Encara ens manca perspectiva per entendre la profunditat del canvi que s’està produint a algunes regions de la Península Ibèrica. Perspectiva per explicar en detall els motius pels quals determinades comunitats autònomes que compten amb poca tradició industrial i un teixit productiu més aviat feble esdevenen ara atractives per a la instal·lació d’indústria puntera d’altíssim valor afegit.
A Extremadura, la fàbrica de diamants sintètics per a la producció de semiconductors, o la gigafactoria destinada a la fabricació de bateries, en són un bon exemple. Maersk, el gegant del transport marítim, ha elegit Huelva i Galícia per a la ubicació de la indústria de producció de combustible verd. Aragó esdevé un lloc ideal on ubicar-hi grans centres de gestió de dades. Castella-la Manxa atreu inversions industrials per a la producció d’electrolitzadors, elements necessaris per a la generació d’hidrogen. I així podríem seguir…
Exemples de grans empreses que elegeixen, amb visió geo-estratègica, el millor lloc on invertir basant-se en criteris d’oportunitat i rendibilitat.
I l’explicació, en bona mesura, d’aquest procés de reindustrialització, està vinculada directament a la capacitat de disposar, en el territori, d’energia a un preu més baix respecte de qualsevol altre competidor directe.
Sí! L’aposta per la producció d’energia renovable, mitjançant parcs d’energia fotovoltaica i eòlica, a la “España vaciada” —tal com es coneixen les regions de l’altiplà peninsular que, al llarg del temps, han anat perdent població com a conseqüència d’una manca de teixit productiu— esdevé, en l’actualitat, un generador d’indústria puntera perquè tenen la capacitat de produir energia, gràcies al sol i al vent, a preus molt per davall de qualsevol altre indret d’Europa.
La transició energètica, ben plantejada, aporta grans beneficis, i no tan sols mediambientals. Entendre la descarbonització de l’economia com una oportunitat de país pot comportar infinitat d’avantatges.
Parlam de crear nova indústria, però també de reforçar la indústria existent, aquella que s’ha conformat amb el pas del temps i que defineix el teixit productiu en el territori. Els preus baixos de l’energia permeten que tothom se’n pugui beneficiar.
És per això que el vincle entre energia barata i producció industrial també hauria d’estar present en el conjunt d’estratègies que facin possible l’enfortiment de la indústria menorquina.
Que Menorca pugui comptar amb preus més baixos d’energia respecte d’altres territoris d’Europa pot esdevenir un vector estratègic per als nostres sectors productius. I més si aquest objectiu és assolible.
D’aquí la sorpresa davant la decisió del Consell de Menorca i del Govern de les Illes Balears d’oposar-se a la instal·lació d’un parc d’energia eòlica marina a la costa nord-est de l’illa, sense ni tan sols haver valorat els pros i els contres de la proposta.
Recordem-ho: l’aprovació dels Plans d’ordenació dels espais marítims, de competència estatal, estableix, a partir de criteris tècnics, econòmics i mediambientals, un conjunt de zones adequades per a la instal·lació de parcs eòlics marins. En el cas de la Mediterrània, els trobem a les aigües d’una franja de la costa andalusa, també al nord de Catalunya, així com al nord-est de Menorca, a una distància aproximada d’uns set quilòmetres de la costa.
L’adjudicació per a la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins es realitzarà per concurs públic, i no cal dir que els requisits i exigències que figurin als plecs de condicions determinaran fins a quin punt els territoris propers podran beneficiar-se de la instal·lació energètica.
Beneficis, també per a la indústria illenca, que poden venir en forma de reducció del preu, mitjançant contractes de compravenda d’energia elèctrica a mig i llarg termini (coneguts com a PPA, per les seves sigles en anglès).
Desconec quant pesa la factura de la llum dins el conjunt dels costos fixos d’una empresa bijutera, naval o agroalimentària, però assegurar-se preus finals de l’energia rebaixats en percentatges de dos dígits, i garantits a deu o quinze anys vista respecte de la resta de regions europees competidores, és una oportunitat que mereix ésser valorada en profunditat.
Per això, abans de tancar la porta i rebutjar la producció d’energia neta, renovable, a baix preu, a les aigües del mar Balear, hauria estat més intel·ligent analitzar costos i beneficis.
Conèixer experiències d’altres regions captadores d’indústria; entendre el grau de flexibilitat de què disposa el Govern d’Espanya en la confecció dels plecs, i com aquests poden tenir en compte les necessitats dels territoris afectats; calcular beneficis i valorar impactes. I analitzar-ho tot conjuntament amb el sector industrial i la resta de la societat menorquina abans de prendre una decisió.
Però res d’això s’ha fet. La negativa institucional tanca una finestra d’oportunitat que podria suposar una aportació considerable a l’enfortiment de la indústria menorquina.
Qüestió massa important per desestimar-la a la primera de canvi.
