{"id":25568,"date":"2020-11-09T11:37:06","date_gmt":"2020-11-09T09:37:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/?p=25568"},"modified":"2020-11-09T11:37:06","modified_gmt":"2020-11-09T09:37:06","slug":"analisi-durgencia-del-resultat-les-eleccions-als-estats-units-2020","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/analisi-durgencia-del-resultat-les-eleccions-als-estats-units-2020\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi d\u2019urg\u00e8ncia del resultat les eleccions als Estats Units 2020"},"content":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”25497″ img_size=”full” alignment=”center”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Article del senador per Mallorca i president de la Federaci\u00f3 Socialista de Mallorca, Cosme Bonet<\/strong>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]Un cop queda clar el triomf de la candidatura dem\u00f2crata encap\u00e7alada per Joe Biden, amb Kamala Harris de candidata a la vicepresid\u00e8ncia dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, tot i l\u2019anunciada \u201cbatalla legal\u201d del candidat derrotat, Donald Trump, ve el moment de les an\u00e0lisis menys apassionades, on les esperances obertes a molta gent per la derrota de Trump, convertida en derrota del que significa i no nom\u00e9s de qui ha estat el POTUS durant aquests darrers quatre anys, donin pas a la realitat de gestionar els Estats Units en l\u2019era post-Trump. Va\u2019t aqu\u00ed la meva aportaci\u00f3 a la reflexi\u00f3 que s\u2019obri ara.<\/p>\n

El sistema electoral nord-americ\u00e0 \u00e9s peculiar, o ens sembla peculiar des de l\u2019experi\u00e8ncia europea i en concret espanyola, els electors no elegeixen directament al President sin\u00f3 a un col\u00b7legi electoral, en realitat una ficci\u00f3 que t\u00e9 a veure en la f\u00f3rmula escollida per designar el cap de l\u2019executiu a una Rep\u00fablica que va n\u00e9ixer al segle XVIII, el sistema fa que de vegades el candidat m\u00e9s votat no sigui elegit, ha passat en diverses ocasions: el 1888 Harrison derrot\u00e0 a Cleveland, tot i tenir aquest darrer m\u00e9s vots populars, i el 2000 i el 2016 els pass\u00e0 als candidats dem\u00f2crates Al Gore i Hillary Clinton, amb m\u00e9s vots de la ciutadania per\u00f2 sumant menys delegats que George W. Bush i Donald Trump. Biden ha guanyat a Trump en les dues mesures, no hi ha dubte de la legitimitat de la nova presid\u00e8ncia, tot i que a l\u2019era de les fakenews el candidat derrotat intenti crear un relat diferent des del moment que va calcular que no repetiria, convertint-se en un dels pocs presidents que no revalida el c\u00e0rrec.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una caracter\u00edstica del sistema pol\u00edtic nord-americ\u00e0 a destacar, durant el segle XX i el que duim del XXI els presidents en exercici han derrotat als aspirants, l\u2019excepci\u00f3 s\u2019ha donat, va ser excepci\u00f3 George H. Bush, derrotat per Bill Clinton el 1992, i tamb\u00e9 Jimmy Carter, derrotat per Ronald Reagan el 1980. Per trobar un altre antecedent ens hem de remuntar a Herbert Hoover el 1932, derrotat de forma contundent per l\u2019aspirant Franklin D. Roosevelt. Trump se suma aix\u00ed a les excepcions dins de la tradici\u00f3 democr\u00e0tica nord-americana, ha aconseguit amb el seu estil de lideratge polaritzar la societat i mobilitzar el vot contrari a la seva continu\u00eftat, i tot i aconseguir un ample suport (no es pot negar), aquest no ha estat suficient. Despr\u00e9s de comptar podem concloure que la societat nord-americana ha estat capa\u00e7 de reaccionar enfront d\u2019una presid\u00e8ncia que estava basada en la provocaci\u00f3, en la ruptura de consensos b\u00e0sics per a la democr\u00e0cia, en la ruptura amb els aliats internacionals, en la ruptura amb la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, en definitiva, amb una presid\u00e8ncia que es pot considerar part del moviment populista conservador. Una possible lli\u00e7\u00f3 a extreure \u00e9s la poca consist\u00e8ncia que t\u00e9 aquest populisme a l\u2019hora de gestionar, i la pand\u00e8mia ha estat una prova insuperable per l\u2019estil de govern de Trump. Com en altres ocasions, en moments de dificultats, la democr\u00e0cia ha fet un canvi al tim\u00f3, i en aquest sentit podem entendre que Roosevelt derrot\u00e0s a Hoover en el marc de la Gran Depressi\u00f3 posterior al Crack de 1929, que Reagan s\u2019impos\u00e0s a un Carter que venia de governar un pa\u00eds tocat tant per la crisi del petroli (la segona crisi del petroli, de 1979, agafa de ple la seva presid\u00e8ncia) i per la manca de confian\u00e7a en les institucions despr\u00e9s de l\u2019esc\u00e0ndol watergate; o que Bill Clinton derrot\u00e0s a Bush en el marc de la crisi econ\u00f2mica de 1990 (\u201c\u00e9s l\u2019economia\u201d). En part ha succe\u00eft el mateix, Trump no ha estat vist com un president capa\u00e7 de liderar una de les principals pot\u00e8ncies mundials en el marc d\u2019una crisi sanit\u00e0ria i econ\u00f2mica d\u2019abast global i a la que no es pot aventurar el moment de finalitzar. Potser Biden no \u00e9s un Roosevelt, ni tan sols un Reagan o un Clinton, per\u00f2 guanya en la comparaci\u00f3, aporta el que s\u2019ha definit com a moderaci\u00f3, en alguns articles d\u2019opini\u00f3 aquests dies, i que pot ser a ca nostra definir\u00edem com a seny.<\/p>\n

Quan encara era estudiant de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques a Barcelona vaig trobar a una llibreria de vell un breu tractat de 1954, \u201cEl sistema pol\u00edtico norteamericano\u201d d\u2019un enginyer i economista, David Cushman Coyle, qui quan parlava precisament del funcionament del sistema electoral nordameric\u00e0 feia aquesta reflexi\u00f3:\u201dA menudo se ha observado el hecho de que, cuando los norteamericanos no se consideran en peligro, los partidos ofrecen a los electores figurones con escasa capacidad directiva. Pero, cuando surge el mal tiempo, proporcionan, por alg\u00fan procedimiento misterioso, hombres como Lincoln y Wilson.\u201d Pot ser s\u2019ha superat al \u201cfigur\u00f3n con escasa capacidad directiva\u201d, per\u00f2 ser\u00e0 Biden un Lincoln o Wilson?[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]Aquest \u00e9s un altre efecte a tenir en compte: les esperances dipositades en l\u2019administraci\u00f3 Biden potser siguin excessives per als reptes que haur\u00e0 d\u2019afrontar. No nom\u00e9s la immediata reacci\u00f3 a la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia, haur\u00e0 de fer front a la ruptura de l\u2019administraci\u00f3 Trump amb els aliats, amb la governan\u00e7a global, amb els compromisos internacionals, enmig d\u2019una crisi econ\u00f2mica d\u2019abast planetari i per superar la qual hauran de teixir-se noves aliances, reprendre les relacions amb Europa, definir el posicionament amb Xina, principalment. Tamb\u00e9 hi ha moltes esperances dipositades en el que representa Kamala Harris en l\u2019hist\u00f2ric resultat d\u2019aquest novembre de 2020, i en aquest aspecte no es pot negar que la Vicepresidenta Harris ha romput un sostre de vidre que \u00e9s un missatge per a totes les dones del m\u00f3n, tal com va expressar ella mateixa, la primera dona que arriba a la vicepresid\u00e8ncia de la pot\u00e8ncia mundial \u00e9s un s\u00edmbol, un missatge incorporat en el mateix fet, un efecte cercat pel Partit Dem\u00f2crata, i tamb\u00e9 una reacci\u00f3 a aquest discurs obertament antifeminista del qual solen combregar tots els populismes conservadors actuals, per tant, una derrota m\u00e9s d\u2019aquests.<\/p>\n

Per altra banda, Trump potser ja no ser\u00e0 President a partir del 20 de gener proper, per\u00f2 que quedar\u00e0 del \u201ctrumpisme\u201d, que abans hem definit com un populisme conservador?<\/p>\n

Pot ser una definici\u00f3 massa simple, Trump no \u00e9s un cas assimilable als partits o l\u00edders populistes de dretes que han aparegut a Europa, en molts de casos neo-nacionalismes agressius a qui incomoda la idea d\u2019una governan\u00e7a global, en el cas d\u2019Europa, q\u00fcestionant obertament el paper de la Uni\u00f3 Europea, arribant o no al poder, per\u00f2 sempre des d\u2019una cr\u00edtica a un suposat establishment, al que converteixen en \u201cl\u2019altre\u201d, contra el qual elaboren el seu discurs de confrontaci\u00f3, que despr\u00e9s acaba incloent a minories racials, negant la diversitat sexual, menyspreant la igualtat entre dones i homes, etc… El cas de Trump \u00e9s diferent perqu\u00e8 ha aconseguit el lideratge d\u2019un dels partits de l\u2019establishment, que li ha obert les portes de la presid\u00e8ncia d\u2019una pot\u00e8ncia mundial, superant a altres l\u00edders amb tota seguretat m\u00e9s capacitats que ell. Ha passat i pot tornar a passar. Segurament per la mateixa idiosincr\u00e0sia del sistema pol\u00edtic nord-americ\u00e0. Podria passar al nostre entorn m\u00e9s proper? Al nostre partit? Un l\u00edder amb un discurs populista desfermat amb el control d\u2019un dels partits amb capacitat de dirigir el pa\u00eds? Va passar alguna cosa aix\u00ed amb Salvini, podria passar a Espanya? Aquest \u00e9s el perill per partits que han decidit conviure amb discursos o aliats populistes o obertament feixistes. Un toc d\u2019atenci\u00f3, sobretot perqu\u00e8 existeix una part de la societat disposada a deixar-se endur per aquest discurs, que des de la frustraci\u00f3 comprar\u00e0 les an\u00e0lisis simplistes i les receptes senzilles que proposen, i que pot estar molt de temps en obrir els ulls. Per\u00f2, tornant a Trump, \u00e9s el partit republic\u00e0 nord-americ\u00e0 qui haur\u00e0 de fer una profunda reflexi\u00f3 de com ha estat possible aquesta presid\u00e8ncia, de la que s\u2019han desmarcat expresidents, governadors i l\u00edders de provada solv\u00e8ncia del mateix partit.<\/p>\n

Els discursos populistes sempre han estat presents, per boca de dirigents amb tend\u00e8ncies d\u2019aquest tipus, o enmig de campanyes electorals on s\u2019han adoptat discursos populistes cercant un millor resultat electoral, recordem que gran part del relat de Trump el 2016 es basava a presentar-se com el representant de l\u2019anti-Washington, l\u2019antiestablishment, un \u201csistema\u201d que representava la seva advers\u00e0ria dem\u00f2crata, Hillary Clinton. No va ser el primer a emprar aquest tipus de missatges, l\u2019escriptor Gore Vidal, f\u00ed analista de la hist\u00f2ria i la pol\u00edtica nord-americanes, escrivia el 1994 a un article publicat a \u201cThe Nation\u201d titulat \u201cPatriotismo\u201d:\u201dDurante el \u00faltima cuarto de sigulo, todo pol\u00edtico de fuste se ha enfrentado a Washington, a los miembros de los grupos de presi\u00f3n, a los que est\u00e1n dentro del Gobierno, a la clase dirigente \u2018venal y opresiva\u2019 de Jefferson (…) Cabr\u00eda pensar que es muy dif\u00edcil vivir con una contradicci\u00f3n tan absoluta. Por ejemplo, tanto Carter como Reagan hicieron campa\u00f1a contra Washington, y ambos ganaron. Ninguno de los dos entendi\u00f3 por qu\u00e9 la gente vot\u00f3 por \u00e9l. Ninguno hizo la m\u00e1s leve tentativa, ni siquiera a nivel ornamental, de parar los pies a la tir\u00e1nica capital de Jefferson.\u201d El discurs \u201canti\u201d sempre ha tengut qui ha cregut en ell, \u00e9s el discurs que respon de forma simple a la frustraci\u00f3 de molts en situacions com una crisi econ\u00f2mica, a on davant la manca de solucions es cerca un enemic, sigui l\u2019establishment, siguin els comunistes, siguin els diferents. Pot ser simplificam, per\u00f2 cre\u00efn que en realitat a aix\u00f2 es redueix en bona part el discurs populista: en enfocar la frustraci\u00f3 cap a un enemic inventat. \u00c9s l\u2019antisemitisme de sempre, \u00e9s contra el que ens advertia Umberto Eco a \u201cContra el fascismo\u201d:\u201d los \u00fanicos que pueden ofrecer una identidad a la naci\u00f3n son los enemigos. De esta forma, en la ra\u00edz de la psicolog\u00eda ur-fascista est\u00e1 la obsesi\u00f3n por el complot, posiblemente internacional. Los seguidores deben sentirse asediados. La manera m\u00e1s f\u00e1cil de conseguir que surja un complot es apelar a la xenofobia”.<\/p>\n

Trump acaba la seva presid\u00e8ncia, precisament, apel\u00b7lant a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un complot per falsejar els resultats electorals, a ell possiblement no li serveixi per mantenir-se al poder, per\u00f2 aquest relat servir\u00e0 per donar continu\u00eftat al populisme \u201ctrumpista\u201d…o no, pot ser la caiguda d\u2019una personalitat com Trump faci obrir els ulls a molta gent enganada pel discurs f\u00e0cil i contradictori dels populismes conservadors.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_single_image image=”25497″ img_size=”full” alignment=”center”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]Article del senador per Mallorca i president de la Federaci\u00f3 Socialista de Mallorca, Cosme Bonet[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]Un cop queda clar el triomf de la candidatura dem\u00f2crata encap\u00e7alada per Joe Biden, amb Kamala Harris de candidata a la vicepresid\u00e8ncia dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, tot i l\u2019anunciada \u201cbatalla legal\u201d del candidat derrotat, Donald Trump, ve…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":25497,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[113,92],"tags":[],"class_list":["post-25568","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","category-portada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25568"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25568"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25568\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25497"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}