La diputada socialista Carol Marquès ha denunciat que el conseller Lafuente prefereix negar la realitat i es nega a declarar la situació d’emergència per sequera a Mallorca, perquè es tracta d’una mesura “massa impopular”, i per això ha convençut els batles afectats de no admetre aquesta mesura, quan les illes pateixen una de les situacions de sequera més problemàtiques a Mallorca i Eivissa en els darrers anys, i malgrat que són els mateixos tècnics de la conselleria qui han aconsellat la situació d’emergència.

Marquès ha recordat que els embassaments de Mallorca estan en el 29% de la seva capacitat i els aqüífers han passat del 46 en el 41% només en el darrer mes. Així mateix, les Unitats de Demanda d‘Eivissa i la d’Artà està també en situació d’alerta, juntament amb el Pla de Mallorca: “Això significa que el 27,7% de les nostres illes estan en estat d’alerta per sequera i el 70,7% en situació de prealerta”. Això fa que a dotze municipis hi hagi restriccions d’aigua, en un estiu amb un 40% menys de pluges.

Però el conseller es nega escoltar les dades oficials i prefereix convèncer els batles que les mesures són massa impopulars. Davant això,  Marquès recorda a Lafuente que la competència en el subministrament d’aigua en alta és del Govern, de la mateixa manera que té a disposició “un pla hidrològic i un pla de sequera amb mesures específiques que s’han d’adoptar en cada escenari. Només s’han d’aplicar”.

En canvi, el que sí que fa el Govern és “retallar més de 20 milions del pressupost d’abastiment en alta, rebutjar totes les propostes que li varen presentar per millorar i preservar els recursos hídrics, i no aprovar un pla de xoc urgent per pal·liar els efectes de la sequera per aquest estiu”.

Mentrestant, el PP aprova grans creixements urbanístics, fins i tot en sòl rústic, que suposaran un increment desmesurat de consum d’aigua”.  Marquès ha exigit Lafuente que deixi de dir que fa allò que no fa i que, a canvi, manifesti “quins són els interessos reals que hi ha darrere la seva inacció”.

El diputat socialista Marc Pons també ha criticat la manca d’inversió del Govern, que gasta milions d’euros en publicitat per tapar la manca de gestió real en inversions. Pons ha retret al vicepresident Costa que Prohens va anunciar l’any passat un increment del cànon d’aigua per a grans consumidors, així com tres dessaladores, noves connexions en alta i noves depuradores. Malgrat trobar-nos ja en tercer any de legislatura, “aquest Govern no té ni un ‘powerpoint’ per dir on farà les dessaladores”, ni projecte bàsic, ni tan sols ha dit els terrenys on les pensa fer.

Malgrat el calat de la crítica, el vicepresident Costa ha estat incapaç de donar cap referència d’on es faran les dessaladores o quan començaran a fer-se.

El diputat socialista Ares Fernández ha recordat al Govern que en el tercer estiu de gestió, el PP ha fet una llei “plenament responsable de cap a on volen dur el model turístic”, però, lluny de fer allò que pregonen, aquesta normativa és “absolut fum, perquè només s’han pres mesures expansives, especialment cíniques”. En aquest sentit, ha recordat que el Govern de Prohens actua en direcció contrària a les afirmacions com que el territori està “a punt d’infartar, amb 18 milions de turistes”, o que era temps de “política de contenció”.

Fernández ha denunciat que el PP, lluny de contenir el turisme, ha permès amb la llei turística un increment de nombre de llits, ja que “s’incrementaran el nombre d’hotels sense que es redueixi cap llit existent”, i ha citat com a exemples clars els casos de son Amar o l’antic casino de Calvià. De la mateixa manera que també suposarà un creixement de places les 700 places que es faran en hotels a edificis protegits, 23 nous hotels boutique a les illes. Per això ha recordat al Govern que la manifestació de diumenge no anava contra el turisme, sinó a favor d’una vida digna: “turisme, sí, però no explotació de treballadors, ni de recursos naturals. No és odi pel turisme, és amor per la nostra terra”, ha conclòs.

Davant aquestes polítiques, la diputada socialista Pilar Costa ha recordat que a més dels milers de manifestants, diumenge, demanant prou massificació turística, també les enquestes publicades mostren que el Govern té “un problema”, perquè no escolta el clamor contra la massificació. En aquest sentit, ha recordat que, d’acord una enquesta del Diario de Mallorca, “el 87% dels balears culpen ara el Govern de la massificació”.

Costa ha denunciat que les reclamacions de la ciutadania passen per “fixar un preu màxim d’habitatge, prohibir el lloguer turístic, prohibir la venda a no residents o fixar el nombre màxim de turistes”, entre altres qüestions. Per tot això, la diputada ha exigit al Govern que escolti la ciutadania.

Però el model de turisme expansiu i de creixement del PP contrasta amb la manca de mesures per facilitar l’accés a un habitatge digne. Carol Marquès ha retret al conseller Mateo que contràriament del que el primer Govern de pacte de progrés es va trobar en el 2015, “un IBAVI paralitzat i desmantellat”, aquest Govern de Prohens “va rebre un IBAVI en marxa i a ple rendiment, amb 424 habitatges en construcció i 97 més en tramitació”. No obstant, i malgrat que “ho tenien fàcil perquè només havien de seguir amb el ritme de feina iniciat” Marquès ha denunciat que després de dos anys de gestió del PP “encara hi ha 264 habitatges sense acabar, i dels 97 en tramitació, ni un sol projecte executiu s’ha acabat”.

De la mateixa manera, Marquès ha criticat que malgrat que el Govern de Prohens anunciï Exactament “els 900 HPO que prometen cada vegada que obren la boca”, en la majoria dels casos encara “no tenen ni els solars. Ens volen fer creure que es construirà”, però un cop més, el Govern “posa més pressupost a l’IBAVI, un pressupost que després no executa”. A més, Marquès ha denunciat que el Govern de Prohens “renuncia a l’oportunitat de tenir més inversió per part del Govern Estat”.

Per això, la diputada socialista constata que per al Govern “donar solucions als residents que més necessiten un habitatge digne no és una prioritat”, i ho demostren els fets,  reconvertint “el 50% d’habitatge protegit en el nou creixement de Palma, en habitatge de preu limitat, un 30% més cars” per afavorir que els promotors guanyin més; aprovant “bona part de beneficis urbanístics per a promotors d’habitatge a preu limitat que no tenen els promotors d’habitatge protegit”, tot i ser aquests molt més econòmics i els únics assequibles per la majoria dels residents i segrestant “sòl públic disponible per cedir-lo als promotors, però no per construir HPO sinó per fer preu limitat”, a promotors que, “a més de no pagar pel sòl, cobraran un 30% més i triaran els llogaters segons la seva conveniència, sense cap control ni transparència”, i a costa de deixar les Illes Balears “sense sòl públic per construir HPO durant dècades”.

Finalment, la diputada Mercedes Garrido ha denunciat la política “d’urbanisme a la carta i pelotazos” del PP i Vox, amb un decret llei que “liquida l’habitatge de protecció oficial i afavoreix a quatre promotors amb qui el PP s’havia reunit i li havien dictat el decret llei”.

Per això, el PP pacta amb Vox “exportar aquest model especulatiu de negoci de pelotazo als ajuntaments de més de 10.000 habitants i en el sòl rústic de més de 20.000 habitants”, però quan Vox deixa fora d’aquest negoci el sól rústic a Palma, és “el PP qui va més enllà que Vox, flexibilitzant la classificació del sòl rústic per incloure-hi Palma”.

Garrido denuncia que el PP i Vox “han ideat i muntat el major sistema especulatiu sobre el sòl que hem conegut en els darrers 40 anys. Faciliten i permeten que el sòl edificable es quedi en mans de molts pocs, fent que d’aquesta manera apugin els preus de forma exponencial”. Davant aquesta situació, la diputada ha denunciat que a les darreres esmenes del PP a la norma que encara ha d’aprovar el Parlament s’han inclòs mesures que obren noves incògnites.

La diputada ha demanat al Govern si pot afirmar que “no es classificaran els terrenys que estan en sol rústic a l’entorn de La Real, terrenys que ja van ser objecte d’especulació immobiliària i que ara ho tornen a ser” o si pot assegurar que “terrenys a l’entorn del Galatzó i a son Ferrer (Calvià), tampoc seran objecte d’especulació immobiliària, amb aquesta classificació de sol rústic”. En ambdós casos, “ja ho vam aturar una vegada, i ho tornarem a fer”, ha indicat. I ha denunciat que mentre “els ciutadans de Balears no poden pagar un habitatge, el Govern es dedica a afavorir a qui han afavorit sempre”.

El PSIB-PSOE ha denunciat que totes les mesures plantejades en el presumpte pla de contenció turística del PP són un intent de posar en pràctica un engany massiu a la ciutadania, ja que no proposen cap mesura de contenció, i en el millor dels casos donen continuïtat a les mesures que ja estaven en marxa, gràcies als governs anteriors.

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha recordat a la presidenta Prohens que sembla que en realitat sembla que el Govern no vol posar en marxa cap mesura, perquè en “democràcia és treballar per posar mesures en marxa”, però malgrat això, aquest PP sembla que està bloquejant el diàleg, tal vegada perquè el “no volen que es faci res”.

Negueruela ha denunciat que el PP està tot sol i que la resta de formacions polítiques del Parlament li ha dit “que no” a les mesures que proposen, per la qual cosa ha qualificat els membres del Govern de “somiatruites” que no tenen el suport de ningú per posar en marxa les seves propostes.

El diputat Marc Pons ha posat en qüestió que la proposta de Prohens sigui valenta, com va anunciar la presidenta en el mes d’octubre, ja que no hi ha mesures que permetin decréixer en volum i millorin la qualitat de vida de la ciutadania.

Tanmateix, ha recordat al PP que una de les mesures estrella del Govern, incrementar de l’ITS en 2 euros als hotels de 5 estrelles, no faran que un turista que paga més de 400 euros per habitació deixi de venir a les illes per abonar-ne dos més.

Per la seva. Banda, la socialista Mercedes Garrido ha criticat que el PP eliminàs la inversió en habitatge amb fons d’ITS, i ha demanat quin és el problema perquè el PP no vulgui finançar habitatge amb l’ITS, “quan la principal externalitat del turisme és ara l’accés a un habitatge”.

Garrido també ha denunciat que des del juny de 2023, gairebé fa dos anys, el Govern no ha licitat cap nova promoció d’habitatge públic, al·legant que no han tingut temps, però sí que n’han tingut per licitar un projecte de rehabilitació per al convent de Campos.

En tot cas, Garrido ha recordat al Govern que hi ha 5.000 famílies que miren cap al Govern, desesperats en veure que no es posen en marxa mesures efectives per a millorar l’accés a l’habitatge.

Carles Bona ha expressat que el Govern ha perdut l’oportunitat d’actuar a favor de polítiques d’habitatge útils, i ha preferit continuar sense fer res i enganyar a la ciutadania, en comptes de recuperar aquests habitatges turístics per al seu ús residencial.

Els anuncis de divendres, ha indicat Bona, no aporten res de nou,  ja que la prohibició de turisme a plurifamiliars que ja és vigent a Palma i Eivissa en el 2018 i ja no es dona cap plaça turística des de 2022 no es dona cap plaça més, amb la moratòria.

En canvi, el PP pretén mantenir totes les places de lloguer vacacional a plurifamiliar, en comptes de reduir aquesta oferta per  “recuperar els pisos per a ús residencial, quan el principal problema és el preu de l’habitatge”.

Encara en polítiques d’habitatge, la diputada socialista Càrol Marquès ha denunciat que les mesures del PP no s’adrecen a les famílies més vulnerables. Marquès ha posat en evidència que el Govern prioritza propietaris i promotors a l’hora d’impulsar polítiques públiques d’habitatge, com es pot veure amb els programes de Construir per llogar o de Lloguer segur, en els quals qui seleccionarà els candidats a accedir als habitatges seran promotors i immobiliàries, i sense que s’hagin donat a conèixer els criteris que regiran per a aquesta selecció.

Aquesta inacció del Govern també l’ha posat de manifest el diputat socialista Llorenç Pou, que ha qualificat el Govern del PP de “terraplanista turístic”, ja que les mesures proposades al passat Consell de Govern són un “exercici d’hipocresia”, perquè tot i reconèixer les Illes “estan a punt d’”infartar”, fa gairebé dos anys que no fan res”.

Pou ha recordat que el PP s’ha oposat sistemàticament a totes les mesures que l’esquerra va posar en marxa per fer front a la saturació, com és la posada en marxa de la moratòria de places, la creació de l’ITS, la prohibició de turisme vacacional als plurifamiliars o els límits als turismes d’excessos. Però quan ha governat el PP, no estan parlant ni negociant amb ningú, ni ho volen fer. Només volen “transmetre un relat de mesures buides, que no serveixen per a res”, mentre plantegen una minoria de bloqueig.

La socialista Pilar Costa ha indicat, per la seva banda, que l’engany del PP amb el seu pla de contenció entra en contradicció amb tot el que ha fet aquest Govern en gairebé dos anys, i ha recordat que quan el PP estava a l’oposició va votar contra totes les mesures que es van fer per contenir la pressió turística. En aquest sentit, ha recordat que el PP va votar en contra de les limitacions de places, contra la moratòria turística, contra l’aprovació i l’increment de l’ITS, contra la contenció de creuers turístics i les prohibicions a plurifamiliars.

Costa ha dit que després d’això, l’anunci de Marga Prohens sobre la creació del pacte per la sostenibilitat ha estat un “postureo” que no ha servit per a res, en el qual no hi queda gairebé ningú, i que només pretén eliminar l’ITS en els mesos d’hivern i tornar a recuperar les places d’habitatges turístics, per tornar a mantenir les places turístiques eliminant el requisit de reduir en un 2 per 1, de places obsoletes per places noves.

Finalment, la diputada socialista Patricia Gómez ha criticat durament que els problemes de turisme d’excessos, lluny de solucionar-se, continuen creixent. Segons ha denunciat Gómez, una de les conseqüències directes de la saturació turística és l’increment de casos d’abusos sexuals, actuacions de manada, i ingestes excessives d’alcohol, entre altres efectes, una fet que ja preocupa fins i tot a membres de les forces i cossos de seguretat, segons recull la premsa local.

Gómez ha criticat que el Govern de Prohens ha qualificat d’operació de maquillatge el canvi de nom de la llei contra el turisme d’excessos per una llei de turisme responsable, ja que en gairebé dos anys de Govern, s’ha tornat enrere, i es veu “més turisme d’excessos i més incívic” que mai.

La diputada socialista Mercedes Garrido ha denunciat avui que el Govern actua com una immobiliària o com un administrador de finques, perquè en comptes de facilitar l’accés a l’habitatge amb el programa de Lloguer Segur, allò que realment fa és actuar “com un bon rendista”, com fa una immobiliària assegurant-se el cobrament de les rendes que exigeix per accedir a un habitatge per a aquest programa.

En aquest sentit, la diputada del PSIB-PSOE ha recordat que el Govern actua com ho faria un fons d’inversió, en lloc de fer-ho com a administració pública, per la qual cosa “segueix treballant per als propietaris, demanant al llogater el màxim que li permet la llei d’arrendament: “el primer mes de lloguer, un mes de fiança, dos mesos de garantia, i un aval, a més de demanar també les nòmines per comprovar si pots pagar o no la renda”, ha indicat.

També ha expressat que si bé aquestes pràctiques són legals, sorprèn que el Govern les apliqui, perquè “són molt perjudicials per a qui cerca un habitatge”. En tot cas, el Govern aplica els màxims de la llei d’arrendaments urbans, que indica l’obligatorietat de les fiances, però també marca que tant l’establiment d’una  garantia com d’un aval són opcionals.

El conseller Mateo, per la seva banda, no ha desmentit cap d’aquests conceptes, i s’ha limitat a dir que el programa només vol posar més habitatge a preus assequibles per a la ciutadania.

Però aquests preus realment s’allunyen de les rendes mitjanes, segons ha relatat la diputada Mercedes Garrido: Per poder llogar una casa amb aquest programa del Govern, caldrà fer front al primer mes de lloguer; un mes de fiança, dos mesos de garantia i un aval. Per tant, a Mallorca i Menorca: 4.000 euros; a Eivissa i Formentera: 6.000 euros; i a més, el Govern encara no ha dit en què ha de consistir l’aval. Per tot això, Garrido ha assegurat que per poder accedir a aquests habitatges, els beneficiaris hauran de cobrar rendes  d’entre 2.600 euros (Mallorca i Menorca) i 3.600 euros (Eivissa i Formentera), i tenir en efectiu els 4.000 o 6.000 euros necessaris per accedir-hi.

Garrido ha indicat que la política del Govern és posar als llogaters el més difícil possible l’accés a l’habitatge, però posar als propietaris el més fàcil possible per a llogar-los: “Aquesta és la política del Govern en matèria d’habitatge, però les polítiques d’habitatge no han de cercar la rendibilitat econòmica, sinó la rendibilitat social. Les cases, per a qui més les necessita, no per a qui més doblers té”.

Per la seva banda, la diputada socialista Carol Marquès ha reforçat els arguments anteriors manifestant que el programa de Lloguer segur deixa exclosos a molts col·lectius, com les famílies més vulnerables, els treballadors i treballadores o els i les joves que accedeixen a una primera feina, entre altres.

Marquès, que ha defensat tres esmenes a una iniciativa parlamentària del Grup Mixt per afavorir alternatives d’accés a l’habitatge de lloguer, ha expressat que el programa és “una vergonya” i “una presa de pèl” perquè només beneficia a propietaris i a API. Entre altres privilegis, el Govern permetrà al propietari deduir un 70% de l’IRPF sobre els ingressos de lloguer, de la mateixa manera que permet avançar el cobrament del lloguer de set anys si així ho demana el propietari.

Tot això provocarà més especulació i més increment dels preus del lloguer. Marquès ha denunciat que ja s’han donat casos, pocs dies després d’anunciar el programa, denunciats per Consubal: “el cas d’alguns propietaris que pretenien apujar el lloguer als llogaters actuals o els convida a anar-se’n, per poder adherir l’habitatge al programa i gaudir d’aquests privilegis”.

Marquès ha defensat de nou la necessitat de marcar un topall al preu de lloguer com estableix l’índex del sistema estatal de referència, i que per seleccionar els llogaters al programa s’apliquin els mateixos criteris que s’apliquen per accedir als habitatges protegits de l’IBAVI, com per exemple abaixar el percentatge d’ingressos que s’han de destinar a pagar el lloguer a un màxim del 30%.