El Govern confirma que Balears podrà limitar el lloguer comercial de les embarcacions particulars, tot i que des de l’entrada en vigor del decret només dues ho han sol·licitat i cap d’elles ha estat autoritzada. El secretari d’Estat de Transports desmenteix els bulos del PP sobre el descompte de resident: el pressupost d’aquest any s’ha ampliat en 383 milions.

El secretari general de Transport Aeri i Marítim, Benito Núñez, ha confirmat avui que Balears podrà limitar el lloguer comercial de les embarcacions particulars, tot i que des de l’entrada en vigor del Reglament d’Ordenació de la Navegació Marítima només dues ho han sol·licitat i cap d’elles ha estat autoritzada. Benito Núñez ha comparegut a la Comissió de Transports del Congrés dels Diputats, on ha respost a la diputada eivissenca del PSOE, Milena Herrera, sobre els efectes de l’entrada en vigor, el passat 15 d’agost, del Reglament d’Ordenació de la Navegació Marítima i la resolució de Marina Mercant relativa al canvi temporal d’ús d’embarcacions d’esbarjo.

El secretari d’Estat ha explicat que “s’han rebut en total 17 sol·licituds per a tot Espanya. D’aquestes, dues per a Balears. I d’aquestes 17 sol·licituds, s’han concedit dues autoritzacions de despatx, cap d’elles a Balears. El volum dista molt, com li deia, de suposar una allau d’embarcacions en aquest ús temporal del règim de lloguer que alguns vaticinaven”.

En qualsevol cas, a preguntes de la diputada eivissenca, el secretari d’Estat ha confirmat el compromís del Govern de modificar la normativa perquè comunitats com Balears, si així ho desitgen, puguin establir limitacions: “No som aliens a les preocupacions i tenim la intenció que s’estableixi algun desenvolupament normatiu que permeti contemplar la limitació d’aquestes autoritzacions de despatx en aquells llocs on efectivament es produeixi una saturació dels espais nàutics, així que la nostra intenció és establir aquest règim específic”, ha confirmat Benito Núñez a preguntes de la diputada Milena Herrera.

En la seva intervenció, la diputada socialista ha acusat el Partit Popular d’utilitzar la normativa per generar “alarma innecessària” i cercar la confrontació amb el Ministeri, en el que ha qualificat com una “demostració més de la seva política pueril i irresponsable”.

Tot i les condicions restrictives que establia la norma —que avui mateix ha confirmat el secretari d’Estat—, el PP balear “no va dubtar a alarmar novament la ciutadania, assegurant que aquesta normativa provocaria una gran saturació de la mar balear i que podia ser gairebé la mort del sector del xàrter de les illes”.

Un alarmisme del PP “utilitzant com a reclam el concepte de l’Airbnb de la mar, i la veritat és que tant de bo es preocupassin igual per l’Airbnb de l’habitatge, que és el que veritablement afecta la nostra població”, ha dit la diputada.

El secretari d’Estat desmenteix els bulos del PP sobre el descompte de resident

El secretari d’Estat també ha respost als bulos del PP sobre el descompte del 75% als residents a les illes, recordant que “els pressupostos contemplen partides que són previsions i que no necessàriament s’han d’ajustar a l’escenari final”.

“En l’exercici present, a la quantitat de 560 milions recollida als pressupostos vigents, s’hi han sumat ja ampliacions de crèdit per més de 383 milions d’euros, que eleven el pressupost total destinat a satisfer el programa de subvencions al transport aeri dels residents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla a més de 940 milions d’euros. Amb aquestes ampliacions s’estan pagant ara mateix els expedients enviats per les companyies aèries durant el passat estiu”, ha explicat el secretari d’Estat, desmentint, com intenta fer creure el PP, que el descompte estigui en perill per la manca de pressupostos generals.

D’altra banda, Milena Herrera també ha demanat al secretari d’Estat pel balanç de l’estiu a Salvament Marítim, després que el Govern d’Espanya hagi destinat una ampliació de recursos a Balears.

Com ha detallat Benito Núñez, entre gener i setembre de 2025, l’activitat de Salvament Marítim a Balears relacionada amb l’activitat nàutica ha experimentat un increment significatiu respecte al mateix període de l’any anterior: “Hem experimentat un increment del 93,5%, passant de 77 emergències en el període corresponent a l’any 2024 a 149 el 2025. I, de la mateixa manera, les embarcacions assistides s’han incrementat en més del doble. Hem vist un increment del 117,8%, passant de 90 a 196 unitats. En nombre de persones assistides, hem passat de 1.534, bàsicament més del doble també, a 3.755”, ha explicat el secretari d’Estat.

A més, “el dispositiu es va reforçar amb les llanxes de salvament que es convenien amb la Creu Roja”. En concret, les unitats de la llanxa de salvament amb seu a la Savina i la llanxa de salvament amb seu a Sant Antoni operaren amb personal de guàrdia, també presencial, entre el 15 de juny i el 15 de setembre”, ha explicat.

Actualment, el dispositiu operat per Salvament Marítim a Balears es compon de sis salvamares, embarcacions d’acció ràpida —cinc d’elles amb reforç de tripulació—, una guardamar, un remolcador, un helicòpter, quatre llanxes del conveni amb la Creu Roja i, a més, el Centre de Coordinació de Salvament Marítim a Balears. “L’equip humà adscrit a Salvament Marítim a l’arxipèlag està format per 80 professionals, xifra que supera els 100 si s’inclouen les tripulacions dels helicòpters i els voluntaris de la Creu Roja”, ha dit el secretari d’Estat responent a les preguntes de la diputada Milena Herrera.