Deixar enrere la terra que t’ha vist néixer és una elecció molt difícil. Moltes vegades és elegir entre la vida i la mort, perquè no hi ha altres opcions. El panorama és més complicat en el cas dels infants, ja que no tenen la possibilitat d’elegir i decidir.

La immigració és un fenomen complex. Amb massa freqüència, quan parlam de persones migrants, es tendeix a associar aquest fenomen a moments d’extrema dificultat, i ens atrapa una dialèctica de crisi. Per això, és necessari recordar que les migracions s’han produït durant tota la història de la humanitat i cal desmentir aquesta suposada excepcionalitat. El que m’agradaria destacar és que immigració no és sinònim de delinqüència i fonamentalisme amenaçant els pilars de la nostra societat, com alguns ens volen fer creure fonamentant els seus arguments sobre la base d’unes actuacions mínimes que s’han donat en un moment concret, en un lloc puntual, com si fos una norma generalitzada d’un col·lectiu que s’enfronta entre altres circumstàncies, a aquests murs deshumanitzats.

Les migracions s’han produït durant tota la història de la humanitat i cal desmentir aquesta suposada excepcionalitat

Les causes de les migracions són diverses. Algunes persones busquen a fora noves oportunitats educatives o laborals; altres han d’abandonar casa seva per por de ser torturades o per altres violacions dels drets humans. És possible que ja no se sentin segures al seu país d’origen perquè són assenyalades i perseguides per raons d’ètnia, de religió, identitat sexual o les opinions polítiques, etc. O per raons econòmiques, fruit de l’expòl.li de recursos naturals. Tot això té com a resultat un món enormement desigual i amb centenars de milions de persones empobrides, una situació agreujada en el període recent pels efectes de la pandèmia de la COVID-19, que ha incrementat substancialment els nivells de desocupació i de pobresa severa en estats que manquen de sistemes de protecció social.

Immigració no és sinònim de delinqüència i fonamentalisme amenaçant els pilars de la nostra societat, com alguns ens volen fer creure 

Tristament, vivim en un món en el qual s’ha normalitzat la desigualtat. Convivim diàriament amb les dures imatges amb els rostres desolats dels qui s’han sacrificat creuant mars i deserts amb la finalitat de veure llum enmig de la foscor, encara sabent que el far pot ser que no arribi a il·luminar-se, i que les seves il·lusions, somnis i desitjos quedin perduts i enterrats per sempre.

Tenim com a resultat un món enormement desigual i amb centenars de milions de persones empobrides

L’arribada de les persones migrants es pot traduir com una riquesa genètica, cultural i demogràfica, però també és cert, que planteja reptes d’enteniment, convivència i gestió dels recursos. Fet que, sota el meu punt de vista, cal veure-ho com el plus que suma a la nostra cultura, societat, i, per tant, a les institucions públiques. Com a conjunt de societat ens correspon continuar apostant per les mesures que combinin la solidaritat amb la capacitat de gestionar l’acolliment de les persones migrants i la seva integració en el nostre sistema