“Ara, més que mai, ens cal un Pacte per l’Ocupació”, per Enric Casanova

Davant la sobtada arribada de la Covid-19, es va donar una situació d’alarma sanitària i econòmica que va modificar l’estructura laboral i les relacions econòmiques que teníem establertes fins aleshores. Des de març, el món laboral es va veure sacsejat i abocat a uns canvis que, a priori, semblaven de caràcter puntual, però que, poc a poc, han anat deixant veure que molts d’aquests canvis s’hauran d’anar integrant a les relacions i polítiques laborals dels pròxims mesos i anys.

Ara, cal fer-se un replantejament seriós sobre tot el que ha significat i significarà per a l’ocupació i la seva qualitat. Per això cal, ara més que mai, arribar a acords de caràcter polític i social que facilitin el desenvolupament de noves polítiques d’ocupació, un nou pla d’ocupació que doni resposta a les noves situacions i realitats i que garanteixi una ocupació de qualitat, igualitària i segura, mitjançant una formació i requalificació professional adequada.

No ens podem quedar sense fer res davant el desenvolupament incert de la temporada turística que està generant l’evolució sanitària i les mesures preses a diferents països emissors. Per això, ara més que mai, necessitem arribar a acords i consensos que ens permetin seguir assegurant una ocupació de qualitat i reafirmar el nostre compromís amb la lluita decidida contra la desocupació.

Ens cal un pla potent de xoc contra la desocupació que està generat la paralització econòmica durant l’estat d’alarma i la reducció de l’activitat econòmica derivada de la limitació de la mobilitat. Cal impulsar de manera immediata unes noves polítiques actives. Ara, han aparegut nous perfils d’aturats, s’han establert noves maneres de treballar i amb una major implicació tecnològica, per la qual cosa necessitem noves accions formatives de caràcter competencial per poder requalificar a totes i tots els treballadors davant un major ús de la tecnologia i una major robotització de processos productius.

Necessitem també un Pla d’ocupació que, amb l’acord i la feina de tots els sectors implicats, pugui donar resposta a les noves necessitats i nous nínxols d’ocupació que aniran desenvolupant-se en els pròxim anys davant les necessitats i les situacions que s’estan donant amb la nova normalitat. Aquest ha de permetre incidir més allà on cal i, també, incidir en aquells aspectes que ens fan febles: la vulnerabilitat, la precarietat laboral i la igualtat de gènere.

La situació que ens ha tocat viure ha incidit, i seguirà fent-ho, d’una manera més important en aquells aspectes del mercat laboral que ja eren més febles. Els col·lectius més vulnerables han vist com es reduïen les seves possibilitats d’integrar-se a la nostra societat mitjançant llocs de feina específics; les noves condicions de feina poden generar una major precarietat laboral amb reduccions de jornades, rotacions diverses, etc.

“La nova normalitat” i la implantació del teletreball o la manca d’espais i activitats que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral poden generar un augment de l’escletxa de gènere important dins del mercat laboral a la qual hem de fer front de manera decidida i conjunta.

Ara, més que mai, cal donar una importància especial a les polítiques de salut laboral i seguretat laboral. La crisi sanitària ha posat sobre la taula la necessitat d’engegar una sèrie de protocols de seguretat i higiene per protegir tothom de possibles contagis i aturar la propagació de la pandèmia. Aquest fet ens ha de facilitar l’acord entre agents socials, laborals i polítics per reactivar la nostra economia i el nostre mercat laboral, generant entorns laborals segurs i fiables que siguin escrupolosament respectats per tothom.

Cal un replantejament de la formació, especialment de la formació professional,  on s’incloguin una major formació en competències que responguin a la ràpida digitalització de l’economia i la necessitat d’adaptació a les noves situacions, sense oblidar que aquesta formació ha d’anar directament lligada a les necessitats generades per les empreses.

Per això, ara més que mai, cal trobar l’acord social, formatiu i econòmic necessari perquè la formació professional assoleixi l’empenta necessària per convertir-se en l’eina per redreçar la vida personal, laboral i professional de molts treballadors i treballadores.

Ara, mes que mai, necessitem polítiques d’ocupació fortes i que permetin reconduir la situació actual i enfrontar el futur amb una nova perspectiva.

Necessitem, per tant, un Pacte social i polític que posi les bases de les noves formes i relacions laborals a les nostres illes. Un Pacte que sigui fruït del consens social, laboral, econòmic i polític i que permeti establir una base sòlida per aconseguir tenir un mercat laboral just, equitatiu i de qualitat. I aquest pacte és el Pacte per a la Reactivació Econòmica i Social impulsat pel Govern de les Illes Balears.

Comments are closed