Parlament balear: “Inacció absoluta” del Govern en habitatge, escàndol del regidor del PP de Sant Antoni i deficiències de seguretat a l’Hospital Can Misses

El diputat i candidat del PSOE a la presidència del Consell d’Eivissa, Àlex Pitaluga, ha demanat avui en el Ple del Parlament de les Illes Balears explicacions al conseller d’Habitatge, José Luis Mateo, per la falta de mesures immediates davant la crisi residencial.

“Senyor Mateo, vostè parla molt del drama que suposa l’emergència habitacional a les Illes. De fet, vostès tenen un decret anomenat d’emergència habitacional. Però vostè sap què és una emergència? Una emergència és un esdeveniment greu que exigeix una actuació immediata. I una urgència és una situació crítica que requereix una actuació ràpida i prioritària”.

“I, mirant el que vostè fa, alguna cosa falla. Quines mesures d’actuació immediates o ràpides ha pres? Senyor Mateo, són compatibles la urgència habitacional i la seua inacció?”, ha preguntat.

Àlex Pitaluga ha posat exemples de persones afectades directament per la crisi de l’habitatge a Eivissa: “Com Manolo, l’únic lutier d’Eivissa, que ha d’abandonar la seua illa per no trobar habitatge, o Gabriel, un electricista de 50 anys que viu en un camió. Continua havent-hi molta gent que viu en una tenda de campanya o en un cotxe”.

El diputat ha criticat els resultats del pla de Lloguer Segur del Govern, que a Eivissa només ha aconseguit quatre habitatges. “Vostè continua sense prendre mesures immediates, no vol ni intentar-ho quan el seu pla de Lloguer Segur ha estat un fracàs absolut, amb només quatre habitatges a Eivissa”.

També ha posat en dubte els anuncis del Govern sobre els habitatges anunciats per Marga Prohens durant el passat debat de política general. “Els seus 2.000 habitatges, per als quals haurem d’esperar anys, ja semblen formar part de la nau del misteri: qui els ha vist?” “Què li diu a una família a qui se li acaba el contracte el mes que ve?”, ha dit el diputat.

Àlex Pitaluga ha tornat a defensar l’aplicació del topall dels preus del lloguer previst en la Llei estatal d’habitatge i ha recordat l’evolució dels lloguers a Barcelona durant els dos primers anys de regulació.

“No vol aplicar cap mesura immediata quan el topall de preus de la llei d’habitatge estatal funciona. El lloguer a Barcelona ha baixat en els dos primers anys de regulació. I no confongui menys contractes nous amb menys habitatges de lloguer: si les famílies poden quedar-se a casa seua, hi ha menys rotació. Obtenen seguretat els llogaters i els petits propietaris reben exempcions fiscals”.

El candidat del PSOE a la presidència del Consell també ha criticat la jornada sobre habitatge organitzada per la institució insular per aquest dijous: “No sols no fan res, sinó que amb sous públics organitzen al Consell d’Eivissa una jornada ideològica sobre habitatge per negar l’especulació evident i dir que no cal intervenir. Que el mercat tot ho resol i que la gent s’aguanti amb lliteres a 300 euros, pisos petits a 2.500 i habitacions compartides a 800 euros”.

Àlex Pitaluga ha recordat que la gravetat de la crisi ha provocat la convocatòria de la vaga general per l’habitatge: “I després diuen que no té justificació la vaga general per l’habitatge de demà”.

“Calen mesures que arribin a temps a les persones i suport als petits propietaris que ofereixen lloguers assequibles, però vostè els abandona. Senyor Mateo, quina resposta immediata ofereix a les famílies que avui no poden pagar el lloguer? Ni una, ni mitja, ni cap, inacció absoluta”, ha denunciat.

Escàndol de Sant Antoni: “Hi ha un conflicte d’interessos de manual”

Per la seua banda, el diputat Marco Guerrero ha exigit explicacions al vicepresident del Govern, Antoni Costa, per l’escàndol de Miguel Tur, regidor del PP a l’Ajuntament de Sant Antoni, que va reconèixer públicament que haver telefonat a un important empresari del municipi, el propietari del grup O Beach, perquè l’ajudàs econòmicament a pagar un deute familiar de 190.000 euros.

“Senyor Costa, vostè troba normal que un càrrec públic demani ajuda econòmica a un empresari al qual abans, durant i després ell mateix ha adjudicat contractes públics?”, ha preguntat Guerrero.

El diputat també ha demanat explicacions sobre el control tributari d’aquestes operacions: “Controla l’Agència Tributària els impostos abonats per operacions financeres de préstecs entre empreses i càrrecs públics?”.

Marco Guerrero s’ha dirigit directament al vicepresident per exigir-li explicacions. “Senyor Costa, vostè sap com funcionen, els coneix bé, són des seu barri. Potser també vostè trobi normal que un càrrec públic demani diners a un empresari i després li adjudiqui contractes públics, però no ho és”.

El diputat ha exposat les possibles conseqüències jurídiques que podrien derivar-se d’aquests fets: “Si l’ajuda econòmica va ser una contraprestació per afavorir l’empresari en l’adjudicació de contractes públics, suborn. I si va utilitzar el seu càrrec o les seues relacions per influir en altres responsables públics i beneficiar l’empresari, tràfic d’influències”.

“No veuen els possibles problemes legals?”, ha demanat, afegint que només amb els fets que coneixem, hi ha conflicte d’interessos de manual”.

Guerrero ha recordat que l’article 23 de la Llei 40/2015 obliga els càrrecs públics a abstenir-se quan tenen un interès personal en els assumptes que han de resoldre.

“I com que el regidor tenia una relació econòmica privada amb l’empresari, no hauria d’haver participat en les votacions que afectaven les seues empreses”, ha assenyalat.

A més, ha recordat que l’article 8.5 de la Llei 2/2024 de transparència i control preveu expressament la col·laboració de l’Agència Tributària per aclarir possibles casos d’enriquiment injustificat o conflictes d’interessos dels càrrecs públics. 

Per això, ha preguntat: “S’ha sol·licitat la col·laboració de l’ATIB per aquest o per un altre cas?”.

El diputat ha relacionat aquesta situació amb la desaparició de l’Oficina Anticorrupció de les Illes Balears: “Casos com aquest expliquen per què vostès varen eliminar l’Oficina Anticorrupció de les Illes Balears: eliminar mecanismes de control”.

Marco Guerrero ha acabat exigint al vicepresident del Govern del PP: “Vostè és el responsable polític de l’ATIB. No pot mirar cap a una altra banda i ha de posar l’organisme a col·laborar amb la Justícia com li exigeix la llei”.

Irantzu Fernández denuncia la seguretat dels pacients a Can Misses i la gestió dels quiròfans de Formentera

La diputada Irantzu Fernández ha demanat a la consellera de Salut, Manuela García, per les deficiències de funcionament i seguretat de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera (ASEF), amb especial referència a les filtracions d’aigua als quiròfans de l’Hospital de Formentera i a diversos episodis d’agressions a pacients ingressades a l’Hospital Can Misses.

“La seua gestió de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera deixa molt a desitjar, i això afecta el benestar i la seguretat dels pacients. En tenim molts d’exemples, però començaré posant-li’n un: la seua incapacitat per arreglar les filtracions d’aigua als quiròfans de Formentera”, ha manifestat.

Irantzu Fernández ha recordat que dimecres de la setmana passada l’hospital va reobrir el quiròfan després de la DANA i va recuperar les operacions programades, però que l’endemà va haver de suspendre-les novament per una nova entrada d’aigua.

La diputada ha assenyalat que, després de la DANA de l’any passat, es podia entendre que sorgissin problemes i que fossin necessàries millores, però ha criticat que un any després no s’hagin resolt les filtracions.

“Ha passat un any i en un any no han estat capaços d’impedir que cada vegada que plou s’hagin de tancar durant setmanes i inclús mesos els quiròfans a Formentera. Si feim comptes, potser han estat més dies tancats que oberts els quiròfans durant la seua legislatura”.

La diputada socialista ha explicat que la situació dels quiròfans és un exemple de la inseguretat que, segons ha denunciat, es viu a l’ASEF, però que no és l’únic. En aquest sentit, ha recordat diversos episodis ocorreguts a l’Hospital Can Misses.

“En març de l’any passat una pacient de Can Misses va ser víctima d’una agressió sexual per part d’un altre pacient. Cap mesura de seguretat es va establir per protegir aquesta dona que, hores abans de l’agressió, va manifestar tenir por. La sentència ja ha sortit. 30.000 euros de responsabilitat civil subsidiària haurà de pagar l’IB-Salut”, ha exposat.

La diputada també ha recordat que el maig d’aquest any una altra dona, ingressada a cures pal·liatives, va ser víctima d’una agressió sexual i que la seua família va anunciar mesures legals contra el centre.

“Pareix que això tampoc els va parèixer suficient com per prendre mesures”, ha criticat.

Finalment, ha fet referència a la detenció, fa uns dies, d’un home per part del Grup d’Homicidis de la Policia Nacional en relació amb la mort d’una altra pacient a Can Misses el 19 de setembre. 

Irantzu Fernández ha assenyalat que, com en els dos casos anteriors, la pacient estava fortament medicada.

La diputada ha acabat exigint explicacions a la consellera de Salut i mesures per garantir la seguretat de les persones ingressades: “Consellera, què més ha de passar perquè prengui mesures?”.