{"id":25073,"date":"2020-04-18T12:35:32","date_gmt":"2020-04-18T10:35:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/amsterdam-1973\/"},"modified":"2020-04-18T12:35:32","modified_gmt":"2020-04-18T10:35:32","slug":"amsterdam-1973","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/amsterdam-1973\/","title":{"rendered":"Amsterdam, 1973"},"content":{"rendered":"<div class=\"row wpb_row row-fluid img_noticia\">\n<div class=\"wpb_column columns small-12 medium-12 thb-dark-column\">\n<div class=\"vc_column-inner  \">\n<div class=\"wpb_wrapper\">\n<div class=\"wpb_single_image wpb_content_element vc_align_center  vc_custom_1587205981877\">\n<figure class=\"wpb_wrapper vc_figure\">\n<div class=\"vc_single_image-wrapper   vc_box_border_grey\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1000\" height=\"666\" src=\"https:\/\/www.psib-psoe.org\/wp-content\/uploads\/Jaume-Mateu-Soller.jpg\" class=\"vc_single_image-img attachment-full\" alt=\"\" \/><\/div>\n<\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row wpb_row row-fluid intro full-width-row vc_custom_1558336094678\">\n<div class=\"col_izq wpb_column columns small-12 medium-12 thb-dark-column\">\n<div class=\"vc_column-inner  \">\n<div class=\"wpb_wrapper\">\n<div class=\"wpb_text_column wpb_content_element  \">\n<div class=\"wpb_wrapper\">\n<p>Jaume Mateu, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat dels i les Socialistes de Mallorca<\/p>\n<\/p><\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row wpb_row row-fluid full-width-row\">\n<div class=\"col_izq wpb_column columns small-12 medium-6 thb-dark-column\">\n<div class=\"vc_column-inner  \">\n<div class=\"wpb_wrapper\">\n<div class=\"wpb_text_column wpb_content_element  \">\n<div class=\"wpb_wrapper\">\n<p class=\"Standard\">Un dels efectes col\u00b7laterals de la crisi del COVID-19 ha estat la reducci\u00f3 radical dels moviments, i per tant de la mobilitat, de la nostra societat. Disciplinats i solidaris, tots hem acceptat un confinament absolut, i hem limitat de forma dr\u00e0stica els nostres despla\u00e7aments, centrant-nos \u00fanicament a aquells d\u2019urgent necessitat. Els despla\u00e7aments s\u00f3n ara per for\u00e7a d\u2019estricta proximitat (per a les compres m\u00e9s b\u00e0siques, per a les necessitats urgents), deixant els de m\u00e9s llarga dist\u00e0ncia per a aquells treballadors i treballadores que com a servei essencial requereixen moure\u2019s. Hem respost admirablement b\u00e9 al que ens han ordenat les autoritats sanit\u00e0ries. I hem d\u2019estar orgullosos de l\u2019alt grau de responsabilitat c\u00edvica i de solidaritat que hem assolit com a societat, perqu\u00e8 est\u00e0 fent tombar la corba dels contagis de forma evident.<\/p>\n<p class=\"Standard\">Les dades de mobilitat corroboren aquesta impressi\u00f3. Un indicador que ens mostra com de b\u00e9 ho estam fent \u00e9s el de la demanda de transport p\u00fablic, que ha arribat a caure fins al 97% (dades del Govern de les Illes Balears) en cap de setmana. Pr\u00e0cticament zero. El mateix ens indiquen les dades de Google per al conjunt de les Balears, que marquen reduccions de -88% en dades de tr\u00e0nsit a les carreteres. En disposar de m\u00e9s dades podrem observar com el COVID-19 ha provocat la major baixada de mobilitat de la nostra hist\u00f2ria recent, segurament molt m\u00e9s dr\u00e0stica que la que es produ\u00ed durant la crisi del petroli de 1973.\u00a0 Carreteres i carrers buits en s\u00f3n la imatge m\u00e9s evident quan guaitam per la finestra.<\/p>\n<p class=\"Standard\">En comparaci\u00f3, les darreres dades que va publicar la Direcci\u00f3 General d\u2019Energia i Canvi Clim\u00e0tic ens mostren com, durant la segona quinzena de mar\u00e7, les emissions de Di\u00f2xid de Nitrogen de l\u2019estaci\u00f3 de Foners, al costat de les avingudes de Palma, varen caure m\u00e9s d\u2019un 60%, en comparaci\u00f3 amb la setmana anterior. Tenim per tant un episodi \u201cinvoluntari\u201d de m\u00e0xima qualitat atmosf\u00e8rica, i que es notar\u00e0 \u00f2bviament en termes de reducci\u00f3 d\u2019emissions d\u2019efecte hivernacle a l\u2019atmosfera. Hi haur\u00e0, segur, una baixada molt important d\u2019emissions: la lluita contra el canvi clim\u00e0tic en sortir\u00e0 beneficiada.<\/p>\n<p class=\"Standard\">Davant tots aquests fets cau pel seu propi pes la reflexi\u00f3 sobre aquest fr\u00e0gil equilibri entre el manteniment de l\u2019activitat socioecon\u00f2mica i la sostenibilitat ambiental. Realment nom\u00e9s som capa\u00e7os de revertir dr\u00e0sticament el nostre impacte sobre el planeta quan patim una crisi que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies molt dures en termes socials i econ\u00f2mics? Realment no haur\u00edem de treballar per aconseguir que les dues coses, activitat econ\u00f2mica i equitat social versus sostenibilitat ambiental fossin sempre compatibles?<\/p>\n<p class=\"Standard\">Aquest dilema no \u00e9s nou, i les Balears en som un bon exemple: fa anys que discutim sobre la sostenibilitat del nostre model socioecon\u00f2mic i el seu impacte ambiental; i hem pres mesures valentes per anar millorant en aquest sentit. Per\u00f2 mai com aquests dies s\u2019havia pogut fer una demostraci\u00f3 clara, visual, a l\u2019abast de tothom, de com canvia el m\u00f3n quan nosaltres ens amagam i\u00a0 els aeroports i les carreteres queden deserts. I aix\u00f2, lluny d\u2019esser una bona not\u00edcia, no deixa de mostrar-nos el dif\u00edcil que ens \u00e9s assolir objectius ambientals m\u00e9s b\u00e0sics, desplegant pol\u00edtiques valentes que ens ajudin a corregir els efectes negatius del nostre model socioecon\u00f2mic; quan probablement, a llarg termini, aquestes pol\u00edtiques seran el que ens garantir\u00e0 el nostre futur com a societat i com a esp\u00e8cie.<\/p>\n<\/p><\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"col_dcha wpb_column columns small-12 medium-6 thb-dark-column\">\n<div class=\"vc_column-inner  \">\n<div class=\"wpb_wrapper\">\n<div class=\"wpb_text_column wpb_content_element  \">\n<div class=\"wpb_wrapper\">\n<p class=\"Standard\">Referents, pel que fa a mobilitat, en tenim molts. El m\u00e9s cl\u00e0ssic \u00e9s el dels Pa\u00efsos Baixos, molt sovint exemple a seguir en aquestes pol\u00edtiques. All\u00e0 fou precisament la crisi del petroli, de 1973, la que juntament amb un alt grau de sensibilitzaci\u00f3 social envers l\u2019elevad\u00edssim nombre de morts i ferits en accidents de tr\u00e0nsit ajud\u00e0 a provocar el canvi en les pol\u00edtiques de mobilitat que ha condu\u00eft al model de mobilitat que avui per avui coneixem en aquests pa\u00efsos. \u00c0msterdam, 1973, podria esser ben b\u00e9 el punt d\u2019inflexi\u00f3 que marc\u00e0 aquest canvi de model. Per\u00f2 en tenim m\u00e9s. Segurament cap de la forma de les nostres ciutats (sobretot aquelles on s\u2019enderrocaren les murades) s\u2019explica sense les corrents higienistes i l\u2019impacte de les diferents plagues que a finals del XIX i principis del XX ocorregueren, i que canviaren la forma de concebre els espais p\u00fablics urbans i les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries en aquests entorns.<\/p>\n<p class=\"Standard\">\u00c9s la crisi del COVID-19 el nostre particular \u201cAmsterdam 1973\u201d? Ho podria esser. Per\u00f2 per a aix\u00f2 cal que aprofitem la situaci\u00f3 per recuperar la normalitat d\u2019una altra forma, pel que fa a la mobilitat. De les lli\u00e7ons que ens en durem d\u2019aquesta crisi en podem destacar diverses. De la necessitat d\u2019estar a casa i a la vegada proveir-nos de productes b\u00e0sics hem recuperat la \u201ccultura de la proximitat\u201d: anant a comprar a les botigues de poble i de barriada, encarregant fruita, carn i verdura als nostres pagesos, i redescobrint en els nostres ve\u00efns i ve\u00efnes una nova forma de fer \u201ccomunitat\u201d, de fer barri, de fer poble. Del teletreball, hem apr\u00e8s que moltes coses es poden fer a dist\u00e0ncia, que podem adaptar els horaris laborals per fer-los compatibles amb la nostra vida familiar, i que podem esser molt m\u00e9s r\u00e0pids i eficients a l\u2019hora de treballar. S\u2019ha demostrat que les noves tecnologies poden ajudar a reduir despla\u00e7aments si en feim un bon \u00fas.<\/p>\n<p class=\"Standard\">Del transport p\u00fablic, hem apr\u00e8s que \u00e9s un servei essencial per a la nostra societat: encara que s\u2019ha redu\u00eft, ha continuat fent servei per no deixar ning\u00fa desat\u00e8s. De la reducci\u00f3 del tr\u00e0nsit, hem descobert qu\u00e8 significa poder escoltar el cant dels ocells a les nostres ciutats i valorar molt m\u00e9s la qualitat de l\u2019aire, i el confort i benestar que suposa la reducci\u00f3 del nivell de renou.<\/p>\n<p class=\"Standard\">A partir d\u2019aqu\u00ed, haur\u00edem de plantejar-nos una tornada a la feina diferent, quan progressivament es vagi produint el \u201cdesconfinament\u201d. Pensem-hi: podem trobar una forma diferent de dur els nins a escola, mantenint els carrers amb el menor tr\u00e0nsit possible? Podem plantejar-nos, amb un gran acord entre empresaris i treballadors, adaptar els horaris laborals per facilitar que la gent acudeixi a la feina sense dependre sempre del cotxe? Podem treballar nous h\u00e0bits de consum per evitar haver de despla\u00e7ar-nos for\u00e7osament en cotxe per a satisfer-los? Podem apostar per m\u00e9s i millor transport p\u00fablic a fi de facilitar que la gent opti per aquests sistemes en lloc de tornar al cotxe?<\/p>\n<p class=\"Standard\">Personalment pens que s\u00ed, que ho podem aprofitar. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3, de nou de responsabilitat social i c\u00edvica. Amb les mesures derivades de la crisi del COVID-19 ens hem demostrat que si ens ho proposam, tots junts, ho podem aconseguir. Facem el mateix en tornar a la normalitat, i segur que el nostre futur ser\u00e0 molt millor.<\/p>\n<\/p><\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>Source: Actualitat Fedaraci\u00f3 Mallorca<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jaume Mateu, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat dels i les Socialistes de Mallorca Un dels efectes col\u00b7laterals de la crisi del COVID-19 ha estat la reducci\u00f3 radical dels moviments, i per tant de la mobilitat, de la nostra societat. Disciplinats i solidaris, tots hem acceptat un confinament absolut, i hem limitat de forma dr\u00e0stica&hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25074,"comment_status":"false","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[77],"class_list":["post-25073","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-federacio-de-menorca","tag-federacio-socialista-de-mallorca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25073"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25073"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25073\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psib-psoe.org\/menorca\/santlluis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}