El PSOE proposa l’aplicació del plus d’insularitat al personal del Consell i dels ajuntaments d’Eivissa

El PSOE ha anunciat avui el registre de mocions al Consell Insular d’Eivissa i als cinc ajuntaments de l’illa perquè el plus d’insularitat aprovat pel Govern d’Espanya per al personal de l’Administració General de l’Estat s’apliqui també als treballadors i treballadores de les administracions locals de l’illa. La iniciativa planteja que el Consell i els ajuntaments negociïn de manera immediata aquesta equiparació retributiva i que, a més, el Consell d’Eivissa doni suport econòmic als municipis que ho necessitin perquè la mesura pugui aplicar-se de sense demora.

“Hem presentat mocions als pròxims plens del Consell i dels ajuntaments per demanar que el plus salarial aprovat per als funcionaris de l’Administració General de l’Estat es faci extensiu també al personal de les administracions locals. Consideram que això és una qüestió de justícia, una qüestió de justícia social, molt lluitada, en què el Partit Socialista ha fet feina de valent”, ha explicat el secretari general de la FSE-PSOE, Vicent Roselló, que ha presentat la iniciativa en una roda de premsa acompanyat de representants dels diferents grups socialistes.

Roselló ha remarcat que aquesta equiparació amb Canàries “ha d’arribar no només als funcionaris de l’Estat, sinó a tot el personal que treballa a les administracions locals, és a dir, als ajuntaments d’Eivissa i al Consell Insular”. Per això, ha demanat el suport del Partit Popular, que en el Congrés es va negar a votar-hi a favor. “Demanam que, aquesta vegada sí, el Partit Popular voti a favor.”

La moció també reclama la implicació directa del Consell Insular perquè els municipis amb menys capacitat econòmica puguin aplicar aquest complement. “Demanam també a Vicent Marí que, si algun ajuntament no pot fer front a aquestes pujades, el Consell Insular doti els ajuntaments que ho necessitin dels recursos pressupostaris necessaris, amb l’objectiu que de manera immediata tot el personal de les administracions locals pugui tenir aquest plus a les seues nòmines.”

La iniciativa del PSOE demana que les institucions negociï de manera immediata l’aplicació del complement al seu personal, garanteixi els efectes econòmics des de l’1 de juliol de 2026 i, en el cas del Consell, creï una línia extraordinària d’ajudes perquè els ajuntaments puguin implantar el plus d’insularitat entre els seus treballadors i treballadores.

Paral·lelament, el Grup Parlamentari Socialista també ha registrat una proposició no de llei perquè el Govern de les Illes Balears millori l’aplicació del complement d’insularitat que rep el personal de la Comunitat Autònoma. La iniciativa planteja negociar la incorporació del plus als triennis del personal funcionari, estatutari i laboral, de manera que l’antiguitat també tengui en compte el sobrecost derivat de la insularitat. A més, reclama accelerar el calendari previst d’homogeneïtzació del complement, actualment fixat fins a l’any 2028, perquè aquesta equiparació es pugui aplicar abans.

Finalment, Roselló ha criticat l’actitud del Partit Popular durant la votació de la setmana passada al Congrés dels Diputats, quan el PP s’hi va abstenir. “S’ha tornat a demostrar l’absoluta incoherència del sentit del vot d’aquells que reclamen públicament mesures de tot tipus al Govern d’Espanya, però que quan les poden facilitar amb el seu vot, el que fan és posar-se de perfil o posar-se d’esquenes.”

En aquest mateix sentit, la diputada eivissenca del PSOE al Congrés, Milena Herrera, ha censurat el comportament del PP, inclòs el del seu president a Eivissa, José Vicente Marí Bosó, durant aquell debat parlamentari: “El paper que varen jugar al ple de la setmana passada va ser vergonyós, ja que varen posar la votació en risc sense cap argument vàlid, perquè el seu únic argument era no donar suport a una mesura que provenia del Govern de Pedro Sánchez.”

La diputada ha destacat que es tracta d’una fita històrica assolida pel Govern d’Espanya després d’anys de reivindicacions. “Estam parlant d’una mesura que afecta des d’aquest mateix mes de juliol 11.176 empleats de l’Administració General de l’Estat a Balears, dels quals 3.500 corresponen a les Pitiüses, i que suposarà una pujada d’aquest complement de més del 100% per als que treballen a Mallorca i, vull destacar això, de més del 300% per als que treballen a Eivissa i Formentera.”

Milena Herrera ha explicat que aquest increment suposa una millora molt significativa de les retribucions. “Un treballador o treballadora del grup C2 passarà a cobrar per aquest complement 297,91 euros al mes, quan fins ara en cobrava 68,60. I un treballador o treballadora del grup A1 veurà augmentar aquest complement de 127,33 euros a 697,70 euros.”

La diputada ha assenyalat que “aquesta mesura obeeix al reconeixement dels treballadors i les treballadores dels serveis públics que fa aquest Govern i a la necessitat, reconeguda ara plenament, que puguin exercir les seues funcions en condicions justes”. En aquest sentit, ha remarcat que “és un compromís amb els serveis públics, que el Partit Socialista sempre ha defensat i sempre defensarà davant el model privatitzador de la dreta i la ultradreta”.

Milena Herrera també ha recordat que aquest acord és fruit del diàleg entre el Govern d’Espanya i els representants dels treballadors. “Darrere aquesta mesura hi ha molta feina feta. Una feina que s’ha fonamentat en el diàleg social, una altra eina que el Partit Popular i Vox volen eliminar, però que és imprescindible per avançar i mantenir els equilibris de la nostra societat.”

La diputada ha vinculat aquesta millora salarial amb les dificultats derivades del cost de la vida a les Illes Balears. “Si aquesta pujada era necessària, justa i urgent és, en part, per la greu situació d’accés a l’habitatge que patim a les illes i que fa que la classe treballadora pagui uns lloguers absolutament disparats.”

Per aquest motiu, Milena Herrera ha reclamat al Govern de les Illes Balears que faci ús dels instruments previstos a la legislació estatal. “Una vegada més, des del Partit Socialista exigim a la senyora Marga Prohens que apliqui la Llei d’Habitatge, que permet declarar zones tensionades i limitar les pujades del preu del lloguer fins que es normalitzi la situació, alhora que bonifica fiscalment els propietaris. Estam en una situació d’emergència habitacional, el Govern d’Espanya ha facilitat les eines per posar fre a aquesta situació i, amb la seua actitud, el Govern balear només està afavorint l’especulació urbanística sense importar-li el que està patint la ciutadania.”