El Govern no entra a valorar que les rendes mitjanes no podran accedir al programa, ni per què les mesures només beneficien les immobiliàries i escalfen el mercat a l’alça
El PSIB-PSOE ha posat avui en evidència les nombroses mancances i la inutilitat del programa Lloguer Segur, que ha posat en marxa el Govern, perquè no permet un accés real a la gran majoria de la ciutadania, ni resol, de fet, els greus problemes d’accés a l’habitatge que pateix la comunitat.
El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela ha recriminat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que més de 159.000 treballadors de diferents activitats laborals no podran beneficiar-se del programa Lloguer Segur que impulsa el Govern, per tenir unes rendes insuficients per poder-s’hi acollir. En concret, Negueruela ha exposat que ja es perceben nombroses crítiques per part de la gent “que té un salari mitjà en aquestes illes” que els impedeix beneficiar-se del programa.
Després d’haver revisat diferents convenis col·lectius, Negueruela ha indicat que el salari mitjà d’una cambrera de pis és de 1.800 euros i hi ha 20.500 cambreres de pis, el mateix que cobren els 45.500 cambrers i els 19.500 cuiners que treballen a les Illes. En comerç, el salari dels 3.815 reposadors és de 1.200 euros, i el dels 24.900 dependents de comerç, 1.243 euros. En construcció, els més de 39.400 oficials cobren uns 1.770 i els 5.270 peons, al voltant dels 1.430 euros. Pel que fa als funcionaris públics, els salaris estan entre 1.800 i 2.032 euros.
Amb tot, la suma de tots aquests col·lectius superen els 159.136 treballadors i treballadores que “segur que no podran accedir al programa de lloguer segur, una afirmació que la presidenta Prohens no ha desmentit en cap moment.
Tampoc el Govern dona resposta a les qüestions plantejades per la diputada Mercedes Garrido, qui ha demanat pels criteris seguiran les immobiliàries per fer la selecció dels beneficiaris del programa d’habitatge. Garrido ha constatat que malgrat que el PSIB-PSOE demana des de l’1 d’octubre còpia dels acords o convenis que el Govern ha signat amb el col·legi d’administradors i agents de la propietat immobiliària, 29 dies després el Govern encara no ho ha fet públic.
En concret, Garrido ha demanat al conseller Mateo “com faran el càsting les immobiliàries per triar els llogaters” del programa Lloguer segur, i ha reproduït unes declaracions del president dels administradors immobiliaris que demostren que el Govern, a través de l’IBAVI, “vol tenir una garantia de cobrament; no vol gestionar un pla d’incobraments, sinó que vol gestionar els seus lloguers i cobrar les seves rendes”. Per això, Garrido ha afirmat que si el programa planteja que els beneficiaris poden tenir rendes de fins a 4.300 euros mensuals, i la renda mitjana dels ciutadans de les Illes és de 1.900 euros mensuals, les immobiliàries, seguint les regles de mercat, triarà les més elevades: “Aquest càsting a què sotmetran a la gent desesperada, que cerca una casa en aquestes illes, acabaran triant, en condicions d’igualtat, al que cobra 4.300 euros”. “Això és un programa de selecció natural, no de lloguer segur, que deixa fora el 90% dels ciutadans”.
Per la seva banda, el diputat Marc Pons ha posat l’accent en què cap mesura del Govern s’adreça a solucionar els problemes d’habitatge, “ni per protegir els segments de població més vulnerables, ni per abaixar els preus en conjunt”; sinó al contrari: fomenta l’escalfament del mercat. I n’ha posat quatre exemples.
D’una banda, Pons denuncia que l’anunci del Govern quan va expressar que renunciava al dret de retracte i tempteig era per als grans tenidors: “Això és llibertat total de preus i amagar plusvàlues. I la prova és Metrovacesa, quan algú s’ha quedat 8 milions d’euros que li tocaven al Govern, a conseqüència d’aquesta política.
Una segona mesura ha estat la legalització de tots els habitatges il·legals en sòl rústic. I permetre equipaments urbans i la construcció d’habitatges en zones de risc: “”Nous drets, increment de preus i afavoriment de l’especulació”.
En tercer lloc, “com que la política d’habitatge públic protegit genera problemes perquè no dona beneficis”. Per això, “el Govern s’inventa un programa de preu lliure, amb la intenció que entri el mercat i afavorir la pujada de preus i moure encara més la inflació”.
I el darrer exemple: el programa de lloguer segur: “És un missatge per a petits tenidors: Tots aquells que tingueu un lloguer per davall dels 1.500 euros, que sapigueu que en podreu demanar més; i a Eivissa, fins a 2.100”. L’únic que han de fer és deixar que caduqui el contracte, esperar sis mesos, i es podran demanar aquests preus”. Una altra mesura que farà que s’inflin més els preus cap amunt.
Pilar Costa també va posar en evidència que el Govern no té resposta a com finançarà el programa si fa allò que ha anunciat: que els propietaris puguin cobrar anticipadament 7 anys de renda. Costa va indicar que veu amb més preocupació i com a mesura inútil, el programa: “Si el preu de lloguer de 2.100 euros o 1.500 euros, segons l’illa que es tracti, es pot cobrar anticipadament per part del propietari, el Govern haurà d’avançar 176.400 euros per habitatge”. I en el cas hipotètic que els 2.000 propietaris que el Govern preveu que s’adherissin al programa, “el Govern hauria d’avançar 352 milions d’euros”, quantitat que s’hauria d’incloure en previsió pressupostària.
Però també preocupa les condicions que s’imposen als possibles beneficiaris. Costa demanà al Govern una bateria de preguntes: “Qui pagarà els 1.500 euros d’honoraris a les immobiliàries per operació, a més de la fiança d’un mes que s’exigirà al llogater?”. “Hauran de pagar una altra quantia?”. “A què es refereixen quan el Govern diu que s’ha de pagar una garantia a més de la fiança?”. “Quin tipus d’aval haurà d’aportar l’arrendatari?”. “És cert que el 30% que es veu subvencionat per part del Govern haurà de pagar impostos a Hisenda, per la qual cosa els ajuts quedaran en res?”. Però el conseller Mateo no va respondre cap d’aquestes qüestions.