Rosario Sánchez va desgranar la feina feta per la Secretaria d’Estat en els darrers anys; des de la gestió de la pandèmia a través dels ERTO i ajuts directes que van permetre la supervivència i recuperació de les empreses, fins a tot un seguit de programes d’inversions en projectes turístics sostenibles que suposen la major inversió pública de la història en el sector amb un total de 3.400 milions d’euros en tot l’Estat. Sánchez va destacar els Plans de Sostenibilitat Turística en Destí, que han arribat a uns 600 destins turístics espanyols, entre ells Menorca.

Per part seva, Pepe Mercadal va centrar la seva intervenció en destacar el consens existent entorn a l’objectiu d’avançar en la sostenibilitat del turisme. Per exemplificar-ho, va comparar les demandes d’algunes entitats que han convocat manifestacions en els darrers mesos amb les mesures que han anat implementant algunes empreses hoteleres en els darrers anys.

Mercadal va enumerar algunes de les propostes de la plataforma Via Menorca, la qual ha organitzat aquest estiu tres accions a l’illa, i també de la plataforma Canarias Tiene un Límite, organitzadora de les manifestacions a l’arxipèlag canari. “Jo no veig turismofòbia en les propostes que ens traslladen; jo veig una preocupació per qüestions mediambientales i socials i un clam per a un turisme sostenible que garanteixi el benestar dels residents.

Alguns partits, com el Partit Popular, les han acusat de turismofòbia”, va afegir Mercadal, “però és un error, a part d’una mentida, perquè el que demanen són mesures per a un turisme sostenible, en cap cas per acabar amb el turisme”.

Seguidament, el diputat menorquí va explicar una sèrie d’exemples de decisions que han pres empresaris i empresàries a favor de la sostenibilitat en els seus establiments turístics, com mesures d’estalvi d’aigua, instal·lació de plaques fotovoltaiques o habitacions solidàries. “La societat civil i moltes empreses avancen. Tothom que avança ho fa cap al mateix destí, que és la sostenibilitat”, va voler subratllar Mercadal, que va assegurar que “hi ha molts punts de convergència entre societat civil i empreses, per molt que el PP vulgui enfrontar uns amb els altres”.

La feina dels polítics, segons Mercadal, “ha de ser fomentar la col·laboració entre la societat civil, que demana sostenibilitat perquè el turisme no creï problemes socials i ecològics en el lloc on habiten. I les empreses també volen sostenibilitat perquè significa cuidar dels atractius que fan d’Espanya el millor destí del món, com són el medi ambient, el paisatge, les ciutats o la cultura”.

En el proper plenari, la consellera socialista, Bàrbara Torrent, presentarà una proposta d’acord per instar el Govern de les Illes Balears a declarar les especialitats mèdiques que a Menorca no s’han cobert sota el concepte de difícil cobertura com a de molt difícil cobertura, tal i com s’ha fet a Eivissa i Formentera. A més, també es demana augmentar els perfils declarats de difícil cobertura, com els de fisioterapeutes o tècnics superiors. Torrent ha defensat que “l’objectiu d’aquesta proposta és establir un marc que permeti abordar l’escassetat d’especialistes a la nostra illa i aportar solucions”.

La socialista ha criticat que “la problemàtica de la manca d’especialistes s’ha agreujat durant el primer any de govern del Partit Popular. Les dades així ho corroboren. El mes de març de 2023 hi havia 7220 persones que estaven en llista d’espera per a una consulta. Més d’un any després, aquesta xifra ha augmentat en gairebé 1000 persones més”. Per altra banda, en els casos de més de 60 dies havia passat de 3163 a 3694 persones i els dies per rebre una interenció quirúrgica ha passat de 60,54 a 77,62 dies.

Cal tenir en compte que la retribució per cada plaça de difícil cobertura són 924€ en comparació amb els 1650€ que es cobra per a aquelles de molt difícil cobertura. “Aquesta diferència retributiva pot haver estat el motiu pel qual s’hagin captat més professionals a les illes veïnes que a Menorca. Per tant, veim com es fa més necessari que mai fer aquesta declaració per tal de garantir una atenció sanitària de qualitat per a tots els menorquins i menorquines, a més de disminuir les llistes d’espera”. 

A part d’aquest punt, la proposta d’acord també exigeix el compromís del govern autonòmic per ampliar els perfils professionals declarats com a difícil cobertura, tal com s’ha fet també a Eivissa i Formentera; a accelerar els processos d’estabilització i fidelització iniciats durant la passada legislatura per tal de comptar com a màxim amb un 8% de treballadors eventuals; a promoure programes d’investigació i formació per al personal sanitari i a avaluar i millorar les condicions laborals als centres de salut. 

El PSOE Menorca adverteix que si finalment el Partit Popular decideix votar en contra dels objectius d’estabilitat pressupostària en el Congrés dels Diputats, estaria negant als ajuntaments de Menorca comptar amb més fons en dos anys (2025 i 2026). Resulta incoherent, en aquest sentit, la postura dels populars, ja que amb el seu rebuig estarien perjudicant administracions que ells mateixos governen, com pot ser a Sant Lluís, Es Castell, Ferreries o Es Mercadal.

Per exemple, per a l’Ajuntament de Sant Lluís, aprovar la senda de dèficit suposaria poder invertir 745.422€ més en els anys 2025 i 2026, però cal reiterar que si el PP vota en contra, posaria en risc aquests recursos que es podrien aprofitar, entre d’altres projectes, per recuperar i impulsar Sa Tanca.

Succeeix el mateix amb l’Ajuntament des Castell i el de Ferreries, els quals deixarien d’invertir 477.541€ i 402.456€, respectivament. Amb aquests recursos, Es Castell tindria més marge per projectes com les millores al poliesportiu o la reforma del Teatro Salón, i Ferreries podria finançar la remodelació de la Plaça Espanya, per exemple. 

Pel que fa a l’Ajuntament des Mercadal, la irresponsabilitat del PP és encara més greu ja que, després dels efectes de la DANA, el municipi necessita tots els recursos possibles. Si el PP votés a favor de la senda de déficit, Es Mercadal podria invertir 633.338€ més el 2025 i el 2026. De fet, Es Mercadal, ara mateix, no es pot permetre malgastar diners i l’Entesa ho hauria de fer saber als seus socis de coalició. 

Cal recordar que aquests recursos es podrien destinar a projectes pendents, a reforçar els serveis públics o a habitatge públic. I el vot en contra del Partit Popular al Congrés els pot posar en risc, una mostra més del seu populisme fiscal: mentre des de Menorca demanen més diners a l’Estat, al Congrés voten en contra que arribin.

El PSOE Menorca celebra que el Consell de Ministres hagi acordat, aquest matí, declarar Menorca com a zona afectada greument per emergències de protecció civil (ZAEPC) arran del temporal del passat 15 d’agost. Una declaració que reconeix la gravetat de la situació i activa una bateria d’ajudes econòmiques per reparar els danys de béns públics ocasionats, a més de l’agilització dels tràmits administratius per als projectes de rehabilitació.

El diputat del PSIB-PSOE al Congrés dels Diputats, Pepe Mercadal, ha explicat que des del primer moment, el PSOE Menorca ha estat fent feina de la mà del Govern d’Espanya per tal de mobilitzar tots els recursos necessaris. En aquest sentit, Mercadal ha volgut agraïr especialment a la vicepresidenta Teresa Ribera la seva sensibilitat cap a la situación patida a Menorca i al Ministeri de l’Interior per validar la declaración de la zona catastròfica. 

A més, el socialista ha afegit que aquesta decisió s’ha fet en temps i forma i “no s’ha tardat ni més ni menys que altres declaracions de zona catastròfica”. De fet, ha lamentat que “el PP de l’illa hagi volgut fer política durant les darreres setmanes d’una situació sobre la qual tots i totes tenim els mateixos interessos”. 

La decisió del Govern d’Espanya “era esperada per molta gent i dóna esperança a famílies i empreses afectades i, en especial, als ajuntaments des Mercadal i Alaior”.

Per exemple, gràcies a les ajudes que el Govern d’Espanya posa a diposició, es podrà finançar la reparació dels ponts del torrent i el camp de futbol as Mercadal, unes actuacions molt esperades per part dels ciutadans i ciutadanes del municipi. En aquest sentit, el PSOE Menorca demana màxima implicació i compromís tant per part del Consell de Menorca com dels ajuntaments a l’hora d’accelerar i agilitzar els projectes de rehabilitació. A més, recorda que tot i l’agilització dels tràmits, els ajuntaments no han de deixar de fer els projectes per quan el Govern d’Espanya demani la justificació dels ajuts.

Amb tot, Mercadal ha defensat que l’objectiu d’aquesta declaració del Govern de Pedro Sánchez és que Es Mercadal i Alaior recuperin la normalitat el més aviat possible. “Però aquesta declaració és només el primer pas. Seguirem de prop els avenços del Govern central amb l’objectiu de garantir que ningú no es quedi enrere en aquest procés”, ha conclòs Mercadal, que torna a oferir la seva ajuda als ajuntaments i que els anima a contactar amb la Delegació del Govern a les Illes Balears per resoldre qualsevol tipus d’obstacle.

En el marc del 41è Congrés Federal que celebra el PSOE els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre a Sevilla, la secretària general del PSOE Menorca, Susana Mora, serà la cap de la delegació menorquina, i el batle de Maó i secretari general del PSOE Maó, Héctor Pons, l’acompanyarà com a delegat. Es tracta d’un procés orgànic que ha de renovar la composició dels òrgans de decisió i que ha de propiciar debats interns importants per tal d’actualitzar el projecte polític que necessita Menorca per als propers anys.

Davant d’aquesta cita congressual, la socialista ha defensat que “tal com vaig traslladar als companys i companyes de l’Executiva insular fa uns dies, em sent amb la il·lusió i la responsabilitat d’encapçalar la delegació per representar el conjunt de la militància de la nostra illa, la qual es completarà, més endavant, amb una comitiva de convidats i convidades. L’objectiu que perseguim a l’hora de participar en el Congrés Federal és incloure la visió insular i les necessitats de Menorca en el full de ruta del PSOE per als propers anys”.

Fent referència al context estatal, Mora ha apuntat que “que Pedro Sánchez sigui reelegit com a secretari general del PSOE durant 4 anys més és una bona notícia perquè amb el seu lideratge al capdavant del PSOE i del Govern reforça el nostre partit i els nostres valors. Sánchez és la persona idònia per seguir avançant en la construcció d’una Espanya més justa i igualitària, i des de Menorca contribuirem a aquest objectiu amb la nostra veu i el nostre compromís”. 

Cal recordar que aquest procés ve marcat per la celebració dels congressos del PSOE en els diferents àmbits territorials, començant pel federal, el PSIB-PSOE, el PSOE Menorca i acabant per les agrupacions locals.

Aquest matí, s’ha formalitzat la demanda del PSOE Menorca contra el Decret Llei de Simplificació Administrativa del Govern de les Illes Balears. La secretària general del partit, Susana Mora, ha dit que “seguim endavant amb aquesta iniciativa perquè no volem ni podem permetre que un decret permeti legalitzar tota aquella obra il·legal en rústic. Tot amb l’objectiu de transformar i desvirtuar el model de Menorca pel qual tant d’anys hem lluitat tots i totes”. 

La socialista ha afegit que “aquesta mesura l’únic que pretén és destruir el model territorial de Menorca per la porta de darrere, fent que sigui el Govern de les Illes Balears el que decideixi sobre el nostre model. A més, hem vist com aquest Decret té indicis clars d’inconstitucionalitat, un fet que hem denunciat davant el Govern d’Espanya i també als tribunals, tal com hem formalitzat avui. 

Per tant, amb la formalització d’aquesta demanda, el PSOE planteja la inconstitucionalitat d’aquest acord plenari i sol·licita una suspensió cautelar de la seva aplicació”. 

Tots aquests arguments fan que el PSOE Menorca hagi seguit endavant amb aquest recurs contenciós-administratiu. “La nostra intenció és continuar preservant el model territorial de la nostra illa i seguirem lluitant per defensar-lo davant d’aquells que només el volen destruir en benefici dels especuladors. En definitiva, en benefici d’aquells que han fet malament les coses. Però davant d’aquests retrocessos en matèria territorial, el PP trobarà de front l’oposició del PSOE”.   

El PSOE Menorca mostra la seva preocupació davant l’empitjorament de l’atenció a les persones dependents a Menorca baix un govern liderat pel Partit Popular. Després d’un any de govern, i de comprometre’s a disminuir-les, el PP ha augmentat de forma considerable les llistes d’espera en els centres de dia, residències i serveis d’atenció a domicili. Per part seva, la consellera socialista Bàrbara Torrent ha dit que “és injustificable que més de 400 persones estiguin a l’espera d’una plaça residencial. És feina de l’actual govern solucionar aquesta situació”.

Precisament, una de les dades més preocupants és l’increment de la llista d’espera existent a les residències, la qual ha passat de 375 persones durant el mandat del PSOE al Consell de Menorca, a les 412 persones amb el PP. A més, el nombre de persones que estan en llista d’espera en els centres de dia també ha s’ha incrementat: de 267 a 324. “Aquests augments no només demostren una falta de planificació i gestió per part del Partit Popular, sinó que també suposen un greu retrocés en el benestar de la gent que més ho necessita i en la qualitat dels serveis públics”, ha defensat Torrent.

La socialista ha reconegut que “durant l’anterior legislatura vam fer un esforç important per impulsar la creació de residències i centres de dia en els municipis, així com també per millorar tota la xarxa de serveis”. A més, ha criticat que “l’únic full de ruta del Consell de Menorca en matèria social sigui la de donar continuïtat a la feina feta que vam deixar els i les socialistes i no tengui cap projecte de futur planificat. No podem permetre que un dels departaments més importants per la seva relació directa amb la gent sigui, lamentablement, el més descuidat de tots”. 

Davant d’aquesta situació, “en el proper plenari duim una proposta d’acord que va en aquest sentit. L’objectiu és aconseguir que, en els següents 6 mesos, el Consell de Menorca es comprometi a col·laborar amb tots vuit ajuntaments de Menorca i amb el Govern de les Illes Balears a elaborar i crear un pla de feina. Aqueest full de ruta ha de preveure, per una banda, accelerar el procés l’execució de les noves residències que el PSOE va deixar iniciades i, per l’altra, mesures concretes que permeti abordar des d’una perspectiva transversal l’envelliment de la població”.

Amb tot, “des del PSOE exigim el Partit Popular a deixar de donar l’esquena al problema i assumeixi la seva responsabilitat. És fonamental que es posin en marxa mesures immediates per reduir les llistes d’espera i garantir que les persones dependents a Menorca rebin el servei que mereixen sense excepcions. Seguirem vigilant i denunciant qualsevol retrocés en els drets i serveis públics dels menorquins i menorquines, perquè el benestar de les persones ha de ser una prioritat per a tots i totes”.

El PSOE Menorca celebra que el Govern d’Espanya, liderat pel PSOE, aquest estiu hagi ingressat a les administracions locals recursos extraordinaris, derivats de la recaptació de 2022. Així, el Ministeri d’Hisenda ha transferit 4 milions d’euros al Consell Insular de Menorca, set vegades més del que va rebre l’any passat pel mateix concepte.

Aquests ingressos corresponen a la liquidació de la seva Participació en els Tributs de l’Estat (PTE) de l’any 2022, que ha resultat ser molt superior a anys anteriors gràcies a la ràpida recuperació econòmica de la crisi de la Covid-19. L’any 2022 el consum, els salaris, les pensions i els beneficis empresarials van creixer molt més del previst. 

El Govern de Pedro Sánchez ha aconseguit transferir els diners gràcies a l’aprovació dels Reals Decrets Llei 8/2023 i 4/2024, que han incorporat la normativa necessària per fer possible l’actualització d’entregues tot i tenir el pressupost prorrogat. En aquest punt és important insistir en el fet que el Congrés va tirar endavant ambdós decrets per majoria sense comptar amb el vot del PP. 

A més del Consell de Menorca, aquesta actualització també afecta i beneficia els 8 ajuntaments de l’illa. Comparant amb els 640.585,17€ que van rebre en total el 2023 per la liquidació del 2021, aquest any les quanties s’incrementen de forma significativa. El 2024, els consistoris han rebut un total de 5.226.181,46€, el que suposa 8 vegades més del que van rebre l’any passat. 

El diputat socialista en el Congrés, Pepe Mercadal, ha destacat que “aquests ingressos son una prova clara que Espanya es va recuperar de la crisi de la Covid 19 molt més ràpid del que s’esperava gràcies a una política econòmica que va intervenir en el mercat i va protegir les empreses i els treballadors i treballadores. Una vegada més, Sánchez aprofita la bona situació econòmica del país per a repartir els beneficis a totes les administracions amb l’objectiu de reforçar els serveis públics”. 

Per últim, Mercadal ha criticat el populisme fiscal i la incoherència del PP, que “a Palma retalla els recursos de la Comunitat Autònoma i dels Consells eliminant els imposts als més rics, a Menorca demana més diners a Madrid, però al Congrés vota en contra de que arribin més recursos.” En aquest cas, “si fos pel PP, el Consell avui no comptaria amb aquests 4M€ ni els ajuntaments amb els 5M€ de més. Una mostra més que, per al PP, tenir uns bons serveis públics no és una prioritat – per al PSOE, sí”.

Aquest matí, la portaveu del PSOE al Consell de Menorca, Susana Mora, acompanyada pel conseller Bep Pastrana, ha explicat els principals temes que el Grup Socialista presenta al plenari de la institució, el proper 23 de setembre. Concretament, la portaveu ha començat explicant una proposta d’acord que defensarà Robsy i que està relacionada amb el creixement significatiu de les caravanes a l’illa, especialment durant els mesos d’estiu. En aquest sentit, la proposta demana encarregar a l’OBSAM un estudi periòdic, amb caràcter trimestral, que permeti determinar el nombre total de caravanes que es destinen a habitatge habitual a causa de l’agreujament dels problemes d’accés a l’habitatge a Menorca.

Mora ha defensat que “com a conseqüència del problema a l’accés a un habitatge, famílies amb pocs recursos es veuen obligades a recórrer a aquests tipus d’habitatges com a solució temporal o permanent. Una realitat que, a curt i llarg termini, planteja reptes importants que hem d’abordar entre tots i totes. Per açò, aquest estudi ens ha d’ajudar a calcular la magnitud del problema i a dissenyar un full de ruta clar per oferir solucions reals i adequades a la realitat”. La proposta d’acord posa d’exemple el cas de Palma o d’Eivissa, ciutats en les quals s’han creat “barris de caravanes” arribant a generar, aquestes situacions, greus problemes i conflictes socials. Per tant, “per evitar que a Menorca es puguin arribar a traslladar aquestes situacions, hem d’actuar ja”.

Concretament, l’estudi ha de comptar amb els següents ítems:

• Nombre de caravanes associades al Club Autocaravaning Menorca i el seu ús.
• Nombre de caravanes amb residència a Menorca i el seu ús.
• Nombre de caravanes que estan a Menorca sense ser residents i el seu ús.
• Nombre de caravanes que entren a Menorca i el seu ús.
• Nombre d’empreses de lloguer que lloguen caravanes de manera habitual.

Per altra banda, cal recordar que en el plenari del passat mes de juny, el Grup Socialista va presentar, en la mateixa línia, una proposta d’acord que instava el Consell de Menorca a avaular quin era el nombre de places habilitades a Menorca per a aquests vehicles i a limitar la seva entrada l’illa, “una proposta que va ser votada en contra pel PP i Vox”, ha criticat la socialista. “Veim com és un problema que va en augment i que una afluència excessiva i descontrolada de les caravanes pot desequilibrar l’oferta turística de Menorca, a més de provocar un impacte ambiental i de saturar les nostres infraestructures. Davant d’aquesta situació, demanam més capacitat d’acció i mesures concretes que corregeixin les seves derivades negatives”. 

Per acabar, la portaveu ha afegit que “l’encàrrec s’ha d’acompanyar d’una necessària dotació de recursos econòmics per tal de possibilitar el disseny, el treball de camp, l’execució i la difusió de l’estudi. Menorca mereix una política d’habitatge més contundent i que posi el focus en aquelles situacions que van creixent i que van generant un problema, com és el cas de la utilització de caravanes com a habitatge habitual. També hem de reconèixer el compromís de l’Associació Autocaravaning Menorca, la qual està fent feina amb tots els ajuntaments i el Consell per tal de trobar una solució òptima a aquesta situació”. 

Altres propostes que presenta el PSOE

A part d’aquesta, el Grup Socialista presenta, entre d’altres, propostes relacionades amb l’agilització de la construcció de residències previstes; amb la creació d’una mesa de gestió interinstitucional per tal d’estudiar i aplicar les mesures més adequades per a la conservació i manteniment del Prat de Son Bou i una interpel·lació per conèixer en quin punt es troba l’estudi de càrrega anunciat per part de l’equip de govern per possibilitar la limitació de l’entrada de vehicles, amb caràcter general, a l’illa.

Aquest matí s’ha celebrat el plenari extraordinari proposat pel Grup Socialista amb l’objectiu de debatre la gestió del Consell de Menorca sobre la DANA del passat 15 d’agost, un plenari que arriba “un mes tard”, tal com ha dit la portaveu del PSOE, Susana Mora. A més, ha volgut començar la seva primera intervenció fent un missatge de suport i solidaritat a totes les persones que van patir les conseqüències del pas del temporal i un altre de reconeixement a tots els serveis d’emergència que van actuar de la millor forma. 

“Celebram que puguem celebrar aquest plenari, però arriba molt tard, ja que ha passat un mes des de la catàstrofe. De fet, dues setmanes després dels fets, Vilafranca hagués pogut fusionar ambdós plenaris: el de declarar com a zones afectades greument per a una emergència de protecció civil els municipis des Mercadal i d’Alaior, i l’extraordinari per donar les explicacions oportunes”. A ulls dels i les socialistes, “aquesta manera tardana d’actuar respon a una clara falta de compromís i responsabilitat política i de transparència cap als menorquins i menorquines”. 

Concretament, Mora ha fet referència a la falta de comunicació del Consell de Menorca el propi dia 15 d’agost, el qual només va fer 4 tuits a partir de les 19h, quan el temporal duia sacsejant Menorca des de les 14h. “Com pot ser que els primers missatges propis que va fer el Consell van ser a les 19:13h, informant, per exemple, que el Cami d’en Kane estava tancat quan la realitat era que duia reobert des de les 17h? Missatges que van arribar massa tard i que, a més, van generar una gran confusió social”. 

Per tant, “davant d’una situació excepcional, Menorca mereixia un govern no únicament preocupat per l’emergència de la situació, la qual estava perfectament coberta pels serveis corresponents, sinó per estar al costat de la gent que en aquells moments necessitava explicacions, detalls i saber de quina manera la màxima institució insular les podria ajudar. El fet de vendre que el Consell posarà a disposició dels ajuntaments 2 milions d’euros, va ser totalment insuficient i demagògic perquè són fons que provenen dels romanents del Consell i no han hagut de moure ni un dit”. 

La portaveu ha acabat la seva segona intervenció explicant que “si bé és cert que la part tècnica en aquests casos és fonamental, la informació i comunicació que dona el Consell de Menorca, també. Mantenir la ciutadania informada i actualizada en tot moment és sinònim de transparència i acompanyament, una manera d’actuar que no vam veure reflexada en l’actitud del president Vilafranca”. Per tant, “hi va haver una falta clara d’implicació i lideratge polític entorn una qüestió d’àmbit insular”. 

Mora, per acabar, ha criticat la negativa del PP a fer feina entorn un full de ruta ambiciós d’adaptació al canvi climàtic per fer possible, precisament, l’avaluació dels impactes i l’aplicació de mesures adaptadores a situacions similiars com la viscuda amb la DANA. “Demostren una vegada més que estan al costat de l’ideari de Vox negant una evidència i realitat: el canvi climàtic”. A més, ha dit que és important que els 8 ajuntaments de Menorca comptin amb plans d’emergències que donin resposta a aquestes situacions i així evitar futurs danys, i el Consell de Menorca hi ha d’estar al costat. 

Aquest matí s’ha celebrat el plenari extraordinari per declarar Alaior i Es Mercadal com a zones afectades greuement per emergències de protecció civil (ZAEPC) per les conseqüències del pas de la DANA el passat 15 d’agost. La portaveu del PSOE al Consell, Susana Mora, ha començat la seva intervenció mostrant el suport del partit a totes les persones, explotacions i comerços que van patir greument el seu pas i fent un reconeixement a la magnífica feina per part dels serveis d’emergències per pal·liar els seus efectes.

“La situació que vam viure constata, més que mai, que el canvi climàtic és una realitat i que hem d’actuar de forma contundent i coordinada. Per açò, des del Partit Socialista insistim en la creació d’un pla insular d’adaptació al canvi climàtic per fer possible, precisament, l’avaluació dels impactes i l’aplicació de mesures adaptadores a situacions similiars com la viscuda amb la DANA. Té previst l’equip de govern fer aquesta feina, la qual no només consisteix en la neteja dels torrents, sinó en la creació d’un pla més ambiciós i transversal?”

Per altra banda, la socialista ha criticat que “la celebració d’aquest ple arriba tard quant a les explicacions. Davant una situació tan dura com la que vam viure, Menorca mereixia conèixer la gestió feta per part de la màxima institució insular entorn a aquesta catàstrofe de forma immediata”. De fet, “des del PSOE vam registrar la sol·licitud d’un ple extraordinari precisament per debatre el que va passar el 15 d’agost i per fer una planificació conjunta per prevenir situacions similars futures”. 

Iniciativa Parlament de les Illes Balears

En la mateixa línia, el Grup Parlamentari del PSIB-PSOE presentarà una Proposició No de Llei per demanar, per una banda, que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural de les Illes Balears convoqui una línia d’ajudes específiques per reparar les pèrdues i els danys produïts per la DANA a les explotacions agràries de Menorca. Per l’altra, també es demanen línies d’ajudes per promoure la contractació de pòlisses d’assegurances agràries adaptades a les característiques de cadascuna per compensar els danys materials que han patit i per assegurar les seves rendes. 

La diputada Pilar Carbonero ha explicat que “molts llocs de Menorca van quedar afectats per les conseqüències de la DANA. No podem deixar, en aquesta situació, els pagesos tots sols. Per açò, la Conselleria ha de fer una feina ràpida i crear, el més aviat possible, línies de subvencions que els ajudi a tornar a la normalitat i a mitigar les pèrdues econòmiques de les explotacions afectades per la DANA”. 

Setmanes després dels incidents provocats per part de Mateu Aínsa, els quals van tenir com a conseqüència la dimissió del seu càrrec de regidor a l’Ajuntament de Maó, el PSOE Menorca critica el silenci còmplice del president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, i no ser capaç de cessar-lo també com a director insular. En aquest sentit, la secretària general del partit, Susana Mora, ha dit que “no entenem com un president d’una institució no és capaç de sortir i donar la cara pels comportaments irresponsables de membres del seu govern i no actuï en conseqüència. No podem permetre que un càrrec públic que representa tota la societat menorquina quedi impune i mantengui la seva cadira en el Consell de Menorca”. 

A més, la socialista ha criticat durament aquesta postura del silenci per part de Vilafranca, “la qual ens preocupa perquè està demostrant que està protegint i legitimitant faltes de respecte cap a les persones i cap els seus valors. El president ha d’estar a l’altura del seu càrrec, i ha de cessar immediatament Mateu Aínsa si vol demostrar que condemna aquests comportaments públics, els quals no han de tenir cap tipus de cabuda en la nostra societat, i menys en les administracions públiques que representen”. 

“No mereixem un president que s’amaga dels problemes, que no sap com afrontar-los i instaurat en un silenci absolut mentre la credibilitat i transparència de la màxima institució insular es posa en dubte. Vilafranca no pot estar al costat de persones que no practiquen la tolerància cap a les persones i que estan en contra de la diversitat idològica de les mateixes. És el president de tots i de totes i consegüentment ha de deixar de banda l’interès partidista i prioritzar el general”.

De fet, Mora ha recordat volgut recordar que el popular “va cessar de forma fulminant i immediata l’ex directora insular, Marta Febrer, per haver utilitzat instal·lacions públiques, com el Llatzaret, per celebrar un esdeveniment de caire personal. Davant d’aquells fets, també denunciats pel PSOE Menorca en el seu moment, Vilafranca va actuar i la va cessar”. Per tant, “amb la situació d’Aínsa hauria de ser, com a mínim, molt més dur i contudent, ja que es tracten d’uns incidents que van en contra de les responsabilitats que té un responsable polític. Una actuació que, a ulls dels i les socialistes, no es pot defensar i menys mantenir en el temps. El desgavell en el govern del Consell no pot continuar més”.

Aquest matí, la secretària general del partit i portaveu del PSOE al Consell de Menorca, Susana Mora, acompanyada pel diputat Marc Pons, han explicat que presentaran un recurs al Tribunal Contenciós Administratiu en contra de l’aprovació en el ple del Consell de Menorca del 20 de juliol de 2024 que donava llum verda a l’aplicació de la disposició addicional setena del Decret Llei de Simplificació Administrativa. En concret es qüestiona la constitucionalitat d’aquest acord plenari, el qual hauria de ser nul de ple dret, per la vulneració de principi de jerarquia i especialitat normativa, entre d’altres.

La socialista ha explicat que “aquesta mesura l’únic que pretén és destruir el model territorial de Menorca per la porta de darrere, fent que sigui el Govern de les Illes Balears el que decideixi sobre el nostre model. A més, veim com aquest Decret té indicis clars d’inconstitucionalitat, un fet que hem denunciat davant el Govern d’Espanya i ara ho volem fer davant els tribunals. Per tant, el PSOE de manera coordinada a totes les illes plantejam la inconstitucionalitat d’aquest acord plenari i demanam una suspensió cautelar d’aquesta aplicació”. 

Aquest decret vulnera, entre d’altres, alguns principis fonamentals:

1. Principi de jerarquia normativa i d’especialitat normativa. Una norma de rang inferior no pot contradir una norma de rang superior. En aquest sentit, s’entén que el Decret Llei contradiu normatives estatals com, per exemple, la Llei estatal de Sòl Rústic (el qual marca que el sòl rústic ha de ser destinat a usos rurals i només en casos d’excepcionalitat justificada podrà destinar-se a altres usos) o fins i tot la Constitució.
2. Infracció del principi de no regressió ambiental. En el seu articulat, la Constitució marca clarament que la competència bàsica del medi ambient i de la no regressió mediambiental és estatal, i que les administracions autonòmiques podran desplegar les seves competències respectant en tot moment els seus principis bàsics. 
3. Anul·labilitat de l’acord per falta de motivació i justificació. El decret marca clarament que és potestat dels Consells Insulars aplicar, o no, aquesta disposició. Si es decideix dur endavant la seva aplicació, s’ha de justificar el per què. Per tant, en l’acord plenari del passat 20 de juliol no hi ha cap justificació que justifiqui, precisament, el desplegament d’aquest Decret Llei. 

Davant d’aquesta vulneració de principis i de tenir indicis d’inconstitucionalitat, Mora ha repetit que “durem el Consell Insular als tribunals per l’acord plenari del passat 20 de juliol, demanant la suspensió cautelar d’aquesta disposició i, en cas que s’acabi decidint que efectivament el Decret és inconstitucional, caurà també la normativa en el seu conjunt. Una iniciativa judicial que té l’objectiu de protegir el nostre territori i els beneficis, en definitiva, dels menorquins i menorquines”. 

Per part seva, el diputat s’ha afegit a l’explicació de Mora i ha recordat que “no només es tracta de legalitzar els hortals, sinó que qualsevol habitatge construït de forma il·legal en sòl rústic serà amnistiat de manera indiscriminada”. Per altra banda, “deixa desacreditada de forma total la tasca que es fa des del Consorci de Disciplina Urbanística en sòl rústic a Menorca”. A més, “la intenció del Consell de Menorca d’obrir el termini per poder amnistiar tot allò il·legal sense ajustar-se a les normatives existents és una qüestió que no es pot permetre”.  

Tots aquests arguments fan que el Partit Socialista a Menorca, damunt de l’acord del Consell de Menorca, presenti aquest recurs contenciós-administratiu. “Volem seguir preservant el model territorial de la nostra illa. Els socialistes de Menorca seguirem lluitant per defensar-lo d’aquells que només el volen destruir-lo en benefici dels especuladors. En benefici d’aquells que han fet malament les coses. Però davant d’aquests retrocessos en polítiques territorials, el PP trobarà de front el PSOE”.   

Davant les condicions en què es troba el prat de Son Bou, el PSOE Menorca demanarà la creació d’una mesa de gestió amb la implicació de les tres administracions: Govern de les Illes Balears, Consell de Menorca i ajuntaments, a més dels veïns i veïnes, les ONG’s ambientals i l’associació de comerciants de Son Bou. Una mesa de treball conjunta que ha de tenir dos objectius clars i definits: per una banda, transparència de la informació, ja que fins avui dia no s’ha compartit els arguments tècnics que han avalat les decisions que s’han pres ni s’han donat cap tipus d’explicacions al respecte. I, per l’altra, participació, ja que les decisions no poden ni han de ser unilaterals, sinó compartides per tots els integrants d’aquesta mesa. Així, el partit demana que, a partir d’ara, les decisions que es prenguin estiguin fonamentades a partir de criteris tècnics i siguin compartides.

La diputada de PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears, Carol Marquès, ha defensat de forma contundent que “no podem permetre que es torni a repetir la situació del 2023 en el prat de Son Bou, damunt la qual s’ha actuat tard i malament. Com les actuacions no han estat suficients ni adequades per tal de resoldre els problemes d’aquesta zona d’Alaior, i tampoc no coneixem els informes tècnics que han avalat aquesta feina, també demanarem la compareixença del conseller del Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern de les Illes Balears, Jose Manuel Lafuente. Ha de donar la cara i explicar públicament les iniciatives que ha posat en marxa per recuperar aquesta zona. Es tracta de la segona zona humida més important de Menorca, després de s’Albufera des Grau, i és important redirigir tots els esforços per tal de conèixer la qualitat de les aigües depurades que hi arriben”. 

A més, Marquès ha criticat el poc compromís del conseller popular amb les qüestions relacionades amb la seva conselleria. “S’omplen la boca en defensar grans polítiques, però la realitat és que són paraules buides. I com veim que els dies passen i que els problemes es multipliquen, demanam una acció contundent. La manca de control en els abocaments d’aigües depurades estan posant en perill no només l’ecosistema de la zona, sinó també la salut de tots i totes. Lafuente no es pot quedar més amb els braços plegats; ha d’explicar quin és el pla de futur que té el seu departament per per garantir la protecció d’aquesta zona”. En el mateix sentit, el conseller socialista, Josep Pastrana, ha defensat que “a nivell de Consell de Menorca demanarem la implicació de la màxima institució insular entorn aquesta qüestió, ja que afecta a l’illa en el seu conjunt”.

Cal recordar que el prat de Son Bou està emparat baix un marc normatiu que exigeix el seu manteniment, conservació i protecció. En aquest sentit, a finals del 2023 es va aprovar a nivell nacional el “Plan Estratégico de Humedales a 2030”, un instrument que ha de garantir i assegurar la conservació i impulsar la recuperació d’aquests ecosistemes. “Creim que d’aquesta mesa de gestió ha de sortir el disseny d’una estratègia de recuperació del prat de Son Bou, d’acord amb aquesta normativa estatal i també amb l’europea. Hem de ser conscients que aquesta feina i objectiu ja ens ve marcat en la legislació i el nostre deure és complir-lo amb màximes garanties”, ha seguit explicant la diputada. 

A més, no hem d’oblidar que el prat de Son Bou és una zona protegida, la qual està inclosa a la Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA ES0000238 Son Bou i barranc de Sa Vall); és declarada com Àrea Natural d’Especial Interès Me-12, una figura de protecció urbanística segons la Llei 1/1991 de Balears, i com àrea important per a les aus per SEO/Birdlife, a més de tenir referències a la Llei Menorca Reserva de Biosfera. A nivell autonòmic, està inclòs en el Pla Hidrològic de les Illes Balears.

A part de la iniciativa parlamentària que presentarà el PSOE al Parlament de les Illes Balears, és important recordar que des del PSOE Alaior ja van presentar una moció instant la Direcció General de Recursos Hídrics a prendre les mesures necessàries per solucionar aquest problema d’una vegada per totes. De fet, el Partit Popular d’Alaior va votar a favor d’iniciar aquesta feina i d’instar les institucions autonòmiques a posar fil a l’agulla. 

No obstant açò, el secretari general del PSOE Alaior, Antoni Perea, ha recordat que “un equip de govern que ens ven una gran feina en matèria turística, no pot deixar de banda un tema d’una gran rellevància per Alaior i per Son Bou i tirar pilotes fora. Es tracta d’una zona vulnerable i l’ecosistema ambiental ha de poder conviure amb equilibri amb l’ús turístic de la zona”. Per tant, “demanam al PP d’Alaior més voluntat a l’hora de resoldre la situació, sempre en benefici del medi ambient i de la imatge del municipi i les seves urbanitzacions, i que se sumi a la mesa de gestió que proposa el PSOE Menorca”. 

El PSOE Menorca celebra positivament l’aprovació per part del Consell de Ministres del reglament que desenvolupa el règim fiscal especial de les Illes Balears, el qual completa el règim especial balear (REB) previst a l’Estatut d’Autonomia, que havia de comptar amb tres pilars fonamentals: l’econòmic, el financer i el fiscal. Mentre el Reial Decret-Llei 4/2019 va posar en marxa les mesures de caràcter econòmic i l’instrument financer, faltava el reglament, aprovat ahir per concretar els beneficis fiscals del REB.

En aquest sentit, el PSOE Menorca destaca que els tres pilars del REB s’han posat en marxa gràcies al compromís del Govern de Pedro Sánchez, el qual ha tingut la sensibilitat necessària per entendre que la societat balear no vol privilegis, sinó equitat quan reclama mesures per corregir els efectes econòmics de la insularitat. Per açò ha estat fonamental la col·laboració entre el Govern de Francina Armengol i el Govern de Pedro Sánchez.

En aquest sentit, el PSOE Menorca vol felicitar també la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, i a l’exconsellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, que va ser la persona que va gestionar les negociacions perquè aquest reglament avui dia sigui una realitat.

Concretament, i segons les dades de la Conselleria d’Hisenda, la posada en marxa del Règim Fiscal Especial tindrà un impacte econòmic damunt Menorca de 28 milions d’euros anuals, beneficiant 4.344 empreses de l’illa i 35.943 treballadors (entre assalariats i autònoms).

El nou règim fiscal s’aplicarà en els períodes impositius, entre l’1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2028, per tant, malgrat que el reglament s’hagi aprovat el juliol del 2024, els seus efectes seran retroactius. “Quan el nou règim fiscal es publiqui al BOE, provocarà efectes molt positius per als contribuents a partir de l’exercici fiscal del 2023 a l’Impost de Societats, l’IRPF i l’Impost sobre la Renda de no Residents”, ha explicat el diputat menorquí al Congrés, Pepe Mercadal.

Mercadal considera que “és de justícia” que Menorca i Balears comptin amb un règim fiscal especial perquè la insularitat provoca uns costos més elevats. “El que cercam sempre és equitat: mesures correctores perquè el fet de viure en una illa no suposi molts més obstacles per al nostre desenvolupament que si vivíssim, per exemple, a la península”. En aquest sentit, haver completat el REB “és una gran notícia perquè crea un context econòmic i fiscal més just que, segons els càlculs, impulsarà unes 120.000 empreses i autònoms a les illes i permetrà crear uns 3.200 llocs de feina a l’any”. 

Per últim, el diputat socialista ha dstacat que els majors avanços per aconseguir la situació d’avui “han vingut de la mà de governs socialistes a Madrid i a Palma: els governs de Zapatero i Xisco Antich van aprovar l’Estatut d’Autonomia i els governs de Pedro Sánchez i Francina Armengol han aprovat el REB, tot i que els governs de dretes ara es posin la medalla per aquesta fita”. 

Aquest matí, el PSOE Menorca s’ha tornat a reunir amb els representants de la comunitat educativa de Menorca per donar continuïtat a les trobades que s’havien mantingut mesos enrere i en les quals s’havia acordat fer un seguiment dels principals temes que afecten a Menorca en matèria educativa i per valorar com han acabat aquest primer curs acadèmic en mans del govern del PP. En aquest sentit, la secretària d’educació del PSIB-PSOE i diputada, Amanda Fernández, ha defensat que “hem constatat en aquesta segona trobada que els governs del PP no estan al costat de les necessitats de la comunitat”. 

La socialista ha manifestat que, malgrat que l’actual curs escolar ha tingut una certa normalitat per la feina que va deixar l’anterior govern de Francina Armengol, “s’ha vist alterat per polítiques que divideixen, com és la imposició de la segregació lingüística als centres educatius de les Illes Balears. Una iniciativa que no obtingut resultats a Menorca, ja que no s’ha adherit cap centre ni públic ni privat a aquest pla pilot que ataca directament la nostra llengua i identitat”. 

A més a més, s’ha constatat la preocupació generalitzada de la privatització de l’enseyament públic a les diferents etapes educatives. En aquest sentit, Fernández ha criticat l’impuls de la concertació del batxiller a Maó, “quan hi ha places públiques suficients per cobrir aquesta demanda. Tot aquest projecte”, ha dit, “va en detriment de l’escola pública a les nostres illes en molts aspectes”. 

Per altra banda, i quant a l’etapa educativa 0-3, s’ha tractat la necessitat d’accelerar el procés de climatització de les aules dels centres educatius, “un compromís clar que van adquirir tots els grups polítics però que, en realitat, només l’està complint l’Ajuntament de Maó, liderat pel PSOE”. En general, “hem coincidit en seguir fent feina per tal de considerar aquesta etapa una vertadera etapa educativa amb un calendari educatiu clar i  amb unes condicions laborals dignes per a les educadores”. 

Amb tot, la socialista ha defensat que s’ha acordat “continuar amb aquestes trobades” , i ha defensat que “des del PSOE estarem sempre al costat del que realment necessita la comunitat educativa de les Illes Balears, recollint les seves demandes i fent una feina compromesa des de l’oposició perquè el PP sigui conscient, d’una vegada per totes, quina és la realitat d’aquest col·lectiu i faci feina pel seu benestar i qualitat. Per açò, des de PSOE a tots els nivells presentarà iniciatives conjuntes per fer el seguiment d’aquestes propostes i seguir avançant en aquest sentit”. 

Aquest matí, el PSOE Menorca ha fet una valoració del primer any de mandat del PP en el Consell Insular de Menorca, i ha avançat que durant aquest any no ha volgut ni ha sabut gestionar, ha acotat el cap davant les intruccions de Marga Prohens i no ha sabut defensar els interessos de Menorca. 

En aquest sentit, la consellera Bàrbara Torrent, ha defensat que “el PP no ha estat capaç d’estar a l’altura del que requereix governar un Consell Insular. No ha sabut gestionar i no estat capaç d’asseure’s amb els grups de l’oposició i pactar un pressupost de mínims, el qual garantís les inversions fonamentals per Menorca”. La socialista ha criticat que “segueixi governant amb un pressupost prorrogat i a cop de modificacions pressupostàries que presenten en els plenaris”.

En segon lloc, Torrent ha criticat que el PP ha acotat cap davant Prohens i que és la sucursal de Mallorca. “Davant les principals preocupacions i necessitats de Menorca, el PP ha acotat cap davant Mallorca i ha deixat que Prohens canviï el model territorial i ambiental de Menorca que tants anys ha costat aconseguir i sense cap tipus de debat ni consens, demostrant així la manca de projecte propi. Un president incapaç d’aixecar la veu i de fer valer la seva autonomia i capacitat de govern”. Alguns exemples que demostren aquest fet és el decret de simplicació administrativa; la supressió de la Comissió de Medi Ambient; la modificació Llei Menorca Reserva de Biosfera, la segregació lingüística o el tancament de l’oficina anticorrupció.

En tercer lloc, també ha denunciat que el PP només aixeca la veu davant el Govern central i no davant el Govern autonòmic. “Una mostra més que el PP al Consell de Menorca només governa per al seu propi partit i no per als menorquins i menorquines és, per exemple, que només han assumit la gratuïtat del transport públic quan ha estat finançat pel Govern de Pedro Sánchez. El que ha de fer un president responsable, el qual governa per a tota la ciutadania, és reclamar a les administracions, governin els partits que governin, allò que li correspon a la nostra illa. No pot fer partidisme entorn aquest tema”.

En quart lloc, la socialista ha denunciat que el PP no creu en els grans projectes per a Menorca. “S’omple la boca en defensar els grans projectes en matèria d’habitatge, educació o transició energètica, però a la pràctica les seves intencions queden retratades perquè ha deixat perdre fons fonamentals per a l’impuls i la posada en marxa d’aquests”. Alguns d’aquestes exemples, entre d’altres, són els 3 milions d’euros per al projecte del hub agrari Sa Granja o els 8 milions d’euros per a la repotenciació del parc eòlic des Milà.

En cinquè lloc, Torrent ha criticat que el PP ha estat sinònim d’escàndols públics i de vergonya política. “Aquest primer any de mandat es pot descriure com l’any dels escàndols polítics protagonitzats per al PP. Ha demostrat poca transparència i responsabilitat, i que ha emprat la institució pública per al seu propi benefici i el dels seus”. 

Alguns d’aquests exemples, entre d’altres, són la destitució de l’ex directora insular Marta Febrer per la polèmica del Llatzaret; el cessament del director insular d’habitatge de Vox i la posterior destitució de Maite de Medrano de l’equip de govern; la contractació il·legal d’un càrrec de confiança de Vox; la incompatibilitat amb el nomenament de Vilafranca com a membre del Consell d’Administració d’Autoritat Portuària o l’exigència d’incloure comissari polític del Govern a la Comissió d’Urbanisme del Consell de Menorca.

Per tant, “la valoració general del primer any de govern del PP al Consell de Menorca és negativa i perjudicial per als interessos dels menorquines i menorquines. Esteim preocupats perquè no és un equip de govern ocupat en les grans inversions per a la nostra illa o que sap aixecar la veu davant Mallorca quan es tracta de defensar els interessos de tots i totes. Mereixem un govern compromès, responsable i que faci política per millorar la vida dels menorquins i menorquines. No un govern que mira cap a una altra banda quan les coses no van bé o quan no li interessen”. 

En definitiva, esteim davant un govern basat en fer grans anuncis que mai no es concreten; sense més èxits que els heretats d’iniciatives d’equips anteriors; sense projecte propi per a Menorca i amb una greu falta de gestió, la qual camuflen amb una crítica continuada als governs anteriors i al govern estatal, defugint en tot moment de la seva responsabilitat actual.

El PSOE Menorca vol explicar el seu canvi postura entorn al futur de la central energètica de Maó arran d’una moció que ha presentat el PP al Senat, a través de Tóbal Marquès, instant les administracions a impulsar la gasificació d’aquesta central. El partit vol explicar que si bé és cert que durant la legislatura del 2015 al 2019 es va plantejar aquesta possibilitat perquè en aquell moment era viable, la realitat de Menorca a l’any 2024 és ben diferent i també els objectius climàtics europeus i els avanços tecnològics.

Davant d’aquesta situació, el PSOE Menorca defensa que la gasificació de la central tèrmica de Maó ha perdut sentit per tres motius. Per una banda, la Llei del Canvi Climàtic i Transició Energètica de les Illes Balears marca de forma clara uns objectius per reduir les emisions de CO2 i així avançar cap a una economia descarbonitzada. Aquest marc normatiu ens obliga a centrar-nos en energies renovables que garanteixin una transició energètica sostenible i justa. 

Per altra banda, la Llei del Clima europea estableix l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica per a 2050 i una reducció de les emissions d’almenys el 55% per a 2030. La gasificació de la central no compleix, per tant, amb aquest canvi requerit en la normativa europea, ja que el gas està inclòs com una de les fonts d’energia que s’han d’eliminar. A més, el PSOE continua compromès amb l’objectiu de l’Estratègia Menorca 2030 que és encara més ambiciosa que la llei europea i la qual pretén arribar al 85% de renovables a la xarxa elèctrica l’any 2030.

Per últim, la legislació citada i els fons europeus han incentivat en els darrers anys el desenvolupament de molts projectes fotovoltaics a Menorca. La posada en marxa de Son Salomó ha demostrat que cada vegada que es connecta un parc, l’avanç Menorca dona un salt en el percentatge d’energia renovable que es consumeix. Per tant, quan tots els projectes en marxa estiguin complerts i es puguin integrar a la xarxa, estarem molt a prop del 100% de renovables, reduïnt a mínims l’activitat de la central de Maó.

Cal recordar que la suma de la potència de tots els parcs fotovoltaics de Menorca (en marxa i en desenvolupament) és d’una 200MW, mentre que l’illa té una demanda punta d’una 140MW aproximadament.

Per tant, el PSOE demana al PP que tengui en compte aquests tres factors si vol entendre el futur energètic de Menorca, el qual ha de ser el 100% renovable. “El projecte de la gasificació perd sentit perquè l’objectiu avui dia és reduir al màxim l’activitat de la central i utilitzar-la de forma puntual i com a reforç davant qualsevol situació imprevista. Les inversions de les administracions, per tant, no han de ser a favor del gas sinó a favor de les renovables”, ha defensat el diputat Pepe Mercadal.

Mercadal ha tancat la seva intervenció criticant que “és curiós que mentre el PP demana gas al Govern d’Espanya, ha deixat perdre 8M€ de fons europeus per a la repotenciació del parc eòlic de Milà; ha renunciat a 1M€ de fons europeus per a la construcció d’una planta de biogàs, també a Milà, i ha eliminat, sense debat ni consens polític ni social, els objectius vinculants de l’Estratègia Menorca 2030, els quals marquen que el 2030 s’ha d’assolir un 85% de producció d’energia renovable. L’únic que ha fet el PP ha estat rebaixar objetius i perdre fons necessaris, frenant així la transició energètica de l’illa”. 

Per últim, el PSOE Menorca està treballant amb el Ministeri de Transició Ecològica perquè el projecte del segon enllaç amb Mallorca entri a la planificació d’inversions 2025-2030. A més, també esteim seguint de prop la tramitació del projecte de les bateries síncrones de l’estació des Mercadal, que contribuiran a incrementar la capacitat i resiliència de la xarxa elèctrica de l’illa. Cal recordar que Balears és la Comunitat Autònoma que més inversió rep en l’actual periode d’inversions (2021-2026), ja que el Ministeri hi dedica més d’un 20% del total estatal. Això suposa una clara aposta per a la transició energètica de les illes, també de Menorca.