El Parlament aprova una proposta d’Àlex Pitaluga per reforçar la coordinació entre els centres educatius i els ensenyaments musicals La Comissió d’Educació del Parlament de les Illes Balears ha aprovat, en la reunió celebrada ahir a la tarda, una proposició no de llei defensada pel diputat eivissenc del Grup Parlamentari Socialista Àlex Pitaluga per reforçar la coordinació entre els serveis d’orientació dels centres educatius, els conservatoris i les escoles municipals de música. La iniciativa parteix de la necessitat d’entendre l’educació de l’alumnat de manera integral, tenint en compte que infants i joves desenvolupen la seua activitat formativa en diferents espais. “Un alumne o una alumna no deixa de tenir les seves necessitats, les seves dificultats, les seves capacitats o els seus moments de malestar quan surt del centre educatiu i entra a una classe d’instrument, de cant o al conservatori”, ha assenyalat Pitaluga durant la defensa de la iniciativa. La proposta aprovada insta el Govern, a través de la Conselleria d’Educació i Universitats i del Servei d’Inclusió Educativa, a establir un marc de coordinació entre els serveis d’orientació dels centres educatius, els conservatoris i les escoles municipals de música, amb l’objectiu de millorar la detecció, el seguiment i l’atenció de les necessitats educatives, emocionals i personals de l’alumnat. “No parlam de crear més burocràcia, ni de carregar noves responsabilitats damunt el professorat de música, ni de convertir les escoles municipals de música en serveis d’orientació”, ha aclarit Pitaluga. La proposta planteja, en canvi, que quan en un espai educatiu es detecti una necessitat, una dificultat o una situació de vulnerabilitat, aquesta informació pugui arribar, amb les garanties corresponents, als professionals que poden valorar la resposta més adequada. Entre les mesures aprovades també hi ha l’establiment de canals de comunicació clars i confidencials entre els serveis d’orientació dels centres educatius, els conservatoris i les escoles municipals de música, així com l’elaboració d’orientacions bàsiques, en col·laboració amb els ajuntaments i les escoles municipals, perquè el professorat disposi de pautes sobre com actuar davant possibles situacions de vulnerabilitat. La iniciativa també reclama reforçar la coordinació entre els conservatoris professionals i superiors i els serveis d’orientació dels centres educatius on cursen estudis l’alumnat dels ensenyaments musicals, especialment en les etapes de secundària i batxillerat. En aquest sentit, Pitaluga ha defensat que els conservatoris professionals i superiors disposin d’una estructura estable d’orientació educativa i psicopedagògica i que es consolidi la figura de l’orientador o orientadora educativa en aquests centres. La PNL també planteja facilitar formació i assessorament al professorat dels conservatoris i de les escoles municipals de música per identificar possibles situacions de vulnerabilitat o problemes de salut mental i poder-les derivar adequadament. “Es tracta de protegir l’alumnat però també el professorat que pot haver de fer front a situacions molt complicades”, ha assenyalat el diputat eivissenc, que ha defensat que el professorat dels ensenyaments musicals pugui disposar d’eines i suport davant aquestes situacions. Pitaluga ha subratllat que la proposta té com a finalitat que la resposta educativa davant una necessitat o una situació de malestar no depengui de la casualitat o de la iniciativa individual de cada docent, sinó que existeixin “uns canals clars, segurs, confidencials i coordinats”. “Defensam una mirada més integral sobre l’alumnat i que tots els espais educatius on participa un infant o un jove puguin estar millor connectats”, ha explicat el diputat, qui ha agraït als diputats i les diputades de la Comissió d’Educació del Parlament balear el suport a la iniciativa.
