La societat s’ha d’adaptar d’una manera ràpida i ètica als nous avenços tecnològics, al canvi climàtic, als moviments migratoris i als canvis demogràfics. És un fet indiscutible que vivim en un món globalitzat i en permanent transformació. Les Balears actuals són, en gran part, el resultat de les migracions d’ahir. La història de les nostres illes ens mostra diversos períodes d’augments intensos de la població com a resultat de diferents moviments migratoris. És important recórrer a la història per interpretar millor el present i així poder contextualitzar el darrer període migratori que hem viscut a les nostres Illes. Aquest període que s’inicia en els darrers anys del segle passat es caracteritza per l’arribada de milers de persones procedents d’arreu del món. Com és ben sabut, els processos migratoris no són un fenomen nou a la història de les societats. El fenomen de les migracions és complex. No hi ha una sola migració ni tots els processos migratoris són iguals. Una situació, però, que, ben gestionada, pot esdevenir una oportunitat d’enriquiment per a la ciutat i per als habitants que la formen. La diversitat d’orígens, llengües, costums, valors, creences i, en definitiva, de maneres d’entendre el món, planteja noves complexitats per a la convivència i la cohesió social, però també noves oportunitats que cal tenir presents.

Aquest context ha afavorit l’intercanvi cultural però també un augment del populisme, dels discursos demagògics i simplificadors d’una realitat molt complexa. Discursos i pràctiques que qüestionen elements i valors importants sobre els quals es basen la democràcia, la convivència i la igualtat entre les persones i que reforcen els prejudicis i estigmatitzen determinats col·lectius culpabilitzats dels problemes de la societat. També observam com es reforça la polarització i la fragmentació social sobre qüestions relacionades amb les identitats i el posicionament ideològic, sobretot en determinades qüestions socials i culturals. El diàleg constructiu es fa més complicat, sobretot en l’esfera política i a les xarxes socials; les posicions més extremes i radicals ocupen molt més espai del que realment representen. L’augment de l’extrema dreta també s’està manifestant amb més presència de discursos racistes i xenòfobs que van ocupant molts d’àmbits, i que entre altres conseqüències comporta una perillosa “normalització” d’aquests discursos. Però, durant aquests anys, Balears ha demostrat una vegada més la seva capacitat d’acollida i d’adaptació als importants canvis socials que s’han produït en molt poc temps.

Entre les diferents mirades continua essent la millor alternativa aquella que s’enfoca en la perspectiva intercultural i dels drets humans.

Estam en un moment en què és molt necessari afrontar la gestió d’aquesta diversitat des de les polítiques públiques i fomentar les relacions interculturals entre persones i comunitats. D’aquí la importància d’assumir el repte de respondre a aquesta diversitat, incorporant la perspectiva intercultural en el disseny, la planificació, l’execució i l’avaluació de les polítiques actuals i futures, així com la gestió de la diversitat en els seus recursos, serveis i programes.

La Comissió d’Assumptes Socials, Drets Humans i Esports del Parlament de les Illes Balears, i coincidint amb la setmana en què es commemora el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, ha aprovat dues iniciatives del Grup Parlamentari Socialista per reforçar la lluita contra el racisme i la xenofòbia i per defensar els drets del poble gitano.

D’una banda, la diputada socialista Beatriu Gamundí ha impulsat una Proposició No de Llei per instar el Govern d’Espanya a reforçar, de manera coordinada amb el Govern de les Illes Balears i els consells insulars, mesures per combatre el racisme i la xenofòbia i per promoure actuacions en favor de la cohesió social i la igualtat de tracte.

“El racisme i la xenofòbia continuen essent una gran pandèmia de la nostra humanitat, i ataquen els fonaments sobre els quals es constitueixin els estats democràtics”, ha assenyalat Gamundí, incidint en la importància d’elaborar campanyes de sensibilització que fomentin la diversitat, la pluralitat i la solidaritat en contra de la proliferació de discursos racistes.

“Vivim en una societat plural i diversa, i el seu progrés depèn del talent d’homes i dones, sense important el seu lloc de naixement, el color de la seva pell, les seves creences o a qui estimin”, ha recordat Gamundí, reclamant a les institucions públiques que continuïn amb les tasques de visibilització de la diversitat ètnica i cultural existent a Espanya, amb especial atenció als àmbits laboral, educatiu i cultural.

El PSIB-PSOE ha organitzat una jornada informativa amb càrrecs institucionals i orgànics del partit sobre la resposta institucional davant la crisi humanitària ocasionada per la invasió d’Ucraïna i el procés d’acollida de les persones desplaçades que han hagut de fugir d’aquest país.

La delegada del Govern d’Espanya a les Illes Balears, Aina Calvo, ha exposat algunes de les mesures que l’executiu central ja ha posat en marxa en matèria d’acollida a refugiats d’Ucraïna, que ascendeixen a prop de tres milions i mig a tot Europa, “un èxode sense precedents” al continent europeu.

Calvo ha qualificat la crisi humanitària que es viu a Ucraïna com un “desafiament excepcional” i ha advertit que ens hem de preparar “per a una crisi llarga i intensiva”, perquè tot i que la guerra “acabi avui mateix”, les persones que han fugit del país no podran retornar-hi de manera immediata.

Això és així perquè maldament que la invasió acabàs ara mateix, el procés de reconstrucció d’Ucraïna serà ben llarg, ha reconegut Calvo, insistint en la “complexitat” dels processos d’acollida, perquè “acollir-los significa proporcionar a les persones refugiades una forma de vida en la qual es puguin manejar entre un i tres anys”.

La delegada del Govern també ha explicat que Balears, atesa la seva condició insular, és un “territori fràgil sense grans infraestructures” i que, per tant, “no tenim la possibilitat d’acollir un gran nombre de persones”

No obstant això, Calvo ha posat de relleu “la feina intensiva” de totes les administracions per trobar places a hotels o altres instal·lacions per acollir transitòriament les persones refugiades de passada cap a un lloc on puguin romandre més temps.

Per la seva banda, la directora general de Coordinació del Govern de les Illes Balears, Isabel Castro, ha exposat “l’enfocament social i econòmic” que n’està fent de la situació l’executiu autonòmic.

Que el racisme estigui ocupant portades i informatius no és quelcom habitual, i ho celebram. Perquè un dels majors perills és la invisibilització d’aquestes situacions: si no parlem, assenyalem i denunciem el racisme no serem capaces d’erradicar-ho. Si volem que es faci política pública que previngui i condemni el racisme, cal identificar-lo i mostrar que aquest és un greu problema que afecta a tothom: a les persones que el pateixen directament i les que no, perquè suposa viure a una societat injusta, mancada de valors.

Per tant, el perill de racisme hi és, però més que una novetat, és un conflicte constant i quelcom estructural. No el podem tractar, doncs, com una alerta passatgera.

Si volem que es faci política pública que previngui i condemni el racisme, cal identificar-lo i mostrar que aquest és un greu problema que afecta a tothom

No hi ha res millor per entendre l’altre que conviure amb l’altre. Si aconseguim que tothom tingui un altre company/a de feina d’origen asiàtic, llatinoamericà o africà, serà més fàcil que la gent entengui que les coses que tenim en comú són moltes més que les que ens separen i que la diversitat que ens aporten té molts elements que ens poden enriquir.

No som una societat moderna sinó que som una societat, apel·lant novament a la filosofia, de modernitat líquida. En un món canviant i més interconnectat que mai, l’autèntica modernitat serà la que connecti els pobles reivindicant la cooperació internacional i la justícia social. No ens podem reivindicar com a moderns i no entrarem mai al segle XXI si segueixen presents totes les fòbies i les polaritzacions en la nostra quotidianitat.

En un món canviant i més interconnectat que mai, l’autèntica modernitat serà la que connecti els pobles reivindicant la cooperació internacional i la justícia social

Avui dia 21 de març és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial i des del PSIB ens reiterem, com tots els dies de l’any, en el nostre compromís amb la lluita contra la xacra de la discriminació que sofreixen milions de persones a causa del seu origen, el seu color de pell, els seus trets, el seu accent, la seva nacionalitat o la seva pertinença a una determinada ètnia.

Els successos que van tenir lloc en Sheperville, Sud-àfrica, el 21 de març de l’any 1960; quan durant la celebració d’una protesta pacífica contra l’Apartheid la policia va tirotejar i va massacrar a 69 persones desarmades, són els que donen lloc a aquesta efemèride que l’Assemblea General de l’ONU va consagrar com a dia Internacional l’any 1966 amb la intenció de visibilitzar el problema que suposa la discriminació racial i fer partícip al conjunt de la societat en el necessari rebuig i aixecament enfront d’aquesta.

La Comissió d’Assumptes Socials, Drets Humans i Esports del Parlament ha aprovat per unanimitat una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Socialista per instar el Govern, a garantir la intervenció quirúrgica que sigui necessària per a les dones i nines que hagin sofert la mutilació genital.

La iniciativa, impulsada per la diputada socialista Sílvia Cano, també cerca crear un programa específic que contempli l’atenció psicològica i l’atenció a la disfunció sexual de les dones i nines que hagin patit mutilació genital.

Cano ha explicat que “l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible estipulen l’eliminació de les pràctiques perjudicials i nocives per a les dones i nines, com el matrimoni infantil i la mutilació genital”, recordant que el Govern de les Illes Balears ja ha elaborat un protocol de prevenció i atenció per a les dones i nines, que la iniciativa demana reforçar de la mà dels consells insulars, els ajuntaments i tots els agents socials implicats.

El Grup Parlamentari Socialista ha registrat al Parlament de les Illes Balears una Proposició No de Llei per instar al Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb els Consells Insulars, a garantir la intervenció quirúrgica que sigui necessària per a les dones i nines, que compleixen els requisits, que hagin sofert la mutilació genital femenina.

En concret, la iniciativa elaborada per la diputada socialista i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, Sílvia Cano, pretén crear un programa específic que contempli l’atenció psicològica i l’atenció a la disfunció sexual de les dones i nines que hagin patit mutilació genital, a més de garantir la intervenció quirúrgica a les Illes Balears.

Cano ha explicat que “l’Agenda mundial per al 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible estipulen a l’objectiu 5 l’eliminació de les pràctiques perjudicials i nocives per a les dones i nines, com el matrimoni infantil i la mutilació genital femenina”, i hi ha afegit que “el Govern de les Illes Balears va elaborar un protocol de prevenció i atenció en les dones i nines sobre la mutilació genital femenina amb els objectius d’establir un marc de coordinació”.

La Comissió s’Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament ha aprovat una iniciativa socialista per reclamar l’alliberament de Patrick George Zaki, un jove activista egipci a favor de les llibertats i del col·lectiu LGTBI que fou empresonat el 7 de febrer a Egipte sense cap procediment judicial i acusat per la fiscalia del país “d’incitar a la violència i a cometre delictes de terrorisme” sense aportar-ne proves.

“Consideram que la detenció de Zaki vulnera els Drets Humans, per la qual cosa demanam al Govern d’Espanya i a la Comissió Europea que augmenti la pressió internacional sobre el govern d’Egipte perquè l’alliberi de manera immediata”, ha exposat el diputat socialista Joan Ferrer, impulsor de la iniciativa.

Zaki és un jove de 27 anys, estudiant del màster en Estudis de les Dones i de Gènere, que va ser detingut el 7 de febrer a l’aeroport del Caire quan tornava al seu país des de Bolonya un cop acabats els exàmens. Segons l’organització de defensa dels Drets Humans Egyptian Initiative for Personal Rights (EIPR), l’Agència de Seguretat Nacional d’Egipte el va sotmetre a un interrogatori de 17 hores i va ser torturat amb descàrregues elèctriques.

L’endemà de la seva detenció, la fiscalia d’Al Mansura (Egipte) ordenà que Zaki romangués empresonat durant quinze dies, acusat de “difondre notícies falses i incitar a la protesta, a la violència i a cometre delictes de terrorisme”. Les proves que argüeix la fiscalia per a aquesta acusació són unes publicacions de Zaki a Facebook i que en cap cas ha permès examinar a l’advocat defensor ni a l’acusat.

La proposta per un esport lliure d’LGTBIfòbia, presentada pel Grup Parlamentari Socialista a la Comissió d’Assumptes Socials, Drets Humans i Esports del Parlament de les Illes Balears, ha estat aprovada sense cap vot en contra.

Es tracta d’una Proposició No de Llei l’objectiu de la qual és promoure un esport “lliure de prejudicis i amb acceptació de la diversitat”, tal com ha exposat el diputat Joan Mascaró, impulsor de la iniciativa.

El socialista ha defensat que el seu grup entén l’esport “com a un mitjà de creixement personal i social, no només des de l’àmbit de la salut, sinó també com una eina d’integració i tolerància”, valors que prenen especial rellevància a l’esport base.

Mascaró ha justificat la necessitat d’iniciatives com aquesta en el fet que “encara assistim a clars perjudicis al col·lectiu LGTBI en el món de l’esport, una situació que es veu agreujada a l’esport d’elit, on la falta de referents és evident i alarmant i on l’orientació sexual encara es troba dins l’armari”.

19 de novembre de 2019

Pocs minuts abans de començar el ple al Parlament, ens vàrem reunir tots els partits amb representació a la cambra autonòmica per signar l’Addenda al Pacte Balear per a la Infància, promogut per UNICEF. Aquesta signatura es formalitza simultàniament a totes les comunitats autònomes de l’Estat.

Aquest renovat pacte vincula els drets de la infància amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’ONU i estableix línies de treball en la lluita contra la pobresa dels infants i criteris d’equitat perquè no siguin discriminats i puguin accedir als serveis públics.

Igualment, garanteix el dret a l’educació de qualitat i inclusiva i a gaudir d’una cobertura sanitària que dispensi uns principis bàsics de salut i nutrició. També es blinda la protecció dels menors contra qualsevol mena de violència o violació dels seus drets.

UNICEF promou els drets i el benestar de tots els infants en 190 països i territoris

La vergonya va saltar quan comprovam una absència en la signatura del conveni: la de VOX. Cal dir, a més, que tots els pactes anteriors s’havien subscrit per unanimitat de tots els grups, una entesa que el partit d’ultradreta va decidir trencar, assentant les bases d’un precedent perillosíssim.

Amb això s’han volgut alinear, i ho han ben aconseguit, amb els bàrbars com Trump que deneguen auxili als infants i els equiparen amb terroristes o delinqüents.

Minuts després, i ja durant la sessió de control al Govern, el portaveu de VOX es va atrevir a interpel·lar la presidenta del Govern amb una pregunta absurda però que cal explicar. Li va demanar si respectava als votants de VOX. Curiosa manera de procedir, la d’identificar a tots els votants d’una opció política amb les dèries d’uns pocs, en aquest cas, els líders de la formació nacionalista espanyola.

Els pactes anteriors s’havien subscrit per unanimitat , una entesa que el partit d’ultradreta va decidir trencar

Res més lluny. Els votants de VOX són ciutadans que han estat enganats amb un receptari simplista de solucions a problemes, la majoria inflats o inventats, per un partit que sols està còmode en la confrontació i en la generació d’odi.

Com és natural, gran part de la societat espanyola es nega al fet que la nostra tradició democràtica, el nostre passat com a país generador d’emigració, tot el que hem patit durant dècades de penúria econòmica i manca de garanties democràtiques, pugui ara esvair-se i escolar-se pel forat d’aigüera que és el programa electoral de VOX.

I em neg a pensar que la gran majoria dels seus votants comparteixi exactament el mateix parer que els líders del partit que han escollit a les urnes perquè, a més, no vull atribuir-ho ni a una manca d’instrucció ni a la incapacitat de l’esquerra per traslladar correctament el seu missatge.

Ho neg perquè bàsicament cal començar a posar negre sobre blanc i dir què està passant exactament: VOX els menteix.

Cal començar a posar negre sobre blanc i dir què està passant exactament: VOX menteix

La Comissió d’Assumptes Socials del Parlament de les Illes Balears ha aprovat la iniciativa del grup parlamentari socialista, presentada conjuntament amb els grups Més per Mallorca i Unidas Podemos, per instar el Govern i els consells insulars a la creació d’una oficina d’atenció integral a persones LGTBI.

L’objectiu de l’oficina serà donar suport i atenció integrals a les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere.

El diputat socialista Joan Ferrer ha explicat que “en un estat modern com el nostre, les administracions han de posar les eines que tenguin a l’abast per aturar les agressions intolerables” que pateixen persones d’aquest col·lectiu “pel simple fet de ser com són”.

Així mateix, a través d’aquesta iniciativa, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat per unanimitat condemnar les agressions patides per persones del col·lectiu LGTBI a Espanya -la darrera fa només dos mesos a València- i que evidencien que “encara no s’ha erradicat l’LGTBI fòbia”, ha conclòs Ferrer.