En plena crisi hídrica, quan s’exigeix a la ciutadania responsabilitat i contenció en el
consum d’aigua, el PSOE d’Alaior posa el focus en l’autorització concedida pel Govern
de Marga Prohens al pou que dona servei a les piscines de l’hotel de Llucalari, tot i
trobar-se a menys de 500 metres de la costa, una franja on el Pla Hidrològic de les Illes
Balears prohibeix noves autoritzacions o concessions d’aigua subterrània en les
condicions que estableix l’article 123.
El pou va ser objecte d’una denúncia que va derivar en una sanció inicial de 9.500 euros,
reduïda finalment a 5.700 euros. Malgrat això, la instal·lació ha rebut autorització per
continuar explotant-se i extreure aigua, fet que el PSOE d’Alaior considera especialment
greu davant la prohibició que estableix el Pla Hidrològic.
El grup municipal considera necessari aclarir com s’ha pogut concedir aquesta
autorització i amb quins informes i criteris s’ha justificat. Per aquest motiu, el Grup
Parlamentari Socialista ha sol·licitat oficialment la còpia íntegra de l’expedient
administratiu complet.
Des del Grup Municipal Socialista denunciam que no basta amb imposar una multa i
mirar cap a una altra banda mentre es permet extreure aigua al marge de la llei. Per això,
hem demanat accés a tota la documentació per comprovar exactament quins informes
s’han emès, quins criteris s’han aplicat i, sobretot, veure qui ha firmat i què ha firmat per
concedir aquesta autorització.
Aquest nou episodi torna a posar de manifest una situació que el PSOE d’Alaior fa temps
que denuncia: la manca de control, diligència i gestió de l’equip de govern municipal en
matèria urbanística. No podem continuar actuant sempre a remolc dels problemes,
especialment en un municipi sotmès a una important pressió urbanística.
Precisament per aquest motiu, el Grup Municipal Socialista ja va reclamar la recuperació
de la figura de l’inspector d’obres i urbanisme, eliminada pel PP en arribar al govern
municipal. Vam demanar que aquesta plaça s’incorporàs al pressupost de 2026 per
reforçar la inspecció, agilitzar la gestió del departament d’Urbanisme i garantir un major
control del compliment de la normativa.
El cas de Llucalari evidencia una vegada més la necessitat que l’Ajuntament deixi de
mirar cap a una altra banda i exerceixi amb la màxima diligència totes les responsabilitats
que li corresponen. Alaior necessita més control, més transparència i una gestió
urbanística al servei de l’interès general.