En el context actual, defensar un món en pau, segur, democràtic i amb oportunitats de desenvolupament per a tothom, sembla una utopia. Però ningú es pot oposar fàcilment a aquest ideal.
Pens que, més que idealista, voler aquest món millor és ser humanista. És creure en la igualtat de tots els éssers humans que hi vivim. En el dret que tenim tots i totes de desenvolupar-nos, de millorar les nostres condicions de vida, d’aprendre i de conèixer.
La Segona Guerra Mundial va ser un dels episodis més tristos de la humanitat perquè el règim nazi es va basar en un valor antagònic a l’humanisme i la igualtat: la superioritat racial. Que un grup social es cregui superior a la resta i utilitzi el poder per portar aquesta superioritat a la pràctica va ser el que ens va portar al genocidi. Cambodja, Ruanda, Bòsnia i, més recentment, Palestina, són altres exemples de genocidis dels darrers cinquanta anys – tots basats en algun tipus de sentiment de superioritat.
Creure’t superior als altres pot començar per exigir més drets que aquells a qui veus com a inferiors. El que no se sap és on acabarà, on hi ha el límit d’aquesta actitud. De vegades, com en els genocidis, ha arribat a l’extrem de l’extermini dels diferents.
Si Trump es creu amb el dret d’atacar altres països és probablement perquè es creu superior. Les seves decisions es basen en aquesta superioritat que sent.
Sentir-nos superiors a altres ens divideix, la divisió porta al conflicte i el conflicte a la pobresa. Creure en la igualtat, en què tots som humans, tots vivim al mateix planeta i tenim problemes similars, ens uneix per solucionar aquests problemes i viure millor.
Jo pens que el sistema democràtic és el millor sistema polític que hi ha al món. No per això, pens que els països democràtics l’haguem d’imposar als no democràtics. Aquesta és, en sí, una actitud antidemocràtica. Per definició, la democràcia neix de baix, dels pobles, no d’imposicions.
Si volem que més països siguin democràtics, els països que ho som l’hem de fer atractiva. Durant dècades ho vam aconseguir. Els drets, les llibertats i les oportunitats que tenim a les societats democràtiques ens feien un model anhelat per altres pobles que, per una via o una altra, van aconseguir construir una democràcia a casa seva.
Avui, però, una sèrie de governants que practiquen el valor de la superioritat han deteriorat la imatge de les democràcies. Quina lliçó donaran els que han comès o permès el genocidi al poble palestí? Quin exemple pot ser el país que ha atacat il·legalment l’Iran provocant una molt probable crisi econòmica mundial? Quin model serien les societats que vol l’extrema dreta, societats xenòfobes que exclouen les persones que arriben d’altres indrets cercant d’oportunitats?
Si volem estendre la democràcia i viure en pau, primer hem de començar practicant a casa els valors que ho faran possible: l’humanisme, la igualtat i la solidaritat. Per açò, defens la regularització de les persones que han arribat per viure i treballar al nostre país. Perquè no tenir papers és no tenir drets. Jo vull que totes les persones que treballen a Espanya ho facin amb un contracte. És a dir, amb drets i obligacions, com tothom.
Són iniciatives com aquesta les que aporten dignitat a les democràcies. Ens fan ser vistos com a sistemes que defensen la igualtat i no com sistemes que es creuen superiors a la resta. Aquests són els valors que necessitam si realment volem un món millor.
