L’educació i la formació al llarg de la vida representen més que mai el principal element de mobilitat i de progrés social, de forma que es converteixen en un factor clau per garantir societats més democràtiques i amb un major nivell de benestar social i econòmic. L’educació és, més que mai, garantia de futur. 

Quan el juliol de 2015 es conformaren governs de progrés liderats pel PSIB a la majoria de les institucions de les Illes Balears la situació de l’educació era dramàtica: un nivell de conflictivitat com no s’havia vist en dècades, retallades, menyspreu a la feina dels professionals i desigualtat educativa creixent.

En els gairebé vuit anys transcorreguts des d’aleshores s’han recuperat la pau i el diàleg social, s’ha incrementat en un 50% el pressupost d’educació, s’han incorporat milers de nous docents, s’han millorat les condicions de treball del professorat, s’ha publicat una llei educativa pròpia, s’han millorat les infraestructures educatives, s’han augmentat els ajuts de menjador, per a les escoletes matineres i per a l’adquisició dels llibres de text, s’ha posat en marxa la gratuïtat de l’escolarització de 2-3 anys i incrementat les places de 0-3 anys així com l’oferta de formació professional, s’ha reduït l’abandonament educatiu i han millorat significativament tots els indicadors educatius. 

L’economia social (ES) representa ja una realitat que, si bé encara disposa d’un gran potencial per explotar, aporta un enfocament integrador de l’activitat econòmica, considerant les persones, el medi ambient i el desenvolupament sostenible com a referents prioritaris, per sobre dels interessos merament econòmics.

És un model econòmic orientat cap a una economia democràtica, justa i sostenible, on les persones, les empreses i les entitats es plantegen com a objectiu instaurar en el seu dia a dia el treball cooperatiu, la comercialització justa, el consum responsable, les finances ètiques, la gestió democràtica i la solidaritat, entre altres aspectes.

Un dels majors reptes als quals s’enfronta l’Economia Social és el de passar de ser un actor a l’hora d’afrontar els reptes globals a ser un veritable motor clau i transversal enfront dels grans desafiaments socials, mediambientals i econòmics actuals.

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears acaba de complir 40 anys, una fita que ens obliga a la reflexió, una reflexió que ha de correspondre a una comunitat autònoma amb un autogovern ja plenament consolidat, que ha assolit la maduresa, que s’ha construït des del projecte comú i la reivindicació de la identitat pròpia de les Illes Balears, però també gràcies a un sistema institucional que va veure la llum el 1983 i que ha estat el garant del desenvolupament autonòmic, el garant dels drets i llibertats, així com dels serveis públics. 40 anys després de l’entrada en vigor del primer Estatut i 17 anys més tard de la profunda reforma que el 2006, al Congrés, ens feia afirmar que ens trobàvem davant un nou estatut per afrontar el segle XXI.

Aquest és el punt de partida, però per als socialistes no és un punt final. En el mateix sentit que va anunciar la Presidenta Armengol al discurs del Dia de les Illes Balears, el passat 28 de febrer, els socialistes ens plantejam ara una reflexió àmplia i una revisió que ens dugui a una nova reforma de l’Estatut d’Autonomia, la qual ha de tenir la finalitat de continuar avançant en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i de continuar impulsant un projecte econòmic, social i mediambientalment sostenible.

És un fet que des de la reforma del 2007 cap aquí les Illes Balears han viscut i superat tota una sèrie de reptes importants, així com han sorgit noves necessitats a les que fer front, i, en paral·lel, també la política ha anat assolint noves fites. Des d’aquesta perspectiva és obligat, per exemple, fer una avaluació dels drets que figuren a l’Estatut, amb la idea de reforçar els que ho necessitin, així com afegir drets nous que garanteixin la qualitat de vida de la ciutadania i que tota ella pugui viure amb dignitat.

L’Estatut va esdevenir des de la seva reforma del 2007 una eina d’ampliació de drets de la ciutadania, en aquell moment, defensant la seva aprovació al ple del Congrés dels Diputats vaig afirmar que el nou Estatut tenia a les persones, a la ciutadania de les Illes Balears com a eix vertebrador del seu contingut. És per això que qualsevol revisió o reforma que abordem ara ha d’enfocar-se des de l’ampliació i la millora de drets a la nostra principal norma, de manera que signifiqui, a més d’un reconeixement d’aquests, sobretot, respecte dels que representen igualtat en estat pur i garanteixen que tothom pugui viure d’una manera digna, implementar unes garanties que l’exercici d’aquests drets estaran assegurats en els bons i en els mals temps.

És per això que qualsevol revisió o reforma que abordem ara ha d’enfocar-se des de l’ampliació i la millora de drets a la nostra principal norma, de manera que signifiqui, a més d’un reconeixement d’aquests, sobretot, respecte dels que representen igualtat en estat pur i garanteixen que tothom pugui viure d’una manera digna, implementar unes garanties que l’exercici d’aquests drets estaran assegurats en els bons i en els mals temps.