La batlessa des Migjorn Gran va demanar el diputat socialista en el Congrés, Pepe Mercadal, establir contactes amb el Govern d’Espanya per demanar la possibilitat de fer una regeneració artificial de les platges des Migjorn Gran. De fet, aquests estudis són una condició necessària per plantejar una regeneració artificial d’una platja. Cada platja és diferent i abans de fer cap actuació s’ha d’estudiar quin és el seu comportament. 

A Sant Adeodat es va fer una regeneració artificial a finals dels anys 90 i va resultar ser una inversió molt costosa que no va servir per solucionar el problema: en molt poc temps l’arena va tornar a desaparèixer.

Avui dia la normativa és més estricta que en aquell moment. Les regeneracions artificials de platges són actuacions que poden ser agressives pel fons marí: un vaixell treu l’arena dels bancs d’arena que hi ha dins del mar i la transporta a la platja. Com aquesta intervenció té un impacte mediambiental evident i, a més, és molt cara (milions d’euros), només s’aconsella en certs tipus de platges.

A Balears, pel tipus de platges que tenim, solen estar molt desaconsellades les regeneracions artificials. Tenim platges cícliques, mentre que a la península, on veim més exemples de regeneracions artificials, xerram de platges estables. Una platja cíclica és aquella on les condicions meteorològiques afecten molt l’arena i, sovint, el mar se l’emporta. Però aquestes platges, quan el temps ho permet, es recuperen ràpid. És el cas de les platges des Migjorn Gran. 

Per altra banda, les platges estables no solen perdre arena i, quan en perden, poden tardar una dècada a recuperar-se. És el cas de les platges de Catalunya i València on hem vist regeneracions artificials els darrers anys. Les DANAs van fer minvar molt el nivell d’arena d’aquestes platges i, com que són platges estables, es va optar per regeneracions artificials perquè no hi havia expectativa que es recuperessin per si soles.

En ser platges cícliques, l’arena de Sant Tomàs, Sant Adeodat i Binigaus hi és, però és al fons de la mar. Quan les condicions meteorològiques siguin les adients, es recuperaran. Per aquest motiu, és molt probable que l’estudi de dinàmica litoral desaconselli les regeneracions artificials. Però per sortir de dubtes s’hauria d’encomanar aquest estudi i és la batlessa des Migjorn Gran la que l’ha de sol·licitar a Costes.

Pepe Mercadal ha defensat que “l’’equip de govern de l’Ajuntament des Migjorn s’equivoca quan compara les nostres platges amb les de Catalunya. Són diferents, no són equiparables i per tant no ha de reclamar el mateix tracte; podria ser molt contraproduent per les platges des Migjorn”. Amb les platges que s’ha de comparar és amb altres de Balears, que també són cícliques, i aquí trobam l’exemple de Cala Millor, on l’Ajuntament va sol·licitar una regeneració artificial, es va estudiar i, finalment, el projecte va ser descartat.

Per altra banda, a més del comportament de la platja també s’ha de tenir en compte que, en el cas de Sant Adeodat i Binigaus, feim referència a platges amb un alt nivell de protecció mediambiental: son ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès), ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i LIC (Lloc d’Interès Comunitari). Molt probablement, aquesta protecció mediambiental farà molt difícil qualsevol intervenció pel probable perjudici a l’ecosistema. Un ecosistema que l’Ajuntament no ha de posar en risc.

Però, si l’equip de govern de l’Ajuntament des Migjorn realment té la voluntat de fer una regeneració artificial a les platges, “el primer que ha de fer la batlessa és sol·licitar l’estudi de dinàmica litoral a Costes, així li ha traslladat Pepe Mercadal a ella personalment. És la primera condició i el fet de que la batlessa encara no ho hagi fet em fa pensar que ella no ha parlat amb Costes sobre aquest tema que preocupa en el nostre municipi”, ha afegit el diputat socialista en el Congrés.

Finalment, “dir també que tota la comunicació que ha fet l’Ajuntament sobre aquest tema és publicitat negativa sobre les nostres platges i no crec que aquesta sigui la millor manera d’ajudar als empresaris i treballadors de la urbanització. Entre les multes dels radars i açò, sembla que la batlessa vol que aquest estiu no vengui la gent a Sant Tomàs. L’Ajuntament hauria de tractar aquest tema amb més discreció i responsabilitat”, ha conclòs.