No descansarem fins que tothom tengui una casa digna on construir el seu projecte de vida i ser feliç. Perquè el benestar col·lectiu comença en el benestar de cadascuna de les famílies menorquines
Les famílies menorquines han de poder disposar d’un habitatge digne (tant si és de propietat com de lloguer) sense que açò castigui el seu benestar i el futur dels seus fills. Fins que açò no sigui així, no podrem donar per consolidat l’estat de benestar que hem estat construint amb l’esforç solidari de tothom. Perquè l’habitatge és un pilar fonamental d’aquest benestar. Fins que tothom no tengui garantit aquest dret, els socialistes no ens podrem donar per satisfets.
L’accés a l’habitatge és el principal problema per a moltes famílies menorquines. I ho és, d’una manera molt especial, per al jovent que vol iniciar el seu propi projecte de vida.
Els preus, tant de compravenda com de lloguer, han pujat de forma ininterrompuda des de l’any 2013 i, a dia d’avui, ja superen els preus màxims previs a l’esclafit de la bombolla immobiliària. Les causes són múltiples i les sofreixen la gran majoria de pobles i ciutats europees, però en una illa com la nostra, de poques dimensions i amb una activitat econòmica encara massa estacional, són especialment perjudicials. Perquè l’encariment desmesurat de l’habitatge, a més de provocar un gran problema a moltes famílies menorquines, impedeix que es cobreixin de manera suficient molts dels serveis públics essencials de la nostra illa en perjudici de la nostra seguretat i la nostra cohesió social.
Així ho han exposat aquest matí la presidenta del Consell i candidata a la reelecció, Susana Mora, el nombre dos de la seva llista electoral, Eduardo Robsy, i l’alcalde de Maó i candidat a la reelecció, Hèctor Pons.
Tal com ha explicat Susana Mora, “no hi ha solucions màgiques, el fet de fer promeses espectaculars que no estan en les nostres mans ni fins i tot en les del govern d’Espanya no resoldrà els problemes de cap família. No hi ha varetes màgiques, les grans idees impossibles de complir només serveixen per crear frustracions. Perquè el problema de l’habitatge no pot esperar. Per açò hem de marcar un preu màxim als lloguers amb caràcter urgent i hem de fer complir les normes que prohibeixen el lloguer turístic dels pisos i les cases dels pobles, que han de ser per viure-hi els residents”.
Per tant, hem d’aplicar mesures de xoc que ajudin a tothom a poder accedir a un habitatge en condicions, de manera que el seu preu no condicioni el benestar de cap família. Però també hem de ser conscients que no podrem resoldre el problema de la mancança d’habitatge i el seu encariment desmesurat si no aplicam un conjunt de mesures de caràcter econòmic, social i urbanístic ben combinades que ens ajudin amb el problema de fons.
Per açò els socialistes menorquins hem preparat un ambiciós paquet d’iniciatives. Ens comprometem a destinar 20 milions a la compra de sòl per fer habitatge social. Impulsarem mesures d’estímul perquè els propietaris dediquin els seus pisos al lloguer de llarga estada, amb garanties sobre la renda i el bon estat de les propietats. I promourem d’acord amb els ajuntaments els canvis de densitat quan es tracti de noves construccions en zones de creixement urbà per tal de fe possibles uns habitatges que s’ajustin a les noves demandes socials i incrementant el nombre de pisos per parcel·la. I permetrem els canvis d’ús dels locals comercials en determinades zones i la divisió de les cases tradicionals menorquines dels centres urbans sempre que no perdin la seva fesomia.
Héctor Pons, per la seva banda, ha declarat que “en aquests 4 anys hem demostrat que el PSOE és l’únic partit que és capaç de convertir les paraules en fets. I en els propers 4 anys impulsarem la col·laboració público-privada, posant sòl a disposició de cooperatives i promotors amb un compromís de tenir preus assequibles”.
Per altra banda, Eduardo Robsy s’ha afegit a les paraules dels socialistes per insistir en la idea que “l’habitatge social és un desafiament pel sector públic. I fa falta que l’administració també pugui mobilitzar el sector privat i que aquest torni a fer habitatge assequible a disposició dels menorquins i menorquines”.
Les mesures han de ser moltes i combinades. En aquest sentit, tenim el PTI, que s’encarrega de regular quines zones són aptes pel lloguer turístic, alliberant els nuclis urbans de la pressió turística. I promourem la declaració de Menorca com a zona tensionada, d’acord amb la nova llei d’habitatge, per tal que es pugui aplicar la limitació de preus màxims de lloguer i la resta de mesures que s’hi preveuen. I hem de construir molt més habitatge destinat al lloguer social, aconseguint sòl per cedir a l’IBAVI. I hem d’ajudar el sector privat perquè pugui construir habitatges amb lloguers assequibles, que es puguin reservar a les famílies menorquines. Per fer-ho realitat, el Consell hi destinarà un total de 20 milions d’euros durant la pròxima legislatura.
Per altra banda, a curt termini, el PSOE proposa garantir amb avals públics que, qui estigui en condicions de comprar, ho pugui fer, disposant així del 20% del preu d’adquisició que no cobreix l’hipoteca.
En aquesta línia, també es proposa continuar estimulant, amb ajudes i incentius, inclosos els fiscals, la sortida al mercat dels habitatges disponibles que, en aquest moment es troben buits, bé per decisió dels propietaris o bé per necessitar de petites obres de rehabilitació, que es podran beneficiar d’aquestes mesures.
Per concloure, Susana Mora, ha afirmat que “quan xerram d’habitatge xerram de persones, xerram de projectes de vida, xerram de dignitat. Els socialistes, passa a passa, ho feim possible”.
