La candidata socialista a la presidència del Govern subratlla el model “absolutament esgotat i fracassat” del PP de Prohens, que “només governa de manera clientelar”

La vicepresidenta del PSIB-PSOE i candidata a la presidència del Govern de les Illes, Rosario Sánchez, ha defensat avui les 46 propostes de resolució que el Grup Socialista presenta al Parlament, amb mesures concretes i calanderitzades, davant un Partit Popular i una presidenta Prohens que han demostrat tenir “un projecte absolutament esgotat, i fracassat, que no ha atès ni ha donat resposta a cap dels problemes que tenim a les Illes Balears.

Sánchez Grau ha expressat que “ha quedat clar que el PP de Prohens ha governat de manera clientelar, per als seus grups d’interès”, i que aquest Govern no ha tingut “la responsabilitat suficient per governar per a la gent del carrer i atendre els problemes que tenen les persones que viuen a les. Illes”. També ha criticat que el mateix vicepresident va reconèixer públicament que “malgrat el creixement econòmic i un model que genera riquesa, no tenia capacitat per a millorar la vida de la gent, per redistribuir aquesta riquesa. I es va quedar tan ample”.

Enfront del “greu problema que ha tingut i té el PP, que fa feina perquè la riquesa s’acumuli en unes poques mans”, mentre que a la ciutadania “cada vegada li costa més arribar a final de mes”, el PSIB-PSOE ha presentat 46 propostes per a revertir aquesta situació, perquè “les Illes Balears es mereixen esperança, es mereixen un projecte i es mereixen un equip de govern i un equip de gent que tingui ganes de fer feina per aquests problemes estructurals”.

I el capítol principal de mesures és el referent a l’habitatge: “Davant el fracàs de la política d’habitatge. Del PP, la nostra proposta implica congelar d’una vegada les pujades de preus, actualment desbocats en aquesta comunitat”; en paral·lel, es planteja “reactivar la maquinària de construcció d’habitatge públic oficial, una mesura clara, directa, senzilla, no extrema i perfectament votable” per totes les formacions.

El PSIB-PSOE també proposa línies d’ajuda directa per al lloguer per a dones, “atès que hi ha una discriminació transversal i les dones patim una doble discriminació, especialment en famílies monoparentals i dones grans jubilades”, que són les persones que més perjudicades es veuen per la crisi de l’habitatge.

També es treballa per “evitar els desnonaments de les persones més vulnerables”. En aquest sentit, Rosario Sánchez ha recordat que va ser el PP qui va eliminar l’oficina antidesnonaments a l’Ajuntament de Palma, “perquè governa amb Vox”.

La candidata socialista ha exposat també, de forma resumida, altres mesures que es plantejaran en el plenari de demà, com iniciatives per millorar el model econòmic, alhora que volen combatre la saturació i els efectes del turisme massiu. Així, el PSIB-PSOE demana incrementar l’ITS i el cànon de l’aigua, així com un nou tribut als rent a car de fora, i planteja mesures per recuperar l’ús residencial dels habitatges turístics, que implica “una reducció efectiva de places turístiques”. La vicesecretària general del PSIB afirma que “no són fórmules màgiques, però sí receptes” que han de contribuir a reduir aquesta pressió que pateixen les Illes.

El PSIB-PSOE també ha elaborat iniciatives per recuperar els serveis públics de qualitat, com un pla de xoc en salut per reduir les llistes d’espera a urgències, consultes i quiròfans; l’execució de projectes de centres de salut que ja s’havien redactat en l’anterior legislatura i comptaven amb un solar, i l’obertura dels centres de dia que continuen tancats, malgrat que estan acabats, com els casos de Llucmajor, Calvià, Maria de la Salut, Sóller o Alaró.

I en educació, cal tornar a prioritzar l’educació pública enfront de la privada: “Hem constatat un fracàs absolut d’un Govern del PP que prioritza l’educació privada per davant de la pública. Cal crear, per tant, places públiques de 0-3 anys, i de Formació Professional, com també reforçar l’educació pública universitària”. I, per descomptat, es planteja una actuació urgent perquè tots els centres educatius públics puguin fer front a la calor, i evitar temperatures massa elevades a les aules.

Referit a sequera, els socialistes plantegen elaborar un pla urgent per a la recuperació d’aqüífers, i impulsar un pla enfocat a l’adaptació a les altes temperatures que pateixen les Illes.

I en matèria social, Sánchez Grau ha reivindicat que s’aprovi un escut social a les Illes per ajudar les persones a arribar a finals de mes, especialment quan “hi ha 190.000 fixos discontinus que necessiten ajudes directes aquest hivern, igualment que les famílies ofegades per la carestia de la vida”. La candidata socialista també ha defensat que es tramiti la Iniciativa Legislativa Popular perquè cap pensió per jubilació estigui per davall dels 1.200 euros, un fet “d’estricta justícia social”.

Patricia Gómez acusa l’Executiu de Prohens de permetre una situació que s’allarga en el temps i que només es justifica amb per voluntat de deteriorar la sanitat pública i afavorir la privada

La diputada socialista critica que “cada vegada que ha governat el PP en aquesta comunitat s’han produït retallades de tot: de plantilla, de pressuposts, d’obres… sempre!”

La diputada socialista Patricia Gómez ha denunciat el “col·lapse i la saturació permanent” que pateixen les urgències hospitalàries a les Illes Balears, davant un Govern que no està actuant per reduir aquesta situació ni reforçant serveis com l’Atenció Primària, que contribuirien a abaixar la pressió. A més, el col·lapse es produeix des de fa temps, de forma continuada. Gómez apunta que al juliol de l’any passat ja es registraren al voltant de 500 urgències hospitalàries ateses diàriament, i des d’aleshores hi ha saturacions que acaben en derivacions d’uns hospitals a altres. I en ingressos per urgències, hospitals com Son Espases o Son Llàtzer presenten llistes d’espera de més de 50 pacients d’urgències diaris per a ser hospitalitzats.

La situació no es produeix per cap circumstància específica, com podia ser un increment de casos de grip o altres infeccions respiratòries entre desembre i gener. Gómez només s’explica aquesta situació per “una manca de gestió de la situació per poder donar una resposta adient a les necessitats de salut de la població”. Subratlla que hi ha hagut un empitjorament clar, però el que és més greu, “no hi ha un rumb a la sanitat pública d’aquesta comunitat”. Com a exemple, Gómez indica que a l’anterior legislatura, i a causa dels efectes de la pandèmia, el Govern d’Armengol va elaborar un pla de xoc de llistes d’espera en el 2022, que en el 2023 ja havia donat molt bons resultats, fins al punt de ser “la tercera comunitat que havia aconseguit davallar aquesta situació”.

Però amb l’entrada de Prohens al Govern, es deixa de planificar, i la inèrcia progressista s’acaba: “I ara es veu clarament que els plans estratègics han acabat” sense que se n’hagin posat en marxa de nous: “Atenció primària, per exemple, tenia un pla 2022-2025, que no s’ha renovat”. Per això, Gómez critica que Prohens no hagi reconegut l’increment de les llistes d’espera en el darrer debat de Política General, i fins i tot digui que han millorat, quan la realitat és que mirant els indicadors de l’IB-Salut es veu “que tots els indicadors han empitjorat de forma molt alarmant; no un poc, han empitjorat tots de manera molt greu”.

El problema de fons no són els professionals “que fan una feina excel·lent però no donen l’abast”; el problema és “la manca d’interès del Govern per invertir en la sanitat pública”, com ho demostra la situació d’Atenció Primària, sobre la qual el Govern amaga les xifres, quan abans eren públiques: “Els governs progressistes sempre hem apostat per l’Atenció Primària, però ara veiem un claríssim deteriorament, una falta d’aposta en aquesta comunitat”.

Per a Gómez, aquesta manca d’inversió i de recursos no és casual, sinó intencionada. En el 2023, el Govern de Prohens es va trobar un pla per a modernitzar centres i unitats bàsiques que ara està inaugurant, però que no ha ampliat. També va trobar un increment de professionals molt notable i un pla estratègic. Però tot això no ha tengut una continuïtat, i ara, “quan demanes cita i te la donen d’aquí a tres setmanes, què fas? Vas a les urgències”. I aquesta és la primera conseqüència: “Les urgències hospitalàries es col·lapsen perquè l’Atenció Primària no dona més de si”.

En una entrevista a Ona Mediterrània Gómez ha indicat que mentrestant el PP ha deixat d’invertir en infraestructures i capital humà i “l’única que ha fet ha estat posar la primera pedra d’un projecte que ja es va trobar fet a Felanitx, i ho ha fet tres anys després, quan tenien el projecte fet”. En contrast, a la passada legislatura es fa van prendre decisions i es va apostar per la sanitat pública, ampliant “les urgències de gairebé tots els hospitals, Son Espases, Son Llàtzer, Inca, amb urgències noves i una UCI nova; a Manacor, on s’han duplicat els metres quadrats i encara estan en obres…” Però tots aquests projectes es van adjudicar a l’anterior legislatura.

Amb tot, Patricia Gómez denuncia que el model del PP és el model de beneficència, i “cada vegada que governa el PP en aquesta comunitat hi ha retallades: retallades de plantilla, d’inversió, d’obres… hi ha retallades de tot, sempre!”. Aleshores, això fa que les persones que poden es fan una assegurança privada. Perquè “el deteriorament de la sanitat pública duu a la desconfiança per part de la població, i a pagar-se una assegurança privada. És una manera de gestionar”.

Negueruela denuncia que Prohens ha empitjorat la vida de la ciutadania, amb rècords de turistes, de preus de lloguer i compra, d’espera per a una operació, una consulta mèdica o en una valoració de dependència

Els socialistes recriminen que la presidenta ha tornat a la casella de sortida quan ha anunciat que destinarà l’ITS a l’habitatge, una mesura que ella va cancel·lar en el 2023

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha valorat que el Govern de Prohens es troba esgotat i fracassat, amb la constatació que ja no li queden idees pròpies, i només anuncis fets fa tres anys, que no s’han materialitzat. També ha denunciat que “amb els pressuposts més alts de la història, ha deixat 990 milions d’euros sense executar només en dos anys”. I esgotat, perquè després de tres anys, Prohens ja no pot “presentar-se aquí com la presidenta del canvi, només del balanç”.

I el balanç que fan els socialistes es resumeix en tres punts. En primer lloc, el Govern de Prohens és “el de les promeses incomplides” de les que afecten el dia a dia de la gent: la saturació, l’habitatge, el calor, la sanitat o l’atenció a les persones majors. En segon lloc, Prohens sí que “ha complit amb aquells que mai defrauda, amb els poderosos, les immobiliàries, els fons voltor…” En aquest sentit, Negueruela ha reconegut que Prohens sí que ha mantingut la paraula amb tots ells: “va dir a la seva investidura que seria el sector privat qui decidiria les polítiques d’habitatge, i aquí són, decidint com guanyar més doblers que mai, amb la seva complicitat”.

I en darrer terme, el Govern de Prohens ha fet “perdre a la societat un temps què no té. Tres anys i mig amb una economia que ha batut rècords, però en els quals la vida de la gent s’ha fet més difícil que mai”. Perquè Prohens “sí que té amos” que li van demanar “què era això d’apujar l’ITS, de posar un impost als rent a car o que paguin més aquells que més aigua consumeixen?”

I han estat aquests mateixos amos qui “van deixar ben clar qui mana” i per això van advertir Prohens que “no s’havia de tocar Airbnb, que era hora de consolidar les 90.000 places de turisme vacacional que s’havien d’extingir, i que alcés la moratòria turística”. I un any després, en el 2025 Prohens va acordar amb el Partit Socialista apujar l’ITS, i gravar els rent a car i a qui consumien més aigua, però també va recular finalment. I mentrestant, Prohens s’haurà convertit “amb la presidenta dels 20 milions de turistes”.

Negueruela també ha estat molt crític amb la manca de polítiques efectives en matèria d’habitatge i que l’únic que ha fet ha estat “tornar a la casella de sortida” de fa tres anys, quan anuncia que utilitzarà l’ecotaxa per construir habitatge, una mesura que Prohens “fa 15 dies, va votar que no a aquesta proposta de l’esquerra” i que aquesta mesura “ja estava en vigor en el 2023”, fins que el PP va cancel·lar l’ús de l’impost per a l’habitatge. I amb aquesta cancel·lació, en aquests tres anys s’han deixat d’invertir 120 milions d’euros d’ecotaxa en habitatge, que hauria servit per a construir centenars de pisos a preu assequible.

En tot cas, el portaveu socialista constata que la política d’habitatge també ha fracassat, i com a exemple ha indicat que malgrat que Prohens prometés més de 2.000 habitatges en el programa lloguer segur, només van per 120 habitatges, un pis de lloguer segur per cada 40 caravanes que hi ha a les Illes. En tot cas, és també un fracàs les rebaixes fiscals a l’habitatge, quan els habitatges costen 400.000 euros, que no són assequibles per a un jove, però sí “per a algun potentat estranger que els pot pagar”.

Negueruela ha proposat a Prohens que, ja que torna a la casella de sortida en habitatge, “rectifiqui les seves votacions contra tot el que beneficia la gent: que rectifiqui i voti que sí a ampliar la durada dels contractes de lloguer, dels que depenen 69.000 famílies d’aquestes Illes a les quals se’ls acaben els contractes”, a aturar els desnonaments de persones vulnerables i que limiti els preus dels lloguers, declarant les illes com a zona tensada.

Així mateix, els PSIB-PSOE es mostra crític amb la desprotecció del territori, que Negueruela ha definit com “una subhasta del territori, que quan es perd, no torna”, i la manca de polítiques de protecció davant el canvi climàtic. I també en aquest punt els socialistes es mostren preocupats, davant l’anunci de Prohens de posar en marxa un pla d’adaptació dels centres educatius al canvi climàtic, “que ja havia anunciat l’agost de 2023, sense que s’hagi fet res des d’aleshores”, i causant patiment tant als infants a les escoles i a la gent major a les residències o tancats a casa seva, com a la població en general perquè el PP “encara no ha previst crear refugis climàtics”.

La salut pública, amb unes llistes d’espera que ja afecten a més de 114.000 pacients, ha estat una altra de les preocupacions subratllades per Negueruela, ja que el Govern de Prohens ha estat incapaç d’adoptar polítiques efectives per a la seva reducció, i ha posat en dubte que el pla de xoc anunciat per la presidenta funcioni, perquè amb l’actual consellera i la gerent de Son Espases, hi ha l’actual desastre a la salut pública. I sense anar més enfora, Negueruela ha recordat el cas d’un pacient d’Eivissa, que va esperar sis hores a urgències sense esser atès, i va tornar a casa seva, marejat i sense que l’hagués vist un metge.

Finalment, i davant una temporada baixa que arriba amb un IPC que ja és del 5,1%, Neguerula ha proposat a Prohens que renovi un escut social de mesures de suport a les famílies i treballadors, especialment en aquest moment que tanca la temporada turística i desenes de milers de famílies es veuran amb dificultats econòmiques. En aquest sentit, el PSIB-PSOE proposa “una ajuda mensual per las. 190.000 treballadors fixos discontinus i per als temporals en situació de desocupació, que estan començant la temporada d’hivern”. També una altra ajuda per a totes les famílies amb ingressos inferiors a 30.000 euros i la gratuïtat de totes les matrícules universitàries de la UIB, amb independència de la seva nota d’aprovat.

Una altra proposta que els socialistes proposaran al Govern és donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular presentada per aprovar un complement de pensions per garantir una jubilació digna a les persones majors de les Illes. Aquesta iniciativa prosa la tramitació immediata d’ajudes perquè cap jubilat o jubilada de les Illes cobri menys de 1.221 euros al mes, l’equivalent al salari mínim.

La candidata del PSIB-PSOE al Govern adverteix que enfront d’un discurs de “mala estudiant”, ple d’excuses que han fet perdre el temps a la ciutadania, “és possible revertir” els reptes amb mesures que siguin valentes

La vicesecretària general i candidata a presidir les Illes Balears, Rosario Sánchez, ha valorat com a “trist” el discurs de Prohens en el debat de Política General, en el qual la iniciativa estrella anunciada per la presidenta ha estat “tornar a posar una mesura que ella mateixa va derogar, que és dedicar l’Impost de turisme Sostenible a la construcció d’habitatge públic”. Per a Sánchez Grau, si Prohens hagués dedicat recursos de l’ITS a l’habitatge a inicis de legislatura, a hores d’ara ja “s’haurien invertit ja 120 milions d’euros en habitatge públic”; però fins ara no s’ha fet perquè Prohens ha mantingut fins avui “no feia falta”.

Per a Sánchez Grau, el discurs de Prohens és el d’una “mala estudiant”, que posa excuses de per què no ha afrontat els reptes reals de la Comunitat, un fet que “ha fet perdre tres anys i mig a la ciutadania, per no haver adoptat mesures estructurals”. I com a exemple d’aquesta “mala estudiant”, la candidata socialista ha exposat que Prohens anuncia un pla de reindustrialització, a finals de legislatura, quan les Illes tenen un model econòmic “més especialitzat que mai, i amb un model turístic més descontrolat que mai”.

En la mateixa línia, la candidata socialista també ha criticat que Prohens parla de canvi climàtic “quan hem tengut l’estiu més calorós de tota la història d’aquesta comunitat, i quan hem tengut els nens i nenes a les aules passant una calorada”. I ara, a final de legislatura, diu que farà un pla per climatitzar totes les aules.

En educació, Sánchez Grau ha expressat la seva preocupació perquè Prohens només ha tirat pilotes fora quan ha parlat de l’informe PISA a Balears, que enguany “els pitjors resultats són els dels estudiants de les Illes Balears”. La salut pública ha estat un altre aspecte que preocupa al PSIB-PSOE, ja que “avui hi ha més llistes d’espera que mai per accedir a una cirurgia o per accedir a l’atenció primària”.

I tot plegat, amb un pressupost més alt que mai, gràcies al fet què des de les anteriors legislatures governades per l’esquerra “es va deixar un factor d’insularitat i un règim especial de les Illes Balears” que ho han afavorit, juntament “amb un cicle econòmic a favor seu”. Però malgrat això, “cada vegada hi ha més persones que han d’anar-se’n de les Illes, perquè cada vegada és més difícil viure-hi”.

Mesures per revertir els reptes de la ciutadania

Enfront dels eslògans i les frases fetes que han caracteritzat el discurs de Prohens, Rosario Sánchez ha expressat que “és possible revertir aquests reptes estructurals que tenen les Illes”. En aquest sentit, ha anunciat que es poden prendre “mesures d’habitatges que siguin valentes”, tals com topar els preus de lloguer, aturar l’especulació immobiliària, fomentar la construcció d’habitatge públic i aprofitat el sòl disponible perquè es construeixi habitatge al qual les persones normals puguin accedir.

La candidata socialista també ha advertit que davant les polítiques del PP en turisme i territori, “és possible diversificar el nostre model econòmic, reordenar l’activitat turística i disminuir la pressió”, enfront de les polítiques del PP d’absoluta desprotecció del territori, cada vegada més exposat al canvi climàtic. I respecte a aquesta “destrossa territorial”, tant en rústic com en el litoral, Sánchez Grau ha afirmat que és “possible i esperançador apostar pel medi ambient, per la tecnologia per la ciència”, en comptes de la priorització de Prohens cap al “negoci a curt termini i al mercadeig amb els nostres drets.”

Els socialistes acusen el Govern d’haver fet una llei “urbanística, turística i comercial en sòl agrari” que oblida les mesures per millorar els increments de producció i la qualitat dels aliments

El Grup Socialista ha rebutjat el plantejament que el Govern fa al text de la llei agrària que ha plantejat en la seva proposició de llei, perquè no posa el pes de la normativa en millorar les condicions de l’activitat agrària, sinó en veure com es pot treure més rendiment des d’un punt de vista turístic i d’activitats més terciàries que primàries. El diputat Marc Pons i la diputada Malena Riudavets han criticat que “en tot el text no hi ha cap estratègia, cap política ni cap proposta que encamini a les explotacions agràries de les Illes cap a incrementar la seva producció, millorar la qualitat del producte, adaptar-se a un canvi climàtic que està produint sequeres i pluges torrencials o millorar les condicions agràries de l’explotació”. En canvi, el text presentat pel Govern sí que cerca “la justificació per continuar construint nous habitatges en sòl rústic sense límits d’edificació, o el blindatge de places turístiques”, que estan definides “amb tot grau de detall”.

El PSIB-PSOE considera necessària l’actualització de la llei, tal com ha pogut constatar amb les diverses reunions que ha mantingut amb el sector, però ha de ser una llei que defineixi i reguli l’activitat agrària. En canvi, els socialistes denuncien que el text del Govern no aprova “un projecte de llei agrària, sinó una llei urbanística, turística i comercial en sòl agrari” que s’oblida de “la rendibilitat de les explotacions agràries per la via de l’increment de la producció i la qualitat dels aliments”. Ni tampoc fa esment de com cal adaptar les explotacions al canvi climàtic. En canvi, genera “drets impropis del sòl rústic”.

Més enllà, i fent un recompte dels conceptes que desenvolupa la proposició de llei, el text del PP repeteix fins a 31 vegades el concepte “habitatge”, 44 vegades el concepte “d’activitats complementàries”, mentre que arguments de “sobirania alimentària”, “adaptació al canvi climàtic o “increment de producció” no surten ni una sola vegada; i pel que fa a la “qualitat alimentària”, només es reflecteix un cop.

Pons i Riudavets també han reivindicat el valor i la importància que pagesos i pageses pugui “viure dignament de la seva feina”, assegurant “terra, aigua i persones per produir aliments en el futur”, tres aspectes que no queden recollits enlloc. I una de les reclamacions que els socialistes plantejaran al text és que la llei tengui “una direcció clara per al futur del sector”, amb un model agrari que defineixi com ajudar a produir més aliments, a millorar la seva qualitat i a fer rendible allò que se sembra, es cria i s’elabora a les Illes.

Davant l’ampliació d’usos (turístics) que planteja el PP, els socialistes s’han mostrat molt crítics amb la progressiva substitució de la protecció de la terra productiva per la construcció en sòl rústic, que condicionarà i limitarà cada vegada més la llibertat dels pagesos per decidir el seu futur. En aquest sentit, Pons i Riudavets reclamen “més protecció per a la terra agrària, davant els nous usos residencials aliens a les necessitats del camp”.

I la darrera qüestió fonamental que el PP obvia és el compromís amb l’adaptació al canvi climàtic, un compromís que ha de quedar “garantit per llei”. En aquest sentit, els socialistes adverteixen que “adaptar-se és també una qüestió de rendibilitat”, per la qual cosa són necessaris “instruments de gestió, amb directrius d’adaptació, programació i seguiment per a l’agricultura i la ramaderia”, de la mateixa forma que ja exigeix la llei amb la gestió dels boscos.

Mercedes Garrido acusa Silvia Pol de desvelar dades protegides, de les suposades prestacions que percebia la dona desnonada, sense que concorreguessin els principis d’interès públic, veracitat o proporcionalitat

La diputada del Grup Socialista Mercedes Garrido ha denunciat avui, en sessió de control d’IB3, que tant el seu director general, Josep Codony, com la responsable dels continguts informatius, Silvia Pol, han comès un presumpte delicte de revelació de secrets, una infracció greu que ha afectat Pilar López, la dona desnonada que va denunciar la seva situació en el Parlament fa unes setmanes. Concretament, Garrido ha assenyalat Silvia Pol i al mateix Codony d’haver comès, presumptament, una falta molt greu tipificada en la Llei de Protecció de dades, quan a la peça informativa es va desvelar que  Pilar López “cobra 6.700 euros en prestacions econòmiques, però la seva presència en el Parlament ha eclipsat el debat”.

Segons ha explicat Garrido, la informació emesa conculca diferents principis ètics del periodisme. En primer lloc, perquè la informació “és falsa”, ja que es presta a confusió dir -com va afirmar Silvia Pol en la peça informativa- que López percebia 6.700 euros en prestacions econòmiques, quan en realitat era una prestació en espècies, corresponents al cost d’un allotjament.

Però més enllà, la diputada socialista també ha denunciat que la periodista va posar l’accent en que la presència de Pilar havia “eclipsat el debat”, quan el que va fer va ser posar en evidència la presidenta, que va fer que “es posàs en marxa el Consolat, i IB3 va fer el que fa sempre: rendir-se al Consolat i tirar per terra la informació i el bon nom d’aquesta cadena”.

Amb tot, Mercedes Garrido acusa els dos responsables de l’ens d’haver conculcat els principis de veracitat, imparcialitat i objectivitat, i de faltar a la premissa d’explicar sense un biax partidista, en aquesta informació, principis que estan recollits en el marc ètic que té l’ens televisiu. Garrido tampoc està d’acord en què López pugui esser considerada com a persona pública, per poder revelar les seves dades, tal com ha intentat argumentar Codony.

Per això, Garrido ha assenyalat Pol i Codony d’haver conculcat la protecció de dades d’acord amb el que s’entén tant a l’Agència de protecció de Dades, com en diferents sentències del Tribunal Suprem i els preceptes del Tractat de la Unió Europea: “Per posar en la balança la revelació de dades i el dret a la informació s’han de tenir en compte els principis d’interès públic, veracitat i proporcionalitat”, cosa que la informació no cumplia.

I això era així, perquè no és d’interès públic saber si Pilar cobrava o no qualsevol cosa, i en realitat “l’interès era de Marga Prohens, d’intentar desacreditar-la i deshumanitzar-la, que és el que fa sempre el PP amb totes les víctimes de la crisi residencial”. Tampoc hi havia veracitat en el fet que es cobressin els 6.700 euros: “Es van inventar els 6.700 euros, perquè és una quantitat inventada”. I finalment, tampoc es va aplicar la proporcionalitat a l’hora de difondre les dades, per la qual cosa Garrido reiterà que tant Codony com Pol han comès infraccions “molt greus”.

El diputat Llorenç Pou acusa el Partit Popular de Feijóo i Prohens de voler retallar els salaris dels treballadors en cas de baixes laborals comuns

El diputat i secretari d’Economia i Finançament del PSIB-PSOE, Llorenç Pou, ha denunciat avui públicament que el PP, juntament amb Vox, han expressat la intenció de “reformular el sistema de pensions” recollit al Pacte de Toledo, que no vol dir altra cosa que “el que pretenen és retallar les pensions per diferents línies”, per tal “d’estalviar recursos per a després, segurament, abaixar impostos a altra gent”. I aquest retall de pensions té una conseqüència directa: una reducció de les pensions futures.

El diputat socialista ha remarcat que, en tot cas, que qualsevol intent de privatitzar les pensions, com ha estat el cas singular de Xil·le, “han acabat amb un absolut fracàs i amb un rescat del sistema de pensions privat per part de l’Estat”. Per tant, el que PP i Vox planteja, “perquè quedi ben clar”, és una retallada a costa del que aporta la gent en plans privats de pensions. I això vol dir “pensions més baixes”, utilitzant, per exemple la fórmula de no garantir que les pensions es vagin ajustant als increments de l’IPC.

La primera conseqüència de la privatització serà que “aquella gent amb menys recursos, a qui ja li costa arribar a final de mes” perquè han de pagar el lloguer o la hipoteca, seran els que no podran aportar perquè no hi arriben. “Els primers grans afectats seran les classes treballadores i la gent amb menys recursos”, ha sentenciat Pou.

En una entrevista a Ona Mediterrània, el diputat socialista ha afegit que hi ha elements per reforçar el sistema de pensions, amb el que ha suposat l’esforç d’allargar l’edat de jubilació i fent que les contribucions laborals de la gent que més cobra, augmentin, i que, en tot cas, es tracta de “garantir les pensions i el nivell de vida digne a les persones jubilades”, un aspecte que suposa prioritzar aquestes polítiques que el PP i Vox volen reduir.

Una posició similar és la que PP i Vox mantenen amb la retallada de salaris a causa de les malalties. Llorenç Pou recorda, en aquest sentit, que Feijóo duu des del mes de juliol reclamant que l’absentisme laboral és, segons ells, un greu problema, tot i que les dades que aporta són mig falses: “A partir d’aquí, el que planteja el PP és que, per exemple, a tots els treballadors que passin a estar malalts se’ls retalli el sou, això vol dir al voltant d’uns 15.000 milions, en joc”.

De manera reiterada el PP ha plantejat que els tres primers dies de baixa laboral (que són la meitat de les baixes que es produeixen) no siguin assumides per les empreses, tot i que existeix un acord en conveni col·lectiu: “I si no ho paga l’empresa, està clar que ho pagaran els treballadors”, ha afirmat Pou.

I per tots aquests arguments, el PSIB-PSOE “dona el seu suport completament a la vaga general” convocada pels sindicats, perquè al cap i a la fi no deixa de ser un problema real que hi ha, que és l’emergència habitacional, davant la qual el Govern d’Espanya i els partits d’esquerra han intentat aportar paquets de mesures, com són “els dos decrets llei que inicialment es van tombar per part de PP i Vox”; igualment que moltes altres. mesures que suposen avenços per a la societat i que “la dreta ha anat votant en contra en el Congrés”.

El fet és que els treballadors i treballadores cada vegada tenen més complicat accedir a un habitatge i fer front a una vida digna, per la qual cosa “està en tota la lògica dels sindicats plantejar fer un crit, un toc a temps damunt la taula, per dir: ‘escoltau, els treballadors tenim un problema: la macroeconomia va bé, sí, però els treballadors tenim un problema de poder adquisitiu greu i d’accés a l’habitatge, i reclamam a tots els partits polítics que això sigui una prioritat”.

Una vaga general és, segons Pou, un concepte “prou fort” que hauria de fer reflexionar a tots sobre el patiment dels treballadors i treballadores. Però mentrestant, “la dreta parla de retallades. Tot el debat de la dreta no és d’empatia amb aquetes persones: retallades en pensions, retallades en salaris si et poses malalt…” Davant la manca d’empatia de PP i Vox, només es pot entendre una cosa: “Es demostra que allò que els interessa a ells és la gent amb més recursos i no els treballadors i la classe mitjana”.

Marc Pons recrimina que el conseller Mateo va tenir en el Ple d’ahir nou preguntes, però en cap d’elles va donar resposta a les dificultats que tenen els ciutadans per accedir a un habitatge

El portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlament, Marc Pons, ha advertit que la presidenta Prohens arriba al darrer debat de política general sense haver aportat cap solució a les demandes de la ciutadania, per la qual cosa només podrà retre comptes “de la seva inacció en el debat de Política General” que se celebra dimarts de la setmana que ve. Pons ha advertit que, ja en el darrer tram de legislatura, Prohens “no podrà donar mínimament resposta d’aquells principals problemes que tenen els ciutadans de les Illes Balears”, dels quals “l’habitatge és el primer de tots”, fet que posa en evidència que “estam davant una legislatura esgotada, sobre la que ja no podem esperar res més”.

A més de la manca de resposta a l’emergència habitacional, la presidenta tampoc ha sabut donar una resposta efectiva a la saturació turística: “veurem exactament el mateix. Una presidenta que ens ha dit que sí, que acceptava i reconeixia la diagnosi compartida per tothom què aquestes Illes estan saturades”. I després d’assegurar que es comprometia “des de la valentia a prendre mesures efectives”, tres anys i mig després “no n’ha pres cap”. De la mateixa manera, malgrat que va crear espais de diàleg específics com el Pacte per la Sostenibilitat, la veritat és que “ha acabat en no res, perquè no ha donat cap fruit”.

D’altra banda, Pons ha lamentat que en el ple celebrat ahir, el conseller Mateo va tenir l’ocasió de contestar fins a nou preguntes sobre habitatge, sobre les quals té les competències pròpies, sense que en cap cas es donés ni una sola resposta al nivell de preocupació de les dificultats que té la ciutadania de les Illes per poder accedir a un habitatge: “No vam poder escoltar cap mena de resposta cartera per explicar ni gestió al llarg d’aquests tres anys i mig, ni cap compromís de l’actual Govern per abordar la política d’habitatge”. Ben al contrari, “les seves decisions han servit per incrementar encara més els preus tant del lloguer com de la compravenda”.

La secretària general de la Federació Socialista de Mallorca i candidata a la presidència del Consell, Amanda Fernández, reclama més capacitat de gestió per al Consell de Mallorca, més inversió en transport públic i mesures específiques per protegir la Serra de Tramuntana, com a línies fonamentals de les esmenes del Grup Socialista a la tramitació de la Llei de regulació d’entrada de vehicles a Mallorca.

Els Grup Parlamentari Socialista ha registrat 44 esmenes al projecte de llei de regulació de l’entrada de vehicles a l’illa amb l’objectiu de reforçar un text que consideren “necessari però insuficient per afrontar els problemes de saturació viària i mobilitat que pateix Mallorca”. Amanda Fernández, ha defensat que la regulació de vehicles és una “passa important, però ha advertit que no servirà per si sola si no va acompanyada d’una aposta decidida pel transport públic i la mobilitat sostenible”.

Les esmenes presentades reforcen les alternatives de transport per reduir la dependència del vehicle privat, amb més freqüències, més línies de bus i l’ampliació de la xarxa ferroviària. En aquest sentit, ha criticat la renúncia del Partit Popular a projectes estratègics per a la mobilitat de Mallorca, com el tramvia i el tren de Llevant, iniciatives que comptaven amb projecte i recursos assignats i que haurien contribuït a millorar la connectivitat de l’illa.

Un altre dels punts centrals de les esmenes és la reclamació del traspàs de les competències de mobilitat al Consell de Mallorca. La secretària general de la FSM també ha defensat que part dels recursos procedents de l’Impost de Turisme Sostenible puguin destinar-se a millorar el transport públic i les infraestructures de mobilitat sostenible.

Pel que fa a la Serra de Tramuntana, les esmenes plantegen la possibilitat de limitar l’entrada de vehicles en determinades circumstàncies i desplegar un pla integral de mobilitat adaptat a les característiques de tot l’àmbit de la Serra.

“Mallorca mereix un debat seriós sobre el seu futur en matèria de mobilitat. Regular l’entrada de vehicles és necessari, però només serà útil si va acompanyat de més transport públic, més competències per al Consell i inversions que ofereixin alternatives reals als ciutadans”, ha conclòs Fernández.

La candidata socialista ha demanat al Partit Popular que afronti la tramitació parlamentària de la llei amb voluntat de diàleg i que incorpori mesures que permetin avançar cap a una mobilitat més sostenible, eficient i adaptada a les necessitats actuals de Mallorca.

El PSIB-PSOE critica la inacció del Govern, que només ha actuat en favor dels poderosos i de l’especulació, permetent que els preus dels lloguers continuïn apujant-se, de 800 a 1.500 euros

Amanda Fernàndez denuncia que la crisi de l’habitatge afecta especialment a les dones, i que mentre que l’Oficina Antidesnonament va ajudar a mantenir la llar a 2.479 famílies, amb el PP s’han produït 2.358 llançaments

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista i candidat a la batlia de Palma, Iago Negueruela, ha acusat el Govern de seguir el dictat dels grans promotors immobiliaris, com les agrupacions Abini o Proinba, que són “qui han marcat tota la legislatura en matèria d’habitatge”. En aquest sentit, són els promotors i els fons voltor els qui han dit al PP que s’ha de votar en contra dels decrets llei del Govern de l’Estat en matèria d’habitatge.

En aquest sentit, Negueruela ha acusat el conseller Mateo de ser qui “ha anat al dictat del que li han dit els promotors i els fons voltor i, per tant, de defensar les seves polítiques”. Per això, el portaveu socialista ha acusat el Govern d’haver permès que els preus dels lloguers hagin passat de 834 a més de 1.500 euros, ja que les competències són exclusivament de l’Executiu balear.

Una responsabilitat que, en cap moment, ha reconegut el conseller Mateo. Per aquest motiu, Negueruela ha acusat Mateo de no respondre mai a les seves conseqüències, i de no donar mai cap resposta en seu parlamentària: “Ve aquí el que és incompetent en matèria d’habitatge a riure’s de tots els ciutadans de les Illes”, ha sentenciat.

La crisi de l’habitatge, amb nom de dona

Per la seva banda, Amanda Fernàndez, diputada socialista i candidata a la presidència del Consell de Mallorca, també ha criticat la gestió del govern en habitatge, que ha colpejat dramàticament i especialment a les dones vulnerables. Fernàndez ha exposat diversos exemples publicats recentment a mitjans per subratllar que hi ha “moltíssimes dones majors, mares. Monoparentals, dones maltractades…” que pateixen molt més els casos de desnonaments a les Illes Balears.

També ha denunciat que, després de més de tres anys i mig de govern, el PP encara “no ha donat cap explicació i ha tirat pilotes fora” davant l’emergència de l’habitatge. Igualment ha criticat el “no” permanent del PP de Prohens a les mesures proposades pel Govern de l’Estat, en especial la referent a la moratòria contra els desnonaments, a qui “del PP no ha donat suport”.

Però més relacionat amb les Illes, Fernàndez ha recordat que de les primeres mesures adoptades pel PP i Vox va ser “eliminar l’Oficina Antidesnonaments de Palma, que estava en marxa des de 2020 i a la qual el PP no li va donar suport”. I la diferència és clara: mentre que entre 2020 i 2022, l’oficina Antidesnonaments de Palma va ajudar a 2.479 famílies a que no fossin desnonades, amb el Govern del PP s’han produït 2.358 desnonaments des que Prohens és la presidenta de la Comunitat: La diferència és clara: “2.479 famílies que hem ajudat a no ser desnonades i, durant el seu mandat, 2.358 que han estat tretes de ca seva i vivint al carrer. Aquesta és la responsabilitat seva i vostès en són còmplices”, ha subratllat Fernàndez.

Fomentar el mercat de luxe a Eivissa

El diputat socialista i candidat a la presidència del Consell d’Eivissa, Àlex Pitaluga, ha posat el focus a Eivissa per demostrar que el model del PP només es basa en legalitzar el luxe, mentre que hi ha una manca palesa d’habitatge assequible. Pitaluga ha acusat el PP d’haver defensat “no intervenir el mercat de l’habitatge per alleugerir el patiment de la gent”, però fia les mesures a futurs projectes que, com a mínim, no es veuran fins d’aquí a dos anys.

En tot cas, Pitaluga ha denunciat que per al PP només hi ha dos models extrems d’habitatge, “segons si no intervenen o sí que intervenen. Perquè, per ajudar el luxe, sí que intervenen”. I per il·lustrar-ho, el diputat socialista ha recordat que d’acord amb el Col·legi d’Arquitectes, a Eivissa “es van legalitzar 235 habitatges unifamiliars en el 2024, i altres 343 en el 2025, dels quals 147 eren legalitzacions extraordinàries, la majoria, vil·les de luxe”. El candidat al Consell d’Eivissa reconeix que a l’illa sí que es construeix, però el problema és “per a qui”, perquè el fet és que “hi falten habitatges que pugui pagar la gent que viu i treballa a l’illa, però continuen augmentant les segones residències de luxe”.

Un model, el de luxe, que “promou la festa continua i el malbaratament de l’aigua, que fins i tot en alguns casos s’ha vist utilitzar com a instrument per blanquejar beneficis del narcotràfic”. I enfront d’aquest model, el PP també fomenta un segon model, que afavoreix el no intervenir: “una habitació compartida de 550 euros és un exemple d’un mercat immobiliari dominat per l’especulació, en el qual la compra i fins i tot el lloguer són impossibles per a la majoria dels residents”.

Garrido ha exposat que les mesures per legalitzar edificacions en sòl rústic i en rústic protegit han donat bons resultats perquè a la gent que ha pogut legalitzar “una parcel·la amb quatre xalets, tres piscines i dues pistes de pàdel, perquè ara la podran vendre per 4, 6 o vuit milions d’euros”, com ha succeït al municipi eivissenc de Sant Josep. “Això són molt bons resultats”, ha ironitzat Garrido.

La realitat és que el Govern de Prohens viu una realitat de “legalització de grans vil·les, de grans xalets, de piscines, camps de polo, camps de golf en sòl rústic” però, per altra banda, veuen que la gent ha de “sortir de casa seva per anar a viure dins un cotxe, o a una caseta d’eines a fora vila, de tres metres quadrats, que vam veure com la llogaven per 700 euros al mes”. 

El Grup Socialista presenta una esmena a la totalitat del projecte de llei, recollint les aportacions de GOB i Marilles, per garantir que el litoral continuï essent públic i gratuït

El Grup Parlamentari Socialista ha presentat una esmena a la totalitat al Projecte de Llei d’ordenació, protecció i gestió integral del litoral de les Illes, perquè suposa una nova mentida del Govern de Prohens, perquè cerca més privatització d’espais fins ara públics i gratuïts, i ampliar el ventall d’activitats econòmiques a la costa i al litoral. Segons ha denunciat la secretària general dels Socialistes de Mallorca i candidata a la presidència del Consell de Mallorca, la diputada Amanda Fernàndez, la proposta del PP es planteja en el seu títol com una norma de protecció, quan en realitat “s’adreça a no garantir la protecció del medi ambient, a no combatre el canvi climàtic, però sí a mantenir totes les activitats econòmiques que ja existeixen, a fer-ne de noves i a legalitzar allò que era il·legal fins ara”.

Per a la diputada socialista, és necessari que les Balears comptin amb una llei del Litoral, perquè les Illes són la Comunitat amb la superfície més gran de costa, i perquè des de 2023 el Govern va assumir les competències del Litoral, encara no té una llei que desplegui la seva ordenació.

Però el problema d’aquesta llei del PP és que no recull el principi general de la Llei estatal i del Reglament estatal de Costes, que mantenen que la costa i el litoral són d’accés públic. En canvi, la proposta del PP té com a principal plantejament filosòfic “la protecció de l’activitat privada del litoral”, en detriment de l’interès públic.

Com a exemple, Fernàndez indica que l’aplicació del projecte de llei del PP “faria posar en greu perill platges que continuen essent d’accés públic i gratuït, com es Trenc, que amb aquesta norma es veurien molt amenaçades, perquè hi pot arribar a haver més activitat econòmica”.

Enfront d’això, el PSIB-PSOE ha plantejat una esmena a la totalitat, recollint les aportacions d’entitats conservacionistes com el GOB i Marilles, que volen fer front a l’arquitectura del projecte de llei, que:

• Relativitza la llei estatal de Costes
• Assumeix la terciarització del litoral com a fenomen normal, i l’afavoreix
• Normalitza els serveis comercials
• Consolida ocupacions
• Accelera la retirada de posidònia sense justificacions ni condicionants
• Redueix controls previs
• Permet que instruments sectorials, parcials i fins i tot promoguts per particulars desplacin els Plans Territorials Insulars

I d’acord amb aquest darrer punt, l’esmena també exigeix mantenir la capacitat dels consells insulars a poder decidir com ha de ser la seva illa i el seu litoral, perquè amb el redactat del Govern es permet que associacions d’hamaques i associacions i de xibius puguin passar per damunt dels plans territorials.

La diputada socialista critica l’immobilisme del PP de Prohens, que es nega a declarar les Illes com a zones tensades perquè els ajuntaments puguin limitar els preus dels lloguers

La diputada socialista Teresa Suárez ha advertit avui que el problema de l’emergència de l’habitatge s’ha estès de tal manera a les Illes Balears fins al punt que “ara, vulnerables som tots, perquè persones treballadores que tenen un contracte que se’ls acaba d’aquí a un any o uns mesos no saben on anar perquè el seu sou no els permetrà fer front a les pujades dels preus del lloguer. La vulnerabilitat s’ha estès amb el problema de l’habitatge”.

Davant aquesta greu situació, que ha vist en el desnonament de Maricarmen una de les conseqüències més dures, Teresa Suárez ha volgut expressar que la mort d’aquesta dona de 87 anys ha estat un “símbol tristíssim”, perquè “ni tan sols ha pogut morir a ca seva” i mostra que els desnonaments maten. Suárez ha advertit, però, que la llei permet la limitació de preus, “i la ciutadania ha de saber que es podrien prendre mesures, i que el Govern de Prohens, que és qui té les competències, ha decidit no prendre-les”.

En una entrevista a Ona Mediterrània, la diputada socialista ha recordat també que des de 2023 hi ha la Llei estatal d’habitatge, que es va aprovar perquè “ja érem conscients que els mercats estaven invertint molt i que l’habitatge era ja quelcom amb què fer negoci”, i per evitar que el  mercat anàs desbocat, es va aprovar la declaració de zones tensades que permet limitar els preus dels contractes de lloguer, que sense un límit “difícilment es faria front a pujades de preus astronòmics”, com així ha succeït.

Davant això, Suárez ha reiterat que “és competència autonòmica” posar en marxa aquest mecanisme de limitació, i els socialistes “fa tres anys i mig que així li ho demanam a Prohens, i no hi ha manera”. Per això, la diputada socialista ha lamentat el vot en contra, dimarts passat, del PP de Prohens, a una iniciativa del PSIB perquè siguin els mateixos ajuntaments qui puguin aplicar aquesta limitació de preus, de la mateixa manera que es va fer a Galícia, governada pel PP, que va decidir que fos cada ajuntament qui declaràs zona tensada el seu territori, com ha succeït amb A Coruña i Santiago.

La diputada socialista que a més de mesures a mitjà i llarg termini, com ampliar el parc d’habitatge públic, el que és més urgent per aquell que vol saber “on ha de dormir demà” era aprovar els reials decrets llei sobre emergència de l’habitatge que el PP i Vox van votar en contra al Congrés.

Els socialistes defensaran una proposició per deixar clar que no es pot modificar el règim de baixes laborals com planteja el PP de Prohens i que ha de continuar essent un sistema de protecció de la classe treballadora

Iago Negueruela expressa el suport “de forma clara a la vaga general de l’11N, per deixar clar que el que necessiten els treballadors són millors salaris, als quals la CEOE es nega”

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha criticat la constant criminalització que el Partit Popular fa cap als col·lectius més vulnerables, com es va poder veure ahir al Parlament votant en contra de mesures per posar fre a l’especulació immobiliària i a la pujada de preus del lloguer, o com ha fet ara Feijóo, intentant criminalitzar les baixes laborals que els populars denominen absentisme laboral.

Sobre l’episodi d’ahir al Parlament, Negueruela ha afirmat que el PP “està obsessionat amb el ‘no a tot’, fins i tot a la possibilitat que els ajuntaments siguin els que fixin les zones tensades, en un moment en què aquesta comunitat és la que més desnonaments té en els dos últims anys, més de 2.000”. En canvi, ahir es va “veure a una presidenta del Govern barallar-se per abraçar a Pilar, quan el que li demanen és que prengui mesures”, un gest que el socialista ha lamentat.

Per a Negueruela, el PP de Prohens i Feijóo està “obsessionat a dir que els metges de la sanitat pública menteixen i que donen baixes falses, i no és veritat”. Per això, ha fet un al·legat als metges de família, els metges de la Seguretat Social que, “òbviament, donen les baixes com toca”. Però el problema de fons és que “hi ha sobreesforços, hi ha jornades intensives, com estan denunciant les organitzacions sindicals, amb jornades extenuants durant aquest estiu” en el sector de l’hostaleria. El que ha succeït és que hi ha hagut més baixes en construcció “perquè s’ha treballat amb temperatures extremes”, que han fet que la gent hagi tingut malalties o accidents per treballar a més de 38 graus al sol, “que és el que ha passat aquí aquest estiu”.

Per això ha criticat durament que Feijóo proposi retallar més drets a les persones: “Només saben retallar? –ha qüestionat Negueruela–, Ahir prometen derogar els decrets de l’habitatge i Feijóo el primer que fa és anar-se’n a veure els grans empresaris d’aquest país per dir que atacarà les baixes laborals. Ell en diu absentisme, d’altres en diem sobreesforç i sobrecàrregues. Prou de criminalitzar!”.

Suport a la vaga de l’11-N

Davant tot aquest escenari, Iago Negueruela ha expressat el suport clar a la vaga general convocada per l’11-N: “Òbviament, els treballadors i treballadores d’aquest país reaccionen. Per això, donam suport de forma clara una vaga general com la convocada, per deixar clar que el que necessiten les persones treballadores d’aquest país són millors salaris, als quals la CEOE es nega, perquè es nega a vincular salaris i a parlar d’habitatge”.

Per als socialistes, “la CEOE està lliurada a fer-li a Feijóo el programa electoral per suprimir les baixes; perquè Vox i PP comencin a privatitzar les pensions, i a continuar negant l’habitatge als treballadors”. Són tres punts troncals que s’han de decidir en els pròxims mesos i que han fet que els treballadors d’aquest país diguin “fins aquí”.

Proposició no de Llei sobre les baixes laborals

La proposició no de llei que defensarà el Grup Socialista dimarts planteja en primer lloc que qualsevol modificació de les condicions econòmiques de les baixes laborals s’ha de produir en el marc del diàleg social, a través de patronals i sindicats més representatius.

Un altre aspecte plantejat és instar al Congrés a què en cap cas es modifiqui la legislació estatal per suposar que els treballadors i treballadores hagin d’assumir una major part del cost de les baixes laborals.

En l’àmbit de la salut, el text proposa instar el Govern a reduir dràsticament els temps d’espera d’atenció al pacient, atès el seu enorme increment al llarg d’aquesta legislatura, un dels més elevats entre totes les comunitats autònomes, i que suposa “l’arrel de l’increment del nombre de treballadors afectats per incapacitat temporal”.

La proposició socialista torna a insistir a que es trobin fórmules per executar els estudis de càrrega ja realitzats en els establiments d’allotjament turístic, perquè s’implementin mesures de forma urgent.

La candidata a la presidència de les Illes critica que el PP no hagi volgut aprovar una mesura tan clara com la declaració de les Illes com a mercat residencial tensat, que permet als ajuntaments limitar els preus del lloguer

La vicesecretària general del PSIB-PSOE i candidata a la presidència de les Illes Balears, Rosario Sánchez, ha lamentat que, “una vegada més, el PP de Prohens s’hagi tornat a posar de part dels fons voltor i de l’especulació amb el bé més preuat que tenim en aquest moment, que és poder tenir un habitatge”, després que PP i Vox hagi votat en contra, en el Parlament, a la presa en consideració de la proposició de llei del Grup Socialista, per declarar les Illes com a mercat residencial tensat.

Sánchez ha contraposat la negativa del PP amb la iniciativa del Govern d’Espanya, el qual ha aprovat en Consell de Ministres els dos Reials Decrets per afavorir l’accés a l’habitatge, “que simplement és aconseguir la protecció de les persones més vulnerables i que es deixi d’especular amb l’habitatge”.

La proposta dels socialistes al Parlament balear era també de protecció, i suposava declarar zona tensada les Illes Balears, perquè “els batles i batlesses dels nostres municipis puguin declarar el seu territori zona tensada en matèria d’habitatge”, si el Govern no ho vol fer. Però PP i Vox “han fet el que han fet fins ara, durant tota aquesta legislatura, que és posar-se de la banda dels especuladors i dels fons voltor, i en contra de la gent i de les situacions dramàtiques que en aquests moments viuen nombroses famílies que no poden trobar un habitatge, un sostre on viure i un espai on tenir una vida mínimament digna”.

En la defensa de la Proposició de Llei, el portaveu del Grup Socialista i candidat a la batlia de Palma, Iago Negueruela, ha destacat que en el dia que “es debat una de les lleis més importants d’aquesta legislatura, el Govern no hi és”, en al·lusió a l’absència de la presidenta i els consellers i conselleres a l’inici del debat de la presa en consideració: “El mateix Govern que ha traït gent com Pilar, no és capaç de ser aquí per escoltar i parlar de limitació de preus del lloguer”. I ha reiterat que a aquest Govern “no li importa la gent, perquè li importa més els fons voltor”.

Per al seguiment del debat de la Proposició de Llei per a la declaració de zones de mercat residencial tensat s’han desplaçat al Parlament representants socialistes de nombrosos municipis de Mallorca. Així, han donat suport els batles socialistes d’Inca, Virgilio Moreno; de Santa Eugènia, Pep Lluís Urraca; de Puigpunyent, Toni Mir, i d’Artà, Manolo Galán; i la batlessa de Sant Joan, Catalina Perelló. També han acudit diversos regidors socialistes en representació de Sa Pobla (Xesca Mir), Pollença (María José Jiménez), Manacor (Núria Hinojosa), i Palma (Xisco Dalmau), la portaveu del Grup Socialista al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, com també diferents militants i simpatitzants del Partit Socialista i representants dels sindicats UGT i CCOO.

El portaveu del Grup Socialista assegura que el PP de Prohens ha triat pactar amb els fons voltor en lloc d’assumir que la societat té un problema d’habitatge que s’ha de resoldre entre tots

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha recriminat a la presidenta Prohens que “la setmana passada va assegurar de forma clara” que els fons voltor no influïen a les Illes Balears, i ha convidat Prohens que li digués a la cara de Pilar López, dona jubilada que va ser desnonada de casa seva aquest estiu: “Digui-li a Pilar, desnonada per un fons voltor, que els fons voltor no suposen un problema per a la gent d’aquí”.

Negueruela ha advertit que el cas de Pilar és un més dels 2.000 desnonaments de famílies que han patit les illes a conseqüència de l’especulació immobiliària. Perquè “el que sí que és cert és que les polítiques de Prohens no han influït en els fons voltor ni en evitar que es continuï desnonant la gent”. Negueruela ha recordat que Pilar López, o Margalida, a Palma, igual que Maricarmen a Madrid, pateixen aquestes polítiques: “Dones treballadores, com Pilar, que ha treballat 40 anys en l’hostaleria a les Balears” ara pateixen les conseqüències d’aquest Govern de Prohens “que no ha mogut un dit per elles, i que no ha tengut l’empatia, com no la va tenir el batle de Palma, de reconèixer que tenim un problema com a societat, i que l’hem de resoldre entre tots”. Però Prohens “no ho vol arreglar i elegeix els fons voltor, amb qui seu per pactar amb ells”.

Amanda Fernández: “Fa tres anys i mig que governen i encara no saben que la competència d’habitatge és seva”

Per la seva banda, la diputada socialista i candidata a la presidència del Consell de Mallorca, Amanda Fernàndez, ha recordat al conseller Mateo que després de tres anys i mig governant, “aquest Govern no sap que les competències d’habitatge són seves” i que, des de 2023, tenen a disposició una llei estatal d’habitatge que Prohens s’ha negat sistemàticament a aplicar, tot i que hagués permès topar els preus del lloguer.

I a conseqüència d’aquesta negativa a aplicar un topall al lloguer, entre 2022 i 2025 els preus s’han incrementat un 66%, d’acord amb les dades de l’IBAVI. Això suposa que, de mitjana, u lloguer mitjà de 834 euros ha passat a ser de 1.390 euros, “i no han fet res”, ha denunciat Fernàndez. La diputada socialista ha afegit que no només s’ha agreujat la situació, sinó que “un problema que només afectava a Palma i Eivissa, ara s’ha estès a totes les illes i a tots els municipis de Mallorca”. I ha exposat que a Marratxí, per exemple, el lloguer ha passat de 813 euros a 1.750 euros en tres anys; i a Manacor s’ha incrementat un 130%, fins arribar als 1.461 euros. Per això, ha advertit que si el PP continua sense fer res, en els pròxims mesos 69.000 famílies es veuran en una situació complicada, perquè acabaran els seus contractes.

Pitaluga: “A Eivissa s’han produït 135 desnonaments en el 2025, dos per setmana”

El diputat socialista i candidat a la presidència del consell d’Eivissa, Alex Pitaluga, també s’ha adreçat a Mateo per denunciar que l’especulació immobiliària a les Illes, i a Eivissa en especial, han causat que els preus de l’habitatge s’hagin “allunyat molt dels preus que pot pagar la gent”, i que “qui cerca un habitatge no pot competir amb els compradors dels fons voltor, que el volen per a fer inversió”.  En els cinc darrers anys, el preu del lloguer s’ha apujat un 70%, fet que, a Eivissa, “un pis de 80 metres quadrats ara es paga a 2.448 euros al mes”, un preu que queda lluny dels. Salaris que es paguen.

Per això, Pitaluga ha posat en evidència que “una persona que estat pagant puntualment el seu lloguer, quan acaba el contracte, pot trobar-se una renda que no pot continuar pagant”, a causa de la pujada del preu. Això ha fet que a Mallorca, durant el 2025 s’hagin produït 634 desnonaments, i “135 a Eivissa, dos per setmana, i la taxa més elevada d’Espanya.

Enfront d’aquestes dades, “el PP continua votant en contra de prorrogar els lloguers i de prendre mesures de protecció contra els desnonaments”, però ho fa a favor que “es pugui desnonar, es pugui apujar el lloguer més d’un 70% i a favor de llevar bonificacions fiscals als petits propietaris”.

El diputat Carles Bona ha acusat el PP de Prohens de beneficiar exclusivament els fons voltor, i la darrera mostra ha estat la indemnització de 40.000 euros que el Govern ha hagut d’indemnitzar a una societat vinculada a un fons voltor. Bona ha denunciat que aquest import s’ha donat un cop el Govern ha deixat que el silenci administratiu actuàs en benefici d’aquests fons.

En una altra pregunta a Mateo, Bona també ha recordat que el Govern del PP acabarà la legislatura així com la va començar: fent de Robin Hood, però al revés, ja que “va començar la legislatura llevant els drets a la gent per donar-los al fons voltor”, com va ser el cas dels 88 habitatges de Metrovacesa que havien de ser per habitatge social, però que el PP va decidir revertir l’operació per tornar-lo a un fons voltor; i ara, a finals de legislatura, que votant en contra dels decrets d’habitatge del Govern de l’Estat “acaba traient els drets a la gent, per també donar-los als fons voltor”.

Per la seva banda, la diputada socialista Mercedes Garrido també ha recriminat a Mateo que el Govern de Prohens no ha pres cap mesura per regular el lloguer de temporada i d’habitacions i que el lloguer de llarga durada ha baixat dràsticament des que governa Prohens. En aquest sentit, ha enumerat que els lloguers de menys de 2.000 euros són lloguers de temporada en més d’un 95%, i la situació és especialment sagnant a Eivissa, on s’han trobat lloguers d’habitacions compartides per 950 euros.  Per això, Garrido ha denunciat que les úniques polítiques d’habitatge del PP de Prohens són “oposar-se a tot el que ve del govern d’Espanya”, encara que sigui bo per a la ciutadania, i “donar ales als fons voltor i als especuladors, perquè Consolat és ara una espècie de niu de voltors”.

Patricia Gómez acusa el Govern de Prohens de causar el col·lapse en un servei que genera molt de patiment als pacients, alguns dels quals han esperat més d’un any a ser atesos

La diputada socialista Patricia Gómez ha denunciat que la Unitat del dolor de Son Espases s’afegeix a la llista de serveis que s’han deteriorat des que governa el PP de Prohens. La diputada ha advertit que Son Espases s’ha convertit en noticia continua en els mitjans, “per la pèssima gestió” que es duu de l’Hospital, i ha recordat els increments constants de les llistes d’espera, la saturació a les urgències o els maltractaments que la gerent dispensa al personal.

Pel que fa al “col·lapse de la Unitat del dolor”, Gómez ha indicat que hi ha centenars de pacients que pateixen les conseqüències d’aquesta mala gestió, que no poden accedir-hi, malgrat que “són persones que pateixen dolors insuportables”, amb “més d’un any de llista d’espera”. Per això, la diputada socialista ha acusat Gómez de dispensar “incomprensió i menyspreu cap a la sanitat pública”.

Davant les imprecises respostes de la consellera, afirmant vaguetats com la d’estar “treballant per donar la millor resposta”, Gómez ha contestat García que “fa quatre anys que treballen, però els resultats són zero”, i ha subratllat que la pèssima gestió de la gerent de Son Espases, a qui la consellera ha manifestat tot el seu suport, “està condemnant a centenars de persones a una mala qualitat de vida”.

Per la seva banda, la socialista Irantzu Fernández ha denunciat que la consellera García “no té projecte” i només s’amaga darrere retalls de premsa antics “per justificar la seva inoperància” i la nefasta gestió al sistema de salut de les Illes Balears. Fernández ha reclamat a la consellera que sigui més transparent en la rendició de comptes, i que no esperi a esgotar terminis per a comparèixer a explicar temes sobre els quals no s’ha pronunciat el Govern, com és el cas de les agressions sexuals a Can Misses.

Fernández també ha acusat la consellera d’amagar dades i no publicar-les, com és el cas de les llistes d’espera de primària, que malgrat el Govern diu que estan bé, no s’atreveix a fer-les públiques. “Les llistes d’espera només les coneix vostè, però no les fa públiques”, ha denunciat la diputada socialista qui, en canvi, ha contradit aquesta afirmació amb notícies com les que les llistes d’espera per tenir cita a Maó, Es Castell o Sant Lluís són de fins a dues setmanes.

I també ha criticat que la consellera dona dades que res s’assemblen a la realitat, com és el cas de Can Misses: “Què ens dirà avui de les esperes reals de pacients a Eivissa: les que publica, les que llegeix durant el ple o les que qualsevol eivissenc pot notar cada dia?”.

La candidata socialista al Govern remarca el punt d’inflexió en habitatge, amb un PP que “s’ha estimat més protegir el mercat més radical que posar-se al costat de la gent”

El PSIB-PSOE dona una nova oportunitat a Prohens de posar-se al costat de la gent i enfront dels voltors, votant a favor de la llei socialista per limitar les pujades de lloguer

La vicesecretària general del PSIB-PSOE i candidata a la presidència del Govern de les illes Balears, Rosario Sánchez, ha anunciat que, amb la convocatòria d’eleccions realitzada avui pel president Pedro Sánchez, “és el moment de majories més àmplies, de decisions clau” per definir el model que es vol per a les Illes, si estar “al costat de la gent” o amb els fons voltor i l’especulació que han triat el PP i Prohens. Sánchez ha advertit que “en un punt d’inflexió” en les mesures i propostes per millorar l’habitatge, ja que, “per culpa del PP de Prohens, les famílies estan pitjor” per no poder accedir a un habitatge en condicions dignes, i amb les esperances frustrades davant l’esperança de veure millorada la seva situació.

Però amb el vot en contra dels decrets de l’habitatge que es van rebutjar divendres, “Prohens es va pronunciar en contra de les 69.000 famílies” que esperen una pròrroga del seu lloguer, de la mateixa manera que es posà en contra de les famílies “que podrien haver tengut una rebaixa en el seu preu de lloguer i una situació vital de més estabilitat”. Però Prohens també es va posar “en contra dels petits propietaris, encara que vulgui fer veure una altra cosa, perquè en aquests decrets hi cabia la possibilitat de tenir fins a un 100% de beneficis fiscals” en determinats casos de rebaixa del preu del lloguer. I encara més greu, Rosario Sánchez ha subratllat que el no del PP de Prohens ha significat posar-se “en contra de protegir les persones que pateixen aquestes situacions absolutament inadmissibles en una societat mitjanament decent”.

A més, la candidata socialista ha recordat que els decrets també regulaven un altre punt tan important a les Illes com gravar amb un 10% d’IVA les estades e lloguer turístic, una mesura que “ajudava al control d’aquest lloguer turístic i a tenir un model turístic i un model econòmic més equilibrat, que no afecti l’accés a un habitatge assequible”.

Aquesta situació ha fet que s’hagi “arribat a un punt d’inflexió”, amb la gent que ha decidit que “ja n’hi ha prou, ha sortit al carrer i ha reclamat que s’ha d’actuar”. I en aquest context, “tots els grups polítics hauríem d’escoltar aquest clam general que no es pot especular amb tot, no tot es pot sotmetre a l’economia financera”.

Per això, el Grup Socialista defensarà demà al parlament la seva llei de zones tensades, que ha de servir per posar límits a la pujada dels preus del lloguer. Davant aquesta oportunitat brindada al Govern i a Prohens de posar-se al costat de la gent i no amb els voltors, els socialistes proposen que es declari zona tensada les Illes Balears perquè els ajuntaments puguin limitar el preu del lloguer: “En els darrers anys, el preu de l’habitatge s’ha apujat un 66% , i continua pujant. La nostra proposició de llei és molt senzilla: que no es pugui continuar castigant la ciutadania, que paga 700, 800 o 1.000 euros més cada mes pel seu lloguer, simplement perquè se li acaba el contracte de lloguer”.

Així, la proposició planteja que cada municipi pugui actuar si vol limitar els preus del lloguer. El text també planteja que els consells insulars donin suport tècnic als ajuntaments per fer aquestes sol·licituds de zona tensada. Un tercer aspecte és la proposta de recuperar fons de l’Impost del Turisme Sostenible per dedicar-los a la compra de parc d’habitatge públic.

El diputat Carles Bona revela que els fons voltor aglutinen un parc d’uns 20.000 habitatges a les Illes Balears

“Si Prohens hagués declarat les Illes Balears com a zona tensada, s’haurien evitat molts de desnonaments i molta gent ara viuria millor”

El diputat del Grup Socialista Carles Bona ha exposat avui que en els dos primers anys del Govern de Prohens, els preus del lloguer han crescut una mitjana del 45%, i ha passat d’un lloguer mitjà de 959 euros en el 2023 als 1.390 euros de 2025, 431 més. Les dades mitjanes corresponen a les fiances dipositades a l’IBAVI entre 2023 i 2025, sense tenir encara resultats d’enguany. En tot cas, Bona ha recalcat que es tracta d’una mitjana, perquè en casos com a Manacor, l’increment ha estat del 100%.

EL diputat socialista ha exposat que aquesta situació ha provocat que hi hagi molta gent a les Illes que no pot fer front a aquests increments i que, com a conseqüència “o acabes essent expulsat de l’illa, o desnonat de casa teva”. I el principal motiu d’haver arribat a aquesta situació és la manca de mesures adoptades pel Govern de Marga Prohens.

Carles Bona ha recordat, en una entrevista a Ona Mediterrània, que la Llei estatal de l’Habitatge és vigent des de 2023, però la presidenta Prohens s’ha negat a aplicar-la i no ha declarat les Illes Balears com a zona tensada per l’habitatge, fet que permetria topar els preus del lloguer: “Si s’hagués declarat la zona tensada a les Illes, s’haurien evitat molts de desnonaments i molta gent que ara viuria millor, perquè ara se sent ofegada”. Bona ha concretat que les Illes Balears és un dels primers territoris més afectats pels desnonaments, ja que en els darrers anys se n’han produït més de 2.000.

Sobre els decrets llei que ha de convalidar demà el Congrés, Bona ha defensat que es tracta de mesures que intenten donar resposta a situacions que s’han canalitzat en el cas de Maricarmen, a Madrid, però també a les Illes, amb situacions com la d’una dona que a Palma va exposar que després d’haver cotitzat 40 anys ara ha de viure dins un cotxe; o a Santa Catalina, una altra dona víctima de maltractaments, desnonada des de juny; o altres casos (as Raiguer, a Porto Cristo) que, sense ser mediàtics, no deixen de ser conseqüència de no haver volgut aplicar la Llei estatal de l’habitatge.

Per això, el PSIB-PSOE considera important convalidar demà els decrets aprovats pel Consell de Ministres, però també és imprescindible treballar més mesures. En aquest sentit, Carles Bona justifica la necessitat de combatre els fons voltor, que sí tenen una incidència a les Illes Balears: “Prohens diu que els fons voltor representen un 4%; i això són 20.000 habitatges, deu vegades més que el parc públic de pisos”. Per tant, sí que és justificat “perseguir que els fons voltor no continuïn especulant”.

De la mateixa manera, Bona ha defensat la proposició de Llei que el PSIB-PSOE durà dimarts al Parlament, per permetre que, si Prohens no ho ha volgut fer en tot el territori, almenys siguin els Ajuntaments qui puguin decidir en cada cas si volen declarar el municipi com a zona tensada per l’habitatge. En aquesta línia, Bona ha dit que “hi ha molts municipis que estan disposats a combatre l’especulació immobiliària dels fons voltor”, com és el cas d’Inca i d’altres governats per equips de govern socialistes. O com també ha estat el cas de Galícia, on el Govern del PP ha permès que municipis com A Corunya hagin aprovat la declaració de zona tensada.

Bona ha admès que el problema de l’accés a l’habitatge cal atacar-lo des de diferents vessants. Per això, ha valorat molt positivament l’oportunitat que Europa ha fet d’haver “obert la porta a prohibir la compra de segones residències a estrangers”, ja que d’aquesta manera es reduiria el fet que el 30% de les compravendes a les Illes Balears estan fetes per capital estranger.

El Parlament debatrà dimarts la proposició de llei del PSIB-PSOE per limitar els preus dels lloguers, que ja han reclamat tots els ajuntaments de les Illes amb govern socialista

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, demanat a la presidenta Prohens que es pronunciï sobre si està al costat dels fons voltor, com ha estat fent fins ara, o al costat de les Maricarmen, les Pilars, les Margalides, i les persones que pateix les conseqüències de la pujada dels preus del lloguer i dels desnonaments. Perquè, segons ha subratllat, aquestes darreres sí que són “gent d’aquí, a les qual Prohens va voler que expulsassin de les seves cases, va voler que les desnonassin”, perquè aquestes cases poguessin estar “en mans de fons voltor”: “Aquesta és la resposta que ha de donar Prohens i que ahir va voler esquivar”.

Enfront de la posició del PP, els socialistes celebren que el Govern de l’Estat hagi actuat de forma urgent: “Mesures urgents i valentes les que s’han aprovat en els dos decrets llei, però que malauradament algunes d’elles ja ha tombat enguany el Partit Popular”, el qual, amb la seva postura, facilita els desnonaments de persones que fa més de 40 anys que viuen a ca seva. I Negueruela ha estat més clar: “aquesta sí que és gent d’aquí, a la qual Prohens va voler que expulsessin de les seves cases, que les desnonassin. Aquesta és la política que divendres es decidirà al Congrés”.

Zones tensades als municipis de les Illes

El portaveu socialista ha exposat que aquesta setmana és clau per prendre mesures decidides: “Òbviament, és clau al conjunt de l’Estat, perquè divendres és un dia importantíssim en el qual es debatran mesures que són bàsiques a les nostres Illes”, que són el territori “amb més desnonaments de tot l’Estat”. Però també ha subratllat que és clau per a les Illes, ja que dimarts es debatrà al Parlament qüestions que estan en aquests decrets.

En aquest sentit, Negueruela ha avançat que el Grup Socialista ha canviat la proposició de llei del PSIB-PSOE per debatre, dimarts que ve, la proposició de llei per limitar els preus dels lloguers a les Illes Balears: “Perquè moltes de les mesures que s’han parlat són conseqüència de no limitar els preus del lloguer, perquè la causa està en la no limitació dels preus del lloguer”, que és una competència que té el Govern de Prohens. El socialista ha indicat que el Govern d’Espanya ja ha fet una part dels deures que tocava fer, però ara cal que Prohens “d’una vegada per totes” defineixi si vol permetre que es topin els preus del lloguer o si “no ho vol fer perquè vol fons d’inversió que expulsin la gent d’aquí”. I la proposta socialista també permet que sigui cada ajuntament qui decideixi si vol declarar el seu municipi com a zona tensada, tal com ja ho han demanat tots els ajuntaments governats pel PSIB-PSOE: “Si Prohens vol fons voltor a Palma, és un problema d’ella i de Martínez; però si Virgilio Moreno no vol fons voltor a Inca, que li deixin no tenir-los”.

Amb aquesta proposició de Llei, es pretén que es pugui elegir a cada ciutat si són “els fons voltor els que compren els pisos, desnonant la gent i apujant els preus del lloguer”,  i qui no hi està amb això: “És bàsic perquè aquí és on hi ha una gran part de l’origen del problema. Molts dels més de 2.000 desnonaments de les nostres Illes que ara es frenaran són a causa dels increments del lloguer”.

Negueruela ha advertit que ja s’ha acabat el temps d’estudiar les coses, i que cal actuar de valent per topar el preu de l’habitatge. Per això ha fet una crida a la ciutadania que s’acosti dimarts al Parlament, perquè “pugui venir a escoltar els seus responsables polítics, com defensen, els uns, que siguin els fons voltor que fixen els preus, enfront dels altres, que demanen que siguin els ajuntaments qui fixin els preus”. La diferència és gran.

Iago Negueruela assegura que els decrets llei aprovats avui pel Consell de Ministres “van en la mateixa línia d’allò que reclama la ciutadania, que és frenar l’especulació”

Els socialistes exigeixen a Prohens que reclami el “sí” del PP  a la convalidació dels decrets en el Congrés, perquè les Balears són la comunitat amb més desnonaments de tot l’Estat

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha celebrat l’aprovació dels decrets llei per fer front a la crisi de l’habitatge, per part del Consell de Ministres, perquè és un signe que “el Govern d’Espanya escolta la gent i actua”, ben al contrari del que està fent el Govern de Prohens, “que no pren cap mesura, en aquest cas tenint les competències per fer-ho”. Ha afegit que el Govern de Pedro Sánchez és una Administració que “té empatia amb la gent que ho passa malament, que es posa al costat de les persones que ho passen malament, que han estat desnonades, i que escolta el clamor de la ciutadania, enfront d’una Prohens que prefereix tancar-se al Consolat i encara no sabem ni què pensa fer”.

Quant al contingut de les mesures, el portaveu socialista ha indicat que es tracta de decrets llei que prohibeixen continuar comprant als fons voltor en nombrosos casos, que prohibeix fer desnonaments i que prorroga automàticament els contractes de lloguer, per la qual cosa “va en la línia d’allò que reclama la ciutadania, que és frenar l’especulació”.

I això és just el contrari del que està fent aquí Prohens, qui s’està reunint amb fons voltor, amb promotors o amb constructors “per prendre mesures immobiliàries, perquè no són mesures d’habitatge”, que diuen com s’ha de construir a les nostres Illes, mentre s’expulsa la gent que viu i treballa aquí, “com és el cas de Pilar, una treballadora d’hostaleria que fa 40 anys que treball; o el cas de Margalida, una persona malalta a qui també volen desnonar”, ha advertit Negueruela: “És amb aquesta gent amb qui s’ha de ser al costat, no amb els que desnonen per a grans fons, que és el que està passant en aquestes Illes”.

I el que està passant és que les Illes són la Comunitat “amb més desnonaments d’Espanya. Amb les dades tancades de 2024 i 2025, som la Comunitat que més desnona, perquè Prohens es nega a posar límit al preu de l’habitatge” i es nega a no permetre que el preu del lloguer passi de 1.000 a 2.000 euros. Aquesta és “la realitat que Prohens no vol mirar a la cara, que no vol mirar als ulls de la gent que ho passa malament, mentre diu que fa habitatges, que en realitat són per als grans fons i els grans constructors”.

Davant la imminent celebració d’un ple extraordinari al Congrés, divendres, i davant “la inacció de Prohens”, el PSIB-PSOE exigeix al PP de Prohens que voti que “sí” a evitar desnonaments: “Si som la comunitat autònoma més afectada, que Prohens digui als seus diputats que votin “sí” al Congrés. Necessitam valentia, que no s’amagui. Que doni la cara una vegada per les Balears i que sigui capaç de fer el que no ha fet durant tres anys, prendre mesures per resoldre el problema de l’habitatge”.

Per a Negueruela, cal aprofitar “la gran oportunitat d’un govern que escolta”, enfront d’un altre que es tanca amb els fons voltor: “Jo mai em tancaria dins el Consolat amb els fons voltor i els promotors, a menys que prefereixis que en aquestes Illes només comprin ells i expulsin tota la gent que viu aquí, sobretot la gent que ha viscut i treballat aquí durant més anys, com són els casos de Margalida o Pilar”.