El Govern de les Illes Balears ha consensuat amb les principals institucions, agents socials, partits pol\u00edtics i societat civil, dins l\u2019anomenat Pacte per a la Reactivaci\u00f3 i la Diversificaci\u00f3 Econ\u00f2mica i Social de les Illes Balears, un document detallat de les actuacions que es consideren fonamentals per avan\u00e7ar cap al futur amb el suport dels fons europeus.<\/p>\n
L\u2019Estrat\u00e8gia d\u2019Inversions Illes Balears 2030 ha estat fruit de mesos de feina i col\u00b7laboraci\u00f3 amb els principals agents dels diferents sectors socials i econ\u00f2mics de l\u2019arxip\u00e8lag i inclou 91 actuacions estrat\u00e8giques per als pr\u00f2xims 10 anys per valor de 4.640 milions d\u2019euros.<\/p>\n
Abans de detallar les diferents l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 i el seu impacte, el Govern vol agrair a la societat illenca que una vegada m\u00e9s hagi posat el millor de si mateixa per sortir de la crisi de la pand\u00e8mia m\u00e9s enfortida i aprofitant les oportunitats per diversificar i modernitzar el model socioecon\u00f2mic de la comunitat aut\u00f2noma.<\/p>\n
L\u2019Estrat\u00e8gia d\u2019Inversions presentada avui servir\u00e0 per optar a la captaci\u00f3 de fons europeus, concretament del programa Next Generation de la Uni\u00f3 Europea, que es canalitza a trav\u00e9s del Pla Estatal de Recuperaci\u00f3, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia. Tot i aix\u00f2, l\u2019estrat\u00e8gia balear planteja un sistema de finan\u00e7ament multifont, que preveu tamb\u00e9 l\u2019obtenci\u00f3 de recursos d\u2019altres fonts europees i estatals, aix\u00ed com recursos propis de les administracions balears i tamb\u00e9 inversi\u00f3 del sector privat. Tot aix\u00f2, amb la voluntat que tots els projectes inclosos siguin desenvolupats independentment de l\u2019arribada d\u2019una o altra l\u00ednia de finan\u00e7ament.<\/p>\n
Aquest pla d\u2019inversions, que es dur\u00e0 a aprovaci\u00f3 formal per part del Consell de Govern dilluns 4 d\u2019octubre, s\u2019estructura en 4 eixos \u2014diversificaci\u00f3 econ\u00f2mica, sostenibilitat, competitivitat i cohesi\u00f3 social\u2014 i 12 estrat\u00e8gies de transformaci\u00f3 amb un alt potencial de tracci\u00f3 econ\u00f2mica. Amb aquestes es preveu crear m\u00e9s de 71.000 llocs de feina i impulsar en un 0,7\u00a0% addicional el creixement del PIB balear cada any, gr\u00e0cies al fet que cada euro invertit tindr\u00e0 un efecte multiplicador d\u20191,5, la qual cosa suposa que els 4.640 milions en inversions estimades aportin un impacte directe, indirecte i indu\u00eft en la societat de 6.900 milions d\u2019euros. Aix\u00ed mateix, el desenvolupament d\u2019aquesta estrat\u00e8gia implicar\u00e0 reduir les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle un 11\u00a0%.<\/p>\n
L\u2019estrat\u00e8gia de projectes ha estat consensuada entre els integrants del Pacte de Reactivaci\u00f3: el Govern de les Illes Balears, els consells insulars, la FELIB, CCOO, UGT, CAEB, PIMEB, l\u2019Ajuntament de Palma i els partits pol\u00edtics PSIB-PSOE, M\u00e9s per Mallorca, Unides Podem, El Pi \u2013 Proposta per les Illes i Ciutadans. Aix\u00ed mateix, han assistit com a col\u00b7laboradors en el disseny de l\u2019estrat\u00e8gia conjunta: la Cambra de Comer\u00e7 de Mallorca, la Cambra de Comer\u00e7 de Menorca, la Cambra de Comer\u00e7 d\u2019Eivissa i Formentera, el Cercle d\u2019Economia de Mallorca, el Cercle d\u2019Economia de Menorca, el F\u00f2rum de la Societat Civil, la Mesa del Tercer Sector, la Universitat de les Illes Balears, el Col\u00b7legi d\u2019Economistes de les Illes Balears, el Col\u00b7legi Oficial d\u2019Arquitectes T\u00e8cnics de Mallorca i de Menorca, el Col\u00b7legi d\u2019Administradors de Finques, el SOCIB, la Fundaci\u00f3 Bit i l\u2019Institut d\u2019Ind\u00fastries Culturals, Cooperatives Agroaliment\u00e0ries, el Consell Econ\u00f2mic i Social de les Illes Balears, la Fundaci\u00f3 Impulsa, el SOCIB i el Cl\u00faster Mar\u00edtim, entre d\u2019altres.<\/p>\n
\u00abD\u2019aquest di\u00e0leg han sortit 91 projectes que s\u00f3n nom\u00e9s el principi. El pla que avui veu la llum ha estat treballat durant molts de mesos, per\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s un punt de partida que ens permetr\u00e0 comen\u00e7ar a invertir i executar, mentre millorem cada l\u00ednia d\u2019acci\u00f3 i mentre incorporam nous projectes que encara estan arribant cada dia gr\u00e0cies a la suma d\u2019esfor\u00e7os p\u00fablics i privats\u00bb, ha afirmat la presidenta del Govern, Francina Armengol.<\/p>\n
4 eixos, 12 estrat\u00e8gies<\/strong><\/p>\n L\u2019Estrat\u00e8gia d\u2019Inversions Illes Balears 2030 s\u2019estructura en quatre eixos transversals, els quals permetran convertir les Illes en una societat que pensa en el futur i que hi mira:<\/p>\n Partint d\u2019aquests eixos, s\u2019han desenvolupat 12 l\u00ednies estrat\u00e8giques plantejades per tal d\u2019assolir una economia m\u00e9s resilient, m\u00e9s sostenible, m\u00e9s competitiva i m\u00e9s justa socialment.<\/p>\n L\u2019estrat\u00e8gia\u00a0\u00ab<\/strong>Creixement intel\u00b7ligent i ecosistemes d\u2019innovaci\u00f3\u00bb inclou, per exemple, el districte d\u2019innovaci\u00f3 Nou Llevant o la creaci\u00f3 d\u2019un centre BIT a Eivissa. Tamb\u00e9 hi t\u00e9 cabuda el projecte Menorlac: la valoritzaci\u00f3 de tots els productes i subproductes obtinguts de la producci\u00f3 de llet de vaca. Aix\u00ed, el lactos\u00e8rum obtingut de la producci\u00f3 de formatge es transformar\u00e0 en s\u00e8rum desmineralitzat d\u2019alt valor afegit, mentre els purins generats pel bestiar bov\u00ed es converteixen en energia \u2014en forma de biog\u00e0s\u2014, producci\u00f3 d\u2019abonaments org\u00e0nics i aigua de regadiu.<\/p>\n Juntament amb l\u2019eix \u00abEconomia Blava per a la Mediterr\u00e0nia\u00bb, servir\u00e0 per desenvolupar l\u2019eix 1 (Diversificaci\u00f3). L\u2019economia blava pret\u00e9n ser un est\u00edmul per modernitzar els sectors econ\u00f2mics relacionats amb la mar, millorar els ecosistemes costaners i marins, conservar la biodiversitat i generar ocupaci\u00f3 i cohesi\u00f3 social, i inclou projectes com el pol mar\u00ed o la descarbonitzaci\u00f3 de la connexi\u00f3 mar\u00edtima entre Eivissa i Formentera.<\/p>\n A aquestes l\u00ednies de feina s\u2019hi sumar\u00e0 el projecte Hub audiovisual per desenvolupar la ind\u00fastria de continguts audiovisuals i digitals, un dels sectors amb m\u00e9s recorregut i possibilitats de creixement, que pot contribuir a la diversificaci\u00f3 econ\u00f2mica i a la desestacionalitzaci\u00f3 de l\u2019activitat.<\/p>\n De l\u2019eix 2 (Sostenibilitat) en resulten les estrat\u00e8gies \u00abHidrogen verd, energia de futur\u00bb,\u00a0<\/strong>amb la transformaci\u00f3 de la planta cimentera de Lloseta, la reconversi\u00f3 del Murterar i \u00abEnergies renovables i canvi clim\u00e0tic\u00bb \u2014foment de l\u2019autoconsum, elaboraci\u00f3 de plans d\u2019adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic, estrat\u00e8gia de descarbonitzaci\u00f3 Menorca 2030, etc. Tamb\u00e9 hi pertanyen \u00abProjectes circulars innovadors, el Cicle de l\u2019Aigua\u00bb\u00a0\u2014<\/strong>la dessaladora i la depuradora de Palma, projectes de modernitzaci\u00f3 de sistemes de regadiu amb aig\u00fces regenerades, etc.\u2014 i \u00abMobilitat sostenible i descarbonitzada\u00bb, amb projectes com el Menorca Green Island que convertir\u00e0 l\u2019illa en la primera d\u2019Europa amb mobilitat netament el\u00e8ctrica. Aquesta darrera permet projectes potents com el tramvia de Palma, per\u00f2 tamb\u00e9 la compra de vehicles el\u00e8ctrics per a la flota del Consell Insular i de minibusos-llan\u00e7adora a Formentera (projecte Formentera.eco).<\/p>\n L\u2019eix 3 (Competitivat) es concreta en les estrat\u00e8giques \u00abMarketplace IB\u00bb\u00a0<\/strong>i \u00abDigitalitzaci\u00f3 del sector productiu\u00bb \u2014inclou iniciatives d\u2019optimitzaci\u00f3 del transport urb\u00e0 de mercaderies, l\u2019impuls a la xarxa 5G i 6G, suport a la digitalitzaci\u00f3 de les PIME\u2014, \u00abModel tur\u00edstic i circularitat\u00bb \u2014amb programes de modernitzaci\u00f3 i reconversi\u00f3 de les zones tur\u00edstiques madures, la creaci\u00f3 d\u2019un hub internacional d\u2019innovaci\u00f3 tur\u00edstica, projectes de millora de la gesti\u00f3 de residus…\u2014, aix\u00ed com \u00abBalears MedTech\u00bb. En aquest darrer cas, es tracta d\u2019una alian\u00e7a estrat\u00e8gica entre centres de recerca, UIB, ParcBit i empreses per generar un pol d\u2019innovaci\u00f3 en biomedicina i salut digital, amb la corresponent creaci\u00f3 de llocs de feina qualificats amb futur i projectes com el Health Living Lab de Son Espases o la creaci\u00f3 d’un centre tecnol\u00f2gic d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n\n