La Proposta de Llei de la Mar Balear que hem presentat des del PSIB-PSOE neix amb un objectiu molt concret: passar de les declaracions a una política marina amb estructura, dades i pressupost, perquè la conservació de la mar no depengui de la improvisació ni del calendari polític. La mar vol dir aliment, cultura, recerca… i la mar també és territori. Per açò s’ha d’ordenar, s’ha de gestionar i s’ha de governar amb criteris clars, compartits i basats en la ciència i el coneixement.
Per això, que el Govern de Marga Prohens presenti un Pla de Conservació Marina és, d’entrada, una bona notícia. Tenim un punt de partida compartit: la convicció que no hi ha futur ni economia possible en una mar degradada, i que cal definir objectius amb el sector pesquer, les entitats conservacionistes, la comunitat científica i el conjunt de la societat.
Ara bé, cal fer una crítica honesta: el Pla presentat per Prohens no incorpora la singularitat de l’àmbit marí de Menorca, Reserva de la Biosfera. I ens demanam: s’ha compartit aquest Pla amb el Consell Insular de Menorca? I amb les entitats conservacionistes i els pescadors menorquins? No ho sabem, però pel contingut del propi Pla podem intuir que la resposta és que no.
D’altra banda, el repte de la conservació marina és l’execució. I aquí és on el Pla de Conservació Marina de Prohens corre el risc de quedar curt: parla de “dotar de pressupost suficient” o “incrementar finançament”, però sense concretar un compromís pressupostari real, ni un mecanisme clar que garanteixi continuïtat de recursos i rendició de comptes. No necessitam només bones intencions: necessitam instruments estables, coordinació real, dades comparables i un sistema que digui, amb transparència, què funciona, què no funciona i què s’ha de corregir.
Per açò, la nostra Proposta de Llei de la Mar Balear complementa les intencions del Govern i preveu un fons econòmic per fer realitat els objectius. Però encara n’hi ha més: la proposta que feim des del PSOE Menorca va molt més enllà, perquè té en compte la singularitat menorquina. Incorporam una disposició especialment il·lusionant: configurar les 12 milles marines de la Reserva de la Biosfera com un laboratori d’implantació, seguiment i avaluació de mesures de sostenibilitat ambiental, econòmica i social, en coherència amb iniciatives europees de “living labs”, amb metodologia verificable i publicació periòdica de resultats. Açò és clau: passar de la intuïció a l’evidència; de la fragmentació a la coordinació; i… del titular a la realitat.
I què vol dir, concretament, un “living lab” a les 12 milles marines? Vol dir, sobretot, governar amb dades i amb la gent. Vol dir provar mesures amb el sector pesquer, no imposar-les des d’un despatx. Vol dir acompanyar cada decisió amb indicadors ecològics, econòmics i socials; fer seguiment regular; publicar resultats i recomanacions; i corregir quan sigui necessari. Volem convertir Menorca en un espai pilot exportable.
Tenim les bases per fer-ho possible: l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer, nascuda el 2010 precisament per donar suport logístic i capacitat a programes científics i de seguiment del medi marí; tenim un sector pesquer organitzat i sensible; i una societat civil compromesa. Compartim que s’han de desplegar mesures vinculades a la cogestió i al seguiment de dades i per açò la nostra proposta de llei ho reforça, integrant la cooperació amb el sector i el suport cientificotècnic com a principi de governança.
Ara que ens trobam en un moment de pressions intensíssimes sobre la mar —nàutica, fondejos, emissions, abocaments, pesca recreativa, canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat— no basta “anunciar coses”: les hem de fer ordenadament, amb dades compartides, amb objectius verificables i amb governança compartida. I, sobretot, amb capacitat d’execució… açò vol dir amb pressupost.
Celebram, idò, que el Govern de Marga Prohens posi la conservació marina damunt la taula però ens hauria agradat molt més que ho fes de la mà de la societat menorquina: anar junts és imprescindible si volem que “conservar per prosperar” sigui una realitat i no només un lema. Per açò estenem la mà amb propostes factibles i amb una Proposta de Llei que coordini, que financi i que garanteixi continuïtat; i, sobretot, amb un Govern que tengui en compte Menorca, la seva gent i valori la Reserva de la Biosfera perquè sigui un exemple europeu de com es poden implementar mesures amb rigor.
Diuen que Menorca té credibilitat. Ara toca convertir-la en resultats.
