La costa i la mar són espais de convivència que formen part del nostre patrimoni comú a Menorca. Els ciutadans tenim el dret de gaudir-ne plenament. Les activitats nàutiques —navegar, fer caiac, bussejar o sortir amb una embarcació— són pròpies d’una societat illenca i també un atractiu per als visitants. Ara bé, han d’estar ordenades i regulades per garantir el respecte, la seguretat i la convivència amb altres usos, així com la conservació del medi marí.
La realitat, però, dista del que seria desitjable. En els darrers anys s’ha constatat la proliferació de fondejos sense regulació, els danys a les praderies de posidònia i riscos per a la seguretat dels banyistes, que massa vegades han acabat en desgràcies personals.
Per això és imprescindible impulsar accions des de les administracions locals, el Govern Balear i el Consell Insular de Menorca, i plantejar solucions clares: zonificar la làmina d’aigua segons usos, distribuir els serveis nàutics (marines seques, rampes, punts de combustible, estacions nàutiques), regular les zones de convivència entre banyistes i embarcacions i establir límits per ordenar aquesta pressió.
Els estudis disponibles dibuixen les tendències. Segons el SOCIB, Menorca concentra 24 zones regulades amb 994 punts de fondeig i disposa d’una capacitat potencial sobre sorra en zones no regulades per a unes 2.115 embarcacions. L’Informe Mar Balear mostra un augment sostingut de barques a les platges i registres màxims en un sol dia, especialment a cales com La Vall–Es Bot i Es Tancats (141),Son Saura–Bellavista (82) o Santandria (82). Pel que fa al control, dades de la CAIB indiquen que el 2024 es van detectar un 11,8% de fondejos incorrectes a Menorca. Aquestes xifres evidencien una pressió nàutica elevada i concentrada en dies punta, i apunten a la necessitat d’establir quotes, ampliar els camps de boies ecològiques i reforçar la vigilància per protegir el medi marí. Analitzar i ampliar aquestes dades és clau per afrontar els reptes de la gestió litoral i per inspirar polítiques públiques valentes que conciliïn turisme, activitats nàutiques i conservació ambiental.
Tanmateix, les administracions no actuen amb les eines que tenen a l’abast. Per una banda, l’avantprojecte de Llei d’Ordenació i Gestió Integral del Litoral presentada pel Govern Prohens desaprofita l’oportunitat de dotar les Illes Balears d’un marc normatiu valent i efectiu davant els reptes ambientals i socials del segle XXI. Malgrat la retòrica sobre sostenibilitat i protecció, el text manté una visió fragmentada i tímida del litoral, sense assumir amb prou ambició els impactes del canvi climàtic ni la pressió turística i nàutica creixent. El projecte no incorpora indicadors de capacitat de càrrega, ni criteris ambientals vinculants, ni garanteix la participació real de la societat civil i del món científic en la presa de decisions. A més, deixa en l’aire aspectes clau com la regulació del fondeig o el retorn ambiental de les activitats, i es limita a una arquitectura normativa genèrica i, sovint, decorativa. És una llei que neix sense voluntat de transformació i que només serveix per maquillar la inacció.
Per altra banda, tampoc s’ha fet cap passa per aprovar el Pla Director Sectorial d’Ordenació del Litoral previst a l’article 42 de la Llei de Reserva de la Biosfera. A més, la recent modificació d’aquest article, impulsada pel Partit Popular, ha suposat un greu retrocés democràtic: si abans es garantien taules de participació amb organitzacions de conservació, institucions de recerca i entitats de protecció del patrimoni marítim, ara aquesta menció ha desaparegut i s’ha diluït dins una llista genèrica. El resultat és que les veus de la ciència i la defensa ambiental poden quedar relegades, deixant el debat sota control dels interessos econòmics.
Per aquests motius, el passat mes de juny el grup parlamentari PSIB-PSOE vam presentar una moció amb diferents punts d’acord sobre les activitats nàutiques, alguns dels quals van ser aprovats pel Parlament. És un debat imprescindible. Els punts aprovats fixen un full de ruta en matèria de transparència, més camps de boies ecològiques, mesures urgents contra la massificació, reforç de la vigilància i coordinació dels serveis de control marítim, i regulació estricta de les activitats nàutiques d’acord amb la capacitat real de càrrega.
Ara bé, pensar que això és suficient seria ingenu. El repte real comença ara: aplicar els acords i demostrar que la política pot estar a l’altura d’un entorn que és, alhora, la nostra riquesa i el nostre límit.
En definitiva, ordenar l’activitat nàutica no és un caprici, sinó una necessitat col·lectiva per garantir que la mar continuï essent un espai de benestar i convivència. Gaudir de les activitats nàutiques és compatible amb el dret de tothom a la mar. La clau és establir regles clares, reforçar serveis, aprovar una Llei de Gestió Integral del Litoral que sigui un veritable marc normatiu participat i de prevenció contra la massificació amb visió ecosistèmica, i tramitar, d’una vegada, el Pla Director Sectorial del Litoral. Només així podrem preservar l’essència del litoral menorquí i assegurar que la mar sigui un espai d’equilibri i preservació.
