El PSOE Menorca denuncia que la resposta a la crisi hídrica continuï sent desigual entre els municipis de Menorca, i recorda que dels set ajuntaments amb aqüífers en situació d’alerta, només dos han aprovat restriccions per reduir el consum d’aigua, dos més només han anunciat algunes mesures o, simplement, campanyes informatives i, la resta, de moment, encara no han manifestat cap intenció d’aplicar restriccions.
Davant aquesta situació, el partit lamenta la manca de coordinació i lideratge del Consell en una crisi que és d’abast insular i que hauria de tenir una resposta conjunta.
El secretari general del PSOE Menorca, Pepe Mercadal, recorda que el primer ajuntament que va actuar i que va adoptar mesures per restringir el consum d’aigua va ser el de Maó. Més recentment, Es Mercadal i Fornells també ha aprovat restriccions, a les quals el PSOE dona el seu suport. Sant Lluís també ha anunciat algunes mesures en el mateix sentit, mentre que el PSOE Menorca considera insuficients les propostes d’Alaior de fer només campanyes informatives.
Mercadal valora positivament que cada vegada més municipis siguin conscients de la situació de crisi que pateixen els aqüífers de Sa Roca i Migjorn-Maó i que alguns d’ells hagin reaccionat arran de les mocions presentades pel PSOE a les sessions plenàries, però lamenta que cada ajuntament actuï pel seu compte.
Aquesta situació arriba després que el president del Consell, Adolfo Vilafranca, afirmés que la situació dels aqüífers, amb unes reserva mitjana del 34% a finals de juny, “no era alarmant”. En aquell moment, el PSOE Menorca va advertir que la realitat era més preocupant si s’analitzaven les dades de cada aqüífer per separat: a finals de juny, l’aqüífer de Migjorn-Maó es trobava al 23% i el de Sa Roca al 27%, tots dos en situació d’alerta. Per aquest motiu, el PSOE Menorca ja va reclamar que tots els ajuntaments afectats adoptessin mesures de restricció del consum i que el Consell Insular coordinés una resposta comuna.
“El problema és que uns ajuntaments demanen esforços als seus ciutadans i altres no, quan l’aqüífer és de tots i de totes”, critica Mercadal. A més, que cada municipi actuï de forma diferent, amb més o menys intensitat, fa que “no estem donant la resposta més eficaç possible” i això “és responsabilitat del Consell Insular, que hauria de liderar i coordinar aquesta resposta conjunta, però ara mateix està desaparegut”.
“Els aqüífers no tenen fronteres municipals. Si diversos municipis comparteixen el mateix recurs hídric, també haurien de compartir una estratègia comuna. El Consell hauria d’haver impulsat restriccions comunes als municipis afectats i coordinar-ne l’aplicació. Una resposta conjunta seria molt més efectiva que set respostes diferents”, ha conclòs.