Quan ens van declarar Patrimoni Mundial, el setembre de 2023, la Menorca Talaiòtica va ser considerada una candidatura exemplar. Per continuar millorant la gestió del nostre patrimoni, la UNESCO va establir un seguit d’obligacions. Són les famoses “recomanacions” que, com va explicar al Centre d’Estudis Locals d’Alaior Joaquim Pons Machado, un dels màxims responsables de l’expedient que ens va dur a ser declarats Patrimoni Mundial, no són simples recomanacions sinó objectius obligatoris que la UNESCO estableix pels béns declarats.
La UNESCO no és una ONG que va repartint i retirant etiquetes. És un organisme de les Nacions Unides i els seus membres tenen drets i deures a complir. Quan un lloc és declarat Patrimoni Mundial, les autoritats que el gestionen adquireixen una sèrie d’obligacions respecte a la UNESCO i la UNESCO té la funció d’assegurar-se que aquestes obligacions es compleixen.
Per la Menorca Talaiòtica, això significa que des que som Patrimoni Mundial, el Consell i el Govern balear ja no són els únics responsables de gestionar el patrimoni talaiòtic. Ser Patrimoni Mundial significa cedir sobirania, perquè qui ens ha declarat Patrimoni Mundial, la UNESCO, ens marca el camí. Per això és tan interessant ser Patrimoni Mundial, perquè un organisme especialitzat, amb
els millors experts del món, ens fixa objectius a seguir. Si els incomplim, hem de recordar que hem adquirit uns compromisos amb la UNESCO jurídicament vinculants, amb tot el que això comporta.
La UNESCO demana retirar tres intervencions modernes damunt el patrimoni talaiòtic: la biga d’acer a la sala hipòstila de Torre d’en Galmés, el bloc de ciment de la taula de Trepucó i les restes de l’obra de carretera a Rafal Rubí. Ho demanava abans de fer-nos Patrimoni Mundial, ens va declarar Patrimoni Mundial perquè el Consell estava compromès a complir aquestes obligacions amb el temps i ho va deixar per escrit en el document de la Decisió d’inscripció
de la Menorca Talaiòtica a la llista de Patrimoni Mundial. Respecte a Rafal Rubí, textualment, diu el següent: “Removing at t’he earliest opportunity the partially completed road works”. En català: “Eliminar, l’abans possible, les obres de carretera incompletes”.
En alguna ocasió he sentit que es deia que només es referia a les restes de terra remoguda a la zona de l’obra, però no al pont a mig construir. Això, més que una interpretació, és tenir molta imaginació. Si es referís a una part de les restes de l’obra, ho concretaria, però no ho fa. Diu clarament “les obres incompletes”, totes, pont inclòs.
Per tant, si la UNESCO vol que eliminem el pont, mentre segueixi allà ens ho continuarà demanant. Així ho ha fet fa uns dies el director del Centre de Patrimoni Mundial a través d’una carta al Ministeri de Cultura.
L’equip de govern del Consell Insular, en lloc de fer cas a la UNESCO, ens vol fer creure que aquesta ha actuat enganada pel Ministeri, perquè el Ministeri li va enviar informes esbiaixats. És a dir, el president del Consell, Adolfo Vilafranca, creu que els funcionaris del Ministeri de Cultura han enganat els funcionaris de la UNESCO. Això, a més de ser una acusació de manipulació als dos cossos governamentals que no ha agradat gens ni a Madrid ni a Paris, és una teoria de la conspiració sense cap sentit.
És molt més senzill. El Ministeri de Cultura no té massa marge per intoxicar la UNESCO respecte al pont de Rafal Rubí. Que el pont segueix allà no és un fet interpretable, és una realitat que constatam cada dia que passam per allà. Per tant, és evident que no estem complint amb un dels objectius que ens demana la UNESCO. La demanda d’aturar el projecte és fruit d’aquesta evidència, no d’una suposada confabulació de la UNESCO, el Ministeri de Cultura, els partits
d’esquerres de Menorca i tot un seguit d’experts i entitats per fer-li la vida impossible al pobre president del Consell. No sabem si el camí que està seguint Vilafranca ens durà a perdre la declaració de Patrimoni Mundial, això és un escenari llunyà. A curt termini, el que sí que podria passar, és que la Menorca Talaiòtica fos declarada com a “patrimoni en perill”.
Deixant de banda possibles escenaris, ja hi ha una conseqüència de les decisions de Vilafranca: el descrèdit. De ser considerada una candidatura exemplar, la Menorca Talaiòtica s’està convertint en un exemple de mala gestió. De ser motiu d’orgull per tots els menorquins i menorquines, Vilafranca ha aconseguit que la declaració de la UNESCO sigui motiu de conflicte.
Menorca té un prestigi internacional considerable. La protecció territorial, la declaració de Reserva de la Biosfera i, des de fa poc, ser Patrimoni Mundial, són pilars d’aquest prestigi. Vilafranca, si continua pel camí d’incomplir amb la UNESCO, provocarà un descrèdit per Menorca del què difícilment ens recuperarem.
