PSOE i Esquerra Unida-Podem denuncien davant del Defensor del Poble la decisió del Consell de Vicent Marí de retirar la targeta de transport públic a més de 3.000 migrants residents a Eivissa

Els grups PSOE i Esquerra Unida-Podem han denunciat davant del Defensor del Poble la decisió del Consell Insular de Vicent Marí de retirar la targeta del transport públic als migrants empadronats a Eivissa que no disposen de DNI o NIE. Es tracta d’una mesura “inconstitucional” i “la més discriminatòria que s’ha fet mai en aquesta institució”, que afecta més de 3.000 persones residents a la nostra illa. Així ho han explicat avui en roda de premsa la portaveu socialista, Elena López Bonet, i el portaveu d’Esquerra Unida-Podem, Òscar Rodríguez, juntament amb el conseller Víctor Torres.

Fins ara, amb l’aportació del passaport, juntament amb el certificat d’empadronament a Eivissa, es podia obtenir la targeta de transport, com se segueix fent a la resta de les Illes Balears.

Elena López Bonet ha dit que la decisió d’acudir al Defensor del Poble s’ha pres després que Vicent Marí s’hagi negat a rectificar l’ordre, en vigor des del 2 de desembre de 2025. Una mesura de Vicent Marí, “qui ja no hauria d’estar aquí presidint el Consell Insular”, que situa el PP del Consell Insular “més prop de la ultradreta i de Vox”.

“Per nosaltres això és un càstig horrorós, un càstig que mai hauria d’haver fet aquesta institució a les persones migrants. I és per aquesta mateixa raó que pensam que l’única forma que això s’aturi és acudint al Defensor del Poble”, ha explicat la portaveu del PSOE.

Per la seva banda, Òscar Rodríguez ha posat en dubte els arguments tècnics i legals utilitzats pel PP del Consell Insular per sostenir aquesta decisió. Rodríguez ha criticat que s’hagi intentat justificar la retallada basant-se en un presumpte frau que no té l’origen en els residents, sinó en certs perfils de turistes, i que s’ha fet “sense cap mena d’informe de l’impacte que té aquesta mesura sobre la vida de la gent”.

Així mateix, el portaveu d’Esquerra Unida-Podem ha desmuntat l’argument del Consell sobre la Llei General de Subvencions, recordant que el mateix decret del Govern de l’Estat explicita l’exempció d’aquests requisits per a la gratuïtat del transport. Rodríguez ha conclòs advertint que “sense justificació no es pot prendre cap mesura d’aquest tipus”, especialment quan aquesta afecta de manera directa i negativa el dia a dia de més de 3.000 persones residents a l’illa.

PSOE i Esquerra Unida-Podem consideren que l’exigència exclusiva de DNI o NIE pot vulnerar el principi d’igualtat i generar una situació de discriminació, atès que impedeix l’accés al transport públic bonificat a residents que compleixen amb l’obligació d’empadronament, però no disposen d’aquests documents administratius.

Fins a l’entrada en vigor d’aquesta instrucció, l’accés a la targeta de transport estava vinculat a l’acreditació de residència mitjançant passaport i certificat d’empadronament, un criteri que, tal com han remarcat, continua aplicant-se a la resta d’illes de la Comunitat Autònoma.

La denúncia sol·licita al Defensor del Poble que admeti a tràmit la investigació, que valori la possible vulneració dels articles 9.2, 9.3, 14 i 103 de la Constitució, així com de la Llei Orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, i que, si així ho considera després de valorar els fets, formuli una recomanació instant el Consell Insular a garantir l’accés als abonaments “en igualtat de condicions a totes les persones empadronades, amb independència de la seva situació administrativa”.

En l’escrit, PSOE i Esquerra Unida-Podem alerten que, amb la posada en marxa del nou contracte del servei de transport públic, moltes persones que fins ara disposaven d’un abonament “el perdran automàticament”, i que “l’impacte vital i econòmic per a centenars de famílies serà significatiu”. En una illa amb una forta dependència del transport per carretera i uns elevats costos de vida derivats de la insularitat, la pèrdua del bo gratuït o bonificat pot afectar directament l’accés a l’ocupació, l’educació, l’atenció sanitària i altres serveis bàsics.

El document assenyala que la mesura produeix “un impacte advers específic sobre persones estrangeres en situació administrativa irregular”, configurant un possible supòsit de “discriminació indirecta prohibida per l’article 14 de la Constitució”, i que la diferència de tracte es produeix entre persones empadronades, on “l’únic element diferenciador és la situació administrativa en matèria d’estrangeria”.

La denúncia posa en dubte la justificació oficial de la mesura. El Consell Insular ha al·legat la prevenció d’usos indeguts del sistema per part de turistes, però el document presentat davant el Defensor del Poble remarca que “no consta acreditació que el col·lectiu exclòs estigui vinculat a la finalitat perseguida”. Tampoc no hi ha cap “informe tècnic públic que relacioni el supòsit frau detectat amb el col·lectiu de persones empadronades sense DNI/NIE, ni avaluació d’impacte que justifiqui la mesura adoptada”.

Quant a l’argument jurídic del Consell basat en la Llei General de Subvencions, la denúncia considera que “està faltat de fonament”, atès que el Reial decret llei 17/2025, de 23 de desembre, que regula el descompte del 100% en els abonaments de transport a les Illes Balears per a 2026, estableix expressament que aquesta llei no li és aplicable.

La denúncia argumenta que condicionar l’accés a un servei públic essencial no a la residència efectiva acreditada, sinó a la possessió d’una documentació vinculada a l’estatus administratiu en estrangeria, “desnaturalitza la funció del padró i introdueix un requisit aliè al concepte jurídic de veïnatge administratiu”. El Tribunal Suprem ha reiterat que el padró “no és instrument de control de la legalitat migratòria, sinó de constatació de residència de fet”.

En l’escrit, PSOE i Esquerra Unida-Podem també qüestionen el sistema d’excepcions parcials previst per a determinats col·lectius vulnerables —menors tutelats, fills escolaritzats o persones derivades per Càritas—, que “substitueix un criteri objectiu de residència per un sistema assistencial condicionat, incompatible amb el caràcter universal i general de la mesura de gratuïtat”.