{"id":25715,"date":"2021-02-07T12:29:59","date_gmt":"2021-02-07T10:29:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/els-agermanats-defensors-de-la-causa-dels-oprimits-per-cosme-bonet\/"},"modified":"2021-02-07T12:29:59","modified_gmt":"2021-02-07T10:29:59","slug":"els-agermanats-defensors-de-la-causa-dels-oprimits-per-cosme-bonet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/els-agermanats-defensors-de-la-causa-dels-oprimits-per-cosme-bonet\/","title":{"rendered":"\u201cEls agermanats, defensors de la causa dels oprimits\u201d, per Cosme Bonet"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"Cosme<\/div>\n<\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

Rellotge, calla i no diguis que l’infant s’acosta.
\nSer\u00e0 espasa i trencar\u00e0 totes les cadenes;
\nles grises rengleres d’arbres li ensenyaran arts de bruixes;
\nel seu cap ser\u00e0 penjat a la Porta Pintada
\ni el guardaran a la nit, perqu\u00e8 no parli. <\/u><\/em><\/p>\n

(Auca de Bartomeu Rossell\u00f3-P\u00f2rcel, a Imitaci\u00f3 del Foc, 1938)<\/p>\n<\/p><\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n

Aquest 7 de febrer es compleixen 500 anys de l\u2019inici de la Germania de Mallorca, una revolta de menestrals i forans que va durar entre 1521 i 1523, un fet cabdal en la nostra hist\u00f2ria, motiu pel qual celebram que hagin sortit diverses iniciatives per commemorar l\u2019al\u00e7ament dels agermanats. Tota comunitat humana s\u2019explica per la seva hist\u00f2ria, i encara que de vegades els fets semblin llunyans en el temps no hi ha dubte que formen part del bagatge que ens ha fet com som.<\/p>\n

Fets hist\u00f2rics de la import\u00e0ncia de la Germania s\u00f3n sovint recordats amb \u00e0nim de servir de model, de refor\u00e7ar una idea actual i, en aquest cas, certament ha succe\u00eft aix\u00ed. Al llarg del temps la historiografia ha analitzat la revolta agermanada des d\u2019\u00f2ptiques oposades.<\/p>\n

Durant els segles posteriors a la revolta dels agermanats es parl\u00e0 d\u2019aquests des d\u2019una visi\u00f3 conservadora, procliu a considerar-los poc m\u00e9s que criminals. No va ser fins al segle XIX que, en el marc de l\u2019aparici\u00f3 del liberalisme pol\u00edtic, es revisa el tractament tradicional de la Germania i van apar\u00e8ixer historiadors que van reivindicar els agermanats com un precedent dels lluitadors per la llibertat enfront d\u2019altres estudiosos, com Josep Maria Quadrado, que van mantenir la visi\u00f3 conservadora, cr\u00edtica amb l\u2019al\u00e7ament agermanat.<\/p>\n

En aquesta \u00e8poca la mem\u00f2ria de la Germania i dels seus l\u00edders es reivindica p\u00fablicament per primera vegada donant noms a carrers i places. Fins llavors el record que restava a Palma era el cap de Joanot Colom, l\u00edder principal de la revolta, dins una g\u00e0bia a la Porta Pintada, la qual va ser llevada el 1822, tres segles despr\u00e9s de la seva execuci\u00f3, en la que va ser esquarterat, exhibint-se els seus trossos a distints llocs de Ciutat per escalivar el poble.<\/p>\n

El 1840, en un ambient de triomf dels progressistes, es glorific\u00e0 oficialment al l\u00edder agermanat. El retrat de Joanot Colom fou col\u00b7locat a la sala de sessions de l\u2019Ajuntament de Palma, que el 1865 li dedic\u00e0 un carrer: el que uneix la pla\u00e7a de Cort amb la pla\u00e7a Major, nom que va ser recuperat en el seny sentit original el 2009.<\/p>\n

El 1868 el retrat de Colom fou passejat triomfalment per Palma en la celebraci\u00f3 del triomf de la Revoluci\u00f3 Gloriosa que havia expulsat a Isabel II del tron, en una clara identificaci\u00f3 entre els revolucionaris liberals i els agermanats. El 1892 es va proclamar Joanot Colom Fill Il\u00b7lustre de Palma.<\/p>\n

La II Rep\u00fablica fou una altra etapa en la qual destaca la reivindicaci\u00f3 de la Germania i novament de la figura de Colom, a qui Pere Oliver Domenge dedic\u00e0 una obra (Joanot Colom, instador del poble<\/em>) i una pla\u00e7a a Felanitx, d\u2019on era natural el l\u00edder agermanat.<\/p>\n

Alexandre Jaume, en un escrit de 1934 (La insurrecci\u00f3n de octubre. Catalu\u00f1a, Asturias, Baleares<\/em>), es refereix a Joanot Colom com a v\u00edctima d\u2019un brutal assassinat \u201cpor haber defendido la causa de los oprimidos\u201d.<\/p>\n

No hi ha dubte que els agermanats i els seus dirigents (Joan Cresp\u00ed, Joanot Colom) s\u2019han convertit en part d\u2019una hist\u00f2ria reivindicada per les forces progressistes els dos darrers segles. Per\u00f2, qu\u00e8 va ser la Germania? T\u00e9, certament, aquest component de revoluci\u00f3 social contra l\u2019ordre establert?<\/p>\n

Quan el 7 de febrer de 1521 es produ\u00ed l\u2019al\u00e7ament, motivat perqu\u00e8 el poble volia alliberar els menestrals empresonats pel virrei Gurrea, es cridaven pel carrer -segons les cr\u00f2niques- clams de \u201cvisca el rei\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 \u201cmuiran els traydors\u201d, \u201cpac qui deu\u201d i \u201cius est in armis\u201d.<\/p>\n<\/p><\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n
\n

Varen alliberar els presos i varen proclamar Joan Cresp\u00ed capit\u00e0, a qui poc temps despr\u00e9s mudarien el t\u00edtol pel d\u2019instador, el mateix que ostentaria Joanot Colom quan el substitu\u00eds en el lideratge dels agermanats. No sols s\u2019havien revoltat per alliberar els presos, tamb\u00e9 havien pres el poder pol\u00edtic a l\u2019illa.<\/p>\n

Eul\u00e0lia Duran es demana si la Germania va ser una revolta o una revoluci\u00f3, per concloure considerant que fou ambdues coses: una revolta que va acabar derivant en una revoluci\u00f3 \u201cen el sentit que fou l\u2019intent d\u2019un estament marginat de fer-se c\u00e0rrec, ell sol, del govern municipal en detriment de les classes privilegiades\u201d.<\/p>\n

Josep Juan Vidal, a l\u2019estudi fet per a l\u2019Ajuntament de Palma (Els agermanats<\/em>) explica les causes econ\u00f2miques i socials que provocaren la revolta i que venien d\u2019anys enrere: \u201dles tensions socials sobrevisqueren durant la segona meitat del segle XV. A conseq\u00fc\u00e8ncia de les repressives mesures de l\u2019al\u00e7ament for\u00e0, s\u2019agreuj\u00e0 el proc\u00e9s d\u2019empobriment de la pagesia, de la qual es beneficiaren els ciutadans\u201d.<\/p>\n

Es refereix a les revoltes protagonitzades pels habitants de la Mallorca rural que en diverses ocasions assetjaren Ciutat fruit d\u2019un profund malestar social, de l\u2019empobriment general de la poblaci\u00f3 i de no ser ateses les seves demandes per cap dels estaments governants, provocant l\u2019esclat de les revoltes foranes de 1390 i 1450, essent aquesta darrera l\u2019al\u00e7ament m\u00e9s recent en el temps quan es produ\u00ed la revolta agermanada. Dels fet de 1450, el mateix Vidal ens diu: \u201cl\u2019al\u00e7ament for\u00e0 de 1450 fou una vertadera lluita de classes, que teny\u00ed de sang els s\u00f2ls de l\u2019illa durant m\u00e9s de dos anys\u201d.<\/p>\n

Aquests fets deixaren tamb\u00e9 a l\u2019imaginari col\u00b7lectiu un l\u00edder carism\u00e0tic en el record: Sim\u00f3 \u201cLo Tort Ballester\u201d, a qui Guillem d\u2019Efak va dedicar Sa can\u00e7\u00f3 de Son Coletes<\/em>, recordant-lo amb un final semblant al que tendria Joanot Colom: \u201cI a lo Tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu. \/ I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins\u201d.<\/p>\n

Guillem d\u2019Efak acaba la can\u00e7\u00f3 amb un missatge pessimista que ben b\u00e9 podria referir-se a 1523:<\/p>\n

\u201cDespr\u00e9s d\u2019aquesta endemesa<\/em>
\ntot romangu\u00e9 com abans;<\/em>
\nels pobres m\u00e9s bocaclosa<\/em>
\ni m\u00e9s viudes plorant plorant.<\/em>
\nI no ploraven per elles,<\/em>
\nploraven pels seus infants\u201d.<\/em><\/p>\n

En la nostra opini\u00f3, la Germania fou un abans i un despr\u00e9s en la hist\u00f2ria de la nostra terra, una revolta que domin\u00e0 l\u2019illa i que fou conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019empobriment del poble i de la manca de resposta de les classes dominants, i que per tota resposta obtingu\u00e9 una brutal repressi\u00f3 que sembla ser la tr\u00e0gica constant de les temptatives de progr\u00e9s que han aparegut en distintes \u00e8poques a les nostres illes, fins a la m\u00e9s propera de 1936, que tamb\u00e9 va intentar sembrar de sal la mem\u00f2ria del poble, com sembraren de sal el terreny de la casa esbucada de Joanot Colom.<\/p>\n

Quan reivindicam ara la mem\u00f2ria dels assassinats per defensar el poble podem dir que aquella sal fou llavor i que la idea d\u2019una societat m\u00e9s justa, m\u00e9s lliure i m\u00e9s igualit\u00e0ria perdura a pesar de tot.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cosme Bonet<\/strong>
\nVicepresident de la Fundaci\u00f3 Gabriel Alomar<\/strong><\/p>\n<\/p><\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Source: Actualitat Fedaraci\u00f3 Mallorca<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rellotge, calla i no diguis que l’infant s’acosta. Ser\u00e0 espasa i trencar\u00e0 totes les cadenes; les grises rengleres d’arbres li ensenyaran arts de bruixes; el seu cap ser\u00e0 penjat a la Porta Pintada i el guardaran a la nit, perqu\u00e8 no parli. (Auca de Bartomeu Rossell\u00f3-P\u00f2rcel, a Imitaci\u00f3 del Foc, 1938) Aquest 7 de febrer…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25716,"comment_status":"false","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[77],"class_list":["post-25715","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-federacio-de-mallorca","tag-federacio-socialista-de-mallorca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25715"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25715"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25715\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25715"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25715"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/mallorca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25715"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}