Prop de 15 milions de metres quadrats de sòl rústic d’Eivissa, Santa Eulària, Sant Josep i Sant Antoni “es destinaran al negoci privat i a l’especulació immobiliària” El PSOE denuncia que “només persones com Triguero podran accedir als pisos que el PP vol construir en el camp, i no les persones que ho necessiten” Un total de 14.600.000 metres quadrats de sòl rústic dels municipis d’Eivissa, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany es destinaran a la construcció de “milers” de pisos que només beneficiaran el “negoci privat i l’especulació immobiliària”, i no les persones que necessiten un habitatge. Així ho ha denunciat la portaveu del Grup Socialista al Consell d’Eivissa i secretària general del PSOE de la Ciutat d’Eivissa, Elena López Bonet, que ha comparegut avui juntament amb representants socialistes dels diferents municipis de l’illa per denunciar els efectes que tendrà la nova norma territorial impulsada pel Partit Popular per permetre la construcció de pisos en sòl rústic a pràcticament tota l’illa, excepte a Sant Joan de Labritja. Durant la seua intervenció, López Bonet ha assenyalat que “el PP vol fer creure a la població que les seues mesures solucionaran el problema de l’habitatge, però no és més que un teatre, una nova excusa per destruir territori, per especular immobiliàriament i per posar habitatges a disposició d’aquells que s’ho poden permetre, i no de qui realment ho necessita”. Com ha explicat, aquests pisos de suposat “preu limitat” seran entre un 30% i un 40% més cars que els habitatges de protecció pública. “Qui accedirà a aquests habitatges? Això és el que realment ens preocupa. Quines persones podran accedir a aquests preus, en aquests habitatges lliures, en aquestes vivendes suposadament de preu assequible que, com us deia, tenen un preu un 30% superior al d’un habitatge de protecció pública? La resposta és molt clara: l’únic que en tres anys ha adquirit un habitatge d’aquestes característiques és l’alcalde Triguero. Idò, com ell, seran els qui podran accedir a aquestes suposades mesures del Partit Popular.” A més, com ha recordat, el control sobre l’adjudicació dels pisos anirà a càrrec dels mateixos promotors, i no d’organismes públics com l’IBAVI. A part, la llei del PP premia els promotors permetent que una part de les promocions es destini al mercat lliure, amb la qual cosa s’hi podran construir pisos de luxe, i, a més, els promotors podran decidir si primer executen els pisos de preu lliure, i no els de “preu limitat”. “Què pensau que faran primer, els habitatges de preu lliure o els de preu limitat?”, ha preguntat Elena López Bonet. Per al PSOE, aquesta maniobra urbanística del Partit Popular és un xec en blanc als especuladors. Per municipis, excepte al de la Ciutat d’Eivissa, el PP no ha limitat quines àrees de sòl rústic de transició es veuran afectades, de manera que totes quedaran a disposició de la construcció, suposant un total de 14,6 milions de metres quadrats. Cap dels quatre municipis ha valorat quin serà l’impacte territorial i paisatgístic de la mesura, ni tampoc com afectarà els diferents nuclis urbans, els serveis i les infraestructures existents i futures. Elena López Bonet també ha denunciat els enganys sobre la suposada immediatesa de la mesura: “No serà immediat perquè és evident que és impossible construir habitatges en sòl rústic de manera immediata, on ara hi ha camp. Es necessita disposar de moltes altres coses, com xarxa d’aigua, sanejament, enllumenat o carrers, infraestructures que el sòl rústic no té. Per tant, la immediatesa és una mentida”, ha subratllat la portaveu socialista. CIUTAT D’EIVISSA A la Ciutat d’Eivissa, la mesura del PP suposarà consum de sòl rústic mentre continua pendent de consolidar una ciutat habitable i que pot quedar-se sense espais per a equipaments necessaris com escoles i centres de salut futurs. Com ha explicat Elena López Bonet, a la ciutat ja existeixen àmbits de creixement previstos al planejament general, aprovat definitivament fa només tres anys. La densificació urbana està consolidada i la nova mesura pot provocar que l’interès especulatiu es desplaci cap a noves bosses de desenvolupament. Això pot fer que no es prioritzi la regeneració urbana, la rehabilitació d’edificis, la mobilització d’habitatge buit i la culminació d’àrees on el planejament ja preveu la capacitat de construir-hi. A més, existeix el risc que, en un futur pròxim, la ciutat es quedi sense espais on ubicar equipaments necessaris, com serveis sanitaris o educatius. De fet, a la ciutat d’Eivissa hi ha fins a vuit unitats d’actuació, és a dir, vuit zones que es podrien desenvolupar sense recórrer a aquesta ferramenta urbanística. Són les unitats d’actuació d’Es Pratet, Eivissa Centre, Besora, sa Joveria, Can Sant, sa Punta, sa Bassa Roja i Talamanca. Mentrestant, la mesura dels sòls de transició afectarà el creixement del passeig marítim i Talamanca, als voltants de l’E-20, com les zones de Can Fita, Can Bufí i la zona propera de Puig d’en Valls, així com els voltants de Cas Mut i Can Misses i els barris de Cas Serres i Platja d’en Bossa. El risc és “continuar estenent la ciutat sense resoldre els problemes d’accés real a l’habitatge, de mobilitat i de serveis que ja pateixen milers de residents”. SANTA EULÀRIA DES RIU “Aquesta proposta és el reconeixement del fracàs de 50 anys de polítiques urbanístiques del PP a Santa Eulària”, ha afirmat el portaveu socialista, Alan Ripoll Ribas. “Després de dècades governant, després de dècades prenent decisions urbanístiques i després de dècades definint el model territorial de Santa Eulària, la gran proposta del Partit Popular és créixer sobre sòl rústic.” Segons Alan Ripoll, es tracta d’un reconeixement implícit que “no varen fer els deures quan tocava”, ja que han estat “incapaços de construir ni un sol habitatge de protecció oficial al municipi en gairebé 50 anys”. Al municipi de Santa Eulària, que continua pendent de l’aprovació dels seus plans parcials, els sòls de transició afectats es localitzen a Puig d’en Valls, Jesús i Talamanca, Ca na Negreta, Can Fornet, Santa Gertrudis, Cala Llonga, Roca Llisa, Santa Eulària, s’Argamassa i es Canar, Cala Llenya, Sant Carles i es Figueral, permetent la construcció de pisos sobre 6.000.000 de metres quadrats de sòl rústic. SANT JOSEP DE SA TALAIA La portaveu del PSOE a Sant Josep de sa Talaia, Pilar Ribas Torres, ha denunciat que l’equip de Vicent Roig, en comptes d’avançar amb les normes previstes, se suma al pla de créixer en sòl rústic, cosa que suposarà obrir la porta a la construcció en més de 5.700.000 metres quadrats a Sant Josep, Sant Agustí, Cala de Bou, Sant Jordi de ses Salines i Sant Francesc de s’Estany. La mesura incentivarà la revaloració especulativa dels terrenys i accelerarà processos de dispersió residencial que incrementaran la dependència del vehicle privat, els costos de manteniment de les infraestructures i la pressió sobre recursos tant limitats com l’aigua, els equipaments o la depuració, entre d’altres. Tal com ha recordat Pilar Ribas, es tracta d’un municipi que consumeix el 100% d’aigua dessalada. SANT ANTONI DE PORTMANY Mentre Sant Antoni intenta des de fa anys definir un nou model urbanístic mitjançant el seu planejament general, la nova mesura autonòmica introdueix la possibilitat d’impulsar desenvolupaments al marge de la planificació territorial dissenyada pel municipi, ha denunciat la regidora Verónica Lorente Costa. Al municipi de Sant Antoni, la mesura significarà permetre la construcció en sòl rústic a àrees com Can Coix, sa Serra o ses Variades, entre d’altres, cosa que suposa un xec en blanc per construir sobre 2.700.000 metres quadrats de sòl rústic. La planificació urbanística existeix precisament per ordenar el creixement, garantir infraestructures suficients i protegir l’interès general. Saltar-se etapes del planejament per accelerar la construcció pot generar beneficis aparents a curt termini, però comportarà importants costos territorials i econòmics a mitjà i llarg termini. En conclusió, el PSOE denuncia que el PP, lluny de limitar l’especulació immobiliària, provocarà justament l’efecte contrari. No ha impulsat mesures eficaces per facilitar l’accés a l’habitatge de treballadors, treballadores i joves residents, amb mesures que sí que són immediates com la limitació dels preus del lloguer, ni ha reforçat la rehabilitació i la recuperació del parc residencial existent. Tampoc no ha garantit que les noves promocions quedin al marge de la dinàmica especulativa del mercat insular, ja que el model que planteja combina habitatges de preu limitat sense control públic sobre les adjudicacions amb habitatges de preu lliure. “I ja sabem en mans de qui acaben aquests habitatges; si no, que ho expliqui l’alcalde d’Eivissa, Rafa Triguero”, ha assenyalat Elena López Bonet.
