De la pressió a les nostres carreteres i de com s’hauria de gestionar la mobilitat durant la temporada turística en duim uns quants d’anys parlant-ne i discutint-ne. Simplificant-ho podríem dir que al llarg del temps hi ha hagut coincidència en l’anàlisi -una xarxa viària amb massa tràfic a l’estiu- però, en canvi, clares diferències en les solucions a aplicar.
Des de la dreta, la idea de fer grans infraestructures, per limitada que sigui l’illa, com a solució als problemes territorials, sempre els ha agradat. D’aquí sorgia la proposta del desdoblament de la carretera general -un eufemisme per parlar de la construcció d’una autopista que anés de Maó a Ciutadella-. El raonament era senzill: Si hi ha massa cotxes a la carretera, la solució és fer una carretera més gran -desdoblar en deien- perquè així tots els vehicles puguin caber-hi i desplaçar-se còmodament a major velocitat.
Però tenir una autopista malauradament no resol el problema dels embussos a les entrades dels pobles i les ciutats, per no parlar de la milionària inversió -algú haurà de pagar-ho-, de la destrossa territorial o de l’accés, des de la carretera general, al centenar llarg d’entrades i sortides que quedarien barrades llevat que es construeixin vials d’accés paral·lels (una nova carrereta a banda i banda de l’autopista).
Des de l’esquerra, en canvi, les propostes anaven en un altre sentit. La gestió de la mobilitat, en el cas de Menorca, no passa per infraestructures més grans com per la gestió del tràfic i el reequilibri entre els diferents modes de transport. La idea és una mica més complexa perquè necessita un conjunt d’actuacions molt variades que han d’aplicar-se de forma coordinada. I que van de la regulació dels accessos als espais naturals més tensionats fins a la millora potent del transport públic passant per inversions puntuals a la carretera -com ara els tercers carrils i vorals més amples- o la limitació de l’entrada de vehicles a l’illa, per citar-ne alguns exemples.
Dues visions enfrontades que han provocat no pocs debats al llarg dels anys. Dues dècades de discussions que pareix arriben a un punt d’encontre en el moment que el Consell de Menorca, governat per la dreta, ha anunciat la limitació de l’entrada de vehicles durant la temporada turística com a mesura necessària per regular -i reduir- la pressió de la xarxa viària.
Un canvi de discurs, un canvi de posicionament de fons de la dreta menorquina -la solució ja no passa per una autopista, o desdoblament, sinó per limitar l’entrada de vehicles- que ve motivat per l’evidència de quatre fets claus, produïts a les diferents illes al llarg de les passades legislatures, i que ens interpel·laven directament:
- El primer. El fracàs entorn del model viari de la dreta eivissenca qui va optar, com a solució a la saturació de les seves carreteres, per la construcció d’autopistes durant l’època del Govern de Jaume Matas. Quinze anys després el col·lapse circulatori, tot i les autopistes construïdes, esdevé cada vegada major i no els n’ha quedat altra que aprovar per llei la limitació de l’entrada de vehicles. Així idò, traslladar el model de les autopistes d’Eivissa a Menorca no resoldria el problema.
- El segon. L’aprovació legal, mitjançant llei i reglament, de la limitació de l’entrada de vehicles a Formentera, durant el primer Govern de Francina Armengol, quan fins aquell moment es creia que jurídicament no era possible. Si es varen aprovar normatives específiques per Formentera també era i és viable fer-ho per Menorca.
- El tercer. La impossibilitat de la dreta, quan ha governat a Menorca, de construir l’autopista entre Maó i Ciutadella. A pesar que aquest era el projecte estrella de la legislatura 2011-15, el conseller de mobilitat Luís Alejandre va acabar reconeixent la inviabilitat del “desdoblament” de la carretera general.
- El quart. L’evidència que cada any que passa la pressió viària s’incrementa fins a l’extrem de devaluar la qualitat de vida dels residents. Mirar cap a una altra banda o defensar propostes irrealitzables ja no és una opció.
Les raons són per tant de pes. Per això hem d’exigir-li al Partit popular que el seu anunci de limitar l’entrada de vehicles sigui ferm i defugi de qualsevol estratègia de “greenwhashing”, d’una rentada de cara que només pretendria enredar la troca per deixar passar el temps i acabar al final per no fer res.
Si és així, si el compromís del president Vilafranca va de veritat, estam davant un canvi de paradigma de la dreta menorquina que mereix la màxima atenció. Encara que arribi tard i al Partit Popular l’acompanyi la resignació d’acceptar que no hi ha altres vies possibles que les proposades des de l’esquerra.
D’aquí la importància del moment. La coincidència, entre les diferents forces polítiques, envers la limitació de l’entrada de vehicles com a mesura necessària per a la millora de la mobilitat a l’illa. Estem, idò, davant l’oportunitat d’un ampli consens que mereix ser defensat si tothom està disposat a jugar-hi de veritat.
Que el secretari general del PSOE Menorca, Pepe Mercadal, hagi llançat una proposta oberta i sense retxes vermelles del reglament que haurà de regular l’entrada de vehicles a l’illa suposa una passa més en la bona direcció. Discutir a partir d’un text, quan es fa de forma constructiva i amb voluntat de consens, ajuda, i molt, a avançar en la negociació, ja que permet aplanar el camí de l’acord.
La posada en funcionament de la limitació de l’entrada de vehicles, si de veritat volem que sigui efectiva, necessitarà una complexa gestió administrativa on ajuntaments, consell, inclús Govern hauran de col·laborar i coordinar-se en funció de les competències que cada un tingui. I hauran de fer-ho de manera sostinguda al llarg del temps i, per tant, des de l’alternança política de les institucions.
Per això la importància de l’acord.
