La diputada socialista Irantzu Fernández ha denunciat que, amb les llistes d’espera fetes públiques ara per part del Govern, es constata que la llista d’espera del servei de traumatologia a Eivissa continua creixent, mentre baixa la de quirúrgica: “Si no hi ha consultes, el metge no et deriva: no estan solucionant el problema de traumatologia, estan fent un tap”. Les persones que abans necessitaven una cita amb el traumatòleg que possiblement es podia solucionar amb una rehabilitació ara ha d’esperar més de nou mesos de mitjana, i fins i tot un any, amb la qual cosa “ja no és viable la possible rehabilitació, i s’haurà d’operar”. I ha criticat que això no és donar solucions.

Fernández ha acusat el PP de falta de transparència fins ara de les llistes d’espera i quan finalment les ha publicat, just coincidint amb la mateixa setmana que es fa una pregunta parlamentària, s’ha fet “a correcuita i malament” i amb errades evidents, com el fet que hi hagi una sola persona en espera en Psicologia.

Per la seva banda, la diputada socialista Patricia Gómez ha criticat la manca de voluntat del Govern del PP per solucionar les llistes d’espera que acumula el servei de teleassistència i d’ajuts a domicili. Gómez ha indicat que malgrat que el PP ha donat suport a una resolució del Partit Socialista per eliminar les esperes en el servei de teleassistència i reduir al 50% la d’atenció domiciliària, el Govern no es vol comprometre a donar terminis d’actuació, malgrat que hi ha milers de persones majors i dependents que ho necessiten de forma urgent.

La diputada del Grup Parlamentari socialista Patricia Gómez ha acusat al Govern de Prohens d’haver incrementat les llistes d’espera de salut, tant per accedir a consultes com la mitjana de dies que s’ha d’esperar per a una operació quirúrgica. En concret, Gómez ha indicat que, segons les mateixes les dades de la Conselleria, en un any ha crescut tant el nombre de pacients que esperen acudir a consulta (9.164 més) com el temps d’espera, que s’ha incrementat en més de 5,6 dies en les demores superiors a 60 dies. Així mateix, en el cas de les operacions també s’ha incrementat en 1,5 dies el temps d’espera a ser intervingut.

 La situació s’agreuja en el cas d’Eivissa i Formentera, on l’àrea de Salut acumula prop de 12.000 persones que esperen atenció més de 60 dies, i la demora mitjana ja és de 161,3 dies, amb un increment de 50 dies més respecte a fa un any i el doble d’espera mitjana respecte a la mitjana de la Comunitat (80,6 dies).

L’hospital de Son Llàtzer és un altre centre que també pateix aquesta mala gestió. Segons ha indicat la diputada socialista, aquest hospital ha duplicat el nombre de dies d’espera per a una operació, passant de 123,2 dies en el 2023 als 222,2 dies en el 2024, cent dies més d’increment en les esperes en tan sols un any. Aquesta és “la trista realitat” de la gestió del PP en la gestió de les llistes d’espera, segons ha conclòs Gómez.

Tota una vida fent feina, tota una vida tenint cura d’altres, tota una vida de lluita i d’esforç per seguir endavant. Per tot això i per molt més, quan arribem a la vellesa ens mereixem comptar amb les millors atencions, amb els millors serveis públics que responguin a les nostres necessitats i que, a més, ho facin amb respecte i dignitat. Fins aquí segur que hi estam tots d’acord, no? És el que volem per a les nostres persones majors i és el que voldrem per a nosaltres mateixos quan ho necessitem.

Però, tot i ser una qüestió de justícia claríssima sobre la qual hi ha un total consens a la societat, no totes les forces polítiques actuen de la mateixa manera a l’hora de posar els recursos públics al costat de la gent gran. Som els socialistes i la resta de forces d’esquerra els únics que de forma clara i efectiva, amb fets i no amb promeses, treballam per a millorar la vida dels nostres majors: revaloram les pensions d’acord amb l’IPC, posam més recursos per a la dependència (el pressupost s’ha duplicat en set anys), cream places residencials (460 noves places des de 2015), recuperam Son Dureta i l’hospital Verge del Toro…

No totes les forces polítiques actuen de la mateixa manera a l’hora de posar els recursos públics al costat de la gent gran

La protecció social és un pilar fonamental en les polítiques dels partits progressistes en general i del socialisme en particular. L’envelliment de la població a la nostra comunitat fa necessari que, de forma especial, continuem avançant en la protecció social de la vellesa.

No obstant això, la protecció social de la vellesa l’hem de dur a terme posant sempre la persona al centre. Això significa que no són les persones que s’han d’adaptar als serveis que els oferim, sinó que són els serveis els que han d’anar adaptant-se als desitjos i necessitats de les persones. Aquest canvi de paradigma és importantíssim perquè, per a nosaltres, ja no només és important la quantitat dels recursos que posam a disposició de les persones majors, sinó que és primordial que aquests recursos responguin a allò que realment desitgen les persones.

Todos recordamos los momentos más críticos que se vivieron en las residencias a los inicios de la pandemia. Sin duda, en aquel momento, el virus aún era un gran desconocido por todos nosotros y se extendía de manera muy rápida y virulenta. Ningún gobierno tenía un manual de cómo gestionar pandemias, si bien estábamos bajo un contexto mundial complejo sin precedentes.

En las Illes Balears, y a pesar de las dificultades iniciales, se ha actuado de manera responsable, primando siempre la salud de las personas más vulnerables y con el objetivo de detectar casos de manera precoz, pues no debemos olvidar que en las residencias un solo contacto positivo de personal o de usuarios era considerado un brote.

Para ello, fue clave la coordinación sociosanitaria e intersectorial a todos los niveles, de acuerdo con Salud Pública, así como la disposición inmediata de recursos adecuados a sus necesidades para poder ofrecer la mejor atención, en el lugar que fuera más adecuado: en la residencia, el hospital de atención intermedia, las unidades de curas paliativas u hospitales de agudos.

Se ha innovado creando nuevas estructuras de funcionamiento y también mediante un trabajo en red: cada día se actualizaba la base de datos que se enviaba con la información necesaria, así como las actividades de prevención que se llevan a cabo en los centros. Además, se crearon recursos específicos a través de la central COVID como el “grupo vulnerables”, dando así atención directa a los propios centros residenciales y a los residentes.

En Baleares contábamos con el Plan de Atención a la Cronicidad aprobado por un Gobierno progresista en 2016 y que, de alguna manera, ha servido como base en cuanto a la formación de los profesionales dentro de las residencias públicas, en la identificación de los pacientes crónicos complejos y los pacientes crónicos avanzados y el impulso de las enfermeras gestoras de casos dentro de las residencias, implicando una mayor coordinación con las enfermeras de casos del resto de niveles asistenciales de hospitales y de atención primaria.

Amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, el PSIB-PSOE ha celebrat una reunió amb responsables orgànics i institucionals de serveis socials i gent gran per fer balanç de les polítiques posades en marxa per al col·lectiu, especialment amb motiu de la pandèmia, i repassar el full de ruta de cara als pròxims mesos.

En aquest sentit, la secretària de Benestar Social del PSIB-PSOE, Beatriu Gamundí, ha avançat que els socialistes es comprometen a treballar en favor d’una Llei d’Atenció i Protecció de la Gent Gran, per “regular i garantir un sistema integral d’atenció i protecció per a aquest col·lectiu, que compti amb la col·laboració i participació de totes les administracions públiques de les Illes Balears, així com dels mateixos sectors socials, amb actuacions planificades, coordinades i globals”.

En concret, la socialista ha especificat que “necessitam que les nostres persones grans se sentin part activa del procés d’envellir, per a la qual cosa és indispensable que siguin elles mateixes les que, en l’ús de les seves plenes facultats, decideixin lliurement com volen ser ateses”. Davant d’això, “hauran de ser les administracions públiques les que adeqüin les seves polítiques públiques i, amb això, la seva gestió d’aquesta nova concepció”.

Com tots els anys, celebrem l’1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran. Ara, més que mai en el context de desenvolupament d’una pandèmia mundial amb terribles conseqüències, és un moment molt rellevant per reivindicar que les persones grans sempre han tingut un paper important en la societat com a referents. No obstant això, també són molt vulnerables, i aquest any cobra tristament major importància i rellevància. Des del Partit Socialista ens adherim un any més a aquest dia reivindicatiu i volem mostrar el nostre compromís amb les polítiques al servei de la gent gran.

Els i les socialistes volem ressaltar aquesta doble dimensió; considerem que d’una banda el Dia Internacional de les Persones d’Edat és una ocasió perfecta per destacar les importants aportacions que els nostres majors fan a la societat i crear consciència sobre les oportunitats i els desafiaments de l’envelliment en el món d’avui.

D’una altra, és aquest un moment greument especial, ja que la pandèmia ha tingut i té una major incidència entre la gent gran, milers d’ells al nostre país i centenars de milers a tot el món, han mort per causa de la COVID-19 i milions d’afectats han viscut situacions enormement dramàtiques en les seves llars i residències.

En primer lloc volem fer arribar la nostra solidaritat i el nostre condol a les famílies de les víctimes, als seus amics i amigues, als seus cuidadores i cuidadors, als professionals i el personal sanitari que també s’han vist molt afectats.

Espanya té una població que ha anat envellint notablement en els últims anys, el 2019 les persones més grans de 65 anys sumaven més de 9 milions, el 19,3% de la població total, la proporció d’octogenaris creix igualment i suposaven 6,1% de la població i, segons els informes de l’CSIC, seguiran guanyant entre la població més gran, és notable per exemple que els centenaris comencin a fer-se notar, el 2019 hi havia més de 16.000 empadronats.

L’esperança de vida, una de les més altes del món, juntament amb que tenim una de les natalitats més baixes, fa que haguem de comprometre’ns encara més amb la gent gran, que en breu es convertiran en una nova majoria. Però no estem sols, aquest fenomen és global.

Si l’any passat insistíem en què calien nous enfocaments i un debat sobre com abordar a llarg termini aquest fenomen, aquest any hem de ser més ferms en les nostres reivindicacions i propostes, les polítiques que ja estan en marxa han de ser revisades per millorar el camí emprès.

El pacte intergeneracional és fonamental, així com les polítiques d’envelliment actiu, les dues han de ser l’eix central del desenvolupament de qualsevol política adreçada a la gent gran. Es fa imperatiu millorar la salut, la seguretat i la participació de la gent gran, hem d’assegurar que les generacions futures tinguin un major accés als recursos socials que la generació actual, cosa que és urgent avui dia.

Així mateix es fa imprescindible un nou diagnòstic realitzat conjuntament amb persones expertes i organitzacions civils i socials.  Els socialistes estarem en aquesta tasca i impulsarem les mesures necessàries per garantir l’exercici de drets de totes les persones en totes les edats i etapes de la vida.

El Grup Parlamentari Socialista ha anunciat que donarà el seu suport a la validació demà en el Parlament de les Illes Balears del decret llei “amb el qual reforçarem la xarxa de protecció social més gran que han tengut mai les Illes Balears”, tal com ha expressat la diputada socialista Beatriu Gamundí.

Es tracta d’un decret llei que, entre altres qüestions, equipararà la Renda Social Garantida, aprovada pel Govern de les Illes Balears el 2016 i ampliada durant l’Estat d’Alarma, amb l’Ingrés Mínim Vital, la prestació estatal aprovada pel Govern d’Espanya aquest estiu, “dues prestacions fonamentals, amb les quals demostram que no deixam ningú enrere, ja que on no arribi una, ho farà l’altra”.

De fet, amb aquest decret llei es prorroga fins al 30 de setembre el termini perquè famílies sol·licitants de l’Ingrés Mínim Vital que encara no el perceben puguin continuar comptant amb la Renda Social Garantida, de manera que no quedin sense cap prestació per motius administratius.

En aquest sentit, la socialista ha recordat que “mentre en l’anterior crisi el PP retallava en totes les potes de l’Estat del Benestar, ara hem reforçat aquestes dues eines que són salvavides per a molta gent que ho està passant malament”.

A dia d’avui, són 2.000 les persones de les Illes Balears que reben l’Ingrés Mínim Vital, i tot i que es tracta “d’una eina important que té una posada en marxa complicada, entenem les molèsties que hagi pogut ocasionar”.

No obstant això, Gamundí ha recordat que “s’està fent feina per donar una resposta al més aviat possible” i ha realçat que “el més important és que tenim un nou dret de ciutadania que ajuda i ajudarà a molta gent” i també el fet que durant la seva tramitació d’aquesta, el “govern ha mantingut la Renda Social Garantida”.

Respecte d’aquestes dues prestacions, la socialista ha emfasitzat que “no hi serien si governàs el PP, perquè només es reforça l’Estat del Benestar quan govern l’esquerra”. Precisament, amb aquest decret llei s’augmentaran les ràtios de professionals sociosanitaris a les residències de les Illes Balears, que s’incrementaran en un 15%.

Al llarg d’aquests mesos, en el Parlament de les Illes Balears, els i les socialistes hem traslladat als diferents representants del Govern i a la Presidenta la nostra visió sobre com consideram que s’hauria d’abordar aquesta difícil situació derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. Com no pot ser d’una altra manera, sols des del diàleg i el consens amb totes les parts implicades podrem afrontar de manera forta i determinant el futur que esdevindrà de tot plegat.

Si bé, alguns partits ja han decidit que és millor no donar suport i quedar a l’aguait. Una postura amb manca d’altura de mires en els temps que corren. No obstant això, aquest fet no ha de suposar un entrebanc per poder continuar amb el full de ruta pactat i que, sens dubte, té la seva incidència màxima en donar cobertura a totes les persones, especialment les més vulnerables.

Aquest és la nostra manera d’afrontar la crisi. No fa gaire, en plena pandèmia, adquiríem un nou dret social: l’Ingrés Mínim Vital. Aquí, a les Illes Balears, vàrem adequar, mitjançant decret, tot un conjunt d’ajudes econòmiques destinades a les persones que més poden patir les conseqüències econòmiques i socials derivades de la pandèmia.

I és que aquesta pandèmia ens ha fet ser molt conscients de la importància de les polítiques públiques i del reforç dels serveis socials comunitaris.

Per això, en els pròxims cinc anys, conjuntament amb els Consells Insulars i els Ajuntaments, es durà a terme una inversió de 5 milions d’euros per posar en marxa serveis d’atenció domiciliaria, cabdals durant aquesta pandèmia, així com 1.420.000 euros per desenvolupar la detecció de situacions de risc en la infància.

Així mateix, un dels sectors més vulnerables han estat les persones majors en situació de dependència, tot i que, a les Illes Balears, les dades de les residències mostren la solidesa del sistema públic.

El plenari del Parlament de les Illes Balears ha aprovat, per unanimitat i a proposta del Grup Parlamentari Socialista, demanar al Govern d’Espanya que permeti als ajuntaments i consells invertir en polítiques socials els superàvits acumulats, els quals sumen 600 milions d’euros a les Illes Balears.

El diputat socialista Jordi Marí, impulsor de la iniciativa, ha recordat que es tracta d’una “reivindicació històrica que ara guanya més vigència que mai” i que els socialistes “no ens cansarem de reclamar per totes les vies que tenguem al nostre abast”.

“Si la reactivació econòmica no és justa i equilibrada, si no inclou a tothom, no és reactivació, és desigualtat”, ha apuntat el socialista, motiu pel qual considera que “les entitats locals han de poder invertir tot el que sigui necessari en polítiques socials”, especialment en un moment tan delicat com és l’actual.

El socialista també ha destacat que el Govern d’Espanya ja aplica flexibilitzacions a l’anomenada Llei Montoro, aprovada pel Partit Popular el 2012, perquè es puguin usar els superàvits de 2019, tot i que ha expressat que són “insuficients”, si bé també ha recordat que l’executiu central “es troba en total disposició per permetre la disposició dels fons acumulats” i que la millor prova d’això són les negociacions amb la FEMP.

Marí també ha explicat que els socialistes defensen l’autonomia pressupostària municipal, amb “dèficit allà on faci falta i despesa correcta, responsable i, sobretot, suficient, especialment en els serveis socials fonamentals”. Una postura que es contraposa a la qual aplica la dreta sempre que governa, i que és fonamenta “en una única recepta: retallar”, ha exposat Marí.

El Grup Parlamentari Socialista votarà a favor del Decret Llei 10/2020 de prestacions socials, un decret “important amb el qual complim amb la paraula donada de no deixar ningú enrere, garantir un nou dret subjectiu i establir la major xarxa de protecció social d’aquestes illes”, ha explicat la portaveu parlamentària, Sílvia Cano.

Cano també ha destacat que aquest Decret Llei, que es debatrà en el pròxim ple del Parlament, permetrà “arribar a més persones en situació de vulnerabilitat”, ja que possibilitarà l’adaptació de la Renda Social Garantida a l’Ingrés Mínim Vital, la prestació recentment aprovada pel Govern d’Espanya, a la qual complementarà.

Arran aquesta adaptació, la Renda Social Garantida ampliarà els perfils dels beneficiaris i eliminarà requisits d’accés, per tal de confeccionar, juntament amb la resta de prestacions socials que inclou aquest text, “un gran matalàs social per ajudar molta gent que ho està passant malament i que necessita el Govern per sortir endavant”.

La socialista també ha celebrat que l’aprovació l’Ingrés Mínim Vital, que es va començar a pagar divendres passat, arriba “en un moment de màxima dificultat per a milers de famílies” i ha posat de relleu que en les pròximes setmanes arribi a 2.200 persones beneficiàries a les Balears, una xifra que augmentarà fins a les 14.000 un cop s’hagin adaptat del tot la Renda Social Garantida i la resta de prestacions socials que regula aquest Decret Llei.

L’Ingrés Mínim Vital -que cal recordar que és un compromís socialista de 2015- “ha arribat per quedar-se i suposarà un nou element de cohesió i justícia social en l’Estat del Benestar, que mentre alguns volen retallar, els socialistes volem enfortir i consolidar”, ha exposat Cano.

Finalment, la socialista ha mostrat el seu desig perquè tots els grups parlamentaris votin demà a favor de la validació d’aquest Decret Llei, amb el qual “farem una passa més en l’enfortiment de l’Estat del Benestar, que duim impulsant des de fa cinc anys, i especialment amb l’arribada de la COVID-19”.

En estos momentos en los que parece que el mundo se haya detenido, recuerdo aquella imagen icónica de Quino de los años 60, donde Mafalda exclamaba “¡Paren el mundo, que me quiero bajar!”

Y es que en estos días el mundo nos ha parado a todos sin excepción. Son días de reflexión, de estar en familia y de funcionar como comunidad, no como individuo, para hacer frente y ganar la batalla al Covid-19.

Son días de reflexión, de estar en familia y de funcionar como comunidad, no como individuo, para hacer frente y ganar la batalla al Covid-19

Son muchas las medidas sociales que están tomando las diferentes administraciones. Algunas suponen un sacrificio enorme, pero todas persiguen el objetivo de ayudarnos a salir de esta situación lo más pronto posible. Sin embargo, hay un colectivo especialmente vulnerable: el de las personas mayores que se sienten solas. En España hay 2 millones de personas que viven soledad y, si hablamos de personas mayores, observamos que hay una mayor prevalencia.

En España hay 2 millones de personas que viven soledad y, si hablamos de personas mayores, observamos que hay una mayor prevalencia

Para ello, y con la finalidad de que nadie se quede al margen o en soledad, el Govern de les Illes Balears ha tomado medidas como disponer de 3000 terminales de teleasistencia, aumentar las plantillas de profesionales para contactar y hacer un mayor seguimiento de 9.000 personas dependientes, entre otras muchas.

Por otra parte los consells insulars han puesto a disposición una batería de recursos para hacer frente a la emergencia social.

También los ayuntamientos han reestructurado de manera rápida los servicios para atender en casa a nuestras personas mayores.