Pacte de Reactivació de les Illes INTRODUCCIÓ I / LA LLUITA CONTRA LA PANDÈMIA. MESURES DE PROTECCIÓ__________________11 • Reforç del sistema de salut___________________________________________________13 • Accions de protecció social___________________________________________________14 • Mesures d’habitatge__________________________________________________________16 • Actuacions al sistema educatiu_______________________________________________ 16 • Protecció a la cultura_________________________________________________________18 • Foment de la igualtat i lluita contra les violències masclistes____________________19 • Protecció dels treballadors, els autònoms i les empreses______________________ 20 • Suport a l’agricultura, la pesca i el sector de l’alimentació______________________ 22 • Reforç de les administracions públiques i mecanismes d’informació i participació__________________________________________________________________23 • Mesures de mobilitat________________________________________________________ 24 • Medi ambient_______________________________________________________________ 25 II / PACTE PER A LA REACTIVACIÓ DE LES ILLES I LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LES ILLES BALEARS__________________________________________________28 Eix 1 / Seguretat sanitària. Economia social, educativa i de la salut. Repte demogràfic_ 33 Mesures per garantir la seguretat sanitària____________________________________________ • 1- Estratègia de reforç de la seguretat sanitària_________________________________34 • 2- Elaboració de protocols de seguretat: l’IBASSAL com a instrument de coordinació en la prevenció de la COVID-19_______________________________________________34 • 3- Cos d’inspectors formats en la prevenció de la COVID-19____________________35 • 4- Aplicació mòbil de rastreig de contactes____________________________________35 • 5- Nou sistema de control de la capacitat de les platges________________________35 • 6- Tornada segura a les escoles_______________________________________________35 • 7- Increment de la capacitat de diagnòstic mitjançant proves i la traçabilitat dels contagis____________________________________________________________________ 36 Mesures de millora i reforç de l’estat del benestar i els serveis essencials______________36 • 8- Plans d’equipaments sanitaris, socials i educatius___________________________36 • 9- Acord d’agilització assistencial de l’atenció sanitària________________________ 37 • 10- Reforç de la protecció de dones víctimes de violència masclista___________ 38 • 11- Impuls d’una nova normativa per garantir l’augment de ràtios de professionals a residències__________________________________________________________________38 • 12- Reforç dels serveis socials comunitaris____________________________________38 • 13- Pla de digitalització per reduir l’escletxa digital_____________________________38 • 14- Convocatòria per al sosteniment de centres de la xarxa 0-3 durant el curs 2020- 2021_______________________________________________________________________ 38 • 15- Ajuts de menjador durant el curs 2020-2021____________________________ 38 Eix 2 / Ocupació de qualitat, formació i desenvolupament empresarial_______________40 Mesures d’urgència de suport a l’empresa i els autònoms i de lluita contra la desocupació_____________________________________________________________________41 • 16- Programa extraordinari de liquiditat via ISBA per a empreses i autònoms___41 • 17- Pla d’emergència de reactivació i lluita contra la desocupació______________ 42 • 18- Pla d’ajudes urgents de reactivació per als treballadors autònoms__________ 42 Mesures d’impuls empresarial i política financera__________________________________ 43 • 19- Programa de suport a les empreses______________________________________ 43 • 20- Nou pla estratègic per a l’autoocupació i foment de l’emprenedoria 2021- 2024______________________________________________________________________ 43 • 21- Pla directori d’economia social___________________________________________ 43 • 22- Pla de captació d’inversions al territori___________________________________ 44 • 23- Creació de la finestreta única d’assessorament empresarial_______________ 44 Polítiques de foment de la qualitat i la igualtat en l’ocupació_________________________44 • 24- Pla d’ocupació de qualitat 2021-2023____________________________________44 • 25- Pla de Lluita contra la precarietat laboral_________________________________ 45 • 26- Programa d’igualtat de gènere en les oportunitats del mercat de treball____ 45 • 27- Programa d’inserció laboral dels col·lectius més vulnerables_______________ 45 • 28- Estratègia Balear de Seguretat i Salut Laboral 2021-2023_________________45 • 29- Pla de conciliació a curt termini__________________________________________ 46 Polítiques de formació • 30- Estratègia integral de formació professional 2021-2024_________________ 47 • 31- Impuls de la formació dual ocupacional__________________________________ 48 Eix 3 / Economia circular i nou model de consum lligat a la proximitat__________________ Context, objectius i estratègies clau______________________________________________ 49 Estratègia d’estímul del sector primari____________________________________________ 51 • 32- Pla de xoc per enfortir el sector agrari, pesquer i agroalimentari__________ 52 Actuacionsdecomprapúbicaalimentàriaidepromoció__________________________ 53 • 33- Línia de suport a cadenes curtes de comercialització____________________ 54 • 34- Línia de suport a la promoció del producte local en el mercat interior____ 54 • 35- Campanya de promoció de producte local_____________________________ 54 • 36- Estímul del comerç electrònic de proximitat a les Illes Balears___________ 54 • 37- Desenvolupament inicial de l’Observatori de Preus i Cadena Alimentària__ 55 • 38- Programa específic de compra pública alimentària amb criteris socials i sostenibles d’aliments locals amb destinació a entitats socials________________ 55 Una nova fase de reactivació______________________________________________________55 • 39- Pla estratègic de la Ramaderia___________________________________________ 56 • 40- Pla d’impuls, consolidació i modernització del regadiu sobre la base de fonts no convencionals d’aigua, especialment l’ús d’aigües regenerades________________ _56 • 41- Pla de replantació i reconversió de varietats de fruita seca i fruita dolça_____ 56 • 42- Convocatòria de projectes pilot i d’innovació______________________________ 57 • 43- Pla d’integració cooperativa agroalimentària______________________________ 57 • 44- Pla per enfortir la capacitat de comercialització, industrialització i diversificació de la pesca_________________________________________________________________ 58 • 45- Pla de promoció del comerç i el consum del producte local_______________ 58 Estratègia de gestió sostenible de residus_________________________________________ 58 • 46-Línies de subvencions per impulsar l’economia social i circular____________ 59 • 47- Impuls de la tramitació electrònica per a empreses dedicades al sector dels residus_____________________________________________________________________ 59 Eix 4 / Economia del coneixement i la innovació i impuls de nous sectors_____________60 Mesures de foment de la innovació, les noves tecnologies, la ciència i la transferència de coneixement____________________________________________________________________61 • 48- Pla d’impuls de la competitivitat i la transferència del coneixement________61 • 49- Nou model de coordinació del sistema de ciència i tecnologia_____________61 • 50- Creació de l’Insitut de Recerca de les Illes Balears (IRIB)__________________ 61 • 51- Creació del laboratori d’investigació per a la Transició Energètica__________ 61 • 52- Creació d’un pol d’innovació per a indústries de continguts digitals________ 61 • 53- Creació del Digital Innovation Hub_______________________________________61 • 54- Eivissa Districte 07800_________________________________________________61 • 55- Programa per potenciar els clústers a les Illes Balears____________________63 • 56- Pla de desenvolupament 5G de les Illes Balears__________________________63 • 57- Programes de suport a les empreses instal·lades al ParcBit_______________63 Mesures de captació i generació de talent i suport als investigadors_________________63 • 58- Pla d’excel·lència investigadora__________________________________________63 • 59- Pla de promoció del talent______________________________________________64 • 60- Programa per a l’especialització Horitzó Europa__________________________64 Eix 5 / Modernització de la indústria i els sectors tradicionals i recuperació del teixit industrial________________________________________________________________________65 • 61- Pla de reconversió industrial per a l’abastiment sanitari____________________65 • 62- Pla de foment de la indústria local_______________________________________66 • 63- Promoció i venda directa de producte industrial__________________________ 67 • 64- Línies d’inversió per a la modernització de l’activitat industrial_____________67 • 65- Foment de la promoció exterior de la indústria i el comerç________________67 • 66- Desenvolupament de les àrees de promoció econòmica municipal________67 • 67- Creació del mapa virtual de comerç de proximitat amb venda en línia_____68 • 68- Impuls a la digitalització de les pimes____________________________________68 • 69- Impuls de la modernització del petit i mitjà comerç______________________ 68 • 70- Projecte ‘Shopping islands’_____________________________________________ 69 • 71- Creació de la targeta Island Pass________________________________________ 69 • 72- Anàlisi del calendari comercial__________________________________________69 Eix 6 / Impuls de la transició energètica. Economia verda i economia blava__________70 Pacte per l’energia_______________________________________________________________71 • 73- Pla de foment de la inversió en instal·lacions d’energies renovables________72 • 74- Promoció d’instal·lacions d’energies renovables socialitzades______________72 • 75- Impuls a la mobilitat elèctrica____________________________________________72 • 76- Pla de foment de la solarització_________________________________________ 72 • 77- Impuls de l’eficiència energètica als habitatges___________________________ 73 • 78- Programa de foment de la biomassa_____________________________________73 • 79- Formació de gestors municipals d’energia_______________________________ 73 • 80- Suport formatiu a les empreses per a l’adaptació a la lluita contra el canvi climàtic____________________________________________________________________74 • 81- Impuls de l’eficiència energètica en la indústria___________________________74 • 82- Creació de l’Observatori Balear de la Petjada de Carboni_________________74 Pacte per l’aigua________________________________________________________________74 • 83- Millora del sanejament i la depuració___________________________________ 76 • 84- Inversions en abastament i millora de la distribució______________________76 • 85- Programa de manteniment de torrents_________________________________ 76 • 86- Altres actuacions que s’han d’incloure dins el pacte per l’aigua___________76 Economia verda_________________________________________________________________76 • 87- Programa de millora de la gestió dels espais naturals i forestals___________77 • 88- Reforç de la protecció del territori i ampliació de parcs naturals___________77 • 89- Pla de foment de tecnologies que elevin la sostenibilitat ambiental i l’eficiència en l’aprofitament dels recursos______________________________________________78 Estratègia marítima de les Illes Balears____________________________________________78 • 90- Pla d’inversions en conservació del nostre medi marí_____________________78 • 91- Activació de noves mesures per fer front a l’oferta nàutica il·legal__________78 • 92- Creació del pol d’innovació marí Moll Bit_________________________________78 • 93- Pla de millora del servei i de les instal·lacions portuàries__________________80 • 94- Programa d’estímul de l’activitat nàutica i portuària i de la connectivitat____80 Eix 7 / Millora del turisme i estratègia de reactivació turística_______________________81 Illes Balears, una destinació turística segura i de qualitat____________________________82 • 95- Establiment de recomanacions sanitàries i guies de salut laboral aplicades a l’àmbit turístic_______________________________________________________________82 • 96- Realçament de la vàlua de les destinacions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a destinacions turístiques excel·lents i segures per a destinació potencial post-COVID-19____________________________________________________ 82 • 97- Projecte pilot de reactivació turística_______________________________________82 Millora de la competitivitat i de la qualitat del sector turístic_________________________83 • 98- Dinamització del sector turístic amb l’impuls dels segments estratègics____83 • 99- Reactivació del sector turístic mitjançant la comunicació i promoció d’activitats i esdeveniments_____________________________________________________________83 • 100- Millora de la qualitat de l’oferta_________________________________________ 83 • 101- Potenciació de la connectivitat aèria i marítima de les Illes Balears_________84 • 102- Realització d’un projecte d’intel·ligència turística basat en les dades massives (big data) que ajudi a analitzar la demanda turística de manera segmentada______84 • 103- Accions per a la potenciació de la diferenciació de productes turístics complementaris al de sol i platja______________________________________________85 • 104- Promoció i impuls del turisme social_____________________________________85 • 105- Pla de foment del turisme sostenible. Impuls de l’economia circular i verda dins la planta hotelera____________________________________________________________86 Eix 8 / Agenda urbana i foment de l’habitatge______________________________________87 • 106- Pla d’accés a l’habitatge_________________________________________________87 • 107- Pla de millora de la sostenibilitat i l’eficiència urbana______________________88 • 108- Reconversió d’edificis obsolets en habitatge de protecció oficial i en equipaments sociosanitaris o de recerca i innovació___________________________ 88 • 109- Pla de mobilitat sostenible_______________________________________________89 • 110- Pla d’ajut per a les empreses de transport_________________________________89 • 111- Pla de millora de flota de vehicles________________________________________ 89 • 112- Millora de la càrrega i descàrrega de transport discrecional________________89 • 113- Pla de millora de la distribució urbana de mercaderies_____________________89 • 114- Reforç de la xarxa de càrrega elèctrica____________________________________90 Eix 9 / Foment de les indústries culturals i creatives_________________________________91 • 115- Pla de xoc per a la cultura de les Illes Balears_____________________________91 • 116- Pla de reactivació de la cultura___________________________________________92 • 117- Estratègia de digitalització i foment de la tecnologia_______________________93 • 118- Estratègia per a la creació de nous públics________________________________93 • 119- Pla d’internacionalització i promoció de la cultura balear___________________93 • 120- Pla de coordinació interinstitucionals i amb el sector privat________________93 Eix 10/ Modernització de les institucions i millora de la seva governança_____________95 • 121- Pla de modernització de l’Administració pública___________________________95 • 122- Compromís amb la qualitat de l’ocupació pública__________________________96 • 123- Desplegament del Decret llei 8/2020, de reactivació i agilització administrativa_______________________________________________________________96 • 124- Pla d’acció exterior i de la Unió Europea___________________________________97 • 125- Reforç de la planificació i l’avaluació de polítiques públiques________________98 • 126- Flexibilització i agilització de les subvencions del Govern, els consells i els ajuntaments____________________________________________________________99 • 127- Creació de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears________________99 • 128- Projecte Son Banya_____________________________________________________99 • 129- Impuls de la Llei de consells insulars_____________________________________99 • 130- Compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)_______100 • 131- Seguiment del Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears__________________________________________________________100 PACTE PER A LA REACTIVACIÓ I LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LES ILLES BALEARS La pandèmia que fa estralls arreu del planeta ha posat a prova totes les societats. A més de suposar un desafiament sanitari sense precedents, ha qüestionat la capacitat de resposta a una aturada de l’activitat econòmica gairebé absoluta que encara amenaça el benestar i la prosperitat de societats com la de les Illes Balears. La resposta a ambdós reptes ha tingut un factor comú a la nostra comunitat: la unitat d’acció, que ha permès sumar voluntats i integrar capacitats i recursos. Aquesta comunió de propòsit entorn de la idea prioritària de protegir la salut i salvar vides s’ha plasmat en l’adopció de mesures complementàries per part de totes les administracions, amb el suport del compromís de la ciutadania, la professionalitat i l’esforç de centenars de milers de treballadors públics i privats, i l’exemplaritat d’empreses que o bé han contribuït a mantenir actius els ressorts essencials de la societat o bé han optat majoritàriament per models de protecció com els expedients de regulació temporal d’ocupació, que salvaguarden alhora l’ocupació i el teixit empresarial. En el cas de les Illes Balears, aquesta resposta conjunta ha permès coordinar els esforços públics del Govern autonòmic amb les capacitats dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i el múscul dels ajuntaments i la Federació que els agrupa (la FELIB). Aquest Pacte per a la Reactivació i la diversificació econòmica i social de les Illes Balears permet al Govern i al conjunt dels agents socials, polítics i econòmics d’aquesta societat donar impuls a accions que complementen els plans i mesures de reactivació dels Consells de Mallorca, de Menorca, de Eivissa i de Formentera, que es poden consultar als links afegits al final d’aquesta pàgina. La unitat d’acció s’ha reflectit igualment en el diàleg social, reforçat durant aquesta crisi i amb resultats com el primer gran acord social signat durant la pandèmia per respondre a l’impacte econòmic i social des de l’esquema de protecció dels ERTO, que en tot moment han rebut el suport de la Mesa de Diàleg Social, en la qual participen el Govern, els sindicats UGT i CCOO i les patronals CAEB i PIMEB. El model de resposta col·lectiva s’ha completat amb desenes de reunions amb institucions, centres de coneixement, experts de tots els àmbits, partits polítics i col·lectius de representació social i sectorial de les quatre illes. Aquesta feina de tothom ha permès a les Illes Balears activar una resposta sanitària contundent compatible amb l’impuls de mesures de suport urgent i transversal adreçades a persones, famílies, treballadors, autònoms, empreses i sectors productius. L’esperit de pacte i l’acció compartida són la base d’aquest document, que s’organitza en dues parts. La primera resumeix les principals accions i polítiques posades en marxa a les Illes Balears durant els mesos de confinament i el procés posterior de desconfinament, un bloc de mesures que tenen en comú que ja estan en marxa i comparteixen com a objectiu essencial la protecció. La segona part, coordinada pel Govern de les Illes Balears, integra mesures per a la reactivació econòmica i social i el reforç del model de progrés de les Balears. Són polítiques a curt, mitjà i llarg termini, dissenyades per la mateixa Administració autonòmica amb les aportacions d’actors polítics, socials, empresarials i institucionals, i que es complementen també amb les dels Ajuntaments, que durant tot aquest temps han mantingut un compromís lleial amb totes les administracions, i han estat al costat dels ciutadans en els pitjors moments d’aquesta crisi. La combinació de les mesures de protecció que ja estan en marxa amb les polítiques de reactivació aquí recollides (algunes de les quals també en marxa) ha de contribuir a fer que les Illes Balears es recuperin de manera ràpida del profund impacte econòmic i social que la crisi sanitària ha provocat en la nostra comunitat. La contundència de la resposta sanitària i el tancament gairebé total que va exigir van dibuixar un escenari, a curt termini, de pèrdua del 30 % de l’economia i l’ocupació, una amenaça ja reduïda gràcies a les mesures de salvaguarda i suport implementades. El Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social ha d’accelerar ara aquesta recuperació i retornar les Illes Balears al camí del creixement i la redistribució de riquesa. Aquest camí ha de conduir sempre a objectius irrenunciables i de consens ampli en la societat de les Balears, com la imprescindible sostenibilitat ambiental, la lluita contra la desigualtat, l’activació de sectors tradicionals i l’impuls de nous sectors lligats al coneixement per crear activitat i ocupació. • Pla de Reactivació Econòmica i Social de Mallorca HTTPS://WEB.CONSELLDEMALLORCA.CAT/DOCUMENTS/402578/1074814/20200512_DOSSIER+ PRENSA+MALLORCA+REACCIONA_COMPRESSED.PDF/D39723D7-545F-1DB0-BAE1- 63757201B868?T=1589279987889 • Pla Menorca Covid-19 HTTP://WWW.CIME.ES/DOCUMENTS/DOCUMENTS/2A7B1180-AB14-4DD0-9700- 8C88C927DC80.PDF • Bases per a la reactivació econòmica, social i ambiental d’Eivissa HTTPS://COVID19CIE.COM/WP-CONTENT/UPLOADS/2020/06/MESURES-COMPLETES-1.PDF LA LLUITA CONTRA LA PANDÈMIA. MESURES DE PROTECCIÓ La ràpida propagació mundial de la COVID-19 i dels seus efectes va unir la societat de les Illes Balears al voltant d’una prioritat: la salut s’havia d’anteposar a qualsevol altra consideració. Aquesta decisió, ferma i amb el suport gairebé unànime dels actors institucionals, socials i sectorials de les Balears, va empènyer la Comunitat Autònoma a tancar ports i aeroports, i a preparar-se per a una aturada estricta de l’activitat social i econòmica. L’efecte més clar d’aquesta determinació col·lectiva té reflex en l’evolució de la pandèmia a les Balears, que han estat capaces de liderar la caiguda de contagis i de reduir l’impacte de la COVID-19, la qual cosa ha permès garantir la suficiència i l’eficàcia del sistema sanitari fins i tot en els moments més durs de la pandèmia. Malgrat això, la societat de les Illes Balears ha hagut de lamentar fins al moment present la pèrdua de 227 vides, un mal irreparable que uneix tota la societat balear en el dolor i en el suport conjunt i proper als familiars i amics dels morts. El condol agermana aquesta societat en la certesa que és imprescindible continuar mantenint la seguretat sanitària com a prioritat, amb els esforços públics en serveis essencials que això comporta. Per aquesta raó, les primeres mesures de protecció incloses en aquest bloc estan relacionades amb la resposta sanitària, que ha suposat la contractació de professionals, la compra massiva de material de protecció en uns mercats internacionals sotmesos a una gran demanda, el redisseny dels sistemes d’atenció i la multiplicació dels esforços per fer proves i limitar els contagis. Aquesta prioritat sanitària té, al seu torn, efectes econòmics i socials als quals tant el Govern com els quatre consells insulars i els ajuntaments de les Balears han donat resposta de manera coordinada, complementant mesures de manera que arribin sempre al nombre de beneficiaris més gran possible. Tot això s’ha fet amb un objectiu compartit pels agents socials i empresarials i per la immensa majoria de col·lectius ciutadans i representants polítics: els recursos públics havien de posar-se al servei de les persones i del nostre teixit laboral i empresarial. D’aquesta certesa neixen la majoria de les mesures de protecció incloses en aquest document, que han permès reforçar els sistemes de suport social, amb accions com 11 l’extensió de la renda social garantida balear a més col·lectius, o els plans per garantir l’alimentació dels infants i les persones més vulnerables, i per assegurar que ningú no perd la seva llar en aquests moments tan delicats. Així mateix, es van activar recursos educatius extraordinaris per mitigar un augment de la desigualtat relacionat amb el tancament dels centres educatius de les Balears per evitar contagis. Igualment, el Govern de les Illes Balears i la resta d’administracions han fet costat al sector primari i han donat suport a la resta de sectors productius i creatius, amb mesures fiscals, programes de rescat i liquiditat o accions de reforç de personal públic en departaments clau per tramitar expedients de regulació temporal d’ocupació, línies de liquiditat i mecanismes de suport social a les persones i les famílies. L’activació d’aquestes polítiques, complementàries també de les impulsades pel Govern de l’Estat, s’ha demostrat essencial. Aplicant-les s’han protegit llars, empreses, treballadors i autònoms, i s’ha propiciat una supervivència que és, de fet, la base sobre la qual ara serà possible accelerar la recuperació de la societat i de l’economia de les illes. 12 1 / REFORÇ DEL SISTEMA DE SALUT Hospitals Habilitació de 1.000 llits per a pacients amb la COVID-19 i de 220 places d’UCI. Centres de salut • Presa de mostres a pacients sospitosos de tenir la malaltia i als contactes estrets de casos positius, i diagnòstic precoç. • Incorporació de 150 professionals per al rastreig i la vigilància de nous casos. • Creació del Centre Coordinador COVID-19 d’Atenció Primària. • Posada en marxa de les unitats volants d’atenció als malalts de COVID-19 (UVAC) per a l’atenció domiciliària. • Creació de circuits diferenciats per a símptomes respiratoris i no respiratoris. • Potenciació de la consulta telefònica i virtual. • Renovació automàtica dels tractaments farmacològics per dos mesos. Servei 061 Reforç del nombre de professionals i de les línies telefòniques. Professionals, material de protecció i proves diagnòstiques • Contractació de més de 700 professionals. • Adquisició de 430 tones de material de protecció (inversió de 40 milions d’euros) entre el març i el maig. • Distribució d’1,3 milions de mascaretes a les farmàcies. • Aplegada d’estoc de material de protecció per a quatre mesos. • Establiment d’un punt de trobada entre productors locals i empreses demandants de material de protecció mitjançant una web (Espai COVID-19, de l’IDI). • Proves en massa entre tots els professionals sanitaris i sociosanitaris (22.000). • Proves en massa a totes les residencies de gent gran (5.500). • 120.000 proves diagnòstiques en tres mesos. • Posada en marxa de les unitats COVID-exprés per a la presa de mostres de personal essencial. 13 Salut pública • Pla d’Inversió per Reforçar la Direcció General de Salut Pública. • Un total de 80.000 controls sanitaris en tres mesos a ports i aeroports, amb l’emplenament i el lliurament d’un qüestionari sanitari signat, la revisió individual de temperatura, l’entrevista clínica i l’aïllament (si escau). 2 / ACCIONS DE PROTECCIÓ SOCIAL Renda social garantida extraordinària Hem donat cobertura a més de 8.000 famílies durant dos mesos. A aquesta xifra s’hi han d’afegir les 8.500 famílies de la renda social garantida ordinària. Durant tres mesos, de l’abril al juny, hem invertit més de 12 milions d’euros en la renda social garantida. Targetes per a alimentació Han arribat a 1.131 famílies que no s’han pogut acollir a la beca de menjador escolar però que estaven en situació de vulnerabilitat. Subvencions a entitats de distribució d’aliments S’han subvencionat amb una partida de 284.000 € les deu entitats més representatives de repartiment d’aliments per al manteniment de la seva estructura i per a la compra d’aliments i de productes d’higiene. Es preveu continuar donant suport a aquestes entitats. Contacte telefònic amb les persones en situació de dependència Des del començament de l’estat d’alarma, un equip de la Conselleria d’Afers Socials i Esports del servei de teleassistència manté un primer contacte telefònic amb les 15.000 persones en situació de dependència que romanen a casa. Posteriorment es fa un seguiment telefònic a les persones amb més vulnerabilitat i solitud. S’han fet un total de 82.000 telefonades i 4.752 coordinacions de serveis. Adquisició de 3.000 terminals de teleassistència Preferentment per a persones grans amb dependència que, a causa del confinament, es trobaven soles. 14 Renovació d’ofici, per un any, de més de 1.200 valoracions de discapacitat Amb l’objectiu de no perjudicar les persones a les quals els caducava. Ajut econòmic per a les famílies que tenen suspès el servei de centre de dia Alhora que se’ls eximeix del copagament. Les famílies poden cobrar un ajut econòmic, regulat en el Decret llei 8/2020, de reactivació econòmica, per compensar la suspensió del servei de centre de dia o si, per la seva tranquil·litat, quan el centre s’obri, prefereixen que la persona usuària romangui a casa. La prestació és de 143 € a 290 € per mes. Increment de 7.500 hores del servei d’ajuda a domicili Per atendre les persones en situació de dependència en aquests moments tan delicats. Suport psicològic A persones que han patit un dol traumàtic per una mort sobtada deguda a la COVID-19. Manteniment del pagament dels centres concertats amb el tercer sector Amb l’objectiu de no desmantellar els serveis que gestiona el tercer sector d’acció social i que s’han vist obligats a suspendre els serveis, s’han mantingut el pagaments i s’han ofert altres serveis telemàtics a les famílies afectades. Reforç econòmic als consells i als ajuntaments S’ha contribuït, amb una partida de 2 milions d’euros, a la cobertura de les necessitats bàsiques de la població. Es preveu continuar donant suport econòmic als consells i als ajuntaments. Decret llei de prestacions econòmiques Es donen més garanties econòmiques a les famílies sense recursos amb un decret llei que regula totes les prestacions socials de caràcter econòmic que es poden percebre a la comunitat autònoma. Aquesta regulació fa possible que tots aquells amb vulnerabilitat econòmica sobrevinguda que no puguin accedir al nou ingrés mínim vital (IMV) rebin la renda social garantida (RESOGA). S’amplien els perfils actuals dels perceptors i les quanties de la renda illenca per adaptar-la a les característiques de la prestació estatal i es garanteix el complement de les pensions no contributives (PNC). 15 3 / MESURES D’HABITATGE Ajudes al lloguer Es destinen 21 milions d’euros a ajudes per al lloguer, per avançar el pagament dels 8,3 milions d’euros del programa 2019 i accelerar la convocatòria de 2020, dotada amb 8,7 milions d’euros, i a l’ajuda específica per a afectats per la COVID-19, amb 3,3 milions addicionals. Sistema d’adequació de renda de l’IBAVI Cap rebut d’arrendament (incloses la quota de lloguer i altres despeses derivades de l’habitatge) no pot superar el 30 % dels ingressos. Es van eximir del pagament del rebut d’arrendament dels mesos d’abril, maig i juny (prorrogable al mes de juliol) totes les persones arrendatàries en situació de vulnerabilitat econòmica. A més, es van prorrogar de forma automàtica tots els contractes de lloguer dels habitatges de gestió pública que finalitzaven entre el mes de març i el mes de setembre. Facilitats amb hipoteques i crèdits El Govern ha col·laborat amb les entitats financeres per cercar solucions d’ajornament i carències de préstecs a les famílies i empreses afectades pels efectes de l’estat d’alarma. 4 / ACTUACIONS EN EL SISTEMA EDUCATIU Beques de menjador Hem mantingut les beques de menjador mitjançant targetes bancàries, amb un finançament de 2.148.900 €. Han arribat a 6.152 menors. S’han cobert des del 15 de març fins al 19 de juny. Dispositius digitals S’han comprat 3.000 Chromebooks i 1.000 targetes SIM, encaminadors (routers) i llicències per distribuir entre alumnes per tal de continuar el curs escolar, reduir la bretxa digital i combatre la desigualtat amb una inversió de 850.000 €. 16 Protocol de suport als alumnes en situació de risc En col·laboració amb la figura del policia tutor i altres institucions, com l’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència, la Conselleria d’Afers Socials i els consells insulars, aquest protocol es posa en marxa quan es detecten alumnes amb noves dificultats socioemocionals derivades del confinament i de la seva situació sociofamiliar i que necessiten més acompanyament, i es coordina amb els recursos sociocomunitaris, quan siguin necessaris. Orientacions als alumnes amb necessitats especials de suport educatiu El Servei d’Atenció a la Diversitat (SAD) i l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit) han elaborat orientacions per als diferents col·lectius de la comunitat educativa (famílies, docents i alumnes) per treballar durant el confinament. Educació a distància S’ha instaurat el treball virtual a l’educació, amb un 95 % dels IES i centres integrats de formació professional que han treballat a través de l’aula virtual i un 90 % dels CEIP que ho han fet a través del web o blog de l’aula. S’ha facilitat l’accés en obert a tots els materials de formació a distància de l’Institut d’Ensenyaments a Distància de les Illes Balears (IEDIB). S’han fet cursos sobre l’àmbit de les competències digitals adreçats al professorat per mitjà de l’IBSTEAM. Educació presencial El Govern ha proporcionat material de protecció individual als centres educatius sostinguts amb fons públics per a la realització d’activitats educatives presencials, per un import de 420.902,16 €. Escoletes de 0-3 anys El Govern ha incrementat els ajuts a les escoletes per facilitar-ne el sosteniment durant l’estat d’alarma, i ha ampliat per a la xarxa d’escoletes públiques fins a 6.000 € per unitat educativa i fins a 3.000 € per a la xarxa complementària, amb una inversió total de 4.500.000 €. 17 Suspensió de contractes a empreses que gestionen el servei de cafeteries, menjadors i escoles matineres La suspensió dels contractes a les empreses que gestionen els serveis de menjadors i escoles matineres ha suposat una compensació a aquestes empreses, d’acord amb la normativa vigent, per valor de 450.000 €. Beques de mobilitat i desplaçament per a estudiants universitaris S’ha obert la convocatòria de beques per a la mobilitat i el desplaçament per a estudiants universitaris. Adaptació de les proves d’accés a la universitat a la nova realitat Per complir les noves exigències sanitàries, s’ha incrementat el nombre d’espais on es faran les proves d’accés (tractant d’evitar al màxim desplaçaments i concentració d’estudiants) i s’ha adquirit material de protecció. 5 / PROTECCIÓ DE LA CULTURA Ajuts d’urgència a la cultura de les Illes Balears El Govern ha activat cinc línies d’ajuts retroactius i urgents, per un valor total de 715.000 €, amb l’objectiu de donar suport als sectors culturals i creatius, que es van veure directament i immediatament perjudicats per les mesures de seguretat derivades de la COVID-19. Així, es van convocar cinc línies d’ajuts per a les arts escèniques (170.000 €), les arts visuals (125.000 €), la música (170.000 €), els autors i editors i la literatura, el pensament, el còmic i la il·lustració de les Illes Balears (100.000 €), i les empreses audiovisuals (150.000 €). Aquests ajuts permeten compensar a les empreses i els autors part del perjudici de les inversions realitzades en projectes culturals que van quedar frenades per la COVID-19. Injecció de liquiditat a les empreses culturals i creatives a través d’ISBA S’ha creat un canal directe per ajudar les empreses del sector cultural i creatiu a accedir als crèdits ISBA en col·laboració amb la societat de garantia recíproca estatal especialitzada en el sector cultural (CREA). Per primera vegada, aquests ajuts han estat 18 disponibles també per a les associacions sense ànim de lucre amb activitat econòmica, tal com demanava el sector. Prop de cinquanta empreses i entitats culturals de les Balears s’hi ha pogut acollir fins ara. Reprogramació d’activitats ajornades per la COVID-19 S’han flexibilitzat els terminis i donat totes les facilitats per reprogramar les activitats previstes. Actualment ja s’ha reprès l’activitat d’algunes, com «Viu la cultura» en format en línia. Es preveu que d’altres es puguin programar en els mesos d’estiu. 6 /FOMENT DE LA IGUALTAT I LLUITA CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES Reforç de l’atenció a les dones víctimes de violència masclista, així com a les dones en situació de prostitució i pertanyents a altres col·lectius vulnerables augmentant el nombre de places d’acollida per a dones víctimes de violència de gènere a totes les illes, així com el de places per a dones en situació d’explotació sexual, tràfic i prostitució, durant la COVID-19. Servei per xarxes socials S’ha posat en funcionament un servei 24 hores via WhatsApp per a les víctimes de violències masclistes, per a atenció a menors i per donar suport psicològic. Campanya informativa S’han desenvolupat accions d’informació en col·laboració amb supermercats, farmàcies i administradors de finques, per informar dels serveis per a víctimes de violències masclistes. Campanya informativa «Mascareta 19» Mecanisme activat en col·laboració amb el Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears, que possibilita que les víctimes que se sentin vigilades puguin demanar ajuda a través de les farmàcies, que són les que telefonen a l’112 i activen el protocol. 19 Subvencions a projectes destinats a fomentar la igualtat d’oportunitats Entre dones i homes, o adreçats a eradicar la violència contra les dones des del moviment associatiu. 7 / PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS, ELS AUTÒNOMS I LES EMPRESES Treballadors i expedients temporals de regulació d’ocupació S’han assolit acords de no acomiadament i d’ERTO amb agents econòmics i socials per mantenir llocs de feina i no tancar les empreses, amb un impacte de 1.200 milions d’euros. Així mateix, s’ha reforçat la Direcció General de Treball per a la tramitació dels ERTO. Treballadors i prestacions d’atur S’han assolit acords per garantir l’atur malgrat que no s’arribàs a la cotització mínima, i que aquest no es consumeixi. Alhora, s’ha garantit l’atur a 44.000 fixos discontinus que no havien començat la temporada. Així mateix, SOIB i SEPE han renovat totes les demandes d’ocupació. Establiment de nous serveis d’orientació laboral telemàtics La impossibilitat d’acudir a les oficines del SOIB ha duit a oferir als usuaris del Servei una alternativa amb la mateixa qualitat a través de mitjans telefònics i telemàtics. Establiment d’un nou sistema d’impartició presencial de la formació professional per a l’ocupació La impossibilitat d’assistir de manera presencial a la formació ocupacional ha duit el SOIB a prendre diferents mesures per assegurar-ne la impartició. Així, s’ha permès allargar el període d’impartició dels cursos i, en els casos en què era possible, s’ha instaurat un nou sistema d’impartició a través de mitjans telemàtics. Creació d’un cos de mediadors laborals i del Consell Balear de Relacions Laborals Per evitar conflictes i resoldre’ls si se’n produeixen. 20 Administració exemplar S’han mantingut els concerts socials i educatius malgrat la suspensió de determinats contractes de l’Administració, per garantir llocs de feina i contractes a més de 4.100 treballadors i protegir més de 750 empreses contractistes de la CAIB. Baixa temporal S’han assimilat a la incapacitat laboral per accident de treball els treballadors de baixa laboral infectats o en quarantena preventiva per COVID-19, amb accés al 75 % de la base reguladora. Resolució de no reintegrament dels ajuts d’autònoms 2017-2019 afectats per la COVID-19 Línia d’ajuts a la microempresa, petita i mitjana empresa de les Illes Balears que hagin formalitzat operacions financeres avalades per ISBA, SGR, destinades a finançar una liquiditat extraordinària en la situació provocada per la COVID-19. Línia d’ajuts al comerç minorista per fer front a la situació derivada de la COVID-19 Lloguer d’instal·lacions del Govern S’ha aprovat un acord perquè 79 empreses instal·lades al Parc BIT no paguin l’arrendament mentre duri l’estat d’alarma, com també perquè les empreses arrendatàries i concessionàries dels béns de titularitat d’SFM no hagin d’atendre el pagament dels seus cànons. Suport de l’IBAVI als llogaters de locals comercials i per a les entitats amb habitatges cedits Es tracta de mesures urgents d’exempció del pagament del total de l’import del rebut (inclou despeses com les de comunitat i assegurances) dels mesos d’abril, maig, juny i juliol a les entitats arrendatàries de locals titularitat de l’IBAVI. 21 Subsidi de treballadors de la llar i temporals S’ha aprovat una prestació d’un 70 % de la base de cotització per als treballadors de la llar i una ajuda de 440 € (80 % de l’IPREM) per als treballadors temporals, encara que no tenguin la cotització mínima. Imposts autonòmics i taxes S’ha ajornat el pagament dels interessos moratoris corresponents als tres primers mesos dels ajornaments o fraccionaments de deutes tributaris dels imposts sobre successions i donacions, així com de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. D’altra banda, s’ha ampliat amb un mes addicional el termini per presentar les declaracions de les liquidacions d’imposts de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, així com de les autoliquidacions de l’impost sobre successions i donacions. Alhora, s’ha establert una exempció de totes les taxes portuàries per a les embarcacions de passatgers i transport rodat que gestiona Ports IB. Així mateix, s’ha fixat una exempció del 75 % de les taxes de determinades màquines de jocs d’atzar equivalent al període que els establiments van estar tancats per la pandèmia. 8 / SUPORT A L’AGRICULTURA, LA PESCA I EL SECTOR DE L’ALIMENTACIÓ Pla de suport S’ha activat un pla de suport immediat per al sector agrari, ramader, pesquer i agroalimentari, per tal de fer front a la situació de tancament i les restriccions associades a l’estat d’alarma. Préstecs al sector Un fons específic de 400.000 € ha permès al sector primari de les illes accedir a finançament durant l’estat d’alarma. Compra pública al sector primari S’han desenvolupat accions per adquirir l’excedent de productes del sector primari de les illes, per tal de distribuir-lo amb fins socials, per donar suport alhora a la pagesia i a les 22 famílies més vulnerables. A hores d’ara ja s’han comprat 105 tones d’excedents, que arriben a més de 63.000 beneficiaris. Mercats municipals Aprovació d’una instrucció per la qual es permetien els mercats municipals amb mesures de prevenció per tal de donar sortida a producte agroalimentari local. Reforç de personal La incorporació de professionals ha permès agilitzar els pagaments de línies de subvenció i suport al sector. 9 / REFORÇ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I MECANISMES D’INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ Reforç per fer front a la pandèmia Aprovació de mesures per garantir tots els serveis públics i reforçar els que són més essencials i els que han donat resposta als efectes sobrevinguts de la pandèmia (tramitació d’ERTO, d’ajuts socials, de valoracions de serveis socials), així com les que possibilitin el confinament dels empleats públics que puguin treballar en remot des de les seves llars. Teletreball S’han activat mesures organitzatives perquè un percentatge molt elevat de tota la plantilla de personal de la funció pública d’aquesta comunitat autònoma (exceptuant personal estatutari del Servei de Salut) pogués fer feina en remot. Prevenció de contagis Posada en marxa del circuit de detecció de la COVID-19 per als treballadors públics dels serveis generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 23 Nous serveis telefònics a la ciutadania El Govern ha activat nous dispositius d’atenció telefònica per resoldre dubtes sobre mesures de suport i donar resposta a diferents necessitats: • Línia 900 d’atenció als ciutadans per a informació de mesures econòmiques, que centralitza les demandes d’informació de mesures econòmiques del Govern de les Illes Balears i el Govern d’Espanya per fer front a la situació econòmica generada per la COVID-19, de dubtes per a la tramitació dels ERTO i per a la situació administrativa de les prestacions del SEPE. Cada dia s’han superat amb escreix les mil trucades telefòniques. • Línies d’atenció en matèria d’habitatge. • Línies per a dubtes sobre pensions no contributives, renda social garantida, dependència i discapacitat. • Servei de suport psicològic. • Servei d’atenció als esportistes. • A més, s’ha actualitzat l’aplicació i el servei de robot telefònic per a cita prèvia per a Atenció Primària. • Creació del microlloc COVID-19 del Govern de les Illes Balears, on hi ha informació de totes les mesures de l’Estat i de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sanitàries, socials i econòmiques. Xarxa Junts Creació de la #XarxaJunts per canalitzar el voluntariat o les donacions de material o econòmiques. 10 / MESURES DE MOBILITAT Tancament de ports i aeroports Mesura de seguretat sanitària que va permetre a les Illes Balears evitar nous focus de contagi procedents d’altres territoris. La mobilitat es limita a les excepcions fixades per l’estat d’alarma, per tornar a la residència habitual, desplaçaments laborals inajornables i viatges per causes sanitàries o de força major. 24 Seguretat en el transport col·lectiu El Govern va aprovar mesures per evitar contagis, com el reforç dels serveis de neteja i desinfecció, l’ús generalitzat de mascaretes i els límits d’ocupació de vehicles. Suport a les empreses Intermodal, CTM i Serveis Ferroviaris S’exonerarà l’empresa contractista i les empreses concessionàries de béns gestionats pel CTM a l’Estació Intermodal de Palma del pagament del cànon o preu corresponent. 11 / MEDI AMBIENT Ampliació de les restriccions de l’ús del foc Des de dia 1 de maig i fins a dia 15 d’octubre ens trobam en època d’alt risc d’incendi forestal, en la qual està prohibit fer foc en terreny forestal. Enguany, atesa la situació derivada de l’estat d’alarma, s’amplia la restricció fins als 50 m de distància de terreny forestal mentre que és obligatori demanar autorització administrativa per fer-ne a menys de 500 m. Tot i que per a distàncies superiors als 500 m de massa forestal no hi ha restriccions, es demana prendre totes les mesures de precaució. Adaptació de l’operatiu d’incendis forestals a l’estat d’alarma L’inici, dia 1 de maig, de l’època d’alt risc d’incendis forestals, implica la mobilització d’un operatiu format per 350 persones. S’han seguit les recomanacions del Servei de Prevenció i Planificació del Govern, entre les quals figuren la reducció al mínim possible de les rotacions en els torns de feina. A més, s’han adequat totes les bases de treball per garantir les distàncies mínimes de seguretat i s’han introduït canvis en la logística de transport per garantir també aquestes distàncies mínimes durant els desplaçaments. Refugis Els refugis s’estan adaptant per garantir les condicions de seguretat quan es reobrin. Arran del tancament de les àrees recreatives, finques públiques, refugis i zones d’acampada, l’Institut Balear de la Natura reemborsa l’import total de les reserves que no es poden gaudir. Els refugis romandran tancats durant l’estiu i, mentrestant, les reserves estan tancades. L’obertura està prevista per a dia 1 de setembre sempre que la situació ho permeti. 25 Vigilància Els agents de medi ambient han vetlat pel compliment, dins els espais naturals protegits, de les restriccions de moviment de l’estat d’alarma, en col·laboració amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Han aixecat actes per abocaments il·legals, pesca furtiva en espais naturals protegits o incompliment del confinament, entre d’altres. Gestió dels residus La gestió i el tractament dels residus sanitaris s’han hagut d’adaptar a una nova realitat. Per això, el Decret llei 4/2020 assimila els residus sanitaris de pacients diagnosticats o sospitosos de patir la COVID-19 com a residus de risc i estableix els criteris que s’han de seguir per recollir-los, transportar-los i tractar-los. 26 27 PACTE PER A LA REACTIVACIÓ I LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LES ILLES BALEARS L’estratègia de la societat balear per respondre al desafiament sanitari i als efectes econòmics i socials que se n’han derivat s’ha centrat inicialment en la protecció, primer, contra el virus i la seva propagació, i, immediatament després, contra els efectes d’una aturada de l’activitat que amenaça la supervivència de milers d’empreses i centenars de milers de llocs de feina. Però aquesta fermesa en la protecció, que va impulsar les Illes Balears a convertir-se en una de les comunitats que de forma més ràpida, unànime i contundent van optar pels expedients de regulació temporal d’ocupació, no és més que un primer pas cap a la recuperació. Els ERTO han de permetre que les empreses i els llocs de feina arribin actius al moment de rellançar l’activitat. I aquest rellançament requereix altres elements clau, en els quals ha treballat el Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb institucions, agents socials, partits polítics i col·lectius representatius de tota la societat. En els deu eixos en què s’estructura aquest Pla s’apleguen les accions necessàries per a la reactivació econòmica i social de les Illes Balears, accions que es preveu implementar a curt termini, i també a mitjà i a llarg termini. El Pla proporciona una mirada de conjunt de l’actuació amb què es pretén que la reactivació sigui efectiva de manera immediata, però, a més, també pretén corregir algunes de les febleses de la societat de les Balears revelades per la pandèmia, al mateix temps que permet a les illes recuperar un camí de prosperitat que genera amplis consensos entorn de qüestions clau, com la cerca de la sostenibilitat ambiental, la reducció de la desigualtat, la millora de l’ocupació i el foment de les oportunitats amb més formació i de més qualitat, o l’impuls d’una economia més competitiva, més dinàmica, més àgil, innovadora i tecnològica, també en línia amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides per a l’any 2030. Per aconseguir-ho, el Govern de les Illes Balears ha revisat el seu pressupost. Aquest treball permet reorientar fons i línies, en molts casos previstes, per adaptar-les a la resposta específica que requereix la situació generada per la COVID-19. De la mateixa manera, s’han habilitat nous fons, tant de mecanismes de finançament estatals i europeus com de partides alliberades del pressupost autonòmic, per impulsar accions i inversions 28 que, a curt termini, tenguin impacte sobre la reactivació i que, a mitjà i a llarg termini, en tenguin sobre el reforç del model econòmic i social, per fer-lo més divers, complet, sostenible i competitiu. Igualment, el Govern ha treballat amb els consells insulars, els ajuntaments i la FELIB per sumar recursos, i ha proposat programes que, a través del pacte, permetran unir capacitats, per posar-les al servei del ciutadà i de la millora de la societat. Aquest substrat pressupostari ofereix capacitat de maniobra per implementar mesures que tenen l’origen en aportacions arribades de tots els sectors de la societat. El Pla neix amb la vocació de ser el resultat de l’esforç i les contribucions de tothom. En aquest document s’hi reflecteixen propostes de tots els partits que donen suport al Govern, però també dels principals partits de l’oposició. També s’hi recullen contribucions clau d’institucions com els consells insulars i els ajuntaments o la Universitat de les Illes Balears. Igualment, hi ha elements que sorgeixen del diàleg social, tant amb els quatre agents que componen la Mesa de Diàleg Social (UGT, CCOO, CAEB i PIMEB) com dels representants empresarials i laborals dels diferents sectors d’activitat, diàleg en què s’ha fomentat en tot moment la màxima col·laboració publicoprivada. De la mateixa manera, s’hi han incorporat propostes de gran valor estratègic de centres generadors de coneixement com el CES i la Fundació Impulsa, o els cercles d’economia de Mallorca i Menorca, a més d’idees proporcionades per experts particulars i associacions i moviments representatius de tota la societat. El resultat són els deu eixos de reactivació i transformació que integren el Pla, als quals s’hi incorporen mesures amb objectius clars i concreció pressupostària. Cadascun dels eixos dona resposta a una necessitat estratègica d’aquestes illes. El primer eix gira entorn de l’estat del benestar, amb el qual es comprometen tant el Govern com les institucions i els representants polítics, econòmics i socials de les Balears. Malgrat les dificultats pressupostàries que es deriven d’una pèrdua d’activitat que també minva la capacitat pública, el compromís amb els serveis públics és essencial per garantir la reactivació després d’una crisi sanitària que ha demostrat amb contundència que és indispensable continuar invertint en una sanitat de primer nivell i uns serveis essencials, socials i educatius de primer ordre. Aquest compromís dins l’eix 1 es fonamenta en dos pilars diferents. En primer lloc, es plantegen mesures que fan de la seguretat sanitària, i de l’esforç d’inversió pública que suposarà, un element irrenunciable per garantir la 29 recuperació, i que alhora és un actiu generador d’ocupació i activitat. I, en segon lloc, s’opta decididament per continuar desenvolupant un sector lligat a la cura de les persones i a la millora del seu benestar en qualsevol moment de la vida. Aquest impuls del sector quinari estimularà una societat més justa i equitativa, i es convertirà alhora en motor d’ocupació. El segon eix té una naturalesa transversal. Complementa les mesures de suport a treballadors, empresaris, autònoms i cooperatives que han impulsat altres administracions, amb accions pròpies per facilitar la tornada a l’activitat de les empreses i els autònoms, la millora de la qualitat de l’ocupació, la lluita contra la desocupació i en favor de la igualtat i les oportunitats. El tercer eix impulsa l’economia circular i actua sobre el sector primari, aprofitant a més els ensenyaments de la crisi de la COVID-19, que ha deixat palesa una vegada més l’elevada dependència de les Balears dels subministraments de l’exterior. Aquesta dependència s’ha de mitigar donant continuïtat a algunes de les mesures de xoc activades durant la crisi sanitària: d’una banda, s’ha de fomentar la producció local i la rendibilitat per als productors de les Illes Balears i, de l’altra, aquest producte s’ha de connectar amb els ciutadans de les illes, amb la qual cosa el consum de productes insulars repercuteix tant en la reactivació com en la sostenibilitat. Aquest impuls implica facilitar la modernització del sector i promocionar-lo, per implantar tecnologies i facilitar eines de distribució que acostin el sector primari als ciutadans i a les empreses de les Balears, i que projectin la seva producció a l’exterior. Aquest eix es completa amb accions pensades per millorar la sostenibilitat i que actuen sobre la gestió de residus, amb la promoció decidida de la reducció, primer, i del reciclatge i la reutilització, després. Els eixos quart i cinquè se centren en la modernització i la millora de la indústria, amb dos enfocaments diferents. D’una banda, es fomenta la irrupció de nous sectors, tant a partir d’activitats ja incipients com a partir d’oportunitats sorgides del desafiament de la COVID- 19, com és la necessitat de generar proveïment i producció sanitària a les mateixes Illes Balears. Per això, s’aprofundeix en la necessitat d’optar decididament pel coneixement, per la tecnologia, per la ciència i la innovació, per la modernització de processos i, per descomptat, per la millora de la formació, també inclosa en l’eix 2. I també s’opta per la compra pública innovadora, present de forma transversal en tot el Pla de Reactivació. 30 El segon enfocament afecta els sectors tradicionals, que requereixen un suport especial. La seva situació ja era complicada abans de la pandèmia. Dècades de globalització i un augment de la competència en el territori propi de competidors que produeixen i venen des de qualsevol racó del món, obliga a donar-los suport perquè guanyin múscul i volum. Cal actuar amb decisió perquè puguin projectar-se a l’exterior, i, a la vegada, perquè puguin fer de la proximitat un factor diferenciador. L’eix sisè complementa de manera estratègica els dos anteriors. Aborda els dos grans reptes de les pròximes dècades: la necessitat d’acabar amb les emissions contaminants i avançar en la instal·lació d’energies netes, i la urgència de gestionar un recurs absolutament indispensable però com més va més escàs com és l’aigua. Per fer-ho es preveuen inversions importants, amb el potencial afegit de generar ocupació i activitat a curt i a mitjà termini. Aquest eix també profunditza en mesures que pretenen convertir la protecció de l’entorn en un eix d’activitat amb gran valor afegit i es planteja una estratègia marítima de les Illes Balears, dissenyada per estimular l’economia blava com a generadora de riquesa i per aprofitar de manera sostenible el potencial de la mar i de les activitats que hi estan lligades. L’eix setè conté mesures específiques per al sector amb més pes i importància en l’economia de les Balears: el turisme. La pràctica totalitat de les mesures transversals de l’eix 2 donen suport a les empreses i els treballadors del sector. També ho fan les mesures de seguretat sanitària de l’eix 1, que demostren, una vegada més, que l’estat del benestar i ressorts com la sanitat pública són fonamentals també per a l’èxit turístic. De la mateixa manera, optar per la sostenibilitat i el producte local i de proximitat milloren un model turístic que el mateix sector defineix des de fa anys entorn de la qualitat, la diversificació de l’oferta, la segmentació de mercats i la millora del producte. Sobre tots aquests aspectes incideixen les mesures de l’eix 7. L’eix vuitè aborda mesures de reactivació a curt termini i a mitjà termini que pretenen donar resposta a les dificultats d’accés a l’habitatge. S’hi exposen mesures d’agilitació de la inversió, es reafirma el compromís amb els plans d’habitatge públic del Govern (que no es veuran afectats per la caiguda d’ingressos pressupostaris) i s’activa un pressupost extraordinari per mobilitzar, en col·laboració amb consells insulars i ajuntaments, 45 milions d’euros en actuacions urbanes que millorin l’eficiència en el consum d’aigua i 31 energia, garanteixin l’accessibilitat universal a aquests recursos i millorin els espais públics per a l’ús ciutadà. L’eix novè pretén dinamitzar la cultura i totes les ramificacions que presenta. Les actuacions previstes en aquest eix complementen les mesures de protecció activades durant el confinament i el procés de desconfinament, i cerquen, des d’una intensa col·laboració publicoprivada, vies per donar impuls a un sector que pateix amb una duresa especial les conseqüències de les crisis. Superar la crisi actual requerirà incrementar els esforços per afrontar reptes que ja existien, com la necessitat d’incorporar innovació i tecnologia al sector, o la importància de promocionar l’oferta i cercar nous públics. L’eix desè és de naturalesa transversal. Incorpora mesures catalitzadores de la resta del Pla, com la modernització de les administracions i l’agilitació dels tràmits públics. També introdueix dues eines noves que seran clau. La primera pretén elevar la presència de les Illes Balears en els àmbits de decisió comunitaris, davant la certesa que dels pressuposts comunitaris sortiran tant els fons de reactivació després de la COVID-19 com els principals recursos per actuar en matèria de protecció del medi ambient, sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic. La segona, una oficina d’avaluació pressupostària, està concebuda per analitzar totes les polítiques públiques des d’una perspectiva de cost- benefici, amb l’objecte de millorar l’eficiència en l’ús de recursos i de detectar necessitats i oportunitats a mitjà termini i a llarg termini. Amb tot això, les Illes Balears pretenen fer front al desafiament més gran de les últimes dècades, una crisi sanitària que ha mostrat amb claredat algunes de les mancances estructurals de la societat i l’economia, però també ha deixat palesa la capacitat del teixit social i institucional de la comunitat per cercar punts de trobada i sumar idees i capacitats per respondre a qualsevol desafiament. Aquest Pla és el resultat d’aquest compromís de tothom. 32 EIX 1 / SEGURETAT SANITÀRIA. ECONOMIA SOCIAL, EDUCATIVA I DE LA SALUT. REPTE DEMOGRÀFIC L’estratègia balear de lluita contra la propagació del coronavirus ha estat condicionada per una prioritat: la seguretat sanitària, enfocada des del reforç dels serveis assistencials i apuntalada pel tancament de les Illes Balears i la paralització de la pràctica totalitat de l’activitat econòmica. Aquesta estratègia mostra també el camí cap a la reactivació, que està orientat per aquest mateix principi de seguretat. Per això, el Govern de les Illes Balears ha activat mesures sanitàries i socials de protecció, assistència i contenció. Han suposat un esforç públic de grans proporcions, que ara tindrà continuïtat durant els mesos de reobertura gradual. En aquest moment, la reactivació econòmica és imprescindible i es fa més necessari, si cal, reforçar l’estratègia preventiva als centres de treball. Aquesta seguretat sanitària i laboral ha de ser el pilar que fonamenti el retorn a la normalitat. La reactivació econòmica es nodreix així del compromís de les institucions de les Illes Balears amb l’estat del benestar i els seus principals ressorts assistencials, un compromís que mobilitzarà importants partides pressupostàries durant els pròxims mesos. La crisi sanitària també ha mostrat la necessitat de blindar encara més l’estat del benestar, i ha fet evident l’exigència de disposar de nous serveis socials, sanitaris i educatius, a més d’introduir una cultura de la prevenció com a element cabdal en la protecció de la ciutadania, en general, i dels treballadors, en particular. Aquests serveis es complementen amb el compromís assumit durant els darrers anys pel Govern i la societat balear per impulsar un sector com el quinari, intensiu en ocupació i recursos i lligat a la cura de les persones i a l’adaptació de les Balears al repte demogràfic. L’estat del benestar i els seus ressorts essencials es converteixen d’aquesta manera en una eina clau per a la reactivació de l’economia i la societat i en un eix de gran impacte de cara a la generació d’activitat i d’ocupació de qualitat i d’alta qualificació. 33 A / MESURES PER GARANTIR LA SEGURETAT SANITÀRIA 1— Estratègia de reforç de la seguretat sanitària La mesura de reactivació social i econòmica de més impacte és el reforç de la seguretat sanitària. Des del moment del confinament fins al final del procés de desconfinament i de l’estat d’alarma, el Govern de les Illes Balears hi ha destinat partides extraordinàries per valor de gairebé 80 milions d’euros, que han permès augmentar la plantilla, dotar de material de protecció la sanitat i la societat balear i implantar nous sistemes de gestió sanitària i de control de la pandèmia i detecció de nous casos. Aquest esforç tindrà continuïtat durant els pròxims mesos: fins al final d’enguany el Govern de les Illes Balears té previst destinar-hi més de 140 milions extraordinaris, que elevaran a 220 milions d’euros la mobilització total de recursos addicionals d’enguany per frenar la pandèmia i garantir la seguretat durant la recuperació de l’activitat econòmica i social. Aquesta inversió, que inclou la contractació de més de 700 professionals, se centrarà en l’atenció sanitària i en la vigilància davant possibles rebrots, i permetrà introduir canvis organitzatius que augmentin i agilitin encara més la capacitat i atenció sanitària. 2— Elaboració de protocols de seguretat: l’IBASSAL com a instrument de coordinació en la prevenció de la COVID-19 L’IBASSAL, en col·laboració amb els sectors afectats i amb les autoritats sanitàries, ha elaborat els protocols i les guies de seguretat i salut laboral per establir mesures preventives de cara a evitar contagis i per garantir la seguretat en tots els àmbits durant la reactivació de l’activitat econòmica i social. A més, tots els cossos d’inspectors que desenvolupin les seves tasques als centres de treball, tenint en compte les mesures derivades de la COVID-19, han d’estar coordinats amb l’IBASSAL per tal de poder reforçar les mesures preventives en aquests centres, així com als espais de gran afluència pública. L’IBASSAL també s’encarregarà del control exhaustiu dels mitjans sanitaris i tècnics de què disposen els serveis de prevenció de riscs laborals per dur a terme la seva tasca. 34 3— Cos d’inspectors formats en la prevenció de la COVID-19 El Decret llei 8/2020, de reactivació econòmica, va habilitar els inspectors dels diferents departaments de l’Administració per revisar el compliment de les mesures de prevenció del virus. Ara, l’Escola Balear d’Administracions Públiques (EBAP) formarà els inspectors de la Comunitat perquè puguin desenvolupar les seves tasques tenint en compte les mesures derivades de la COVID-19. 4— Aplicació mòbil de rastreig de contactes El Govern activarà una aplicació mòbil que permetrà, de forma anonimitzada, voluntària i no intrusiva, fer un seguiment dels contactes de les persones. Aquesta innovació tecnològica facilitarà la tasca de detecció de nous casos de COVID-19, encara que siguin asimptomàtics. El desenvolupament i la implantació de l’aplicació requereix una inversió de 110.000 €. 5— Nou sistema de control de la capacitat de les platges Aquesta actuació implicarà la creació d’una nova eina per facilitar als usuaris de les platges l’elecció responsable de la zona amb una ocupació més baixa, i propiciarà el compliment de les mesures de distància de seguretat implantades per reduir la propagació del coronavirus. El sistema té un cost fix de 20.000 €. El Govern de les Illes Balears treballarà amb els ajuntaments i els consells insulars per estendre l’activació del monitoratge. 6— Tornada segura a les escoles L’adaptació del sistema educatiu als nous estàndards de seguretat relacionats amb la prevenció de contagis de COVID-19 exigeix al Govern de les Illes Balears una inversió de més de 14,5 milions d’euros addicionals durant l’any 2020. Aquestes partides (que estan subjectes a les mesures definitives de tornada presencial a les aules el mes de setembre i, per tant, a una possible ampliació de la dotació pressupostària) es destinaran a finançar la compra de material de protecció, la instal·lació i habilitació de nous espais i equips, o el reforç de la desinfecció i neteja dels centres, així com l’increment dels costs per la contractació de monitors de menjador escolar, a fi de poder aplicar els protocols d’actuació i reduir el nombre d’alumnes per torn. El Govern també continuarà donant suport a l’adaptació dels centres educatius concertats. 35 Caldrà fer avaluacions de riscs als llocs de treball que contribueixin a la seguretat dels professionals i, per extensió, al conjunt del centre. Així mateix, caldrà donar suport al transport escolar, per garantir-ne l’adaptació a les noves exigències de seguretat sanitària. 7— Increment de la capacitat de diagnòstic mitjançant proves i la traçabilitat dels contagis El Govern de les Illes Balears treballarà amb el Govern de l’Estat per incrementar la capacitat diagnòstica mitjançat l’ús de proves ràpides, proves serològiques i PCR, especialment entre els col·lectius professionals més vulnerables, com ara els professionals sanitaris, els sociosanitaris, el personal essencial o els treballadors dels escorxadors. A més, es fomentarà l’execució periòdica d’estudis territorialment representatius per comprovar la prevalença del virus entre la població, i també es coordinaran els dispositius de rastrejament necessaris mitjançant la contractació de professionals sanitaris que executin una vigilància activa dels nous casos i els seus contactes estrets, per tal de detectar brots de la malaltia de forma precoç. B / MESURES DE MILLORA I REFORÇ DE L’ESTAT DEL BENESTAR I ELS SERVEIS ESSENCIALS 8— Plans d’equipaments sanitaris, socials i educatius Malgrat la caiguda d’ingressos públics derivada de la paralització de l’activitat a conseqüència del coronavirus, el Govern de les Illes Balears reafirma el seu compromís a curt, mitjà i llarg termini amb la millora dels equipaments bàsics dels tres quatre eixos essencials de l’estat del benestar: l’educació, la sanitat, l’atenció social i l’atenció a la dependència. Aquestes inversions incorporen, a més, elements d’adaptació a les exigències de seguretat de la COVID-19, suposaran una millora de la xarxa pública i permetran activar sectors amb capacitat per generar ocupació. Els plans d’infraestructures que mantenen la seva vigència són els següents: • Pla d’equipaments sanitaris: l’enfortiment del Servei de Salut per als propers tres anys inclou inversions en noves tecnologies i el desenvolupament d’infraestructures sanitàries amb la construcció i la reforma de centres de salut i hospitals. La inversió total suma 25 projectes per valor de 275 milions d’euros i es calcula que es generaran al voltant de 4.000 llocs de feina directes. 36 • Pla d’inversions en equipaments per atendre les persones en situació de dependència o diagnòstic de salut mental. Té tres línies d’acció: – Construcció de nous equipaments en col·laboració amb els consells insulars i els ajuntaments per a persones grans en situació de dependència. Suposa la inversió de 72,5 milions d’euros. Permetran habilitar 791 noves places en dotze residències i 250 places de centre de dia en vuit o nou equipaments nous. – Construcció, amb les entitats del tercer sector social, de fins a 2.200 places noves per a persones amb discapacitat o problemes de salut mental. L’objectiu és mobilitzar fins a 39,3 milions d’euros durant els pròxims deu anys. – Concertació diferida de fins a 200 noves places de residència i 150 noves de centre de dia amb entitats i empreses per incorporar-les, una vegada construïdes, a la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència. La concertació econòmica serà de 15 milions d’euros anuals quan la totalitat de les places estiguin en funcionament. • Pla d’equipaments educatius. L’ampliació i construcció de centres docents de tots els nivells educatius implica una inversió de 121,7 milions d’euros entre 2020 i 2023, que han de resoldre el dèficit d’infraestructures, la qual cosa permetrà reduir ràtios i rebaixar l’alt percentatge d’abandonament escolar. 9— Acord d’agilització assistencial de l’atenció sanitària Les actuacions prioritàries per la COVID-19 han obligat a deixar de banda altres actuacions importants, però que en aquells mesos podien ser postergables en el temps. Una vegada passat aquest moment i entrats en la nova normalitat, resulta rellevant donar importància als serveis postergats, i així reprendre els estàndard d’atenció previs a la pandèmia. Per aconseguir aquest objectiu de màxima atenció global als pacients, resulta clau la col·laboració público-privada, de manera de tornar a les ràtios d’atenció prèvies. Per això, es disposarà d’un pressupost específic, de fins a 20 milions d’euros, a pactar entre el Servei de Salut i les Clíniques privades, sempre amb el consens de la persona afectada, destinada a activitat de consultes, proves diagnòstiques i intervencions, que permeti 37 pal·liar els increments de temps i llistes d’espera i retorni els estàndards de qualitat al sistema sanitari existents prèviament a la crisi de la Covid 19. 10— Reforç de la protecció de dones víctimes de violència masclista L’Administració augmentarà els recursos destinats a la xarxa de protecció de dones, especialment els centres d’emergència, pisos tutelats i allotjaments segurs per a víctimes de la violència masclista o de l’explotació sexual i el tràfic de persones. 11— Impuls d’una nova normativa per garantir l’augment de ràtios de professionals a les residències La crisi sanitària ha posat en evidència la necessitat de revisar la ràtio de professionals a les residències. El mínim establert actualment s’ha de revisar. Per això, en col·laboració amb el sector i les institucions de les Illes Balears, es plantejarà una reforma de la normativa, amb l’objectiu d’augmentar la dotació personal d’atenció directa, especialment el sociosanitari i el d’infermeria. També es reforçarà la formació continuada i específica. 12— Reforç dels serveis socials comunitaris • Atenció domiciliària. La pandèmia també demostra una vegada més la importància de continuar desenvolupant els serveis socials d’atenció domiciliària, amb nous serveis relacionats amb la neteja a domicili i el repartiment de menjar a domicili. Aquesta actuació, que requereix el suport pressupostari de consells insulars i ajuntaments, suposa una inversió de devers 5 milions d’euros en els propers cinc anys. • Desenvolupament de la detecció de situacions de risc en la infància. Reforç dels serveis municipals per tal que des de l’atenció primària es detectin i tractin amb més èxit les situacions de risc dels infants. Inversió: 1.420.000 € en quatre anys. 13— Pla de digitalització per reduir l’escletxa digital La crisi de la COVID-19 ha accentuat les desigualtats entre alumnes quant a l’accés als recursos digitals. Per això, el Govern ha posat en marxa un pla de digitalització que eviti o redueixi les diferències d’accés dels alumnes a la informació en format digital. Aquest pla inclou accions com la compra i el repartiment de 3.000 Chromebooks, llicències i 38 encaminadors, així com l’adquisició de més de 1.000 targetes de dades. Les actuacions en marxa a hores d’ara ja han suposat una inversió d’1.400.000 €, als quals s’hi afegiran 500.000 € durant el curs que ve. Paral·lelament, es fa feina en l’assessorament a centres i en la formació per a docents per a la millora de la competència digital. De cara al curs vinent es planifica la formació amb l’objectiu que la comunitat educativa (docents, alumnes i, fins i tot, les famílies) millorin aquesta competència. S’ha de preveure una inversió de 2,5 milions d’euros per al curs 2020-2021. 14— Convocatòria per al sosteniment de centres de la xarxa 0-3 durant el curs 2020-2021 Es destinaran 4.520.000 € al sosteniment de la xarxa pública i 780.000 € a la xarxa complementària. A més, en tres anys es destinaran 5.000.000 € a la creació de mil places públiques i 2.000.000 € a la reconversió de guarderies de la xarxa assistencial pública, privada i concertada en escoletes. 15— Ajuts de menjador durant el curs 2020-2021 La pandèmia ha agreujat la situació socioeconòmica de les famílies i augmenta la necessitat de cobrir aspectes tan bàsics com l’alimentació. Per tant, s’augmenta la despesa econòmica destinada a aquests ajuts i s’adapten els criteris per ser-ne beneficiaris a la realitat que es viu actualment (situacions de desocupació, ERTO, renda mínima d’inserció…). La previsió implica un augment de beneficiaris de beques de menjadors que suposarà una inversió de 7.000.000 € per al curs 2020-2021. 39 EIX 2 / OCUPACIÓ DE QUALITAT, FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL La crisi econòmica provocada per la COVID-19 suposa una situació sense precedents que afecta el nostre sistema econòmic, amb l’afegit de ser inesperada i d’haver-se produït en poques setmanes; una situació que s’ha traduït, a més, en un increment enorme del nombre de persones desocupades. Davant d’aquest fet, cal prendre mesures transversals en l’àmbit econòmic per mitigar al màxim possible aquest impacte, tant en l’àmbit empresarial com, també, en l’àmbit social, perquè la sortida sigui inclusiva i compartida globalment. Per això, cal treballar en un doble vessant. D’una banda, cal establir un pla d’actuació a molt curt termini, que permeti activar tots els ressorts del diàleg social i la legislació laboral, en el qual salvar el teixit empresarial i l’ocupació han de ser prioritaris. A aquestes accions cal sumar-hi les mesures imprescindibles de liquiditat de les empreses. A més, s’ha d’actuar per donar resposta a molt curt termini a totes les persones que perdran el seu lloc de feina o que veuran perillar la seva empresa, oferint-los tant mesures d’activació de l’ocupació com possibilitats de formació. Però a la vegada que es prioritza aquest efecte a molt curt termini, s’han de reenfocar les nostres actuacions a mitjà termini. D’una banda, cal enfortir les eines d’impuls empresarial, amb la implementació de nous instruments financers de suport a l’activitat empresarial, i amb el foment de l’emprenedoria, especialment en els camps de l’entorn de l’economia social. D’altra banda, la diagnosi del diàleg social de la legislatura anterior apuntà de manera consensuada que dos dels àmbits de debilitat del nostre model econòmic són la precarietat laboral i el capital humà. Ambdues qüestions llastren decisivament la competitivitat de la nostra economia i s’han d’enfocar en el marc de fulls de ruta ben estructurats si volem avançar en la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans. Per tot plegat, l’Observatori del Treball farà un estudi sobre l’impacte de la crisi de la COVID-19 40 per sectors d’activitat que permetrà definir perfils sociolaborals vulnerables i oportunitats a curt i mitjà termini. També cal configurar un marc de relacions laborals en el qual no hi hagi bretxes per raó de gènere. A més, cal enfortir el marc de les relacions laborals per disposar d’un marc institucional més fort i en el qual s’avanci decididament en termes de seguretat i salut laboral. En un altre sentit, cal configurar un nou full de ruta davant l’increment de l’atur a curt termini. Per això s’ha de dissenyar un nou pla d’ocupació de qualitat per al període 2021- 2023, adaptat a la nova situació i amb polítiques actives d’ocupació ben dotades que garanteixin la igualtat d’oportunitat de totes les persones, incloses les més vulnerables en el mercat de treball. Quant al capital humà de la nostra comunitat, s’ha d’avançar en la reducció de l’abandonament escolar primerenc, el més elevat entre totes les comunitats i el més allunyat de la mitjana europea, amb l’extensió de la formació professional sota un enfocament integral. També es tracta de donar resposta a les noves necessitats laborals que derivaran d’un model productiu, econòmic i energètic que preservi el medi ambient i garanteixi la sostenibilitat. Per aquesta raó, l’oferta educativa de la formació professional ha d’anticipar-se a les demandes i necessitats de la transició energètica. Tot això requerirà la inversió de recursos per augmentar el nombre de places, incorporar almanco quinze nous cicles, ampliar l’oferta d’FP dual i dual ocupacional, consolidar-ne la promoció i millorar la formació tècnica del professorat. A / MESURES D’URGÈNCIA DE SUPORT A L’EMPRESA I ELS AUTÒNOMS I DE LLUITA CONTRA LA DESOCUPACIÓ 16— Programa extraordinari de liquiditat via ISBA per a empreses i autònoms L’objectiu principal d’aquest programa és oferir liquiditat a les empreses per compensar la caiguda d’ingressos. Es fa a través d’una línia extraordinària del Govern de les Illes Balears i la societat de garantia recíproca ISBA, per facilitar un finançament de 200 milions d’euros a microempreses, petites i mitjanes empreses i autònoms amb activitat a les Illes Balears que s’hagin vist afectats pels efectes de la COVID-19. Fins ara, es beneficiaven les empreses de menys de 250 persones treballadores. Ara, amb aquest pla es podran beneficiar el doble d’empreses: fins a 500 treballadors, amb el compromís de seguir injectant recursos segons les necessitats existents. 41 L’efecte multiplicador de l’acció del Govern, que fins ara ha destinat 27 milions d’euros a aquesta línia, principalment per cobrir els interessos i el cost les comissions dels avals, facilita aquest accés al crèdit bancari a les empreses i els autònoms en condicions molt avantatjoses i ajuda a la seva pervivència davant l’impacte de la crisi. Així mateix, el Govern i ISBA mantenen les altres dues línies anuals, que faciliten 50 milions més: la línia Govern-ISBA 2020, que proporciona 40 milions de finançament, i la línia específica adreçada al sector industrial, a través de l’IDI, de 10 milions El Govern iniciarà els tràmits per a poder generar instruments de capital risc. 17— Pla d’emergència de reactivació i lluita contra la desocupació L’enorme increment de la desocupació com a resultat de l’aturada econòmica davant la urgència sanitària obliguen a implementar un conjunt de polítiques actives d’ocupació per als treballadors que han perdut la feina com a resultat de la COVID-19, a la vegada que s’ha de fer un esforç addicional amb els col·lectius més vulnerables, els quals es trobaran amb més dificultats que mai per a la seva inserció laboral. Aquestes mesures, per tant, han de cobrir des dels autònoms als nous desocupats i incloure els col·lectius estructuralment més vulnerables. Per fer front a aquesta situació cal ampliar el ventall de polítiques, obrir les possibilitats de la formació a la nova situació i utilitzar tots els recursos disponibles. Amb aquesta finalitat s’implementarà un programa d’emergència que s’ha de consensuar en el marc del diàleg social. 18— Pla d’ajudes urgents de reactivació per als treballadors autònoms El Govern de les Illes Balears ha activat un paquet de mesures urgents per al reinici i el manteniment de l’activitat dels autònoms. Aquesta actuació superarà els 15 milions d’euros d’aportació inicial del Govern i els consells insulars, als quals s’afegiran els recursos que hi destinin els ajuntaments. Es tracta d’ajudes a fons perdut de 2.000 € a 3.000 € i s’actua en dues línies, amb l’objectiu d’arribar a més de 10.000 treballadors autònoms de les Illes Balears: • Autònoms de tot l’any que s’hagin mantingut d’alta en el règim especial de treballadors autònoms. 42 • Autònoms de temporada, que disposaran del 30 % del total de la inversió d’aquest pla de mesures urgents. • El Govern estudiarà una línea d’ajudes per a persones treballadores autònomes societàries. B / MESURES D’IMPULS EMPRESARIAL I POLÍTICA FINANCERA 19 — Programa de suport a les empreses El Govern ampliarà les eines públiques per poder diversificar les fonts de finançament de les empreses i establirà les línies habituals de fons de finançament. Suposarà una inversió de 3.600.000 €. 20 — Nou pla estratègic per a l’autoocupació i foment de l’emprenedoria 2021-2024 Amb una dotació de 8.625.000 €, els esforços se centraran en l’establiment dels fonaments d’un pla estratègic d’autoocupació i emprenedoria de les Illes Balears, i es coordinaran les polítiques actives d’autoocupació de forma transversal entre tots els agents del Govern de les Illes Balears, els consells i els ajuntaments, per donar resposta a tot el procés de creació d’una empresa des que es té una idea: l’avaluació de la viabilitat de la idea, la recerca de recursos financers o la facilitació d’infraestructures públiques, com vivers d’empreses i espais de cotreball. 21 — Pla directori d’economia social Amb una dotació amb 2.400.000 €, l’objecte d’aquesta iniciativa és desenvolupar un pla directori d’economia social de les Illes Balears, amb cinc eixos estratègics d’actuació: el marc normatiu; la sensibilització i el foment de l’economia social; la informació i la formació; el suport a estructures organitzatives, i el suport a empreses d’economia social. El cooperativisme és una alternativa sostenible a la creació d’empreses i el manteniment de llocs de feina, a través de la qual es creen nous models basats en la igualtat, la responsabilitat social, l’economia circular, el compromís, els sistemes democràtics, l’equitat ens els beneficis i la solidaritat, entre d’altres. 43 22 — Pla de captació d’inversions al territori El Govern, en diàleg i col·laboració amb els agents socials, dissenyarà un pla per atreure noves inversions en sectors estratègics de les Illes Balears a fi de contribuir a impulsar l’activitat i l’ocupació. 23 — Creació de la finestreta única d’assessorament empresarial Fins al 2023 es destinaran 4.000.000 € a la creació d’una xarxa d’assessorament tècnic que funcionarà a totes les illes i que tutoritzarà projectes empresarials, potenciarà el talent i convertirà una idea de negoci en un projecte empresarial viable que perduri en el temps. Així mateix, ajudarà les empreses a consolidar-se i a internacionalitzar-se. La finestreta única d’assessorament empresarial especialitzada assessorarà sobre els instruments, els recursos i els programes destinats a fomentar la creació i el creixement de les empreses de les Illes Balears. C / POLÍTIQUES DE FOMENT DE LA QUALITAT I LA IGUALTAT EN L’OCUPACIÓ 24 — Pla d’ocupació de qualitat 2021-2023 L’increment de la xifra de persones desocupades obliga a configurar un nou full de ruta de les polítiques actives d’ocupació. La nova dimensió del mercat de treball obliga a redimensionar les capacitats del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) per fer front a nous reptes quantitatius, però també qualitatius. El perfil de les noves persones desocupades serà diferent de l’habitual i la nova situació farà que les aproximacions i les metodologies també hagin de ser diferents. Les polítiques actives d’ocupació s’hauran de reorientar i reinventar, i també hauran de posar el focus en l’emprenedoria i en les fórmules d’economia social. Tot això s’haurà de fer sense perdre de vista les tasques de fons de caràcter inajornable, com ara millorar les oportunitats d’ocupació dels col·lectius més vulnerables (col·lectius en risc d’exclusió social, desocupats de llarga durada, joves, dones, persones amb discapacitat), que no poden ser deixats de banda. Per tot plegat, aquestes aproximacions, noves i més estructurals, s’hauran d’implementar territorialment, per a la qual cosa caldrà endegar plans territorials d’ocupació. 44 La dotació pressupostària que es destinarà a aquestes actuacions durant el quadrienni 2021-2023 és de 400 milions d’euros. 25 — Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral La crisi de la COVID-19 ha posat damunt la taula la importància que les relacions laborals siguin permanents. La precarietat laboral no sols es tradueix en una protecció menor, salaris més baixos i pitjors condicions laborals per als treballadors que la pateixen, sinó també en una menor productivitat de cadascuna de les empreses i, per agregació, del conjunt de l’economia balear. Per tot això, cal perseverar en la implementació d’un pla per al treball de qualitat com a eina de millora de la competitivitat de les nostres empreses i de la igualtat de drets dels treballadors. L’objectiu d’un mercat de treball sense precarietat laboral és una missió estratègica per a una societat igualitària en matèria d’oportunitats. Per això, durant el període 2021-2023 el Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral es dotarà amb 5 milions d’euros. 26 — Programa d’igualtat de gènere en les oportunitats del mercat de treball No sols és important la creació d’ocupació de qualitat, sinó també tenir les garanties que no hi hagi bretxes laborals per raó de gènere. Per això, s’ha d’impulsar un pla per a la igualtat de gènere en les oportunitats del mercat de treball. Es destinaran 300.000 € a aquest programa. 27 — Programa d’inserció laboral dels col·lectius més vulnerables L’especial impacte de la crisi sanitària en el conjunt del mercat laboral de les Illes Balears exigeix mesures extraordinàries d’estímul adreçades als col·lectius que pateixen més dificultats per accedir a l’ocupació. Aquest programa, que té un pressupost de 300.000 €, donarà suport a la contractació i la inserció laboral de les persones que formen part dels col·lectius vulnerables per la seva diversitat funcional, sexual o de gènere. 28 — Estratègia Balear de Seguretat i Salut Laboral 2021-2023 Un element de qualitat del treball és la seguretat i la salut laboral. Atès l’alt nivell de la sinistralitat laboral a les nostres illes, al qual hem d’afegir les conseqüències derivades de la COVID-19, s’ha d’impulsar un pla de lluita contra la sinistralitat laboral, que ha de 45 desplegar mesures per valor de 16.800.000 €. Aquest pla s’ha de complementar amb un programa de prevenció de la COVID-19. 29 — Pla de conciliació a curt termini La reactivació econòmica durant els pròxims mesos requereix un esforç extraordinari en polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar a curt termini. Per això, en col·laboració amb els consells insulars i els ajuntaments, el Govern de les Illes Balears ha aprovat un paquet de mesures que es posaran en funcionament durant aquest estiu amb l’objectiu de millorar la conciliació laboral i familiar. Aquest pla a curt termini suposa una inversió de 6,2 milions d’euros, i es complementa amb la creació de la Mesa de Conciliació de les Illes Balears, que ha de proposar solucions de conciliació a mitjà i a llarg termini. Entre les mesures incloses en el pla destaquen les següents: • Foment de les escoles d’estiu: es posa a disposició de les entitats organitzadores d’escoles d’estiu de promoció pública (ajuntaments i consells insulars), associacions de mares i pares d’alumnes i entitats sense ànim de lucre una línia d’ajudes destinada a cobrir despeses derivades de l’amenaça del coronavirus, que exigeix mesures addicionals de seguretat, desinfecció i neteja. També s’aporten les instal·lacions educatives disponibles (escoles i instituts) perquè s’hi puguin dur a terme les activitats. • Reforç educatiu: durant el mes de juliol es desenvoluparà un programa d’acompanyament escolar per a alumnes de 5è i 6è d’educació primària i d’ESO, de centres públics i concertats, que necessitin un reforç de les competències bàsiques per poder continuar el curs vinent, o amb dificultats específiques que s’han vist agreujades per la situació de la pandèmia. Els 500.000 € del programa d’acompanyament d’aquest estiu, s’afegeixen a la quantitat d’1.800.000 € del programa d’acompanyament i suport del curs 2020-2021. • El Govern impulsa dues línies d’ajudes directes a les famílies: específiques per fer front aquest estiu a la situació provocada per la pandèmia: una d’adreçada a les famílies que hagin accedit a un plaça a una escola d’estiu privada autoritzada pel consell insular respectiu, i una altra per a les famílies que contractin una persona per atendre els infants a la pròpia llar durant l’estiu. Aquestes dues línies se sumen a les mesures de suport per a les escoletes públiques i la xarxa complementària, que reben entre 2.000 € i 6.000 € per unitat educativa. 46 • Contractació directa de personal per atendre els menors participants en activitats de temps lliure amb un percentatge de discapacitat superior al 75 %. D / POLÍTIQUES DE FORMACIÓ 30 — Estratègia integral de formació professional 2021-2024 Aquest pla té un pressupost de 144 milions d’euros, que es destinaran a l’impuls dels nous sectors emergents, així com a l’enfortiment dels més tradicionals, la qual cosa requereix capital humà amb la formació tècnica adequada. Per aquesta raó, és essencial impulsar una nova estratègia integral de formació professional, encaminada a donar resposta als nous reptes del segle XXI, marcat per la digitalització i probable desaparició d’oficis com a conseqüència de les noves tecnologies, de la robotització de l’activitat i de la irrupció de la intel·ligència artificial. Es despleguen dos grans eixos d’actuació. D’una banda, és una evidència que un dels grans dèficits del mercat de treball el constitueixen els elevats índexs d’abandonament escolar primerenc. Per això, cal impulsar un treball d’orientació integral entre les conselleries competents en matèria d’educació i de treball, en què, a més, els punts d’orientació acadèmica i professional (POAP) han de tenir un paper decisiu. En aquest mateix sentit, resulta fonamental l’oferta pública de formació ocupacional. Per això, impulsarem un pla d’extensió dels POAP a totes les illes. Aquests punts, que es localitzaran a tots els centres d’adults (CEPA), impliquen una inversió d’1.000.000 € cada any. D’altra banda, l’altre repte essencial és incrementar l’oferta integral de formació professional, especialment en els sectors emergents i de més potencial de creació de valor afegit, sempre que sigui possible amb l’augment dels centres integrats de formació professional. En aquest àmbit, a més d’ampliar l’oferta en les famílies professionals estratègiques, s’ha d’estendre l’aplicació de la formació dual i la formació a distància. Amb aquests objectius, es formalitzarà un pla d’increment de l’oferta d’FP dotat amb 3.500.000 € anuals i, en paral·lel, s’activarà un pla formatiu per a persones desocupades, que es desplegarà als centres públics, amb una inversió d’1.600.000 € anuals. 47 31 — Impuls de la formació dual ocupacional Per garantir l’accés a l’ocupació i el reciclatge professional de persones de totes les edats, el Govern reforçarà les seves línies d’FP dual ocupacional. L’objectiu d’aquesta acció és que els programes d’FP dual del SOIB arribin també a persones de més de 25 anys, per facilitar-los l’accés a un lloc de feina de qualitat en els sectors estratègics de les Illes Balears. 48 EIX 3 / ECONOMIA CIRCULAR I NOU MODEL DE CONSUM LLIGAT A LA PROXIMITAT A / CONTEXT, OBJECTIUS I ESTRATÈGIES CLAU La crisi sanitària va començar just després de set setmanes de mobilitzacions del sector agrari, el qual, sota el lema «Pageses i ramaders al límit», van posar el focus de la societat en la situació insostenible del camp i en la manca de transparència i justícia de la cadena alimentària. El mateix 11 de març, tres dies abans de la declaració de l’estat d’alarma, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació presentava un informe enviat al Ministeri d’Agricultura en el qual es mostraven els comptes del sector i que serveix de base per negociar l’encaix de les Illes Balears en la futura PAC com a territori insular. La crisi sanitària ha tornat a demostrar que l’agricultura, la pesca i el sector agroalimentari són sectors essencials, sense els quals la societat no pot funcionar. La pandèmia també ha demostrat la necessitat de potenciar la capacitat d’autoproveïment de les nostres illes. La condició geogràfica definida per la insularitat ens marca com a objectius principals el reforç i l’estímul de sectors productius estratègics, com el primari, promovent cadenes curtes de producció i consum, que siguin capaces d’impulsar la nostra pagesia, ramaderia i pesca i, alhora, d’enfortir la indústria de transformació alimentària local i el comerç de proximitat. Estam davant l’oportunitat d’actuar per estimular el sector primari de les Illes Balears i per posar-lo en relació més directa amb la xarxa comercial de proximitat i amb les nostres indústries transformadores, a fi d’augmentar també la competitivitat del comerç i del sector primari de les Balears amb nous models que optin per la digitalització de la venda i enforteixin la xarxa de distribució de proximitat amb noves eines. Tot plegat s’orienta al foment d’un consum lligat al producte sostenible i de qualitat. 49 En aquesta estratègia d’estímul del sector primari, s’han marcat sis objectius prioritaris: • Aconseguir un increment de la Renda Agrària dels actuals 19.640 euros per UTA als 36.387 euros per UTA de mitjana a Espanya, la qual cosa implica augmentar l’aportació del sector agrari en termes de PIB de l’actual 0,56% a l’1% en 2027. Tot sumat a l’aportació del sector agroalimentari, implicaria aconseguir el 5% del PIB regional. • Donar suport a la millora de les estructures agràries per augmentar la dimensió econòmica de les explotacions, a fi que siguin viables econòmicament i que produeixin una renda digna que propiciï una taxa de relleu generacional que en garanteixi el futur. • Impulsar el suport a la innovació, a la digitalització, a la promoció i a la comercialització en els subsectors prioritaris com el del bestiar oví, de la llet, del vi, de l’oli, de les fruites i hortalisses, de la pesca, de la fruita seca i altres, amb un enfocament de cadena de valor que articuli respostes des del conjunt de les baules de la cadena, des de la producció fins a la comercialització. • Afavorir la competitivitat del sector agroalimentari, fomentant els acords de cooperació, associació i integració empresarial i industrial, impulsant la instal·lació a les Balears de noves empreses i indústries innovadores i transformadores del producte local, i fent de la qualitat dels productes la senya d’identitat de la nostra promoció en els mercats insulars i exteriors. • Reactivar el sector pesquer i totes les activitats econòmiques associades, com a impuls d’una economia blava que resulta fonamental per al futur de les Illes Balears. • Impulsar la transició ecològica del sector agrari, pesquer i agroalimentari en coherència amb els objectius de l’estratègia «De la granja a la taula» i Estratègia de Biodiversitat Europa 2030. La mateixa realitat insular i l’especial vulnerabilitat del nostre entorn ambiental ens duen a accelerar les polítiques relacionades amb la gestió sostenible dels residus, la reutilització dels materials i la reducció de l’ús del plàstic. S’opta per un model d’economia circular, que integra la producció, el consum i la gestió sostenible de tots els processos. 50 B / ESTRATÈGIA D’ESTÍMUL DEL SECTOR PRIMARI El futur dels sectors agrari, pesquer i agroalimentari estarà especialment condicionat per les polítiques europees. L’any 2020 marca el punt d’inflexió cap a un nou període de programació de la futura PAC i del futur Fons europeu marítim i de pesca. Els objectius relatius al canvi climàtic, i l’aplicació de les estratègies «De la granja a la taula» i Estratègia de Biodiversitat Europa 2030 marcaran el futur del sector primari també a les Illes Balears. La dotació econòmica procedent de la PAC i de la Política Pesquera Comuna pel pròxim període s’incrementarà, d’acord a la realitat dels nostres sectors i al caràcter insular de la nostra regió. El Govern de les Illes Balears assumeix en el marc del Pla de Reactivació Econòmica el compromís d’aportar el cofinançament necessari per poder aprofitar l’augment de la nostra dotació autonòmica procedent de FEADER, FEAGA i FEMP i dirigits als sectors agrari, pesquer i agroalimentari. Per això, el Govern té molt en compte totes les consideracions anteriors, i treballa des de fa un any amb aquest horitzó. El Pla de Reactivació requereix un esforç més gran en les estratègies següents: • Negociar la incorporació en la futura PAC i en el Pla Estratègic Nacional del règim agrari balear, a fi que es tengui en compte l’excepcionalitat de l’agricultura insular. • Obtenir més finançament per al sector primari i agroalimentari balear a través de la PAC, i especialment de la línia destinada al desenvolupament rural, de manera que es resolguin els desequilibris actuals i es puguin afrontar la millora i la modernització de les estructures agràries, la innovació i la digitalització, el desenvolupament de la indústria agroalimentària, i la incorporació dels joves al sector. Per tot plegat, també és fonamental negociar la incorporació de fons procedents de l’estratègia «De la granja a la taula» per als anys 2021 i 2022. • Enfortir la nostra posició en el pròxim Programa Operatiu de Pesca finançat pel FEMP, de manera que disposem dels recursos adequats per donar resposta a les necessitats del sector pesquer i per impulsar de manera decidida aspectes com la comercialització, la transformació i la innovació. 51 • Modernitzar i reorientar el funcionament de l’Administració agrària i pesquera de les Illes Balears per donar resposta a les noves demandes d’un sector que demana suport per a l’estructuració, la comercialització i la millora tècnica i productiva. • Impulsar, en coordinació amb la Direcció General de Recursos Hídrics, un nou programa de consolidació i modernització del regadiu existent, especialment el procedent d’aigües regenerades. Amb aquest objectiu, s’impulsarà la negociació en el proper marc financer del FEDER i amb els ministeris de Transició Ecològica i d’Agricultura, Pesca i Alimentació. • Impulsar un desplegament i un aplicació normativa que serveixin d’estímul, i no facin de fre, al desenvolupament del sector primari i agroalimentari. Com a resultat de tot el que s’ha exposat anteriorment, els recursos financers i tècnics dirigits al sector primari i agroalimentari s’hauran incrementat. Aquest increment de recursos externs, unit al pressupost ordinari, i el suport a través de recursos extraordinaris de Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de l’impost del turisme sostenible ens permeten abordar els tres propers anys amb possibilitats i oportunitats reals. En aquest context, impulsarem les mesures que s’exposen a continuació. 32 — Pla de xoc per enfortir el sector agrari, pesquer i agroalimentari La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha aprovat i impulsat un pla de xoc que inclou la convocatòria de diverses línies de finançament. En alguns casos, es tracta de recursos extres no prevists inicialment, mentre que en altres casos s’han hagut de reorientar convocatòries previstes o recursos ja existents. En execució des del mes de març, està dissenyat per donar suport al sector durant la pandèmia i accelerar-ne la recuperació. Inclou les actuacions següents: • Pla d’agilització d’ajudes: s’incorporen onze professionals del FOGAIBA a la tramitació de línies d’ajudes, que han permès pagar més de 12 milions d’euros en prestacions durant els tres primers mesos de la pandèmia. • 4.400.000 € de línia ISBA de liquiditat per al sector, per cobrir despeses de capital circulant entre les empreses petites i mitjanes i les microempreses dels sectors agrari, ramader, pesquer i alimentari. 52 • Paquet lacti: 350.000 € en mesures de suport al sector lacti, amb accions per donar sortida a tot el producte que els productors no puguin vendre per la manca de demanda des del sector serveis. • 200.000 € per fer costat al sector oví, caprí i porcí amb l’objectiu de millorar i enfortir la sortida comercial dels productes i garantir la renda ramadera. • 200.000 € per cobrir part de les despeses de funcionament de les llotges de Palma i Eivissa i dels punts de primera venda de Menorca i les Pitiüses, a fi de compensar la caiguda de vendes durant la pandèmia i garantir el bon funcionament i l’abastiment dels mercats locals. • 100.000 € per a l’ampliació de pòlisses d’assegurança agrària. A més de les mesures autonòmiques, s’han gestionat les mesures de suport extraordinari habilitades des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i des de la Comissió Europea, i en tot moment s’ha garantit una coordinació adequada entre els diferents nivells de l’Administració agrària i pesquera. • Mesures del Reial decret 8/2020, de 5 de maig, de suport al sector de l’oví i caprí. Dotació complementària de 220.000 €. • Mesura derivada del Reial decret 1173/2015, sobre les aturades temporals i permanents en el sector de la pesca durant el període 2014-2020, modificat per incorporar-hi les aturades temporals de les embarcacions pesqueres per la COVID-19. Finançament extra: 272.180,83 €. • Finançament addicional procedent dels romanents del FEMP que es destinarà als grups d’acció local pesquera de Menorca, Eivissa i Formentera. Dotació extra: 500.000 €. • Mesura extraordinària de suport a l’emmagatzematge de formatge. Suport a vuit empreses per un volum de 481 tones. • Mesures extraordinàries de 9 de juny en el sector del vi. Collita en verd i emmagatzematge. Dotació prevista: 560.000 €. C / ACTUACIONS DE COMPRA PÚBLICA ALIMENTÀRIA I DE PROMOCIÓ Al mateix temps, s’han desenvolupat o promogut actuacions que tenien com a objectiu clar impulsar el producte local, estimular-ne el consum i donar suport als sectors productius amb la compra pública. 53 El temps de la pandèmia ha permès reprendre el diàleg interinstitucional per promocionar el producte local. S’ha impulsat la interlocució amb les grans superfícies, fet que s’ha traduït en nous compromisos que han incrementat el volum de producte local en els prestatges d’aquests establiments. El camí iniciat s’ha de consolidar a partir d’aquest Pla de Reactivació Econòmica amb acords molt més estables i sòlids, i s’ha d’ampliar de manera progressiva la comercialització fins a aconseguir un percentatge adequat. Per tot això, s’han habilitat de manera urgent dues línies d’ajuda previstes prèviament, però que en aquest moment es reorienten cap a les necessitats específiques. A més, s’han impulsat altres mesures, com les que s’expliquen tot seguit. 33 — Línia de suport a cadenes curtes de comercialització Concebuda de manera especial per donar suport a totes les iniciatives de venda a domicili. Té una dotació de 400.000 €. 34 — Línia de suport a la promoció del producte local en el mercat interior Tradicionalment dirigida a donar suport a la participació en fires i altres actuacions de les denominacions d’origen protegides, les indicacions geogràfiques protegides i les associacions de productors. En aquest moment es reorienta cap a actuacions de promoció conjunta d’obertura de nous mercats. Té una dotació de 455.000 €. 35 — Campanya de promoció de Producte Local Es tracta d’una licitació prevista per a la primavera de 2021. Tindrà una dotació de 91.000 €, que es destinaran a campanyes de difusió i suport dels productes per subsectors. 36 — Estímul del comerç electrònic de proximitat a les Illes Balears El Govern ha elaborat un mapa de comerç electrònic, que incorpora una cinquantena d’empreses agroalimentàries i de pesca. Són comerços que venen de manera telemàtica i ofereixen repartiment a domicili. D’aquesta manera, els consumidors podran trobar a partir d’ara explotacions agràries i agrupacions de pescadors que venen els seus productes en línia. 54 37 — Desenvolupament inicial de de l’Observatori de Preus i la Cadena Alimentària L’Observatori va arrancar el dia 24 de març i té vocació de permanència. Durant la pandèmia s’ha centrat en una observació de les fluctuacions dels preus d’origen i venda al consumidor, però de cara a la següent fase de reactivació, ja es fa feina amb el Ministeri d’Agricultura i l’Agència d’Informació de la Cadena Alimentària per dotar-lo d’estabilitat, a fi que pugui exercir funcions de control de la cadena i dels preus pagats als productors locals. 38 — Programa específic de compra pública alimentària amb criteris socials i sostenibles d’aliments locals amb destinació a entitats socials Aquest programa ha resultat ser un excel·lent instrument al servei tant dels productors com de les entitats socials. A més dels efectes pràctics sobre les famílies, té un enorme potencial de conscienciació i educació per al conjunt de la societat. Es destinaran 600.000 € a comprar des de l’Administració productes frescs, de qualitat i temporada, produïts a les Balears, i a canalitzar-los cap a les llars en situació de vulnerabilitat i precarietat laboral, en col·laboració amb ONG i associacions i cooperatives agroalimentàries. Aquest quantitat s’afegeix a una partida de 250.000 € ja executada i destinada a la compra pública de producte alimentari local per entitats socials. D / UNA NOVA FASE DE REACTIVACIÓ Igual que es va fer el mes de març, durant els mesos de juliol i agost caldrà fer una nova avaluació de la situació de tots els subsectors productius inclosos en el sector primari i agroalimentari. A partir d’aquest punt, i en diàleg amb les organitzacions agràries i pesqueres, les necessitats i actuacions s’aniran ajustant. Els objectius i les estratègies descrits en l’explicació inicial d’aquest eix de feina són els elements essencials per impulsar la reactivació econòmica del sector primari. Per tant, aquest és el marc d’actuació. A partir d’aquest punt, s’afegeixen al document alguns dels plans i programes que constitueixen o bé elements nous sobre iniciatives ja previstes o bé plans que s’havien iniciat just quan la crisi sanitària va copejar la nostra societat. Són els que s’indiquen en els apartats següents. 55 39 — Pla Estratègic de la Ramaderia Es va iniciar el mes de febrer amb un diagnòstic que ja s’ha duit a terme. L’elaboració del Pla Estratègic continuarà de manera prioritària a partir d’aquest moment, amb la intenció de tenir-lo enllestit abans d’acabar l’any 2020. El Pla Estratègic de la Ramaderia establirà actuacions per a cadascun dels sectors ramaders destinades a atendre les seves necessitats de finançament. Les actuacions pressupostades, tant les ordinàries com les extraordinàries, que ja s’han duit a terme durant aquests mesos s’han d’entendre com l’avantsala dels compromisos que s’hauran d’assumir. 40 — Pla d’impuls, consolidació i modernització del regadiu sobre la base de fonts no convencionals d’aigua, especialment l’ús d’aigües regenerades Durant el segon semestre de 2020 es continuarà amb l’avaluació de les infraestructures de regadiu i es presentarà el pla d’actuació, que s’ha de coordinar amb la Direcció General de Recursos Hídrics en el marc del pròxim període del FEDER. . Aquest nou pla de modernització del regadiu ha de tenir com a prioritat l’ús i aprofitament de les aigües regenerades amb sistemes tècnics i de gestió orientats a la producció agrària, professional i viable. Per això, negociarem amb el Ministeri de Transició Ecològica i amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El pla ha de mobilitzar inversions per valor de 40 milions d’euros en 4 anys. 41 — Pla de replantació i reconversió de varietats de fruita seca i fruita dolça Suposa una inversió de 6 milions d’euros en els pròxims tres anys (1,5 milions enguany). Els objectius i les línies del pla són els següents: • Reconversió de varietats amb la replantació de 500.000 arbres de varietats adaptades al nostre entorn, amb un suport tècnic basat en la recerca i l’experimentació desenvolupades en els darrers anys i una assistència que permeti introduir les millores que garanteixin recuperar la producció perduda. • Desenvolupament i posada en marxa d’una plataforma logística i de comercialització del sector dels fruits secs i la fruita dolça. • Suport a la innovació i la implantació de noves tecnologies de producció. 56 42 — Convocatòria de projectes pilot i d’innovació S’aprovaran i posaran en marxa projectes estratègics que contribueixin a estructurar sectors prioritaris per a l’agricultura i la ramaderia de les Illes Balears o per introduir processos d’innovació en la transformació i l’elaboració de nous productes. Els projectes es posaran en marxa a través de grups operatius formats per actors mútuament complementaris que representin diverses baules de la cadena de valor: productors, centres de recerca, empreses d’innovació o digitalització, transformació i comercialització. A la convocatòria s’hi destinen 1.600.000 € procedents d’un projecte de l’impost del turisme sostenible de la convocatòria de 2019. S’ha considerat la possibilitat d’incorporar- hi alguns dels projectes prevists, amb disponibilitat per definir-ne d’altres que siguin necessaris, com els de porc negre, llet, avicultura i oli. • Plataforma conjunta per a la comercialització del sector hortofructícola: 300.000 €. • Projecte pilot de millora del maneig i la qualitat de l’oví vinculat a la comercialització: 250.000 €. • Projecte de millora i innovació de productes i subproductes derivats de la garrofera: 200.000 €. • Estratègia de comercialització del sector ecològic. Consolidació i ampliació de mercats. • Projecte d’innovació i desenvolupament en la producció del vi: 250.000 €. • Projecte de recerca aplicada a la regeneració i la fertilitat dels sòls: 100.000 €. 43 — Pla d’integració cooperativa agroalimentària El sector cooperatiu de les Illes Balears el formen 29 cooperatives, moltes de les quals presenten unes dimensions i unes funcions que no permeten l’estructuració econòmica de la producció agrària i ramadera que hi està associada. El Ministeri d’Agricultura, d’acord amb les comunitats autònomes i les organitzacions agràries i cooperatives agroalimentàries, es va comprometre, entre altres motius com a conseqüència de la mobilització del sector, a donar un impuls a la integració cooperativa que permeti concentrar l’oferta i ampliar la capacitat econòmica i comercial per poder tenir més força negociadora. El pla d’integració rebrà suport i monitoratge perquè compleixi els objectius que preveu. S’hi dedicaran 1.000.000 € durant els pròxims quatre anys. 57 44 — Pla per enfortir la capacitat de comercialització, industrialització i diversificació de la pesca Aquest pla està pendent de la negociació del proper programa operatiu de pesca, que entrarà en vigor el 2021 i per al qual estan prevists més fons que en el període anterior. Fins que no culmini aquesta negociació, es preveu disposar d’una inversió de 4.500.000 € en tres anys, amb els objectius i les mesures següents: • Posada en marxa i desenvolupament d’un Grup d’Acció Local Pesquer a Mallorca, amb una dotació de 12 milions d’euros en els pròxims 4 anys. • Execució d’un estudi i estratègia de comercialització de la pesca a les Illes Balears demanat pel sector. • Reforç del llançament i consolidació de marques identificatives de la pesca tant de Mallorca com d’Eivissa. • Suport al desenvolupament de les estructures de comercialització existents. • Impuls de projectes d’innovació i recerca aplicada a la pesca de determinades espècies d’alt valor que permetin augmentar la competitivitat i la sostenibilitat. • Instal·lació de sis indústries de transformació i desenvolupament de deu projectes de comercialització i de dos projectes d’innovació. 45 — Pla de promoció del comerç i el consum del producte local Cal una millor articulació de totes les actuacions impulsades des de les diferents institucions per poder millorar considerablement la posició del producte balear en tots els canals de comercialització. L’estratègia de promoció i comercialització es desenvolupa en dos espais ben diferenciats: d’una banda, el mercat interior balear i, de l’altra, els mercats nacionals, europeus i exteriors. És imprescindible redimensionar l’actuació de promoció i millorar la coordinació de les mesures, les línies d’acció i els recursos disponibles al voltant de l’estratègia de promoció i comercialització de producte local de les Illes Balears. E / ESTRATÈGIA DE GESTIÓ SOSTENIBLE DE RESIDUS Durant els pròxims mesos s’accelerarà l’estratègia de foment de la reutilització, el reciclatge i la gestió sostenible de residus, i es fomentaran pràctiques d’economia circular, d’acord amb les directives europees i la mateixa Llei de residu i sòls contaminats de les Illes Balears. La reducció dels residus generats ha de ser la màxima principal, i s’han de potenciar la reutilització i la gestió correcta dels residus, així com l’increment de les taxes 58 de reciclatge. Aquestes accions són clau per estimular el mercat laboral i generar nous llocs de feina en un sector en fort creixement dins la Unió Europea. 46 — Línies de subvencions per impulsar l’economia social i circular El Govern activa diverses eines per facilitar i accelerar l’adaptació de les empreses i els seus processos a l’economia circular i al reciclatge, amb les línies següents: • Subvencions per un valor d’1.500.000 € per fomentar la gestió sostenible dels residus turístics, que suposarà la creació de llocs de feina per a persones amb risc d’exclusió social. • Es complementaran amb subvencions, per un valor de 200.000 € més, per a la recollida i el tractament de residus de la fracció orgànica de residus municipals (FORM). • Subvencions d’educació ambiental destinades a ajuntaments de les Illes Balears, dotades amb 100.000 €. • Subvencions per al transport de residus entre Formentera i Eivissa, amb una dotació d’1.000.000 € a l’any. 47 — Impuls de la tramitació electrònica per a empreses dedicades al sector dels residus Es farà a través de la plataforma SINGER (Sistema Integrat per a la Notificació i la Gestió d’Expedients de Residus) i suposa una inversió de 5.000.000 € en els pròxims anys. 59 EIX 4 / ECONOMIA DEL CONEIXEMENT I LA INNOVACIÓ I IMPULS DE NOUS SECTORS L’escenari que ens deixa la pandèmia provocada per la COVID-19 és prou aclaridor sobre els sectors que han de marcar les línies d’actuació prioritàries de les Illes Balears a curt, a mitjà i a llarg termini. Tant la Comissió Europea com l’FMI o el Banc Mundial certifiquen que caldrà potenciar la transició energètica com a locomotora econòmica, així com la industrialització i la transformació digital. La diversificació del model productiu de les Illes Balears requereix un impuls des de les institucions per tal d’acompanyar tots aquests sectors i la societat. La pandèmia també ha evidenciat que aquesta societat pot treballar, relacionar-se i produir de manera eficaç gràcies a la tecnologia. Cal fomentar-la, de la mà d’un sector tecnològic balear que ha de passar de ser incipient a convertir-se en fonamental, i aprofitar la posició de moltes empreses de les Illes Balears que exporten arreu del món coneixement i tecnologies aplicades al turisme. Per això, s’haurà de fer un gran esforç en la digitalització i la modernització empresarials, processos que deixaran de ser un plus dels projectes empresarials per ser la base que garantirà la subsistència i el desenvolupament dels sectors i les activitats, que generaran ocupació i traslladaran a altres sectors el model de desenvolupament de les TIC que apliquen empreses que donen suport tecnològic al sector del turisme de les Illes Balears. Aquest pla de reactivació fomenta també la ciència i la recerca, tant en l’àmbit sanitari com en la resta d’àrees de coneixement, que hem de relacionar amb el desenvolupament de nous sectors de negoci i ocupació. Parlam de biotecnologia, d’enginyeria i sostenibilitat, de robòtica i intel·ligència artificial, i especialment d’energies netes. Hem d’aprofitar per impulsar nous sector estratègics, no només a curt termini, sinó també pensant a mitjà i a llarg termini, i apostar per la formació de professionals en els àmbits de les energies renovables, la digitalització i altres sectors emergents. Les persones són clau per a aquesta transició cap a un model econòmic més basat en el coneixement. Per aquest motiu, cal destacar el paper de la universitat en la formació de 60 nous professionals i en la generació de coneixement. La Universitat de les Illes Balears ha fet un gran esforç per adaptar-se a la nova realitat d’aquesta pandèmia, que ha suposat passar de la seva experiència i excel·lència en formació presencial a haver d’oferir formació a distància. La nova realitat que va deixant la COVID-19 mostra la necessitat d’estar preparats per a un nou model d’ensenyament, en el qual el funcionament semipresencial necessàriament guanyarà espai a les aules. En aquest nou context s’haurà de dotar la UIB dels recursos necessaris per garantir la màxima qualitat en els ensenyaments superiors. A / MESURES DE FOMENT DE LA INNOVACIÓ, LES NOVES TECNOLOGIES, LA CIÈNCIA I LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT 48 — Pla d’impuls de la competitivitat i la transferència de coneixement L’objectiu d’aquest pla és que les empreses de les Illes Balears incrementin la competitivitat a través de la generació i la incorporació de coneixement, tecnologies i innovació. S’articula en dos eixos i desplegarà mesures per valor de fins a 13.976.336 € entre els anys 2020 i 2022. • Programa de foment de la transferència de coneixement: per augmentar la generació de coneixement i l’R+D, donar suport a la creació i el desenvolupament d’empreses de base tecnològica, impulsar la incubació d’empreses de bioeconomia i biotecnologia, i fomentar l’activitat dels clústers. • Programa d’explotació i difusió del coneixement: el seu objectiu és posar a l’abast del teixit socioeconòmic tota l’oferta de coneixement i capacitats científiques de les Illes Balears. 49 — Nou model de coordinació del sistema de ciència i tecnologia El Govern constituirà l’òrgan de coordinació en matèria de ciència i tecnologia (CICIT), que desenvoluparà la nova Llei de ciència de les Illes Balears. L’objectiu és incentivar la tasca investigadora, contribuir a la captació de talent, impulsar l’intercanvi i la transferència de coneixement i promoure la creació d’empreses innovadores. 61 50 —Creació de l’ Institut de Recerca de les Illes Balears (IRIB). Infraestructura prevista dins el Pla de Ciència, dissenyada per atreure talent, fomentar l’excel·lència científica i consolidar el sistema científic de les Illes Balears. 51 — Creació del Laboratori d’Investigació per a la Transició Energètica En col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i altres agents de l’àmbit de la innovació, el Govern establirà durant els pròxims cinc anys un programa de recerca en energies marines, emmagatzematge estacional i gestió de la demanda energètica. Impulsarà convocatòries de recerca per un import inicial de 100.000 € a l’any. 52 — Creació d’un pol d’innovació per a indústries de continguts digitals Es desenvoluparà al ParcBit de Palma una infraestructura amb l’objectiu d’impulsar i dinamitzar el sector dedicat a la creació de continguts digitals i atreure també l’activitat de productors internacionals, amb un programa pluriennal (2020-2024) de 3.816.000 €. 53 — Creació del Digital Innovation Hub Facilitarà la transició econòmica i empresarial fins a una indústria turística lligada al coneixement i la innovació. Donarà suport a les empreses de tota la cadena de valor del sector turístic de les Illes Balears (agroalimentari, transport, allotjament i d’altres) amb la incorporació d’innovacions de mercat, processos o producte. D’aquesta manera es dinamitzarà el sector turístic i, alhora, els sectors que hi estan relacionats, com ara els proveïdors TIC i el biomèdic. El Digital Innovation Hub suposarà una inversió d’1.006.000 € per al període 2020-2023. 54 — Eivissa Districte 07800 Implanta a Eivissa un punt de trobada i de feina per a empreses, institucions i associacions amb base tecnològica i creativa per impulsar l’illa d’Eivissa com a districte creatiu i tecnològic i afavorir el naixement d’un nou ecosistema empresarial, que aprofitarà les sinergies que es puguin generar per accelerar el progrés empresarial i social. És un programa pluriennal (2020-2023), dotat amb 1.050.000 €, amb fons de les institucions d’Eivissa i suport del Govern. 62 55 — Programa per potenciar els clústers a les Illes Balears Durant el període 2020-2022, es destinaran 400.000 € a consolidar els clústers existents perquè desenvolupin projectes innovadors i transformadors, i a donar suport a la creació de nous clústers. A més, els clústers disposaran d’ajuts per un valor de 200.000 € més per incentivar la consolidació de projectes a les Illes Balears. 56 — Pla de desenvolupament 5G de les Illes Balears El Govern de les Illes Balears disposa d’una infraestructura IOT basada en estàndards oberts LORAWAN, creada en col·laboració amb la UIB. La infraestructura serà ampliada amb serveis 5G perquè arribin al conjunt del territori. Aquesta acció, que implica la inversió de 2.000.000 € en tres anys, suposarà: • L’ampliació de la infraestructura d’IOT existent. • La creació d’una infraestructura 5G pròpia. • La creació d’una infraestructura d’accés i de creació de serveis per a la comunitat autònoma. • La creació d’un laboratori de recerca en IOT i 5G al ParcBit. Aquest laboratori, gestionat conjuntament amb la UIB, ha de permetre a les empreses balears crear nous productes i serveis IOT/5G. • Algunes zones turístiques tenen molts problemes de xarxa i s’haurien de contemplar solucions per tal que a tot el territori es pugui comptar amb l’infraestructura necessària. És a dir, assegurar dins el projecte 5G una passa inicial de cobertura mínima al territori. 57 — Programa de suport a les empreses instal·lades al ParcBit El Govern facilitarà el pagament dels costs fixos a les empreses arrendatàries de la Fundació, per contribuir a la seva supervivència en aquest moments de fort impacte en la seva activitat. El programa té un cost de 490.000 €. B / MESURES DE CAPTACIÓ I GENERACIÓ DE TALENT I SUPORT ALS INVESTIGADORS 58 — Pla d’excel·lència investigadora Programa pluriennal (2020-2023) que destinarà fins a 14.535.389€ (pendents d’aportacions del fons FEDER i d’aportacions privades, a més de l’aportació del Govern). 63 L’objectiu és donar suport a la creació de coneixement competitiu de caràcter internacional, cercar la cooperació entre els diversos agents del sistema de ciència, tecnologia i innovació, i facilitar-los, a més, l’accés tant a infraestructures com a equipament cientificotècnic. Disposarà de programes de suport als grups de recerca, facilitarà la incorporació de nou talent i impulsarà la internacionalització de la recerca i la transferència de coneixement. 59 — Pla de promoció del talent Aquesta acció pluriennal (2020-2023) cerca la consolidació de la base cientificotecnològica per augmentar el nombre de persones dedicades a activitats d’R+D+I i donar impuls a la internacionalització del sector empresarial i a les entitats científiques, essencials pel seu paper com a generadores de coneixement. Desenvoluparà convocatòries competitives de fins a 22.362.137 € (la dotació variarà en funció de les aportacions del fons social europeu i d’altres). Es complementa amb les actuacions següents: • Convocatòria de contractes postdoctorals 2020-2022 per a la incorporació de personal investigador a organismes públics de recerca i a empreses. • Beques predoctorals 2020-2024, per a la formació de personal investigador. • Convocatòria per a la incorporació de personal investigador (2020 – 2023). • Convocatòria per a la formació de personal investigador (2021-2025). • Convocatòria per a l’organització de congressos científics i actes de divulgació (2020-2022). 60 — Programa per a l’especialització «Horitzó Europa» Es tracta d’una iniciativa de formació i capacitació laboral en gestió de projectes d’R+D+i, perquè es desenvolupin en els pròxims tres anys en col·laboració amb la Fundació Universitat-Empresa i amb el suport de la Universitat de les Illes Balears i el Govern. Qualificarà 75 persones i suposarà una inversió de 480.000 €. 64 EIX 5 / MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA I ELS SECTORS TRADICIONALS I RECUPERACIÓ DEL TEIXIT INDUSTRIAL Les Illes Balears han d’avançar cap a una diversificació econòmica que asseguri l’autoproveïment insular. L’autosuficiència requerirà indústries modernes, eficients, competitives i connectades amb les cadenes de valor local, en què el fet insular presenti menys protagonisme. Aquesta aposta permetrà generar llocs de feina estables aliens a la temporalitat. Per a aquest propòsit, caldrà crear indústries competitives que satisfacin les necessitats fonamentals dels nostres ciutadans: desenvolupar un nou sector d’abastiment sanitari, modernitzar el teixit existent, projectar la seva producció a l’exterior i fomentar el consum de proximitat. La projecció del teixit industrial de les Balears es veu perjudicada per les dificultats i els sobrecosts logístics lligats a la insularitat i als alts preus del sòl industrial, una situació agreujada per l’impacte de la pandèmia. Cal actuar amb contundència per revertir pèrdues de competitivitat que puguin afectar encara més les Illes Balears. 61 — Pla de reconversió industrial per a l’abastiment sanitari La pandèmia i les seves exigències sanitàries han posat de manifest les dificultats en què es troben els territoris amb poc teixit industrial, com el nostre, davant determinades necessitats de material, en aquest cas sanitari, per protegir la població. En aquest sentit, s’ha hagut d’importar d’altres països, de manera urgent, gran quantitat de material sanitari. La despesa en material d’autoprotecció ha passat de 4 milions mensuals abans de l’inici de la pandèmia a 13 milions mensuals. Aquesta despesa no es preveu que es redueixi ni amb nivells baixos de pandèmia, atès que la necessitat d’autoprotecció perdurarà en el temps fins que hi hagi una solució definitiva. Això suposarà un augment de despesa d’almenys 108 milions d’euros anuals. Atès que la superació d’aquesta crisi sanitària i la protecció davant aquest tipus d’amenaça requereixen disposar de material sanitari suficient, des del Govern de les Illes Balears es proposa un pla de reconversió industrial per a l’abastiment sanitari. En aquest sentit, es considera que les empreses industrials de les Illes Balears tenen l’oportunitat de crear i oferir aquest material sanitari, i amb aquest pla s’ajudarà les empreses a produir aquest material. Així doncs, es proposa ajudar a homologar materials sanitaris produïts per empreses de les Illes Balears i crear una plataforma per posar en contacte oferents i demandants de material sanitari. Aquestes són les mesures concretes d’aquest pla de reconversió: A. Ajudesalamodernitzaciódelaindústriaperatendreinversionsnecessàriespost- COVID-19 i impulsar projectes de producció de material sanitari, per un valor de 4,5 milions d’euros. B. Convocatòria per promoure la fabricació de material sanitari: 300.000 €. C. Creaciód’unaplataformad’oferentsidemandantsdematerialsanitari. D. Crèditstousperalainversióenempresesindustrials(líniaIDI-ISBA)interessades a produir material sanitari: 1.000.000 € en bonificacions de comissions i interessos a partir dels avals ISBA. E. Servei de suport a emprenedors interessats en la producció de material sanitari. F. Habilitació d’espais al Centre Bit d’Inca i al recinte firal de Menorca per implantar, en format pilot, empreses de material sanitari. 62 — Pla de foment de la indústria local Programa integral per afavorir la competitivitat i el desenvolupament d’indústries, per millorar la qualitat i el disseny de producte, i per facilitar la promoció i comercialització de la producció local. Mesures incloses en el pla: • Promoció dels productes fets per empreses industrials de les Illes Balears, que es diferencien per la seva qualitat i disseny (100.000 €). • Obertura de nous canals de venda de productes locals en establiments singulars i establiments turístics (50.000 €). • Servei d’acompanyament en la digitalització industrial (100.000 €). • Ajuts a la compra de maquinària per a l’envasament en formats d’ús domèstic. • Servei d’orientació a empreses industrials per al canvi estratègic i l’obertura de noves línies de negoci. • Suport a les indústries i els comerços emblemàtics de les Illes Balears, amb la catalogació dels negocis i establiments i un programa específic de promoció, protecció i modernització (100.000 € a l’any). • Formació en competències clau per a empreses industrials. 66 63 — Promoció i venda directa de producte industrial local El Govern enguany destinarà 175.000 € a afavorir la venda directa de productes per part d’empreses industrials, de manera que es fomentin inversions de reforma per dotar els negocis d’espais expositius i de venda al mateix establiment. En paral·lel, s’impulsen campanyes específiques per donar a conèixer la indústria local i els seus productes. 64 — Línies d’inversió per a la modernització de l’activitat industrial Per potenciar la modernització, l’acceleració tecnològica i la innovació de la indústria balear, incloent-hi les empreses instal·ladores, s’articulen tres programes de subvencions, dotats amb 6.900.000 €, que arribaran a més de 300 empreses de les Illes Balears per convocatòria. • Ajudes a la modernització i el manteniment de l’estructura productiva: 4.500.000 €. • Ajudes a la digitalització i el desenvolupament tecnològic de la indústria: 700.000 €. • Ajudes destinades a promoure la implantació d’eines TIC: 1.600.000 €. • Convocatòria per fer front a reptes tecnològics en empreses industrials i empreses emergents tecnològiques: 300.000 €. 65 — Foment de la promoció exterior de la indústria i el comerç Programa per accelerar la reactivació industrial després de la pandèmia i impulsar la internacionalització de les empreses industrials de les Illes Balears. Estableix mesures de xoc per afrontar els problemes sorgits durant la crisi sanitària i dona un nou enfocament als ajuts de promoció exterior, en col·laboració amb les cambres de comerç i l’Institut de Comerç Exterior (ICEX). Suposa 600.000 € d’inversió durant l’any 2020 i incorpora mesures de liquiditat a través d’ISBA. 66 — Desenvolupament de les àrees de promoció econòmica municipal Atesa la crisi sanitària, econòmica i social causada per la COVID-19, ara més que mai el petit comerç demana i necessita solucions que els assegurin la continuïtat. El comerç de proximitat és el nostre paisatge urbà i municipal, i una reclamació històrica del sector ha estat el desplegament d’espais d’intervenció pública municipal i autonòmica per a la 67 dinamització del comerç, coneguts generalment com a centres comercials (o urbans) a cel obert o, a les Balears, àrees de promoció econòmica municipal (APEM). Per això, es consensuarà una llei d’àrees de promoció econòmica municipal que permeti una intervenció pública municipal planificada i ben estructurada, amb competències suficients perquè el desenvolupament de centres comercials a cel obert sigui una marca diferencial de la política comercial i econòmica de les Illes Balears, i un revulsiu per al nostre comerç de proximitat. Actualment, el pressupost és de 100.000 €, però s’haurà de revisar un cop s’estableixi la llei i la disponibilitat de cada ajuntament. 67 — Creació del mapa virtual de comerç de proximitat amb venda en línia La Direcció General de Comerç va engegar un pla de suport a l’activitat comercial de proximitat en xarxa per incentivar el consum de proximitat mitjançant l’ús de les xarxes; l’alleujament d’estocs al petit i mitjà comerç de les Illes Balears, i la digitalització i la modernització del nostre teixit productiu. Fruit d’aquest primer projecte d’impuls, en col·laboració amb la Direcció General d’Innovació i la Fundació Bit es va publicar un primer mapa de comerç electrònic de les Illes Balears, que ara dotarem amb plans específics de logística, capacitació sectorial i altres eines perquè la compra en línia sigui de proximitat. 68 — Impuls a la digitalització de les pimes Durant la passada legislatura es va aprovar una convocatòria de bons tecnològics perquè qualsevol pime pogués invertir en digitalització de la seva empresa i en processos TIC interns. En aquest context, durant la pandèmia s’han afegit 400.000 € a la convocatòria ordinària (800.000 €) i s’ha arribat a 1.200.000 €. Entenem que la digitalització és necessària més que mai i tots els que ja havien fet inversions han estat empreses més resilients a les qüestions derivades del confinament o la limitació de moviment, a més de fomentar la productivitat. 69 — Impuls de la modernització del petit i mitjà comerç Activam ajudes al comerç detallista i emblemàtic, dotat amb 1.009.000 € durant el 2020, per a la modernització dels establiments i la continuïtat dels comerços emblemàtics. Aquest programa es complementa amb actuacions articulades mitjançant les cambres de comerç d’Eivissa i Formentera, Menorca i Mallorca (millora del punt de venda, capacitació 68 digital), les patronals i sindicats (200.000 € per a projectes de suport a autònomes i autònoms i microempreses comercials), i l’Institut d’Innovació, IDI (catalogació dels comerços emblemàtics de les Illes Balears). 70 — Projecte «Shopping islands» Atesa la gran oferta comercial disponible a les Illes Balears, amb un estoc suficient i diversificat, en col·laboració amb l’Agència d’Estratègia Turística (AETIB) s’impulsa un producte turístic de compres (shopping) que reivindica com a reclam d’un visitant de qualitat el nostre comerç de proximitat, la producció local i els diferents itineraris comercials, patrimonials i culturals dels municipis. 71 — Creació de la targeta Island Pass Amb l’objectiu d’avançar cap a la integració de l’oferta cultural, comercial i de transport, es crea una targeta de fidelització. Seguint l’exemple de les grans capitals turístiques europees, s’activarà, amb vista a la temporada 2021, una targeta (virtual) que integri les rutes culturals, patrimonials, comercials i de transport públic, amb importants descomptes i avantatges per als visitants, com a eina de fidelització per als sectors de l’esplai, la cultura i el comerç, i per a la promoció d’un transport. Aquest projecte té un pressupost inicial de 35.000 € per a la seva definició i planificació, a les quatre illes. 72 — Anàlisi del calendari comercial La Comissió Assessora Interinsular de Comerç es reunirà el més aviat possible per a valorar la recuperació de l’activitat perduda per la no obertura dels festius previstos durant el confinament a conseqüència de la malaltia. 69 EIX 6 / IMPULS DE LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA. ECONOMIA VERDA I ECONOMIA BLAVA La crisi sanitària, i el confinament que ha comportat a molts de països, ha posat en relleu l’impacte que té la nostra activitat econòmica i la nostra societat en el medi ambient. De cada vegada són més les evidències, dins el món acadèmic i científic, que relacionen l’estat de conservació del nostre medi natural, tant terrestre com marí, amb la salut de la seva població associada i, concretament, també, amb la proliferació i l’expansió de malalties. No podem oblidar l’existència d’altres emergències que, amb incidència directa sobre el planeta i la seva massa poblacional, generen també una quantitat ingent de víctimes i accentuen les desigualtats socials entre regions i països. Parlam de l’emergència ecològica que, encapçalada per les alteracions climàtiques contínues, està alterant les dinàmiques naturals d’una manera accelerada, sobretot dins l’àmbit de la Mediterrània. I dins aquest context d’assetjament climàtic, els territoris insulars esdevenen els espais de més afectació. En el cas de les Illes Balears, de cada vegada més, s’experimenten fenòmens catastròfics lligats a aquest nou escenari climàtic. Per tant, es fa imprescindible que, des del Govern de les Illes Balears, i en col·laboració amb les altres administracions autonòmiques (insulars i municipals) i el teixit social, s’impulsi una agenda verda que ajudi, d’una banda, a pal·liar i revertir el canvi climàtic i els seus efectes associats i, de l’altra, a diversificar el model econòmic de les Illes Balears. S’han de dur a terme estratègies i polítiques que desenvolupin el potencial productiu de la mar i l’economia blava i que influeixin en un canvi d’hàbits envers les pautes de consum elèctric, d’aigua i de generació de residus. Es pretén generar llocs de feina a partir de l’impuls i l’expansió de nous sectors econòmics. 70 D’altra banda, caldria plantejar una estratègia marítima de les Illes Balears, que avanci cap a una gestió integrada de les zones costaneres, ja que l’ordenació de l’espai marítim és determinant per a la sostenibilitat del turisme, el transport, la pesca, les activitats aqüícoles i per prioritzar la protecció ambiental. Una gestió integrada de les zones costaneres podria promoure interaccions innovadores entre la costa i la mar, així com models de negocis que permetin a la vegada l’ús sostenible del territori i del medi ambient marí. A / PACTE PER L’ENERGIA Les Illes Balears, pel fet de ser illes i d’estar situades a la conca Mediterrània, són especialment vulnerables al canvi climàtic. D’altra banda, són una de les comunitats autònomes amb més dependència energètica exterior i menys implantació de renovables. Una part important dels combustibles fòssils utilitzats en la generació d’electricitat, com el carbó o el fuel, són especialment contaminants i, a més, la ràtio de cotxes privats per habitant és superior a la mitjana estatal. No obstant això, per assegurar i accelerar el procés de descarbonització de les Illes Balears, és necessari involucrar totes les administracions de les Illes Balears i els actors socioeconòmics en un gran pacte per l’energia que permeti accelerar la transició energètica, tot fomentant les energies renovables, impulsant la instal·lació d’energies renovables en espais públics i estimulant les indústries de suport a la instal·lació de renovables. Cal, al mateix temps, centrar esforços en les accions destinades a millorar l’eficiència energètica i l’estalvi energètic, així com fomentar la formació i l’activació lligada al sector. Alhora, es fa necessari, i més en una situació com l’actual, atendre les necessitats dels més vulnerables per tal de permetre una transició justa i que no deixi ningú enrere, atenent i ajudant a erradicar la pobresa energètica. D’altra banda, és necessari fomentar projectes d’inversió privada, estimular la mobilitat elèctrica a tot l’arxipèlag i accelerar noves formes d’energia, com l’hidrogen, que ajudin a diversificar la nostra combinació de fonts d’energia i disminuir la dependència energètica de l’exterior. Dins aquest pacte per l’energia es plantegen les accions següents: 71 73 — Pla de foment de la inversió en instal·lacions d’energies renovables En col·laboració amb l’IDAE, el Govern desenvoluparà un línia d’ajudes de fins a 20 milions d’euros, que han de permetre impulsar la penetració d’energies renovables a les Illes Balears. Aquestes línies, sumades a les mesures d’agilització de la inversió desplegades amb el Decret 8/2020, de reactivació econòmica, acceleraran la descarbonització de la producció elèctrica i contribuiran a nodrir un nou sector econòmic amb potencial per generar 17.500 llocs de feina i fomentar la inversió de 500 milions d’euros en dos anys. 74 — Promoció d’instal·lacions d’energies renovables socialitzades El Govern impulsarà amb 100.000 € la construcció d’instal·lacions d’energies renovables de petites dimensions que estiguin obertes a la participació econòmica de veïnats i d’empreses. L’actuació, a més d’afavorir la penetració d’energies renovables i, per tant, la reducció de la petjada de carboni del consum elèctric de les Illes Balears, persegueix també la democratització del sistema elèctric i l’abaratiment de la factura elèctrica de les llars i empreses de les Illes Balears, amb l’objectiu de contribuir, per tant, a la reducció de la pobresa energètica i a la millora de la competitivitat de les nostres empreses. 75 — Impuls a la mobilitat elèctrica Aquesta acció activarà dues línies d’ajudes: una d’específica per a la implantació de punts de càrrega i una altra que inclou la subvenció de punts de càrrega elèctrics per a particulars i empreses que donin de baixa un vehicle de combustió vell. En total, aquestes línies mobilitzaran 2,7 milions d’euros. 76 — Pla de foment de la solarització El Govern desenvoluparà una bateria d’accions per accelerar la inversió i l’aplicació de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, i fomentarà la implantació d’energia solar a espais públics i edificis i espais privats. Aquest pla inclou les mesures següents: • Creació d’una borsa de cobertes i teulades per a la solarització, un registre voluntari en què titulars de naus i cobertes de grans dimensions declarin la disponibilitat d’aquestes per instal·lar-hi energies renovables. 72 • Suport a la solarització d’aparcaments públics municipals, tant mitjançant inversió pública com obrint aquestes instal·lacions a la iniciativa privada i establint contractes de compra d’electricitat (garantint la recuperació de la inversió a mitjà termini). • Solarització d’aparcaments d’hospitals públics o L’accióesplantejainicialmentperalshospitalsd’Inca(249places)i Manacor (450) i suposa 3,2 milions d’euros d’inversió. 77 — Impuls de l’eficiència energètica als habitatges En col·laboració amb el Govern de l’Estat, enguany s’impulsaran noves ajudes per un valor de 7 milions d’euros per fomentar l’eficiència energètica dels habitatges amb mesures d’aïllament i rehabilitació, a fi de reduir el consum energètic, l’import de la factura i les emissions. 78 — Programa de foment de la biomassa Creació d’una plataforma que aculli tots els sectors de la biomassa (des de la gestió forestal i l’agricultura fins als consumidors) per aprofitar els seus recursos en la generació d’energia renovable. La posada en marxa de la plataforma té cost zero, i suposarà posteriorment ajudes de foment de la biomassa per un valor de 200.000 € a l’any. 79 — Formació de gestors municipals d’energia Els municipis, com a institució més propera a la ciutadania, són claus en l’impuls de la transició energètica. Per això, es proposa establir un pla de formació amb els gestors municipals d’energia, dins el Pacte de Batles i Batlesses pel Clima i l’Energia, amb un doble objectiu: aconseguir que els municipis apostin per la transició energètica als edificis públics, reduint la seva factura energètica i alliberant així recursos per a altres inversions, i conscienciar la ciutadania de les millores que suposen aquestes mesures. 73 80 — Suport formatiu a les empreses per a l’adaptació a la lluita contra el canvi climàtic El Govern oferirà formació a les petites i mitjanes empreses per calcular i reduir la petjada de carboni, a fi de donar-los a conèixer les eines existents per facilitar l’adaptació a la lluita contra el canvi climàtic i accelerar-ne l’aplicació. 81 — Impuls de l’eficiència energètica en la indústria i altres sectors estratègics La factura energètica en el sector industrial en moltes ocasions suposa un llast en el valor afegit dels productes. Per això, el Govern estimularà l’eficiència energètica del sector industrial, mitjançant plans de gestió energètica i la inversió en nou equipament per reduir el seu consum d’energia. Aquest programa té un pressupost d’1.600.000 €. Dins d’aquest programa es considerarà, de forma progressiva, l’impuls de millores per fer les edificacions més eficients, amb major aïllament, major eficiència tèrmica també d’altres sectors productius, no només circumscrits als pertanyents al sector industrial. 82 — Creació de l’Observatori Balear de la Petjada de Carboni El Govern, atenent les demandes del sector, es compromet a crear un espai de referència per a l’anàlisi de tendències, l’elaboració d’indicadors i la resolució de consultes formulades per subjectes afectats o interessats. B / PACTE PER L’AIGUA En l’actual context de canvi climàtic, i en una realitat insular i mediterrània com la de les Illes Balears, l’aigua és un bé escàs que cal aprofitar. Per tant, cal disposar d’unes infraestructures hidràuliques d’abastament i de sanejament adaptades a la nostra realitat i que siguin com més eficients millor. Per fer-ho, cal desplegar una estratègia d’aprofitament d’aigua en consells insulars i ajuntaments, i potenciar la mobilització de recursos per invertir en millora, per renovar canonades i evitar les pèrdues d’aigua, o per crear noves infraestructures de sanejament i d’abastiment d’aigua. Això implica avançar en actuacions coordinades a curt i mitjà termini per augmentar l’eficiència en la gestió de l’aigua a les Illes Balears, mentre es continua apostant per polítiques d’estalvi i de conscienciació ciutadana. D’altra banda, cal fomentar millores 74 tecnològiques que facin més eficient la gestió de l’aigua. En aquest context, es fa necessari un pla de foment de tecnologies que elevin la sostenibilitat ambiental i l’eficiència en l’aprofitament dels recursos. El Govern proposa als consells insulars i ajuntaments desenvolupar el pacte per l’aigua amb un seguit d’actuacions, i potenciar la mobilització de recursos per invertir en millora o noves infraestructures de sanejament i abastament d’aigua i minimitzar els riscs d’inundació. El pacte per l’aigua es basa en la corresponsabilitat, en vista a les diferents competències que tenen les diverses administracions en aquesta matèria, amb l’objectiu de fer feina coordinada per un objectiu comú: millorar el sanejament, la distribució i l’abastament d’aigua potable d’una manera eficient i treballar en la seguretat de les persones i minimitzar el risc d’inundació. Així, mentre el Govern té prevista l’execució de diverses obres relacionades amb la depuració per un valor de devers 30 milions d’euros, aquestes s’han de complementar amb la separació de xarxes municipals unitàries. De la mateixa manera, els 56 milions d’euros que l’executiu autonòmic té previst invertir en abastament i distribució d’aigua potable en alta s’ha de reforçar amb la minimització de pèrdues a la xarxa de distribució municipal. Igualment, el condicionament de torrents i les obres de minimització de risc d’inundació que executa el Govern any rere any s’han de veure reforçades per la recollida municipal de residus sòlids urbans i el manteniment dels torrents en el seu tram urbà. Així, si el Govern té previst invertir aproximadament 90 milions d’euros en els pròxims anys, i la mobilització de recursos d’ajuntaments i altres institucions hauria de permetre actuacions per un valor de 400 milions d’euros més en els pròxims deu anys, es tracta d’una despesa important que molts municipis, sobretot els petits, no poden assumir. En aquest moment fan un paper molt important els consells insulars, ja sigui a través del pla d’obres i serveis o de línies específiques de subvencions o finançament, a les quals el Govern també vol donar suport i ser-hi present. El pacte per l’aigua, i els 500 milions d’euros d’inversió conjunta que aquest pot suposar, es convertirà en una eina clau per a la reactivació econòmica i per aprofundir en un 75 model de desenvolupament basat en la sostenibilitat i la preservació del medi ambient de les Illes Balears i el seu entorn mediterrani. Les principals actuacions del Govern són les següents: 83 — Millora del sanejament i la depuració Inclou projectes estratègics per un valor de 30.259.911 €. 84 — Inversions en abastament i millora de la distribució Les obres previstes sumen 56.194.547 €. 85 — Programa de manteniment de torrents Implica accions per un valor de 4.193.000 €. 86 — Altres actuacions que s’han d’incloure dins el pacte per l’aigua El marc de col·laboració institucional del pacte per l’aigua servirà per activar en els pròxims mesos i anys diverses inversions en tot el territori de les Illes Balears. Entre aquestes inversions destaquen les següents: • Inversions per minimitzar les pèrdues en la xarxa d’abastament municipal d’aigua potable. • Inversions en la xarxa de clavegueram (pèrdues i vessaments no autoritzats). • Separació de xarxes unitàries (clavegueram i pluvials). • Neteja de residus sòlids urbans dels torrents i manteniment dels torrents al seu pas per zona urbana, tal com dicta la normativa i la jurisprudència. • Retorn de competències en depuració. • Oficines de l’aigua a Eivissa i Menorca. • Reutilització d’aigües depurades per a parcs i jardins municipals. • Filtres verds. C / ECONOMIA VERDA El canvi climàtic global, definit per l’acceleració de processos bioquímics arreu del món, està alterant les dinàmiques naturals a gran velocitat, un fenomen que encara s’accentua 76 més dins l’àmbit insular mediterrani. En el cas de les Illes Balears, de cada vegada més, s’experimenten fenòmens catastròfics lligats a aquest nou escenari climàtic, que fan imprescindible que, des del Govern de les Illes Balears, i en col·laboració amb les altres administracions autonòmiques (insulars i municipals) i el teixit social, s’articuli un pla de foment de la sostenibilitat ambiental que permeti pal·liar i revertir els efectes del canvi climàtic i el canvi global. Per això, i en línia amb tot el desplegament i desenvolupament del Pacte Verd Europeu, s’ha de continuar millorant la gestió d’espais naturals i forestals i impulsar l’activitat científica i innovadora al servei del medi ambient, per tal d’assegurar i augmentar la resiliència dels nostres ecosistemes. Accions previstes: 87 — Programa de millora de la gestió dels espais naturals i forestals Impulsa mesures de protecció i lluita contra incendis forestals, que impliquen la inversió d’1.539.000 € en gestió d’espais protegits, accions i noves instal·lacions per reduir el risc d’incendi forestal, serveis de vigilància i actuacions de recuperació dels sistemes dunars. 88 — Reforç de la protecció del territori i ampliació de parcs naturals Les Illes Balears han desplegat durant els últims anys una estratègia que converteix la sostenibilitat ambiental i la protecció del territori en factor clau en el desenvolupament social i econòmic. Aquesta línia es mantindrà durant els pròxims anys. Té continuïtat en el Decret 9/2020, de protecció del territori, que reforça la preservació del sòl rústic, i en el Decret 8/2020, de reactivació econòmica, que circumscriu les mesures de dinamització de l’activitat a únicament el sòl urbà i impulsa projectes clau per garantir la generació d’energies netes i per desenvolupar infraestructures hidràuliques essencials. El Govern de les Illes Balears, a més, avançarà en les actuacions següents: • Ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant, que multiplicarà per deu la seva extensió actual fins a arribar a les 16.855 hectàrees. • Aprovació del projecte de Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de s’Albufera de Mallorca, que preveu una ampliació en 417 hectàrees, que sumades a les actuals, comportaran un total de 2.059 hectàrees, la qual cosa suposarà un augment del 20 % de l’espai natural protegit. 77 • Aprovació del nou Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de Mondragó. • Aprovació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals des Trenc. 89 — Pla de foment de tecnologies que elevin la sostenibilitat ambiental i l’eficiència en l’aprofitament dels recursos Promou millores tecnològiques en protecció del medi ambient, recursos hídrics i depuració, que implicaran, a més, generació de llocs de feina especialitzats. Disposa de 3.910.000 € de pressupost, que s’articula amb les accions següents: • Ús de noves tecnologies aplicades a la gestió forestal: 450.000 €. • Creació d’una plataforma ciutadana per a la gestió forestal: 260.000 €. • Control d’espècies invasores a les Pitiüses: 853.461 €. • Prova pilot d’infiltració d’aigües depurades a l’aqüífer: 850.000 €. • Automatització de xarxes de seguiment de recursos hídrics: 1.497.284 €. • Projecte de gestió intel·ligent de les depuradores i monitoratge del funcionament de les EDAR en temps real: 2.000.000 €. D / ESTRATÈGIA MARÍTIMA DE LES ILLES BALEARS El Govern impulsarà una estratègia marítima de les Illes Balears, que ha de permetre avançar cap a una gestió integrada de les zones costaneres. Aquesta estratègia és determinant per a la sostenibilitat del turisme, el transport, la pesca, les activitats aqüícoles i per prioritzar la protecció ambiental. Cal planificar també accions de foment a les Illes Balears de l’economia blava, que explora el potencial per a la innovació i el creixement dels mars i oceans, dins un mar de protecció i conservació del medi marí. 90 — Pla d’inversions en conservació del nostre medi marí Inclou accions per a la millora del litoral i la qualitat de la mar i la seva biodiversitat, i impulsa alhora la creació de llocs de feina per a col·lectius vulnerables i per a personal especialitzat. Destaquen les accions següents, que, en diàleg constant amb els sectors i 78 agents socials afectats, dinamitzaran l’activitat econòmica i el mercat laboral després de la crisi sanitària: • Servei de vigilància i assistència al fondeig d’embarcacions de lleure (15 embarcacions de control i vigilància): 385.000 €. • Servei de neteja del litoral (30 embarcacions): 2.000.000 €. • Millora de la qualitat als espais litorals de rellevància ambiental, amb persones en risc d’exclusió social. Suposa la creació de llocs de feina a un col·lectiu de persones vulnerables i la inversió d’1.500.000 € entre 2020 i 2022. • Obres de finalització de l’emissari submarí de Ciutadella nord: 736.838 €. • Estudi de l’impacte produït pels emissaris públics a les praderies de posidònia: 120.000 €. • Camps de boies ecològiques. Es desenvoluparan en un contracte pluriennal de fins a sis anys (65.000 € cada any) i un valor total de 390.000 €. • Adequació de 16 emissaris : 39.900.000 €. 91 — Activació de noves mesures per fer front a l’oferta nàutica il·legal Es posa de manifest amb les diverses patronals del sector la necessitat d’adoptar mesures per combatre l’oferta il·legal d’embarcacions de lloguer. Per això, el Decret llei 8/2020, de reactivació econòmica, validat al Parlament de les Illes Balears, inclou mesures contra l’oferta sense alta de l’activitat, de manera que es garanteixi la qualitat dels serveis i es contribueixi a millorar la sostenibilitat social i ambiental del sector. 92 — Creació del pol d’innovació marí Moll Bit El nou Moll Bit és l’extensió del ParcBit al Moll Vell de Palma. L’objectiu és, en col·laboració amb l’Autoritat Portuària, desenvolupar un parc tecnològic de ciències, indústries i tecnologies marines, que inclourà un centre empresarial i una incubadora de projectes d’emprenedoria. Es tracta d’un programa pluriennal (2020-2024) de 616.000 €. Es complementa amb la construcció per part del CSIC de la seu del SOCIB (Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears), també al Moll Vell. Aquest projecte suposa una inversió mínima de 7.500.000 €. 79 93 — Pla de millora del servei i de les instal·lacions portuàries El Govern impulsarà 51 projectes (32 a curt termini i 19 a mitjà i llarg termini) per un valor de 51.798.660 €. Els objectius d’aquestes actuacions són millorar la qualitat del servei, la sostenibilitat i la competitivitat dels ports de les Illes Balears, i generar ocupació i activitat per accelerar la reactivació econòmica. 94 — Programa d’estímul de l’activitat nàutica i portuària i de la connectivitat La insularitat provoca que la reactivació de les Illes Balears depengui del foment de la connectivitat marítima, un objectiu que exigeix la reducció de costs logístics i de transport. Per això, tant aquest Pla com el Decret 8/2020, de reactivació econòmica, plantegen mesures fiscals d’estímul al transport, que es complementen amb accions d’impuls de l’activitat nàutica, que mitiguen l’impacte en el sector de l’aturada provocada per la COVID-19 amb una reducció del cost dels serveis portuaris. • Exempció del 50 % de les taxes de magatzem per a pesca professional. • Exempció del 50 % de les taxes de magatzem per a pesca professional. • Exempció del 100 % de les taxes per a la inscripció en les convocatòries de selecció de personal. • Exempció del 50 % de les taxes portuàries a les navilieres i activació de mesures de liquiditat per un valor de 2,8 milions d’euros, per a les empreses en situació de dificultat. • Exempció del 50 % de la quota de les taxes portuàries d’ocupació i aprofitament del domini públic portuari per a la realització d’activitats comercials, industrials i de serveis. • Exempció del 50 % de la quota d’amarratge d’embarcacions d’esbarjo al lloguer, les destinades a activitats comercials aquàtiques i les embarcacions de transport marítim no regular de persones. • Exempció del 50 % dels subministraments d’aigua i electricitat. 80 EIX 7/ MILLORA DEL TURISME I ESTRATÈGIA DE REACTIVACIÓ TURÍSTICA La pandèmia provocada pel virus de la COVID-19 s’ha convertit en el repte més important al qual s’ha hagut d’enfrontar la humanitat en el segle XXI. A més dels seus terribles efectes en l’àmbit sanitari, amb la pèrdua de milers de vides i el patiment de malalts i famílies, s’hi afegeixen les conseqüències econòmiques produïdes per la paràlisi i el confinament social. Aquests efectes han estat particularment intensos i perllongats a les Illes Balears, per la seva orientació socioeconòmica envers el turisme i la dependència del moviment aeri i marítim. Des del primer moment, el Govern ha treballat per afrontar i pal·liar les conseqüències de la pandèmia en el sector del turisme balear i ho ha fet a dos nivells. El primer nivell s’ha focalitzat a mantenir l’ocupació laboral turística, sobretot amb la protecció i la inclusió de la figura dels fixos discontinus en els ERTO, i a donar suport a les empreses de la cadena de valor turística per poder afrontar els problemes de liquiditat generats per la manca d’ingressos a través de la injecció de capital en el mercat financer. El segon nivell s’ha centrat en l’aplicació d’uns protocols sanitaris, mitjançant guies de salut laboral i especificacions tècniques, tant en l’oferta d’allotjament com en l’oferta complementària. Aquests protocols sanitaris han permès incrementar la mobilitat i la connectivitat aèria i marítima, tan necessària per al desenvolupament turístic del nostre arxipèlag. En aquests moments estam llests per encetar un tercer nivell, com és la reactivació del sector del turisme, després d’haver transitat per les diferents fases del procés de desconfinament i haver assolit la «nova normalitat». En aquest àmbit se situa aquest eix de millora del turisme i d’estratègia de reactivació turística. Millora de la comunicació • Suport a ambaixades i consolats per al control de la informació en relació amb les decisions d’altres països en torn al moviment dels seus ciutadans cap a Espanya. 81 • Monitorització dels mercats emissors via OET i/o altres fonts i posterior comunicació de dades al sector turístic. • Ús eficient de les agències de comunicació i RRPP del Govern Balear (Aetib) als principals països emissors. Compartir informació de clipping de premsa amb el sector per conèixer tendències i què s’està publicant a l’estranger sobre les destinacions insulars. A / ILLES BALEARS, UNA DESTINACIÓ TURÍSTICA SEGURA I DE QUALITAT 95 — Establiment de recomanacions sanitàries i guies de salut laboral aplicades a l’àmbit turístic Elaboració i redacció de les recomanacions sanitàries i guies de salut laboral aplicades a l’àmbit turístic per aconseguir que les Illes Balears siguin realment una destinació segura. El pressupost és nul, perquè és una actuació interna del Govern a través de l’IBASSAL. 96 — Realçament de la vàlua de les destinacions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a destinacions turístiques excel·lents i segures per a destinació potencial post-COVID-19 Es dediquen 100.000 € més a campanyes de comunicació, tant en mercats emissors internacionals com en nacionals, que vagin encaminades a potenciar la imatge de la marca turística de les Illes Balears (Mallorca-Menorca-Eivissa-Formentera) com una destinació sanitàriament segura i de qualitat, sempre amb els consens dels agents turístics i els consells insulars. 97 — Projecte pilot de reactivació turística S’ha realitzat un projecte pilot de reactivació turística, que ha obert les connexions aèries amb antelació a la resta del territori nacional de manera restringida, per a l’arribada a les Balears de vols pilot de turistes procedents d’Alemanya amb el més estricte compliment dels protocols higiènics i sanitaris. 82 Es continuarà amb les accions de comunicació destinades a posar en valor l’experiència pionera en el destí de les Illes Balears. B / MILLORA DE LA COMPETITIVITAT I DE LA QUALITAT DEL SECTOR TURÍSTIC 98 — Dinamització del sector turístic amb l’impuls dels segments estratègics Es destinaran 340.000 € a la dinamització del sector turístic a través de l’impuls dels plans d’acció associats a cadascun dels segments estratègics de turisme, de manera que s’afavoreixi la transversalitat de l’oferta turística de les Balears, s’apropi el sector turístic empresarial als nous hàbits dels clients i mercats i s’aconsegueixi una oferta més variada, innovadora i de qualitat adequada a les noves motivacions de la demanda. Per aquest objectiu es necessita treballar amb dades per conèixer i monitoritzar els hàbits de consum i canals, entre d’altres, fent una anàlisi complerta del mercat i campanyes rellevants de comunicació, invertint així mateix en la formació de professionals per assegurar la qualitat del servei. 99 — Reactivació del sector turístic mitjançant la comunicació i promoció d’activitats i esdeveniments Es destinen 100.000 € a millorar la comunicació i reforçar el sector organitzador d’esdeveniments i accions de caràcter esportiu, cultural o social, els quals són un important motor d’atracció turística internacional i, per tant, un gran impacte en el teixit econòmic balear. Es tracta de treballar en el disseny de paquets turístics per a tothom, que ofereixin la possibilitat de gaudir d’una estada sense aglomeracions i de manera segura amb complements d’activitats d’oci i cultura propis. Aquestes inversions es decidiran depenent de l’anàlisi del retorn i l’impacte de cadascun d’aquests events. 100 — Millora de la qualitat de l’oferta Les Illes Balears aposten des de fa anys per una millora de la qualitat de l’oferta turística, que es plasma en inversions, tant públiques com privades, en sostenibilitat i en mesures per fomentar el turisme familiar, sostenible, lligat a l’oferta d’esport, de cultura i de patrimoni o gastronomia, i sempre respectuós amb el medi ambient. En aquesta línia, el 83 Decret llei 8/2020 preveu accions que aposten pel turisme familiar i desincentiven el turisme d’excessos. • La reforma permet que els menors de quinze anys puguin ocupar llits supletoris, sempre sense que se sobrepassin les places autoritzades de l’establiment. • El Decret llei prohibeix l’ús d’autodispensadors de begudes alcohòliques als establiments. • Preveu la realització de reformes que permetin als establiments culturals, de restauració, entreteniment, esbarjo, esports o d’allotjament ampliar les seves instal·lacions per incloure millores que redueixin l’estacionalitat, millorin la sostenibilitat o facilitin l’adaptació a les noves mesures de distanciament social per combatre el virus. En cap cas aquestes reformes suposaran augment d’altures o de capacitat. Per mantenir la qualitat d’aquesta oferta, serà necessari implementar una política continua d’inversions publiques a destinacions turístiques. Per millorar la qualitat de l’oferta, també resulta necessari millorar la qualificació dels treballadors. Per això, el Govern dissenyarà un pla formatiu que millori la seva qualificació, en col·laboració amb les empreses i els centres de treball que, per efecte de la COVID-19, romanguin tancats. 101 — Potenciació de la connectivitat aèria i marítima de les Illes Balears Es destinaran 850.000 € a accions encaminades a potenciar i augmentar la connectivitat aèria i marítima de les Balears mitjançant la convocatòria de campanyes de comàrqueting per a línies aèries i companyies marítimes, previ anàlisi de rutes, períodes i mercats que assegurin l’eficàcia de la mesura. 102 — Realització d’un projecte d’intel·ligència turística basat en les dades massives (big data) que ajudi a analitzar la demanda turística de manera segmentada Dedica 500.000 € a l’elaboració d’un projecte d’intel·ligència turística basat en noves tecnologies habilitadores com les dades massives (big data), un instrument capital per al disseny de l’estratègia turística, atès que permetrà analitzar la demanda de manera segmentada en productes turístics, treballant conjuntament amb el sector en la definició 84 d’indicadors rellevants i necessaris per a que les dades gestionades i la seva posterior explotació i anàlisi serveixin tant per al sector públic com al privat per definir la seva estratègia i presa adequada de decisions. És precís aprofitar aquest moment per avançar en inversió tecnològica i digital per a millorar els processos, la productivitat de les empreses i aprofitar les eines disponibles per combatre la Covid-19, i readaptar després a nous serveis. 103— Accions per a la potenciació de la diferenciació de productes turístics complementaris al de sol i platja Es destinaran 250.000 € a un pla d’acció encaminat a l’impuls i la promoció de productes turístics que tenguin un caràcter diferenciador i que aportin un valor afegit positiu a l’estratègia de diversificació de l’oferta turística, en concret: • Promoció de les Illes Balears com a centre segur d’entrenament esportiu. • Potenciació del turisme esportiu en disciplines de caràcter individual: vela, ciclisme, tennis, córrer… • Promoció del turisme cultural per fer conèixer als visitants el nostre patrimoni històric i cultural. • Promoció dels esdeveniments culturals que poden ser una atracció turística important. • Activació i posicionament del sector productiu lligat al turisme gastronòmic. • Recuperació de l’activitat turística de MICE a les Illes Balears. • Potenciació i visibilitat a les empreses que es dediquen al turisme actiu. • Visualització de l’oferta de producte de benestar (wellness) a les Illes Balears. • Potenciació de nous productes de turisme relacionats amb el gaudi del medi ambient, com ara l’ecoturisme. 104 — Promoció i impuls del turisme social Es destinen 200.000 € al disseny, l’execució del turisme social amb l’objectiu de potenciar l’activitat turística entre diferents col·lectius que, per una raó o una altra, tenen certa dificultat per accedir al dret del turisme, com poden ser el sènior, el juvenil, l’escolar i el de persones amb capacitats diferents. L’objectiu és la posada en marxa de diferents programes turístics: • Programa d’intercanvi entre illes, per fomentar el descobriment d’altres indrets de les Illes Balears. 85 • Programa d’intercanvi amb altres territoris de l’Estat, sempre amb garanties de seguretat sanitària. 105 — Pla de foment del turisme sostenible. Impuls de l’economia circular i verda dins la planta hotelera Des de l’eix de turisme, es destinaran 170.000 € a la potenciació de l’economia circular i verda dins la planta hotelera de les Illes Balears, amb especial èmfasi en la gestió de residus i de l’aigua i eficiència energètica per aconseguir una gestió dels recursos més bona i un valor afegit sobre l’establiment hoteler. Aquesta línia s’ha de treballar i consensuar amb les Federacions Hoteleres Insulars. 86 EIX 8/ AGENDA URBANA I FOMENT DE L’HABITATGE La reactivació econòmica immediata que exigeix la resposta pública a l’aturada d’activitat i la consegüent destrucció d’ocupació impulsa les administracions de les Illes Balears a accelerar plans, regulacions i inversions capaces de generar activitat i ocupació a curt termini. Aquestes mesures d’incentiu immediat, no obstant això, han de continuar alineades amb els objectius estratègics de les Illes Balears, que s’han plantejat un model de progrés basat en la sostenibilitat energètica i ambiental, en l’eficiència en l’ús dels recursos naturals, en la protecció del territori i la diversificació d’un model econòmic que requereix sectors amb potencial per crear ocupació qualificada, estable i de qualitat. Per tot això, el Pla de Reactivació de les Illes Balears estimula en la seva agenda urbana el transport sostenible, l’eficiència energètica als habitatges i negocis, la reforma d’edificacions per fer-les més sostenibles, la reconversió de zones deteriorades d’ús turístic a projectes tecnològics i innovadors o que generin habitatge accessible i la promoció de pisos protegits per facilitar l’accés a l’habitatge assequible. Tot això amb un límit clarament marcat tant en aquest Pla de Reactivació com en les reformes legislatives aprovades durant la pandèmia: l’estímul a sectors estratègics ha de ser compatible amb la protecció del territori, de manera que s’actuï només sobre sòl urbanitzable i es blindin tant els espais naturals com el sòl rústic. 106 — Pla d’accés a l’habitatge La pèrdua de rendes del treball a conseqüència de la pandèmia accentua la necessitat d’accelerar la construcció d’habitatge protegit. Per això, dins un marc pressupostari condicionat per la caiguda d’ingressos públics, el Govern manté el seu compromís amb el Pla d’Habitatge en marxa, que a més s’agilitza i enriqueix gràcies a la simplificació administrativa inclosa en el Decret 8/2020, de reactivació econòmica, que també fomenta les actuacions de rehabilitació i eficiència energètica a edificis privats i dona suport a particulars i empresaris. 87 D’aquesta manera, des de la col·laboració publico-privada, s’impulsa la construcció de 25 promocions d’habitatges de protecció oficial (HPO), que suposaran la inversió de 40.068.909 € públics i estimularan la creació d’ocupació a curt i mitjà termini. Aquest pla d’accés a l’habitatge incorpora també una reserva d’habitatge per a dones víctimes de violència de gènere, que tindran al seu abast el 15 % dels habitatges protegits. 107 — Pla de millora de la sostenibilitat i l’eficiència urbana A l’efecte de mobilitzar de manera immediata inversions que generin ocupació i reforcin l’aposta de les Illes Balears per la sostenibilitat i l’eficiència en l’ús dels recursos, el Govern, els consells insulars i els ajuntaments col·laboraran per mobilitzar un total de 45 milions d’euros d’inversió. El Govern impulsa aquest programa de col·laboració, en el qual compromet 15 milions d’euros aquest mateix any, que es completaran amb una aportació igual dels consells insulars i els ajuntaments, que seran els encarregats d’executar les actuacions, aprofitant els efectes dinamitzadors de les mesures d’agilització incloses en el Decret 8/2020. Les accions es concentraran en tres eixos considerats clau per reforçar la sostenibilitat de les Illes Balears. • Obres de millora de l’eficiència energètica a espais públics. • Obres de millora del cicle de l’aigua i de reducció de les fuites. • Obres de foment de l’accessibilitat, en aplicació de la Llei d’accessibilitat universal. • Millora d’espais urbans. • Millora urbana sostenible. 108 — Reconversió d’edificis obsolets en habitatge de protecció oficial i en equipaments sociosanitaris o de recerca i innovació En la transició cap a un model turístic de qualitat i l’activació de noves activitats econòmiques lligades al coneixement, el Govern introdueix en el Decret llei 8/2020, de reactivació econòmica, mesures per autoritzar el canvi d’ús d’edificis turístics obsolets en habitatges protegits, en equipaments sociosanitaris (com a residències) i en edificis per allotjar activitats de recerca, innovació i desenvolupament científic i tecnològic. 88 109 — Pla de mobilitat sostenible El Govern destinarà 37.376.378 € a fomentar millores immediates en la xarxa de mobilitat col·lectiva: preservarà el compromís amb el transport sostenible i accelerarà obres de gran potencial generador d’ocupació i activitat. Les actuacions s’articulen en quatre eixos: • 27,4 milions d’euros en inversions en la xarxa ferroviària: millores en la seguretat de la xarxa, increment de la capacitat dels trens i millores en la infraestructura per poder donar més servei. • 9,9 milions d’euros en actuacions per millorar la mobilitat col·lectiva per carretera, amb projectes d’impuls d’energies alternatives, accions de millora del transport públic i inversions en mobilitat urbana i turística. • Disseny d’un pla d’adequació per a la càrrega i la descàrrega del transport discrecional a municipis de les Balears. • Instal·lació de més punts de recàrrega elèctrica perquè tots els municipis amb establiments turístics disposin de suport per als vehicles elèctrics. 110 — Pla d’ajut per a les empreses de transport El Govern donarà suport a les empreses de transport perquè puguin fer front a les despeses derivades de la gestió de la COVID-19. Es farà a través de un fons específic dotat amb 2 milions d’euros. 111— Pla de millora de la flota de vehicles El Govern es compromet a impulsar en futures convocatòries de l’Impost de Turisme Sostenible ajudes per a l’adquisició de vehicles nous de propulsió híbrida elèctrica, gas natura GLP o hidrogen. 112— Millora de la càrrega i descàrrega del transport discrecional El Govern, en col·laboració amb els municipis i els agents socials i empresarials del sector, dissenyarà un pla d’adequació per a la càrrega i la descàrrega del transport discrecional en municipis com Palma, Santa Margalida, Muro, Alcúdia, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor i Capdepera. 113 — Pla de millora de la distribució urbana de mercaderies El Govern assumeix la petició del sector per impulsar un pla de millora de la distribució urbana de mercaderies, en col·laboració amb els ajuntaments de les Illes Balears. 89 114 — Reforç de la xarxa de càrrega elèctrica El Govern impulsarà la instal·lació de més punts de càrrega elèctrica ràpida, semi ràpida i lenta perquè tots els municipis amb establiments turístics disposin de suport pels vehicles elèctrics. 90 EIX 9 / FOMENT DE LES INDÚSTRIES CULTURALS I CREATIVES La crisi sanitària i les mesures de confinament han demostrat, d’una banda, l’extrema importància de la cultura i la creativitat com a elements cohesionadors de la nostra societat, i, de l’altra, la seva fragilitat com a sector productiu heterogeni i que opera en condicions econòmiques i laborals precàries, tant pel que fa a la creació com pel que fa a la preproducció, la producció, la distribució i la venda. Les mesures de contenció del virus varen tenir el seu recurs principal en el confinament de les persones, una circumstància que afecta de ple l’activitat del sector cultural que, sent dels primers que es va veure obligat a cancel·lar la seva activitat, també serà probablement dels darrers a recuperar-la, tot i que això dependrà del format de cada una de les empreses o els establiments culturals i de les condicions que s’estableixin per al desconfinament progressiu, inclús dintre de la nova normalitat. A les Balears, tot i que la Comunitat Autònoma supera notablement la despesa mitjana en productes culturals del conjunt de l’Estat, el nombre d’empreses ha disminuït els darrers anys. Segons els estudis aportats per les plataformes i associacions de les Balears, un percentatge molt elevat de les empreses culturals estan en risc de declarar suspensió de pagaments en un termini extremadament breu de temps. Davant aquesta situació, el Govern de les Illes Balears reconeix el valor de la cultura com a bé essencial i d’interès general, que fomenta la cohesió social i territorial. Per això, aquest Pla de Reactivació recull mesures pensades per reforçar el suport al sector i accelerar reformes que han de facilitar la progressió cultural de les Illes Balears i la modernització i l’adaptació del sector a les noves condicions generades amb la crisi sanitària i als reptes globals d’un món condicionat per nous models de consum i noves eines tecnològiques. 115 — Pla de xoc per a la cultura de les Illes Balears Està dissenyat per garantir la sostenibilitat i el manteniment de les indústries culturals i creatives a curt termini i a mitjà termini, i mitigar l’impacte negatiu de la pandèmia. Aquest pla de xoc té un pressupost total de 2.785.000 €. Inclou les següents accions, algunes de 91 les quals ja estaven previstes però es publiquen amb caràcter prioritari o d’urgència per tal d’atendre les necessitats extremes del sector de les indústries culturals i creatives: • Fons extraordinari per a la sostenibilitat del sector cultural Es destinen 1.410.000 € a un fons dissenyat per ajudar a compensar les despeses estructurals de les indústries culturals i creatives afectades per la COVID-19, i a pal·liar els efectes de la pandèmia entre els professionals que acreditin perjudicis i pèrdues per la suspensió, la cancel·lació o l’ajornament d’actes, esdeveniments, actuacions, produccions o altres serveis professionals. • Fons extraordinari per a la producció creativa i la recerca cultural Té per objecte donar suport amb caràcter d’urgència de manera directa les persones físiques que tenguin la seva activitat vinculada al procés creatiu o investigador de preproducció d’una obra, un treball o una iniciativa cultural, i de manera indirecta a través d’empreses i associacions del sector cultural. Afecta les arts escèniques i visuals, la literatura, el còmic i el pensament, els estudis locals, l’audiovisual i la música, i té un pressupost d’1.175.000 €. • Fons de propostes culturals adreçat als gestors culturals Estimular l’activitat, incentivar la creació de nous públics i la producció de propostes dels diferents sectors, tenint en compte la nova situació. El pressupost és de 200.000 €. 116 — Pla de reactivació de la cultura Inclou mesures per un valor d’1.750.000 € que contribueixen a la sostenibilitat i la transformació del sector. Destaquen, entre d’altres, un fons de reactivació de la contractació (per mantenir la contractació pública i privada de fires, festivals i cicles de temporalitat curta, presencials o en línia), un fons de reactivació dels circuits de programació (tant entre illes com dins la mateixa illa), un fons per a inversions en béns culturals (adquisició directa d’obres, llibres…) i reprendre el pla de contractació pública que ja hi havia, amb programes com «Viu la cultura» (a les escoles), «MAP teatre» (per a joves de batxillerat), i «Teatre teràpia» (especialment orientat als grups socials vulnerables). 92 117 — Estratègia de digitalització i foment de la tecnologia L’objectiu és potenciar l’ús de les noves tecnologies, amb un pla de formació i implementació tecnològica del sector, en els àmbits de creació, distribució, venda i sectors vinculats). Això seria aplicable no només a les empreses, les associacions i els autònoms del sector, sinó també als equipaments propis (arxiu, museus, biblioteques…). Inclou fons, plans i estratègies diferents per a cada subsector i tipus d’equipament. Compta amb una partida inicial de 375.000 € per al 2020. 118 — Estratègia per a la creació de nous públics Neix amb l’objectiu d’afavorir un increment del consum de productes culturals, aprofitant el valor inherent de la cultura com a eina per generar identitat i cohesió social. Potencia, principalment, el públic infantil i juvenil, que pot integrar la creació artística com a eina per al seu desenvolupament. També incorpora accions per a diferents sectors de la població, especialment els més vulnerables, que es poden beneficiar de l’expressió artística per a la integració i recuperació social. Les accions previstes en aquesta estratègia tindran 100.000 € de finançament. 119 — Pla d’internacionalització i promoció de la cultura balear Programa accions per aprofitar el valor de la cultura pròpia i el patrimoni material i immaterial per explorar noves oportunitats de turisme de qualitat, que a la vegada contribueixi a mantenir i transformar el sector. També es potenciarà la promoció de Fira B com a marca cultural i turística, donant suport als autors de les Illes Balears. En aquest sentit, es treballarà de manera conjunta amb consells insulars, altres administracions i la xarxa de l’Institut Ramon Llull. Està previst destinar inicialment a aquest pla 500.000 €. 120 — Pla de coordinació interinstitucional i amb el sector privat Coordinarà les polítiques o línies d’acció de les administracions públiques per donar resposta a les necessitats del sector, tant en qüestió de modificacions normatives com en l’establiment d’un calendari de mesures. Impulsarà la col·laboració amb el sector privat. 93 Aquest pla no suposa cap cost afegit per a les administracions, encara que contribuirà a dinamitzar projectes i actuacions clau per accelerar la reactivació del sector, amb normatives com la Llei d’indústries culturals de les Illes Balears, plans de treball amb l’Estat, i propostes encaminades al desenvolupament de l’estatut de l’artista, la planificació amb el sector d’esdeveniments i accions de promoció i divulgació o mesures per facilitar el patrocini del sector privat en les indústries culturals i creatives. 94 EIX 10/ MODERNITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS I MILLORA DE LA SEVA GOVERNANÇA El nou escenari que plantegen la crisi del coronavirus i els efectes econòmics i socials derivats del seu impacte exigeix de les institucions un nou marc d’acció i funcionament. Aquesta evolució ha de fer compatible la seguretat jurídica amb una gestió més àgil i eficient per donar resposta a les noves necessitats de la ciutadania. Aquest Pla de Reactivació i moltes altres accions impulsades en els darrers anys pel Govern i la resta d’institucions de les Illes Balears persegueixen una nova organització dels recursos i de la seva gestió, en un context en què és fonamental que les diferents administracions amb competències en un mateix territori cooperin. L’objectiu és reduir al màxim el temps de dificultats i garantir una sortida justa de la crisi, que no generi desigualtats i que, per contra, garanteixi noves oportunitats. Només serà possible des de la cooperació, des de l’elaboració d’una acció conjunta, coordinada. Les mesures recollides en aquest Pla aprofundeixen, a més, en noves dinàmiques de governança interinstitucional i impulsen alhora una acció exterior i europea que permeti desenvolupar relacions amb les regions de la conca mediterrània, millorar la captació de recursos europeus i fer un seguiment detallat i actiu del procés legislatiu europeu. 121 — Pla de modernització de l’Administració pública Aquest temps de confinament ha mostrat la necessitat de disposar ja de tràmits en línia amb un alt nivell d’automatització dels processos per ser més àgils en la gestió. Actualment, la CAIB ja disposa d’eines telemàtiques per crear tràmits telemàtics i està en el procés de crear noves eines més àgils i fàcils d’emprar, però la creació dels tràmits específics és responsabilitat de cada conselleria i departament. Aquest projecte està pressupostat en 1.450.000 € i el desenvolupament està previst que es faci en un termini de divuit mesos, i es complementa amb mesures de reforç dels mecanismes per demanar hora i la teleassistència per un valor de 700.000 € més i execució durant els pròxims quatre mesos. En total, la inversió ascendeix a 2.150.000 €, amb els objectius següents: 95 • Automatitzar la gran majoria de tràmits telemàtics i millorar l’eficiència de la tramitació. • Interconnectar els departaments per facilitar als administrats la tramitació i evitar haver de duplicar documentació. • Reduir el temps de gestió de cada tràmit. • Reforçar la preparació de l’Administració per fer front a un possible rebrot de la pandèmia. • Accelerar la implantació de l’administració electrònica. • A mesura que es vagin automatitzant els tràmits telemàtics, es constituirà un grup de treball per estudiar la implantació d’un nou sistema de treball no presencial que conciliï les necessitats de l’Administració autonòmica amb els drets dels treballadors públics. 122 — Compromís amb la qualitat de l’ocupació pública Entre els anys 2020 i 2021 es convocaran noranta processos d’oposicions de diferents cossos per cobrir 700 places. Aquestes convocatòries garanteixen la reducció de la interinitat i el reforç dels serveis essencials d’atenció a la ciutadania. Oferir serveis públics de qualitat exigeix dotar de prou personal el conjunt de l’Administració autonòmica i les administracions locals, en condicions d’estabilitat, mitjançant processos de selecció. Per això, el Govern de les Illes Balears continuarà demanant que s’elimini la taxa de reposició d’empleats públics, per reduir la temporalitat a la nostra comunitat. 123 — Desplegament del Decret llei 8/2020, de reactivació i agilització administrativa Entre les mesures de reactivació i dinamització que planteja el Decret ja en vigor figuren importants reformes per promoure una nova forma de relació amb l’Administració, que té l’essència en la confiança en el ciutadà i permet reduir els tràmits i el temps de tramitació en la relació amb empreses, professionals i ciutadans. El Govern impulsarà el desplegament normatiu d’aquestes mesures per garantir-ne l’eficàcia i contribuir a l’agilització i la simplificació administratives. • S’estableix la declaració responsable com a element clau per agilitzar projectes i actuacions per part d’empreses i ciutadans, i estimular l’activitat econòmica i la creació d’ocupació. 96 • Es millora la tramitació dels procediments administratius, per mitjà de la reducció i simplificació del tràmits, sempre garantint la tramitació ambiental que pertoqui. • S’agilita la tramitació de planejaments ambientals, per tal d’assolir els objectius europeus i conservar espais de rellevància ambiental, i es redueixen tràmits per a infraestructures clau en la protecció ambiental, com les hídriques. • Es facilita la declaració d’infraestructures i projectes estratègics, impulsant la seva execució, i es promou la figura de l’estudi informatiu com a document de referència per a la realització de projectes com els de tren i tramvia. • Es modifica la Llei de carreteres, per simplificar procediments, millorar la capacitat per actuar davant les infraccions, i incloure els criteris paisatgístics a l’hora de plantejar projectes. • S’augmenta l’eficiència de recursos en els procediments d’autorització i control d’activitats econòmiques, i es redueixen costs per a les empreses. • Es facilita l’accés a ajudes al lloguer d’habitatge. • S’adapten els terminis de la Llei de residus, per permetre a les empreses afectades disposar del temps d’adaptació davant les demores provocades per la crisi sanitària i el confinament. • S’estableixen mesures de mobilitat dels empleats públics per atendre les necessitats en situacions d’excepcionalitat. • Es permet l’agilització del finançament dels serveis socials comunitaris bàsics i s’agilitzen tots els tràmits per aconseguir l’acreditació de serveis socials com a centres de dia, centres ocupacionals o serveis d’atenció primerenca, permetent concertar més ràpid amb el tercer sector d’acció social. • S’estableix un règim aplicable a les donacions que es facin per fer front a la crisi de la COVID-19. 124 — Pla d’acció exterior i de la Unió Europea Per una realitat insular i mediterrània com la de les Illes Balears, l’acció exterior i amb la Unió Europea resulta cabdal per a la defensa dels seus interessos, tant en el si de la Unió com amb relació a altres territoris de la conca mediterrània. En aquesta línia, desplegarem una nova estructuració de l’acció exterior del Govern amb l’objectiu d’aconseguir una unitat d’acció que respongui a les necessitats en aquest àmbit. Atès que els assumptes europeus i en acció exterior són transversals a tot el Govern, es fa necessari cohesionar tota l’acció exterior i assolir l’eficiència més gran en el seguiment 97 actiu del procés legislatiu europeu i de les principals iniciatives internacionals que es duen a terme a la conca i afecten les realitats locals i regionals, així com coordinar les accions amb l’Estat en aquest àmbit per tal d’assegurar que es defensen els interessos de les Illes Balears en els principals fòrums europeus i internacionals. Aquest nou impuls suposarà la inversió d’1.000.000 € durant els pròxims tres anys, i contribuirà a millorar la captació de recursos europeus i a traslladar les línies estratègiques per a les Illes Balears als centres de decisió de la Unió, amb les actuacions i funcions següents: • Es formularà un mapa de relacions geoestratègiques de les Illes Balears, cercant un rol clau dins la Mediterrània occidental. • Elevarà la influència del Govern a Brussel·les. • Reestructura les unitats competents en matèria d’acció exterior. • Es crearà un programa de beques d’acció exterior i de la Unió Europea. • Es reforçarà l’oficina del Govern de les Illes Balears a Brussel·les. • Es fomentarà la participació del Govern de les Illes Balears en les xarxes europees. • Es millorarà el procés d’informació i divulgació pel que fa a la UE. • Es defensarà l’equiparació de les condicions de les illes de la Mediterrània a les dels territoris insulars ultraperifèrics de la Unió Europea. • Demanarà l’ampliació de l’import de minimis, també després que se superi la crisi de la COVID-19. 125 — Reforç de la planificació i l’avaluació de polítiques públiques El Govern de les Illes Balears crearà un equip multidisciplinari, de caràcter tècnic, per desenvolupar nous sistemes, processos i metodologies de processament i anàlisi de la informació econòmica i social que, abans, durant o després, es derivin de l’actuació pública. Contribuirà a reforçar la planificació pressupostària a mitjà termini, garantir la sostenibilitat de les finances públiques, controlar la gestió dels programes de despesa estratègica, avaluar els efectes de les polítiques, orientar l’activitat legislativa, racionalitzar el sector públic i fomentar l’intercanvi de coneixement regional i comunitari. Suposarà la inversió d’un milió d’euros en els pròxims tres anys. 98 En paral·lel, el Govern analitzarà la capacitat fiscal i financera que resulti d’una possible flexibilització del Pacte d’estabilitat i creixement. Aquesta possibilitat, que encara s’ha de confirmar, podria tenir efectes en els pressuposts de la Comunitat Autònoma. Per això, cal fer un estudi comparatiu sobre tributació al conjunt de les comunitats autònomes i analitzar l’escenari pressupostari per als pròxims anys. 126 — Flexibilització i agilització de les subvencions del Govern, els consells i els ajuntaments El Decret llei 8/2020, de reactivació, preveu mesures urgents per escurçar els terminis de tramitació i pagament de subvencions del Govern, dels consells insulars i dels ajuntaments. Afecta línies de desenvolupament econòmic i sectorial, foment de l’R+D+I, suport a autònoms, pimes, persones vulnerables, i ajudes assistencials, culturals, d’esport i d’educació. El procés se simplifica fins al 31 de maig de 2021, i es redueix a menys de 15 dies la tramitació i l’aprovació de les bases reguladores i es flexibilitzen terminis per a l’execució dels projectes i les activitats subvencionats. 127 — Creació de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears S’impulsa el projecte d’edificació i la posterior execució de les obres per construir les instal·lacions on s’ha d’ubicar la nova escola. Això suposa la inversió de 3.225.300 € durant els pròxims quatre anys. 128 — Projecte Son Banya El Govern de les Illes Balears construirà les instal·lacions per ubicar els centres de gestió d’emergència de les Illes Balears, fomentant sinergies entre les administracions implicades, per compartir mitjans i recursos. La inversió mobilitzarà 4.922.500 € durant els pròxims quatre anys. 129 — Impuls de la Llei de consells insulars La nova llei de consells insulars ha de regular l’organització i el funcionament dels consells com a òrgans de govern insulars i com a institucions autonòmiques, aprofitant al màxim l’espai de regulació que confereixen la Constitució i l’Estatut d’autonomia, tot respectant la legislació bàsica estatal i tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Es tracta de definir clarament, i d’acord amb les institucions afectades, l’organització dels consells insulars i redissenyar una administració insular per departaments i jeràrquica en 99 què s’identifiquin òrgans de govern i òrgans d’administració, i en què s’enforteixi la posició institucional de la presidència i del Consell Executiu en sintonia amb el seu reconeixement estatutari. 130 — Compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Aquest compromís ha de seguir vigent, fins i tot, observar-se amb més rigor, per a impulsar la sortida de la crisi econòmica i social provocada per la Covid-19. Tant el Govern Balear com la resta d’institucions, i els agents socials i econòmics de la societat de les Illes es comprometen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per impulsar una societat socialment, econòmicament i ambientalment més sostenible. El Govern i el sector turístic també es comprometen a treballar per aconseguir un turisme més sostenible i responsable. Això s’ha d’aplicar, no només als grans objectius globals, sinó també als procediments interns de cada empresa i en relació amb els seus partners. S’ha de respectar el codi ètic entre les parts que mantenen relacions comercials. El Govern reactiva l’estructura de diàleg en societat que ha de permetre impulsar l’Agenda 2030 així com un Pla Estratègic de les Illes Balears. 131 — Seguiment del Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears El Govern convocarà una comissió de seguiment d’aquest Pacte de Reactivació, que tindrà com a objectius analitzar l’efectivitat de totes les mesures esmentades i plantejar possibles noves actuacions que també duguin a la reactivació econòmica i a la diversificació del model de les Illes Balears.