El PSOE demana a l’Ajuntament de Santa Eulària una actuació “urgent” de forma coordinada amb el Consell Insular a Can Rova 2 El Grup Municipal Socialista de Santa Eulària de Riu ha presentat una moció, que es debatrà al pròxim ple, per reclamar a l’Ajuntament una “actuació urgent els assentaments d’infrahabitatges, en coordinació amb el Consell d’Eivissa, per disposar de dades actualitzades i facilitar la planificació i execució d’actuacions públiques efectives”. El PSOE denuncia que “tot i la creació el passat juliol d’una mesa específica per abordar aquesta qüestió, la realitat és que els municipis continuen actuant de forma aïllada i sense la implicació efectiva del Consell”. A més a més, els residents als campaments han assegurat haver rebut pressions per part de l’Ajuntament de Santa Eulària perquè marxin del municipi, traslladant d’aquesta manera el problema a altres punts de l’illa. Des del Grup Socialista recordam que l’Ajuntament té la responsabilitat directa en l’ordenació urbanística municipal i la gestió dels expedients d’infracció urbanística”, axí com de l’atenció a les famílies vulnerables amb menors a càrrec per part dels serveis social. Així, reclamam plantejar i impulsar mesures que incloguin suport social, accés a l’habitatge digne, accions per millorar les condicions de vida de les persones afectades i la prevenció dels assentaments il·legals, integrant criteris socials, ambientals i urbanístics en una estratègia conjunta. Cal recordar que el Defensor del Poble també ha admès a tràmit una queixa del senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, qui va denunciar la situació de desatenció per part dels serveis socials de l’Ajuntament envers els menors que viuen al campament. Hem viscut el lamentable episodi del desallotjament de desenes de famílies a Can Rova, al municipi de Santa Eulària del Riu, d’un nou desallotjament per part de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia al poblat de Can Raspalls o el desmantellament a Sant Antoni de 4 assentaments il·legals a zones coma sa Talaia, es Molí i el polígon de Montecristo. En tots els casos es constata que aquestes decisions s’han pres de manera unilateral, sense coordinació amb la resta de municipis ni estratègia compartida liderada pel Consell malgrat que els problemes i desigualtats socials no deixen de créixer a l’illa. El Consell Insular d’Eivissa, a través del seu Pla Territorial Insular (PTI), regula la classificació i règim d’ús dels sòls de l’illa, establint les normes per a la protecció dels terrenys rústics, i té la competència per a la coordinació supramunicipal, facilitant el suport tècnic i jurídic als ajuntaments, i impulsant accions conjuntes de control, vigilància, i plans integrals de prevenció i erradicació d’assentaments il·legals. D’altra banda, el Govern de les Illes Balears disposa de les competències en matèria d’habitatge i ordenació territorial regional, sent clau per a la implementació de polítiques públiques que abordi les causes estructurals del problema, com la manca d’habitatge assequible, la regulació dels preus del lloguer i la promoció d’habitatge públic social, així com per a l’impuls d’instruments legislatius i recursos econòmics per donar suport a les actuacions locals i insulars. Per aquest motiu, és imprescindible que el Consell Insular d’Eivissa assumeixi un lideratge clar i actiu en la coordinació dels ajuntaments i que el Govern Balear impulsi mesures estructurals: Un pla integral que no només apliqui mesures coercitives, sinó que també ofereixi suport social, habitatge digne i millores en les condicions de vida real per a les persones afectades. Sense aquesta coordinació i acció conjunta, només es desplaça el problema d’un municipi a un altre sense resoldre’l.
