilar, Damià Cànoves o Tino Martínez, com a Secretaris Generals, l'organització és sempre amb els moviments contra l'OTAN i de caràcter pacifista que s'organitzen a les Illes. Amb la transició i la primera etapa democràtica les JSI, a l'igual que la resta d'organitzacions polítiques, tenen molta força popular al darrere i una militància molt activa. En aquesta etapa es posen les bases del funcionament posterior de l'organització, calcat del funcionament del Partit. Aquest es basa en una estructura territorial denominades "Agrupacions Locals" que tenen com a fonament un àmbit local, el municipi, i que envien els seus "delegats" als congressos en els quals s'elegeixen els representants d'àmbit insular: la Comissió Executiva i el Comitè (denominat Interinsular, Nacional, d'Illes o actualment: Consell Polític).



Val a dir que el nivell intermig, les Federacions Insulars, pràcticament no han existit perquè sols hi ha hagut grups esporàdics a les illes Pitiüses i Menorca. La Comissió Executiva és l'òrgan que porta el dia a dia i lidera l'organització, encarregant-se de les funcions polítiques i organitzatives de JSI. El Comitè o actualment Consell Polític és el màxim òrgan entre Congressos, i el responsable de fiscalitzar l'acció de la Comissió Executiva. Finalment el Congrés reuneix els delegats de les Agrupacions i és l'òrgan sobirà de les Joventuts Socialistes. Val a dir, emperò, que s'han celebrat congressos assemblearis, en els quals tots els militants assistents han tingut veu i vot.



A mitjans dels anys 80 les JSI entren en crisi, l'entrada a l'OTAN, defensada pel Govern socialista d'Espanya, va provocar una crisi ideològica dins JSI, alguns dels escindits passaren a engrossar les files d'altres partits d'esquerra, però un bon grup continuà dins JSI, tot i que mai es recuperà la força de la primera època. En aquell temps fou Secretari General Joan Lluís Llull, que dirigí les JSI durant dos mandats continuats.



El 1989 el Secretari General de Joventuts, Antoni Roig, va entrar a l'equip de govern de l'ajuntament de Palma, essent Ramón Aguiló el batlle de Ciutat. Des d'allà va ser responsable de l'àrea d'Educació. Els anys 90 van ser de crisi pel PSOE, tot i que també són els anys en que neix el PSIB, com a evolució del que havia estat fins llavors la Federació Socialista Balear. Però en aquest marc de crisi les JSI sofreixen l'estancament que en general pateix el Partit Socialista. Foren Secretaris Generals José Coiradas i Francesc Femenias.



Després d'una etapa en que l'organització quedà sense Comissió Executiva, Josep Alcover es feu càrrec de les JSI, i el 1997 en el VIII Congrés fou elegit Cosme Bonet com a Secretari General.



En l'etapa que s'inicia el 1997 les JSI van reprendre l'organització territorial, bastant debilitada, constituint noves agrupacions als municipis més importants de l'illa de Mallorca, com Llucmajor, Inca, Manacor, i a pobles on mai havia existit agrupació de les JSI com Campanet, Ses Salines o Felanitx. En aquesta les JSI viuen intensament els canvis produïts al PSOE amb la marxa de Felipe González i el procés de canvi i modernització que viu el Partit Socialista, tant a nivell estatal com a les Illes Balears, és el temps de les primàries i de les eleccions autonòmiques de 1999, que canviaren el panorama polític de les Illes, i en la qual un major nombre de joves socialistes han participat en les institucions, així Santi Morey (Secretari d'Organització de JSI) i Virgínia Abraham, foren elegits regidors de l'Ajuntament de Palma, Francina Armengol (Presidenta del Comitè d'Illes de JSI) diputada i consellera insular, i Cosme Bonet (Secretari General de JSI) conseller insular. A més de molts altres companys a distints Ajuntaments de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Fidel reflex del canvi generacional produït al si de les organitzacions socialistes.



Aquest fet deixa les JSI en una situació que faria pensar en la manca de quadres per cobrir les baixes produïdes. Però al IX Congrés (desembre de 1999) es constatà que es comptava amb gen suficient per continuar amb la tasca de JSI. Per començar es canviaren les sigles, que passaren a ser JSIB, identificant-se més amb les d'un PSIB que guanyava en personalitat.



La primera responsabilitat dels Joves Socialistes va ser la de col·laborar en la campanya electoral del 2000, que resultà negativa i provocà la dimissió del Secretari General del PSOE, Joaquín Almunia, i un procés congressual en el que també participarem molt activament. Virgínia Abraham (regidora i secretària de les Joventuts de Palma) i Cosme Bonet (secretari general de les JSIB) foren delegats al Congrés del PSOE en que José Luis Rodríguez Zapatero fou elegit Secretari General.



En els Congressos del PSIB i de les Federacions Insulars es feu patent el protagonisme que els joves van tenint dins el socialisme illenc, Francina Armengol, encara militant de JSIB, va ser elegida Secretària General de la Federació Socialista de Mallorca, i Virgínia Abraham i Pablo Rivero entraren a l'executiva del PSIB, així com Cosme Bonet i Kike Rius entraren a la de la FSM, Santi Morey es convertí en Secretari d'Organització de la USP, en la qual també hi figura la companya Maria del Carmen Iglesias.





A les Agrupacions d'arreu de les illes la gent jove també entrava amb distintes responsabilitats a les Executives Locals. Novament el Partit renovava les seves estructures a costa de la militància de Joventuts Socialistes.



Poc després començà el procés del 21 Congrés de les Joventuts Socialistes d'Espanya, en el qual les JSIB jugarem un paper important en l'elecció del valencià Herick Campos com a Secretari General de JSE. El company Pere Socias entrà en aquesta Comissió Executiva Federal com un dels "homes forts" amb la importantíssima Secretaria de Desenvolupament Autonòmic.



En aquest any 2000 també es creà la Federació Insular de Mallorca, primer amb la constitució de l'Assemblea Insular, un lloc de reunió dels Secretaris Locals de JSIB, i després amb l'elecció d'una Executiva Insular. Aquest període de 2 anys ha estat marcat, doncs, per eleccions i processos interns dins el PSOE, però també pel treball de militants de les JSIB dins àmbits externs com la Universitat i el Consell de la Joventut. Però també pel despertar d'una nova generació que ha de substituir als que entraren el 1997



A finals de l'any 2001 es celebra el X congrés de JSIB, on queda elegit Floriàn Àlvarez com a Secretari General. L'any 2002 es caracteritza per les nombroses vagues i manifestacions d'estudiants en contra de la LOU i la LOCE, que son un clar pas enrere de l'educació. En les que les JSIB estan sempre en primera línia. A finals d'aquest any, en Floriàn Àlvarez dimiteix i es celebra el XI congrés de JSIB, on s'elegeix a Toni Nadal com a Secretari General.



Els anys 2003 i 2004 es caracteritzen per ser dos anys d'eleccions continues, on les JSIB juguen un paper molt important. A les eleccions municipals i autonòmiques, encara que el Pacte de Progrés va perdre el govern, les JSIB aconsegueix regidors a diferents municipis així com un dels nostres militants es presentà per a Batlle de Santa Eugènia: Miquel Àngel Coll. A les eleccions generals on els joves donen la victòria a les llistes socialistes, les JSIB aconsegueix que un dels seus membres estigui a la llista electoral per Balears al lloc nombre 6. És una època marcada per les continues mobilitzacions (per exemple el prestige), així com en contra del terrorisme pel motiu de l'11-M. A l'abril del 2005 es convocà el XII congrés on surt elegit Francesc Dalmau com Secretari General i s'elegeix l'actual executiva.