Recordau l’ordre de “#quedaacasa” que els governs ens varen demanar a la primavera perquè complíssim una quarantena domiciliària per aturar la propagació de la COVID-19? Així com passen de ràpid els esdeveniments, sembla que va ser ahir, però ens queda ja un poc lluny…

Recuper aquell moment de fa ja més de sis mesos perquè em fa reflexionar sobre un tema que ens està marcant d’aleshores ençà: l’espai on vivim s’ha convertit en un lloc de permanència, siguin quines siguin les característiques del domicili i independentment de les persones que el comparteixen o d’allà on es trobi.

De cop i volta, hem pres consciència de què significa viure en una bona casa. Ara es fa més urgent que mai la reflexió sobre què significa el Dret Humà a un habitatge digne, fixat a l’article 25,1 de la Declaració dels Drets Humans, però també sobre què és un habitatge adequat per viure-hi o què ens ha d’aportar aquest habitatge digne en termes de qualitat de vida.

“Res millora a les persones tant com una bona casa” (Patrick Geddes).

Si analitzam els nostres pobles i ciutats trobam infrahabitatges, sense llum natural o amb finestres petitíssimes, en condicions d’insalubritat, o en les quals hi viuen moltes persones sense un mínim espai de privacitat. Malaurdament, la realitat d’aquests infrahabitatges és que estan estretament lligats a la pobresa i a la vulnerabilitat social.

Però també veim com la manca d’una oferta adequada d’habitatge, tant públic com privat, provoca problemes, no només lligats a la vulnerabilitat social, sinó també lligats al desenvolupament social dels ciutadans, com pot ser l’emancipació tardana dels joves o haver de dedicar un percentatge cada vegada més alt del pressupost familiar a pagar el lloguer o l’hipoteca.

Dins de la complexitat del problema de l’habitatge, les polítiques públiques han d’anar, almanco, en dos sentits: per una banda, polítiques públiques integrals, on hi participin tots els actors implicats en la lluita contra la pobresa i la vulnerabilitat social, i on un d’aquests actors ha de ser la promoció d’habitatges dignes i adequats; i per l’altra, polítiques d’increment del parc d’habitatge, tant públic com privat i tant de lloguer com de compravenda.

Lligada a aquestes dues vies d’acció, és summament important la de la lluita contra l’especulació amb el control de preus, sobretot a les zones amb més pressió residencial.

Fa 10 anys vàrem viure una profunda crisi que va deixar moltíssima gent enrere i que es va caracteritzar per molts de desnonaments, agreujant molt més la situació de vulnerabilitat de les famílies.

Ara, la crisi social i econòmica derivada de la Covid-19 torna a posar l’habitatge en el centre d’atenció i preocupació d’aquestes famílies.

Per tant, l’habitatge també ha de ser el centre d’atenció i la preocupació de les polítiques públiques: l’habitatge ha de ser un dret fonamental.

Quan el passat 1 de juliol se signava a Ca’n Balaguer de Palma el Pacte per a la reactivació econòmica i social, se subscrivia per part del Govern de les Illes Balears un full de ruta estructurat en deu grans eixos que permetran que la nostra Comunitat Autònoma pugui sortir, sense deixar ningú enrere, de la sacsejada originada per l’impacte de la pandèmia del virus de la Covid-19.

Aquestes línies mestres, pactades amb els agents socials, els Consells Insulars i els municipis de les nostres illes, estableixen prioritats i eines de rescat en tots els àmbits que són fonamentals per als socialistes: sanitari, laboral, econòmic, industrial, energètic, turístic, habitatge, cultura i modernització.

Un puntal que no podia quedar fora ha estat, també, el de la sostenibilitat energètica i mediambiental, basada en l’eficiència de l’ús dels recursos naturals, la protecció del territori, la diversificació econòmica i en l’impuls de l’Agenda Urbana 2030.

Com ja era abans de l’inici del confinament, ara més que mai segueix essent bàsic capgirar les prioritats en els nostres pobles i ciutats a l’hora de planificar la distribució dels modes de desplaçament. I, dins aquest plantejament de redistribució, cal garantir el dret a la mobilitat com quelcom universal i on la piràmide òptima per al disseny dels nuclis urbans sigui aquella que prioritza el transport no motoritzat (ciclistes i vianants) i el transport públic, enfront del vehicle privat.

Aquest nou plantejament es relaciona i resol sobre quatre dels paràmetres bàsics que defineixen el dret a la mobilitat: accessibilitat universal, resiliència, eficiència de costs i disminució de la contaminació per tal de revertir el canvi climàtic.

És doncs, i com defineix Nel·la Saborit, especialista en mobilitat urbana de la Universitat Politècnica de Catalunya, la sostenibilitat del model.

La COVID 19 ha fet tomballejar totes les societats des de diferents punts de vista: el sanitari, el social i l’econòmic. Aquesta pandèmia mundial ha provocat una crisi mai vista durant els anys que duim de segle XXI i ha fet prendre mesures de diferent índole a tots els governants, tant estatals com regionals.

Està clar que les decisions preses pels governs no sempre són del gust de tothom encara que, des del meu punt de vista, consider que hi ha una diferència abismal si els equips de govern són d’esquerres o són de dretes.

Un exemple d’un govern d’esquerres i progressista és l’encapçalat per la presidenta Armengol, un govern que ha prioritzat, i prioritza la salut de les persones per damunt de tot, un govern que, en aquests moments tan difícils, ha prioritzat ajudar les persones més vulnerables, però també ha ajudat a obtenir liquiditat a les empreses perquè puguin tirar endavant.

A més, en un context en què els ingressos públics han baixat considerablement alhora que ha augmentat la despesa, tant en salut com en ajudes laborals o socials. Per tant, en un any en què s’ha hagut de fer un equilibri pressupostari mai vist.

Per pal·liar els efectes negatius causats per aquesta pandèmia, el Govern de les Illes Balears ha posat en marxa diferents mesures per reactivar l’economia i el turisme. Mesures a curt com a mitjà i llarg termini.

Totes aquestes mesures es plasmen al Pacte de Reactivació de les Illes Balears i que compta amb la col·laboració de la societat civil i política, ja que s’ha consensuat entre govern, patronals i sindicats, com ambé amb els diferents consells i ajuntaments.

Donat que la situació és excepcional, des del Govern s’ha allargat la mà i s’ha demanat la col·laboració a les diferents forces polítiques amb representació parlamentària per aconseguir uns objectius més plurals i el més consensuats possible.

Des d’aquí vull agrair la bona voluntat i les aportacions de grups de l’oposició com Ciudadanos o El Pi, que han entès la importància de les circumstàncies i han millorat el document originari presentat pel Govern amb aportacions positives pel bé de la societat i de la nostra economia.

Em dol, i molt, que altres partits de la dreta no hagin donat suport el Pacte, ni tan sols hagin estat capaços de fer cap aportació. No entenc com el Partit Popular, partit majoritari de l’oposició i que s’omple la boca de ser “amic” del turisme, no ha fet cap aportació a aquest Pacte… o potser és que estan buits d’idees i van a remolc del Govern? Perquè a la presentació del Pacte sí que hi van assistir i van sortir a la foto. O és que només volen això: una foto?

Capacitat de reacció. Unitat d’acció. Full de ruta clar i valent. Tres elements indispensables que han de definir i defineixen la iniciativa d’un Govern responsable que lluita contra una crisi provocada per un virus que ha capgirat tota la nostra vida i que ens empeny a una nova realitat que hem d’afrontar sense defallir ni un sol moment.

Fa deu anys, amb una crisi econòmica sense precedents en la nostra història recent, es va imposar la recepta de l’austericidi com a mitjà per superar la travessia en el desert. El problema? Que del desert no vàrem sortir tots ni tampoc en igualtat de condicions. El problema és que l’austericidi provoca més precarietat i deixa a les persones més vulnerables enrere.

Afortunadament, la majoria progressista que la ciutadania ha atorgat a la nostra comunitat autònoma, ha permès entendre que la resposta clara i contundent ha de passar pel rescat a les persones. La resposta contra els efectes del virus, primer per a la protecció de la salut de la gent i segon contra les conseqüències econòmiques i socials, ens duen a un objectiu que els i les socialistes hem defensat sempre: consolidar i evitar que trontollin els pilars de l’Estat del Benestar del qual n’hem estat arquitectes.

I ara, com sempre, l’educació no pot deixar de ser la pedra angular del projecte de futur que volem per al nostre país. És per això que el compromís amb una educació de màxima qualitat i d’equitat, que respon a la seva concepció d’ascensor social, està fermament assumida al Pacte per a la Reactivació que el Govern de les Illes Balears ha impulsat des del diàleg amb agents socials, econòmics i polítics.

Durant els darrers mesos, tota la comunitat educativa ha fet un esforç immens per adaptar-se a una situació absolutament sobrevinguda que ha obligat a finalitzar el curs de manera no presencial.

El Govern ha procurat atendre l’emergència i donar solucions, per exemple, a la bretxa digital manifesta entre molts alumnes amb la compra de 3.000 dispositius i 1.000 targetes de dades per a aquelles famílies més vulnerables i amb dificultat d’accés a informació i formació digital. Sense oblidar la contractació de 560 nous docents per reforçar el proper curs acadèmic, essent gairebé un total de 2.000 nous professionals incorporats des de l’any 2015, o l’increment de la partida de beques menjador per al curs 2020-2021 fins a arribar als 7 milions d’euros.

Enrere queden els anys de la imposició, de les retallades i de la manca de diàleg. Amb la revisió del pressupost materialitzat al Pacte per a la Reactivació es fixen les línies estratègiques a seguir a curt, mitjà i llarg termini.

La prioritat és garantir una tornada segura a les escoles i un curs acadèmic el més normalitzat possible. Un repte complex que s’haurà d’executar amb la col·laboració de tota la comunitat i amb les màximes exigències de seguretat sanitària necessàries.

Una de les qüestions que la pandèmia ens ha fet visible de manera clara és que, en situacions extremes, els serveis públics i l’Administració Pública basada en criteris socials i igualitaris són garant d’allò més apreciat: la vida.

L’Administració Pública és l’organització pensada per donar resposta a les necessitats de la ciutadania en perspectiva d’interès general, pensant en allò que és bo per a tots, per a la comunitat. Les institucions públiques són les gestores d’allò comú, els pilars de la democràcia moderna. La seva existència, com a conjunt de normes i pràctiques estructurades, transcendeix els propis individus i asseguren el repartiment equitatiu per al benestar individual i comunitari.

Des d’aquesta perspectiva, podem dir que les institucions públiques contribueixen al procés de consolidació de la democràcia i són la forma en què opera tot govern democràtic.

En situacions límit, com en l’emergència sanitària que estam vivint, ens adonam de la importància de tenir uns serveis públics de qualitat, de la transcendència d’una bona resposta de les institucions públiques per protegir-nos. Sens dubte, s’ha posat en valor l’Estat de Benestar però… amb això no basta.

La situació ens obliga a reflexionar sobre quina consciència tenim cadascun de nosaltres del mateix concepte: Quina resposta esperam d’aquesta estructura col·lectiva? Tenim sentit de pertinença? Quin coneixement tenim del seu funcionament? I dels seus valors? I dels seus costos?

Segur que ens posarem d’acord en què l’Estat de Benestar ens permet, amb l’aportació de tots, accedir a béns i serveis públics de manera igualitària. Si no fos així, sols hi podrien accedir aquells que estiguessin en disposició de pagar els serveis en qüestió.

Ara, més que mai, en les dificultats sanitàries, socials i econòmiques, tothom ha demanat auxili als governs. Idò ara també ens hem de responsabilitzar que les institucions públiques no es mirin sols en perspectiva de drets, sinó també des d’una visió de pertinença i solidaritat de cadascun de nosaltres envers el conjunt de la societat.

Estem passant moments molt difícils. La idea de vulnerabilitat comunitària ens fa preparar el futur des d’una visió més sistèmica i global, cosa que ens permetrà sortir d’aquesta crisi com a societat més cohesionada, disposant d’unes institucions més fortes i d’uns serveis públics millorats. Sens dubte, són les institucions públiques l’eix vertebrador i l’única eina per aconseguir una gestió d’allò públic més eficaç i en un model de convivència més justa i igualitària.

Al llarg d’aquests mesos, en el Parlament de les Illes Balears, els i les socialistes hem traslladat als diferents representants del Govern i a la Presidenta la nostra visió sobre com consideram que s’hauria d’abordar aquesta difícil situació derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. Com no pot ser d’una altra manera, sols des del diàleg i el consens amb totes les parts implicades podrem afrontar de manera forta i determinant el futur que esdevindrà de tot plegat.

Si bé, alguns partits ja han decidit que és millor no donar suport i quedar a l’aguait. Una postura amb manca d’altura de mires en els temps que corren. No obstant això, aquest fet no ha de suposar un entrebanc per poder continuar amb el full de ruta pactat i que, sens dubte, té la seva incidència màxima en donar cobertura a totes les persones, especialment les més vulnerables.

Aquest és la nostra manera d’afrontar la crisi. No fa gaire, en plena pandèmia, adquiríem un nou dret social: l’Ingrés Mínim Vital. Aquí, a les Illes Balears, vàrem adequar, mitjançant decret, tot un conjunt d’ajudes econòmiques destinades a les persones que més poden patir les conseqüències econòmiques i socials derivades de la pandèmia.

I és que aquesta pandèmia ens ha fet ser molt conscients de la importància de les polítiques públiques i del reforç dels serveis socials comunitaris.

Per això, en els pròxims cinc anys, conjuntament amb els Consells Insulars i els Ajuntaments, es durà a terme una inversió de 5 milions d’euros per posar en marxa serveis d’atenció domiciliaria, cabdals durant aquesta pandèmia, així com 1.420.000 euros per desenvolupar la detecció de situacions de risc en la infància.

Així mateix, un dels sectors més vulnerables han estat les persones majors en situació de dependència, tot i que, a les Illes Balears, les dades de les residències mostren la solidesa del sistema públic.

Davant la sobtada arribada de la Covid-19, es va donar una situació d’alarma sanitària i econòmica que va modificar l’estructura laboral i les relacions econòmiques que teníem establertes fins aleshores.

Des de març, el món laboral es va veure sacsejat i abocat a uns canvis que, a priori, semblaven de caràcter puntual, però que, a poc a poc, han anat deixant veure que molts d’aquests canvis s’hauran d’anar integrant a les relacions i polítiques laborals dels pròxims mesos i anys.

Ara, cal fer-se un replantejament seriós sobre tot allò que això ha significat i significarà per a l’ocupació i la seva qualitat.

Per això cal, ara més que mai, arribar a acords de caràcter polític i social que facilitin el desenvolupament de noves polítiques d’ocupació, un nou Pla d’Ocupació que doni resposta a les noves situacions i realitats i que garanteixi una ocupació de qualitat, igualitària i segura, mitjançant una formació i requalificació professional adequada.

No ens podem quedar sense fer res davant el desenvolupament incert de la temporada turística, que està generant tant l’evolució sanitària com les mesures preses a diferents països emissors.

Per això, ara més que mai, necessitem arribar a acords i consensos que ens permetin seguir assegurant una ocupació de qualitat i reafirmar el nostre compromís amb la lluita decidida contra la desocupació.

Ens cal un pla potent de xoc contra la desocupació que està generat la paralització econòmica durant l’estat d’alarma i la reducció de l’activitat econòmica derivada de la limitació de la mobilitat. Cal impulsar de manera immediata unes noves polítiques actives.

Han aparegut nous perfils d’aturats i s’han establert noves maneres de treballar, amb una major implicació tecnològica, per la qual cosa necessitem noves accions formatives de caràcter competencial per poder requalificar a totes i tots els treballadors davant un major ús de la tecnologia i una major robotització de processos productius.

Necessitem també un Pla d’Ocupació que, amb l’acord i la feina de tots els sectors implicats, pugui donar resposta a les noves necessitats i nous nínxols d’ocupació que aniran desenvolupant-se en els pròxims anys davant les necessitats i les situacions que s’estan donant amb la “nova normalitat”. Aquest ha de permetre incidir més allà on cal i, també, incidir en aquells aspectes que ens fan febles: la vulnerabilitat, la precarietat laboral i la desigualtat de gènere.

La situació que ens ha tocat viure ha incidit, i seguirà fent-ho, d’una manera més important en aquells aspectes del mercat laboral que ja eren més febles.

El Grup Parlamentari Socialista ha tornat a expressar el seu suport al Govern de les Illes Balears respecte del Pacte per a la Reactivació Econòmica i Social de Balears, el qual suposarà “un punt d’inflexió en aquesta legislatura marcada per la crisi sanitària mundial, a la qual tant el nostre Govern com el Govern d’Espanya han donat una resposta des del minut u”, ha expressat la portaveu socialista, Sílvia Cano.

Cano ha recordat, durant la compareixença parlamentària de la conselleria d’Hisenda, Rosario Sánchez, per explicar els detalls del pla de reactivació, que aquest persegueix els objectius de “reflotar l’economia, garantir la protecció social i laborals dels treballadors i reforçar els serveis públics sense defugir del model de societat que volem a llarg termini”.

La diputada ha fet èmfasi en l’ampli consens amb què es va presentar el Pacte per Balears, “una eina útil per a la societat balear” i que han signat els quatre consells insulars, l’Ajuntament de Palma, la FELIB, els principals agents econòmics i socials, els partits que donen suport al pacte de Govern, El Pi i Ciutadans.

No obstant el consens social del Pacte, el PP va decidir no sumar-s’hi, una decisió que la portaveu socialista considera “incomprensible i inacceptable”. “El principal partit de l’oposició s’ha posat de perfil en el pitjor moment de la nostra història recent i ha volgut quedar-se fora del full de ruta compartit que necessita Balears”.

La portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Sílvia Cano, ha defensat les “contundents i difícils, però també valentes, decisions” preses pel Govern de les Illes Balears els darrers dies per garantir “que les Illes Balears continuem essent una destinació turística segura i amb una evolució epidemiològica que és de les millors d’Europa”.

Cano ha mostrat així el seu suport al decret llei que es debatrà demà en el Parlament de les Illes Balears, pel qual es fixen les sancions en cas d’incompliment de les mesures adoptades per frenar el coronavirus, però també a la decisió de tancar cinc carrers de les zones de Magaluf i Platja de Palma per aturar “les conductes irresponsables d’uns pocs que suposen un perill per a la salut pública i 200.000 llocs de feina”.

En aquest sentit, Cano ha recordat que la prioritat de l’executiu autonòmic “sempre ha estat i continua essent protegir la ciutadania”, atès també que “sense seguretat sanitària no hi haurà reactivació econòmica”.

Aquesta protecció, ha recordat Cano, es fa palès amb mesures -a més de les ja mencionades- com el tancament dels ports i aeroports amb l’esclat de la pandèmia, la realització de controls sanitaris en obrir els ports i aeroports durant l’Estat d’Alarma -cal recordar que les Illes Balears i Canàries foren les úniques comunitats autònomes que feren aquests controls- o l’adopció de la mascareta obligatòria, essent una de les primeres comunitats a adoptar aquesta mesura, a la qual s’han sumat gairebé tota la resta de comunitats.

Sense dubte, un seguit de mesures “necessàries per garantir la seguretat sanitària i evitar brots que podrien posar fi a una temporada turística ja de per si dura i complicada, especialment per als treballadors i empresaris”.

És per aquest motiu, que la socialista ha demanat a la resta de grups el vot favorable a un decret que ha de permetre “seguir garantint la seguretat sanitària a Balears”.

Específicament, Cano ha demanat a Biel Company que “s’aclareixi les idees i decideixi a quin costat es col·loca”, perquè “no tot val per desgastar el Govern ni situar-se en contra de l’interès general amb un plantejament partidista”, ja que “el que a Balears li sembla malament, està bé si ho fan companys de partit”.