“Seny, que de cervell en venen!”, per Miquel Mariano

Dia 23 de juliol tenim una nova cita electoral i, siguem realistes, aquesta vegada ens trobem davant d’un escenari ben diferent. Aquestes no seran unes eleccions qualsevols. Per primera vegada en la història democràtica d’Espanya l’extrema dreta té l’opció d’entrar a governar el país. Us vull ser ben franc, aquest ha estat el principal motiu que m’ha empès a donar un pas cap endavant i encapçalar la candidatura del partit socialista al senat per Menorca. Després de veure els resultats de les passades eleccions locals i autonòmiques ja vaig intuir un escenari que, malauradament, s’està consumant: pactes PP-VOX arreu de l’Estat Espanyol, amb tots els retrocessos en drets i llibertats que això comporta. Aquests dies estem comprovant com el Partit Popular està acceptant l’ideari extremista de VOX amb total naturalitat, com si res passés. L’exemple més proper el tenim al Consell Insular de Menorca on, sense concretar massa, ja parlen de derogar part de la Llei de Reserva de la Biosfera i de modificar el PTI, eines bàsiques per la conservació del nostre territori.

 

És cert que el passat 28 de maig les urnes van parlar, però també ho és que ja s’està notant un canvi de tendència, de persones que no van anar a votar i que ara sí ho faran; i també de gent moderada que potser va votar al Partit Popular i ara se’n penedeix, perquè es senten molt allunyats de les polítiques ambientals, lingüístiques i culturals que imposa VOX.

Menorca majoritàriament és un poble obert i progressista, la història i la nostra manera de ser així ho demostra, i estic convençut que els ciutadans d’aquesta illa no veuen amb bons ulls les polítiques sectàries que volen menysprear la llengua i la cultura pròpia fins a la destrucció i molt menys les que desprotegeixen el territori d’especuladors i malifetes urbanístiques. Estic segur que aquesta vegada totes les persones progressistes sortirem a votar amb convicció en favor de la sanitat, l’educació i tots els serveis públics que hem anat construint junts, com a societat, a base de feina i esforç. I en contra de la censura i la manipulació cultural que ja estan suportant artistes de les nostres illes.

I aquest és el tarannà que vull representar a Madrid, de respecte i tolerància. Una manera de fer que em permeti escoltar a tota la societat menorquina, sense diferències, i traslladar cap a Madrid totes aquelles propostes que puguin millorar la vida de menorquines i menorquins. En aquest sentit, si dia 23 de juliol soc elegit senador per Menorca, tenc molt clar que em posaré a disposició de totes les administracions de l’illa (siguin del color que siguin) per recollir iniciatives i projectes que afectin directament a l’illa i la seva gent, sobretot en temes tan importants com habitatge, turisme sostenible, protecció de l’entorn natural, economia local, infraestructures i serveis, sostenibilitat energètica, cultura i educació.

Els que ens volen fer retrocedir són una minoria. Està claríssim. La resta, la gran majoria, volem viure en una Menorca equilibrada i sostenible, on tothom hi tengui cabuda i les mateixes oportunitats. Per tant, ara és el moment de reconduir la situació i decidir si volem anar cap endavant i seguir construint una societat més justa i igualitària o tornar cap endarrera per d’aquí a uns anys haver de tornar a partir de nou. Jo ho tenc claríssim i per això m’he atrevit a fer aquesta passa tan important. Aquesta vegada es tracta de votar segur i amb el cap. Seny, que de cervell en venen!

Leave a Reply