Els socialistes qüestionen que el Consell impulsi una declaració del menorquí i l’article salat mentre promou una moratòria en l’acreditació del català dels seus empleats
El PSOE Menorca considera que el Consell Insular hauria de centrar els seus esforços en protegir l’ús social del català a Menorca, en lloc d’impulsar iniciatives unilaterals sobre determinats trets lingüístics que, a més, poden acabar convertint la llengua en un element de confrontació política.
Els socialistes consideren que el problema lingüístic que requereix una actuació prioritària és la reducció de l’ús social del català i, en particular, del català que es parla a Menorca. Per això, qüestionen que el Consell presenti com una política de protecció lingüística una iniciativa de declaració de BIC del menorquí i de l’article salat, mentre, al mateix temps, impulsa una moratòria per eximir els seus empleats d’acreditar el coneixement del català per progressar professionalment. Segons el PSOE Menorca, «no té sentit parlar de protegir una llengua i, al mateix temps, afeblir-ne la presència dins la principal institució pública de Menorca».
«Si el PP vol protegir el català que es parla a Menorca, hauria de començar per protegir-ne l’ús social», assenyalen els socialistes. La protecció lingüística efectiva, afegeixen, passa per garantir que el català es continuï parlant, aprenent, transmetent i utilitzant amb normalitat en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Una qüestió que no és exclusivament menorquina
El PSOE Menorca també adverteix que l’article salat no és una realitat exclusivament menorquina, sinó que forma part d’un fenomen lingüístic més ampli. Per això, considera inadequat abordar-ne la protecció com una qüestió estrictament insular i desconnectada de la resta de territoris on existeix.
«La singularitat lingüística de Menorca s’ha d’estudiar i preservar, però sempre situant cada tret en el seu context lingüístic real», defensen.
En aquest sentit, els socialistes reclamen que qualsevol política de protecció de les modalitats lingüístiques sigui coordinada i basada en criteris científics i suprainsulars, amb una visió de conjunt que permeti determinar què és específic de Menorca, què és compartit amb les altres illes i quina és la situació actual de cada tret lingüístic.
«La llengua no pot ser una eina de confrontaciópolítica»
El PSOE Menorca rebutja igualment que el PP converteixi la llengua pròpia en un element de confrontació identitària i partidista.
«La llengua és patrimoni de tots els ciutadans i ciutadanes de Menorca, no propietat de cap partit polític», afirma, i defensa que les polítiques lingüístiques han de cercar el màxim consens polític, social i científic.
Per als socialistes, la protecció del patrimoni lingüístic menorquí ha de ser una política amb vocació de permanència i no una iniciativa vinculada a les majories polítiques de cada moment. «La llengua ha de ser un espai de consens, no una eina de confrontació ni de rèdit polític», remarquen.
El paper de la UIB i el marc de l’Estatut
Finalment, el PSOE Menorca reclama que el Consell respecti el marc institucional i científic establert per l’Estatut d’Autonomia.
L’article 35 estableix que les modalitats insulars del català han de ser objecte d’estudi i protecció «sense perjudici de la unitat de la llengua» i reconeix la Universitat de les Illes Balears com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana. Per això, els socialistes consideren que una iniciativa d’aquest abast no hauria de prescindir del principal referent científic que la mateixa normativa reconeix.
A més, el Grup del PSOE Menorca al Consell ha reclamat l’accés complet a l’expedient de contractació de 15.000 euros corresponent a les fitxes i informes filològics que serveixen de base per a la iniciativa, amb l’objectiu d’aclarir l’objecte del contracte, els requisits professionals exigits, els criteris de selecció i el contingut de l’informe. També considera necessari aclarir el procediment de contractació utilitzat i la solvència professional de la persona contractada.
El PSOE Menorca resumeix la seva posició en una idea: «La llengua necessita més ús social, més ciència, més coordinació i més consens; no més confrontació política».