La diputada Carol Marquès ha qüestionat avui al ple del Parlament els criteris amb què el Govern del PP ha autoritzat novament l’extracció d’aigua del pou de Llucalari, després que aquest fos clausurat per extreure aigua sense autorització.
Marquès ha recordat que el pou va ser descobert pel SEPRONA extraient aigua per omplir 17 piscines i sense cap autorització, i que el Govern en va ordenar la clausura l’1 de desembre de 2025. Tot i això, el 10 d’abril de 2026, abans d’acabar l’expedient sancionador, ja s’havia autoritzat novament l’extracció durant un any.
“Tretze dies abans de sancionar-los ja els havien tornat a obrir l’aixeta”, ha denunciat Marquès. Com pot ser que una empresa que extreia aigua il·legalment pugui tornar a obtenir una autorització en tan poc temps, mentre hi ha particulars que esperen fins i tot anys per aconseguir-ne una?
La socialista també ha qüestionat l’autorització perquè el pou es troba a 325 metres de la mar. Marquès ha assenyalat que l’article 123.2 del Pla Hidrològic de les Illes Balears prohibeix a Menorca autoritzacions d’extracció d’aigua a menys de 500 metres de la costa quan es tracta d’una massa d’aigua amb connexió hidràulica amb la mar, pel risc d’intrusió marina.
Segons Marquès, aquesta condició es compleix en aquest cas i “no hi ha cap excepció que justifiqui aquesta autorització”. Marquès també ha qüestionat que es pugui justificar com una autorització temporal i ha fet referència a l’article 77 del Reglament de Domini Públic Hidràulic, que, segons ha exposat durant la seva intervenció, estableix que aquestes autoritzacions han de ser compatibles amb el Pla Hidrològic i no poden comportar un dret d’ús privatiu.
Marquès ha criticat aquesta decisió justament en un moment en què la situació hídrica que viu Menorca és molt preocupant, amb l’aqüífer de Migjorn que abasteix gran part dels municipis en situació de sobreexplotació i municipis com Alaior aplicant mesures per reduir el consum d’aigua, inclosos els pous particulars.
Per a la diputada socialista, el cas de Llucalari posa de manifest una contradicció en la política hídrica del Govern del PP, que demana esforços als ciutadans mentre permet que determinats interessos privats disposin d’autoritzacions que generen dubtes sobre el seu encaix en la normativa. “Açò no és protegir els nostres aqüífers. És prioritzar els interessos d’alguns privats per damunt de l’interès general”, ha conclòs Marquès.
