El diputat socialista Marc Pons ha qualificat de “greu retrocés per a l’autogovern de Menorca” la decisió del Govern de les Illes Balears de derogar l’article 13 de la Llei de Menorca Reserva de Biosfera, que reconeixia la possibilitat de transferir al Consell Insular les funcions executives en matèria de recursos hídrics.
La modificació, incorporada pel Govern a la futura Llei del Litoral, elimina el mecanisme que permetia avançar cap a una gestió menorquina dels pous, aqüífers, concessions, regadius, torrents i altres funcions executives relacionades amb l’aigua.
“En plena crisi de l’aigua, la resposta del Govern de Prohens i Lafuente és llevar a Menorca capacitat per decidir sobre l’aigua. És exactament el camí contrari del que necessitam”, ha denunciat Pons.
El diputat socialista considera especialment greu que aquesta decisió arribi quan els aqüífers de Menorca es troben en una situació crítica i després d’una legislatura en què, per primera vegada, i sense coordinació alguna, municipis com Maó, Ciutadella, Sant Lluís o Es Mercadal han hagut d’aplicar restriccions o mesures de contenció i demanar esforços als ciutadans.
“Els ajuntaments i els ciutadans estan assumint les conseqüències de la crisi de l’aigua mentre el Govern, que té les competències i les eines per actuar, acumula tres anys d’inacció i males decisions. I ara la seva resposta és impedir que Menorca pugui avançar en la gestió dels seus propis recursos hídrics.”
Tres anys de mala gestió de Lafuente
Pons considera que la derogació de l’article 13 no es pot analitzar com una decisió aïllada, sinó en el context de la gestió de l’aigua desenvolupada durant tota la legislatura pel conseller del Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente.
El socialista ha denunciat la manca de transparència sobre la situació real dels aqüífers i considera que el Govern ha evitat adoptar, amb la contundència necessària, les mesures de contenció que exigeix el deteriorament dels recursos hídrics menorquins.
Pons recorda que la Conselleria encara no ha sigut ni tan sols capaç de posar en funcionament el dispensador de la dessaladora de Ciutadella per poder subministrar aigua als camions cisterna i denuncia que, en lloc d’intensificar el control sobre les extraccions, s’han produït autoritzacions de pous il·legals, com el de l’hotel rural de Llucalari.
“Tenim els aqüífers en una situació límit, municipis aplicant restriccions i ciutadans fent esforços. Mentrestant, el Govern no posa en funcionament infraestructures que ja tenim, no exerceix el control que correspon i no ofereix tota la transparència que exigeix una situació com aquesta.”
A tot això s’hi afegeix, segons Pons, l’anunci d’una futura dessaladora a la zona de llevant de la qual encara no s’ha concretat ni la ubicació, una infraestructura que, en qualsevol cas, no donarà resposta als problemes immediats que pateix Menorca.
“Lafuente ens anuncia una dessaladora per a un futur llunyà mentre és incapaç de gestionar adequadament els recursos i les infraestructures que tenim avui. Menorca no pot esperar deu anys per començar a fer els deures.”
Si la transferència estava pendent, calia executar-la, no eliminar-la
Pons ha rebutjat l’argument del Govern segons el qual l’article 13 tenia un caràcter merament declaratiu perquè el traspàs encara no s’havia materialitzat.
“L’argument és insostenible. Si una transferència reconeguda per llei estava pendent de desenvolupar, l’obligació política era impulsar-la. No es pot justificar l’eliminació d’un dret dient que el mateix Govern no l’ha volgut fer efectiu.”
Per al diputat socialista, la derogació “no és una correcció tècnica, sinó una decisió política que recentralitza la gestió” i obliga Menorca a esperar que aquestes funcions puguin ser transferides conjuntament amb les de la resta de consells insulars.
“No podem continuar gestionant des de Mallorca una realitat hídrica profundament menorquina. Els nostres aqüífers, la nostra pluviometria, els nostres consums i els nostres problemes són diferents. Si Menorca està preparada per assumir més responsabilitat sobre l’aigua, no té cap sentit obligar-nos a esperar.”
Pons exigeix a Vilafranca que defensi Menorca davant Prohens
El diputat socialista ha reclamat també al president del Consell, Adolfo Vilafranca, que expliqui si comparteix aquesta recentralització i si ha defensat davant Marga Prohens el manteniment de l’article 13.
“El més greu seria descobrir que el mateix Consell ha acceptat voluntàriament perdre una possibilitat d’autogovern que Menorca ja tenia reconeguda per llei. El Consell existeix per defensar els interessos de Menorca davant el Govern, no per justificar les decisions del Govern davant els menorquins.”
Per tot això, Pons exigeix al conseller Lafuente que retiri la derogació de l’article 13, garanteixi la màxima transparència sobre l’estat dels aqüífers, intensifiqui el control de les extraccions i dels pous que incompleixin el Pla Hidrològic i posi immediatament en funcionament el dispensador de la dessaladora de Ciutadella. Aquestes són les quatre exigències que recull el document de treball.
“Lafuente tenia dues opcions: gestionar millor l’aigua des del Govern o permetre que Menorca assumís més capacitat per gestionar-la. No ha fet ni una cosa ni l’altra. Ha gestionat malament les competències que té i ara impedeix que Menorca pugui assumir-ne més.”
“La resposta a la crisi hídrica no pot ser suprimir la capacitat del Consell de Menorca per gestionar els nostres recursos hídrics. Necessitam més capacitat de decisió, més control, més transparència i més responsabilitat. Menorca ha de poder decidir sobre el recurs més estratègic per al seu futur.”
